Mono vs. estèreo

Recordo que de petit teníem un tocadiscos que tenia l’altaveu en la mateixa tapa de la caixa que tancava l’aparell. En un moment de bojeria tecnològica, potser als 15 anys, a casa van comprar –de segona mà, per suposat– un tocadiscos estereofònic! T’ho pots creure? Sí, et posaves els auriculars aquells grans que envoltaven tota l’orella i, si el disc estava també gravat en estèreo, senties coses diferents en l’orella esquerra a les de l’orella dreta.

Hi havia un disc, que regalaria algun Nadal alguna caixa d’estalvi de l’època, que eren bandes sonores de pel·lícules de ciència ficció que estava gravat així, en estèreo. Cal dir que la majoria de pel·lícules ni les havia vist, però el so era espectacular i em passava hores escoltant una i una altra vegada aquell disc a tot volum. En aquella època les bandes sonores eren composicions per a una gran orquestra i el so tenia una amplitud i matisos que l’estèro ho agraïa. A més, se li afegien els primers efectes dels primers sintetitzadors i la imaginació feia la resta… Ai sí! El canvi d’escoltar la música en mono a estèreo es podria comparar amb el pas de la televisió en blanc i negre a la televisió en color… però en el cas de la televisió, encara que hi va haver color, no hi havia una definició prou notable i, tot i que sí vaig notar el canvi, no va ser un salt de tanta incidència en els meus records com el canvi al so estereofònic. En l’estèreo, amb els auriculars posats, ho senties tot a la perfecció… era passar de la nit al dia!

El cas és que entre totes aquelles bandes sonores hi havia una música que no hi tenia res a veure… era un vals, El Danubi Blau de l’Strauss, i durant molts de temps estava convençut que, com el disc era un regal promocional d’una caixa d’estalvi, hi havia una errada en la compilació del disc i se’ls va colar una música que no corresponia… Com podia ser que per una pel·lícula de ciència ficció com 2001: Una odissea en l’espai s’utilitzés un vals? Impossible! Van passar anys fins que vaig saber el per què… Santa inocència! ;-)

Això mateix es pot llegir també a Medium.