Inside Llewyn Davis (2013)

[623]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Ethan Coen, Joel Coen
Guió: Ethan Coen, Joel Coen
Actors: Oscar Isaac, Carey Mulligan, John Goodman

[ Drama, comèdia negra, música ] 1h 44min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“Una setmana en la vida d’un jove cantant mentre navega per l’escena folklòrica del Greenwich Village de 1961.”

Crítica

Curiosa…

Per mi és un experiment, si més no, curiós, on l’important són els “cameos” i jocs mentals en els que, si coneixes l’actor, acabes curtcircuitat… és a dir, l’actor principal és el de els dos últims capítols de la Guerra de les Galàxies (Star Wars: Episode VII - The Force Awakens (2015) i Star Wars: Episode VIII - The Last Jedi (2017)) i, en un moment molt puntual de la pel·lícula, quasi anecdòtic, es troba un secundari que, a més a més, no se li dona gens d’importància i, que en altres pel·lícules senzillament em feia gràcia la seva aparició de secundari o protagonista, ara veig que és un tros d’actor: estic parlant del fill de Han Solo i Leia Skywalker, el net de Darth Vader, Adam Driver! Afegeix-li l’aparició de Justin Timberlake, el paperàs que fa John Goodman –com aquell qui no vol la cosa– en un paper també anecdòtic i t’explota el cap!

He començat a veure aquesta pel·lícula sense saber de què anava i sense esperar-me res. No coneixia ni actors ni directors. I he de dir que, per moments, m’ha semblat una pel·lícula mediocre. Però, a mesura que ha anat avançant, he anat descobrint coses i petites joies, tot i que la sorpresa final ha estat al llegir els títols de crèdit.

La primera errada per la meva part –o per part de la direcció de la pel·lícula que no ha sabut fer-m’ho veure– era pensar en tot moment que era una pel·lícula ambientada en el moment actual, tot i no parar de sortir cotxes de la dècada de 1960: no captava el missatge…

Resum (amb espòilers)

El febrer de 1961, Llewyn Davis és una cantant de folklore al Greenwich Village de la ciutat de Nova York. El seu company de duo, Mike Timlin, ha mort per suïcidi; el seu recent àlbum solista Inside Llewyn Davis no s’està venent; no té diners i està dormint als sofàs d’amics i coneguts. Ell toca al cafè de Gaslight una nit i després surt al carreró.

Llewyn es desperta a l’apartament d’un parell amics més grans i més rics, els Gorfeins. Quan surt, el gat dels Gorfeins s’escapa i se li tanca la porta al sortir. Llewyn porta el gat a l’apartament de Jim i Jean Berkey. Jean accepta de mala gana deixar que Llewyn es quedi aquella nit. Jean li diu a Llewyn que està embarassada, amb la possibilitat que sigui fill de Llewyn.

Al matí següent, el gat dels Gorfeins s’escapa de nou. Més tard, Jean demana a Llewyn que pagui un avortament, tot i que està molesta perquè podria estar perdent el fill de Jim.

Llewyn visita a la seva germana amb l’esperança de demanar diners en prèstec, però s’adona que no serà possible. La seva conversa deixa clar que viuen en mons diferents. Ella li dona una caixa de les seves pertinences, però ell li diu que la tiri. Ella esmenta que podria guanyar diners tornant a la marina mercant.

Per invitació de Jim, Llewyn grava una cançó amb temàtica de viatge espacial amb Jim i Al Cody. Necessitat de diners per a l’avortament, Llewyn accepta un import immediat de 200$ dòlars en comptes dels drets d’autor. Llewyn queda amb Jean quan el ginecòleg li informa que no li costarà res perquè una núvia anterior no va passar finalitzar un altre avortament que Llewyn havia pagat, per la qual cosa va decidir tenir el bebè i es va mudar a Ohio sense dir-li res.

Mentre parla amb Jean en una cafeteria, Llewyn atrapa el que creu que és el gat de Gorfeins i el torna aquell vespre. Després de sopar li demanen que toqui alguna cosa, tot i que ho fa amb desgana, canta “Fare Thee Well”, una cançó que ha gravat amb Mike. Quan la senyora Gorfein comença a cantar la part de Mike, Llewyn s’enfada i li crida. La senyora Gorfein surt de la taula plorant i torna amb el gat, havent-se adonat que no és el seu. Llewyn surt amb el gat.

Llewyn viatja amb dos músics conduint a Chicago: el poeta Johnny Five i l’odiós músic de jazz Roland Turner. En un restaurant de la carretera, Roland es desploma d’una sobredosi d’heroïna. Tots tres es posen al costat de la carretera per descansar, però quan un oficial de policia els diu que continuïn la marxa, sospita que Johnny està borratxo i li diu que surti del cotxe. Johnny es resisteix i és arrestat. Sense les claus, Llewyn abandona el cotxe, deixant enrere el gat i l’inconscient de Roland. A Chicago, Llewyn fa una audició per a Bud Grossman, que diu que Llewyn no és adequat per ser un artista solista, suggereix que podria incorporar-lo en un nou trio que està formant. Llewyn rebutja l’oferta i torna a Nova York. Conduint per la carretera, colpeja el que tem que sigui el mateix gat.

De tornada a Nova York, sentint-se esgotat i fora de les opcions per fer alguna cosa de bé, Llewyn utilitza els seus últims 148$ per pagar endarreriments de les quotes per tornar a formar part de la unitat de marina mercant i visita al seu pare malalt. Llewyn cerca la seva llicència mariner per poder embarcar-se a la marina mercant, però finalment la seva germana ha llançat la caixa a la brossa. Llewyn torna a la confraria per reemplaçar-la, però no es pot permetre la tarifa de 85$. Llewyn visita a Jean i ella li diu que li ha conseguit un concert a Gaslight.

Llewyn s’assabenta que Pappi, el gerent, també tenia relacions sexuals amb Jean. Llewyn, enutjat per això, ridiculitza una cantant en la seva actuació i és expulsat del local. Després va cap a l’apartament de Gorfeins on, malgrat l’últim entrebanc, li donen la benvinguda. Allà s’assabenta que la cançó que havia gravat és probable que sigui un gran èxit i tindrà molts beneficis en drets d’autor. Està sorprès de veure que el seu gat, l’Ulisses, ha trobat el seu camí cap a casa.

Tornant a una versió ampliada de l’escena d’obertura de la pel·lícula, Llewyn actua a Gaslight. Pappi es burla de Llewyn per la nit anterior i li diu que un amic seu l’està esperant al carreró. Mentre surt, Llewyn veu a un jove Bob Dylan actuar. Llewyn és colpejat per un home amparant-se en la foscor per haver-se burlat de la seva dona la nit anterior. Llewyn mira com l’home surt en un taxi i li llança un “Au revoir”.