2004-24, web 7.0
Ricard Vilanova
dijous, 31 de març del 2011
dimarts, 29 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
A la setena va la vençuda... ;-)
El cas és que fins el moment, amb l'antic iPhoto'09 (iPhoto 8.0 de l'iLife'09) tirava la mar de bé, però els bons comentaris llegits del nou iPhoto em van decidir a fer-ne l'actualització. I va ser instal·lar l'aplicació quan va començar el meu calvari particular de CONGELACIÓ. L'ordinador es quedava literalment congelat durant molts segons... minuts de vegades. I no estava penjat. De cop sortia d'aquesta congelació podies fer dues coses comptades i un altre cop congelat. I no sortia en cap moment la pilota de colorins. Senzillament quedava congelat... aquesta és la paraula. Vaig fer proves i consultes i no en treia l'aigua clara.
Tenia decidit des de fa molt de temps tornar a iPhoto'09 però no trobava el moment. Amb el temps l'aplicació s'ha anat actualitzant fins l'actual 9.1.1 i el sistema també, però el problema persistia. Estava convençut que era un problema de RAM, però fins i tot amb totes les aplicacions tancades i només l'iPhoto obert i no hi havia manera...
Ahir mateix vaig aconseguir un còpia de l'iLife'09 que havia deixat a un company i ara mateix no disposava... Vaig pensar, "ara és el moment!" Just abans de fer la instal·lació enrera, vaig veure que hi ha havia una nova actualització de sistema a 10.6.7. I... taxaaan... ara funciona com un coet! O sigui que ha necessitat la setena revisió de sistema del Lleopard de les neus (Snow Leopard, Mac OS X 10.6) perquè el "nou" iPhoto'11 funcioni finalment... en el meu ordinador.
"Mai és tard si la dita és bona"... que diuen.
dissabte, 26 de març del 2011
El desdoblament del temps
M'ha tornat a passar igual que en l'anterior entrada... Si no fos perquè els successos han estat molt junts en el temps hauria dit que he tornat a tenir un déjà vu. En una mateixa setmana he vist una mateixa informació plantejada de maneres similars, per vies totalment diferents.
El primer cop que vaig sentir a parlar del desdoblament del temps va ser al programa del Buenafuente a La Sexta amb una entrevista a Emilio Duró que citava un article de La Vanguardia que en parlava:
I ara també, a través d'un enllaç compartit del Facebook, m'ha portat a un altre article titulat justament El desdoblamiento del tiempo, que també fa referència a aquest article de La Vanguardia.
De fet no explica res que molts altres "manuals" de psicologia o d'auto-ajuda no expliquin. Recordo, sense anar més lluny, haver llegit alguna idea similar amb la llei de l'atracció d'El Secreto de Rhonda Byrne, on explica que per aconseguir alguna cosa l'has de visualitzar prèviament tal i com fan, per exemple, molts atletes.
En qualsevol cas, tant els dos inputs que he tingut (l'entrevista del Buenafuente i l'entrada del bloc) com, per suposat, La Contra de La Vanguardia on hi ha l'article en qüestió titulat Nosotros, con el tiempo, también nos desdoblamos, són d'obligada lectura.
Un avançament de l'article:
El primer cop que vaig sentir a parlar del desdoblament del temps va ser al programa del Buenafuente a La Sexta amb una entrevista a Emilio Duró que citava un article de La Vanguardia que en parlava:
I ara també, a través d'un enllaç compartit del Facebook, m'ha portat a un altre article titulat justament El desdoblamiento del tiempo, que també fa referència a aquest article de La Vanguardia.
De fet no explica res que molts altres "manuals" de psicologia o d'auto-ajuda no expliquin. Recordo, sense anar més lluny, haver llegit alguna idea similar amb la llei de l'atracció d'El Secreto de Rhonda Byrne, on explica que per aconseguir alguna cosa l'has de visualitzar prèviament tal i com fan, per exemple, molts atletes.
En qualsevol cas, tant els dos inputs que he tingut (l'entrevista del Buenafuente i l'entrada del bloc) com, per suposat, La Contra de La Vanguardia on hi ha l'article en qüestió titulat Nosotros, con el tiempo, también nos desdoblamos, són d'obligada lectura.
Un avançament de l'article:
"La teoria del desdoblament del temps va permetre explicar l'arribada al cinturó de Kuiper de planetoides que estan en l'origen d'explosions solars d'envergadura, però Garnier va molt més enllà i ens explica que aquesta llei és aplicable a la nostra vida: "Tenim un cos molt ben fet que ens permet projectar-nos al futur: anar a veure el futur, arreglar i tornar per viure-ho. I és durant la nit quan tenim la capacitat d'arreglar aquest futur que hem construït durant el dia. Podem veure els perills abans de viure'ls per mitjà de la intuïció, i esborrar"."
L'ensenyament obsolet
Jo diria que va ser abans d'ahir, dijous 24/03/11, al programa Divendres de TV3 hi havia el Xavier Sala i Martín parlant d'economia del què s'ha de fer i el què no per "tirar endavant". I enmig de la seva exposició va començar a dir que el que no podia ser era tenir un ensenyament obsolet com el que tenim ara.
Va ser curiós perquè en poc menys d'una setmana vaig escoltar el mateix discurs explicat de 3 maneres diferents. Per mi la més interessant, i la més gràfica, és clar, va ser la primera vegada a través d'un enllaç compartit del Sergi Mondéjar al Facebook titulat Ken Robinson: Changing Paradigms (Spanish). És molt interessant... val la pena:
Però just un parell de dies després, a través del Twitter d'alguí que ara no recordo, vaig anar a a parar al programa de Redes de TVE titulat El sistema educativo es anacrónico que deia exactament el mateix, però en altres paraules:
I finalment el mencionat programa Divendres de TV3 titulat Cal una revolució mental:
Corol·lari: una de dues, o anem ja tard i s'ha de fer alguna cosa, o algú ho ha dit primer i la resta per mimetisme pujen al carro.
Va ser curiós perquè en poc menys d'una setmana vaig escoltar el mateix discurs explicat de 3 maneres diferents. Per mi la més interessant, i la més gràfica, és clar, va ser la primera vegada a través d'un enllaç compartit del Sergi Mondéjar al Facebook titulat Ken Robinson: Changing Paradigms (Spanish). És molt interessant... val la pena:
Però just un parell de dies després, a través del Twitter d'alguí que ara no recordo, vaig anar a a parar al programa de Redes de TVE titulat El sistema educativo es anacrónico que deia exactament el mateix, però en altres paraules:
I finalment el mencionat programa Divendres de TV3 titulat Cal una revolució mental:
Corol·lari: una de dues, o anem ja tard i s'ha de fer alguna cosa, o algú ho ha dit primer i la resta per mimetisme pujen al carro.
divendres, 25 de març del 2011
Esquizoide
Fa temps que m'autoaplico aquesta paraula, però mai m'havia aturat a considerar-la i conèixer el seu veritable significat. Així que estirant del fil he arribat a la conclusió que, més que ser una persona obsessiva-compulsiva quan em dedico a alguna tasca que m'apassiona, el que sóc és una persona amb tendència esquizoide per evitació.
Ja està, m'acaben de donar el títol de psiquiatria amb especialització en els transtorns de la personalitat i m'acabo d'autodiagnosticar. Les paraules claus en la consecució d'aquest diagnostic han estat en aquest ordre obsessiu-compulsiu, paranoia, fòbia social, esquizoide i evitatiu. I ull, que no té res a veure amb esquizofrènia, que és una cosa completament diferent.
A casa, des de fa molt de temps, em diuen mig en broma que sóc una mica autista. I la veritat és que tenia els meus dubtes. Però ara, després del meu personal treball d'investigació, ja sé que no. L'autisme està totalment descartat, igual que el síndrome d'Asperger i altres transtorns de la personalitat com el borderline, narcisista i el paranoide.
La clau d'aquest diagnòstic és la utilització dels sustantius i dels adjectius. Dir que una persona és esquizoide (sustantiu) només ho pot dir un psicòleg o un psiquiatre. Però dir que algú té una personalitat amb tendència esquizoide (adjectiu), ho podem dir tots perquè alguns dels símptomes bàsics són comuns (potser bastants més dels que a primera vista podria arribar a pensar).
Ei! Hipocondríac, també.
...
Ai!, quan de mal està fent internet!
Per cert, el cinisme que destila de cadascuna de les paraules aquí escrites, n'és un dels símptomes...
Vés per on, potser ara seria un bon moment per llegir Kafka, doncs cada cosa té el seu moment.
==
ACTUALITZACIÓ (02/10/11): Acabo de parir una pàgina independent amb informació que a mi m'ha semblat interessant del tema esquizoide. Aquí: http://ricardvilanova.blogspot.com/p/personalitat-amb-tendencia-esquizoide.html.
Important a tenir en compte la diferència entre transtorn esquizoide de la personalitat (en la que es diferencien 3 nivells: pur, mig i baix) i personalitat amb tendència esquizoide (que és el amb el que finalment m'he autodiagnosticat).
dimecres, 23 de març del 2011
On dormen els nens
On dormen els nens és un projecte del fotògraf nascut a Kenya, James Mollison compilat en un llibre titulat Where the children sleep.
Va prendre fotografies dels nens en diverses parts del món i on s'hi va quedar a dormir. Les fotografies estan acompanyades per un text que contextualitza la vida de cada un. El projecte aborda diverses qüestions socials, fins i tot sense una mirada inquisitiva sobre la història de cada un.
Impressionant...
[Llegit a IdeaFixa.]
dissabte, 19 de març del 2011
Sol millor que mal acompanyat
Recordo que en algun moment estava distret i em va fer notar que "estava a la lluna". Poc després va fer un dictat i en el dictat va improvisar el fet que jo estés a la lluna. Però aquesta no és la "nècdota" que volia explicar.
Hem de fer un treball de classe en grups. Entre cada grup s'ha de comprar un mínim de material (cartolines i poca cosa més) i amb el grups formats, durant la classe s'ha de fer el taller.
Tots han fet els grups segons afinitats. Quedem 4 friquis que no ens hem ajuntat i que no han portat el material... menys jo, que sí he portat el material, però no m'he acoblat amb ningú. Com que jo porto el material la mestra crea el grup al moment: el grup dels friquis.
La mestra demana silenci en diferentes ocasions. Jo, que tinc un estrany sentit de la propietat i veient que no es fan les coses com a mi m'agraden amb el meu material, en un moment dic NOOO en veu alta. La mestra torna a demanar silenci i amenaça amb que a la propera vegada que es torni a parlar en veu alta, s'acabarà el taller...
Anem fent i torno a cridar NOOO en un moment de gran contrarietat. La mestra demana saber qui ha cridat. Tothom sap que he estat jo, la mestra la primera. Però jo no dic res. La mestra diu que si no surt el que ha cridat estarem en silenci fins tard. Jo callat com un puta. Tothom em mira i em demana "por lo bajini" que confessi.
La classe ha acabat i hauríem d'haver marxat, però continuem sentats esperant la confessió del culpable. Jo enrocat. Finalment la mestra em pregunta si jo he cridat. La meva resposta: "jo he cridat, però m'ha semblat sentir algú que cridava més alt".
Frases, cites i refranys: pusil·lànimes
"Feliços els pobres d'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.".
[Benaurances al Sermó del Mont de Jesús de Natzaret, d'acord al registre de l'Evangeli segons Mateu 5:3-12 versicle 3.]
esperit = ànima
pobre d'esperit = pusil·lànime
pusil·lànime
[1490; del ll. td. pusillanĭmis, íd., comp. de pusillus, -a, -um 'petit' i animus 'ànim, esperit']
adj D'ànim feble i tímid.
(... o també) adj Mancat d'ànim i valor per tolerar les desgràcies o per intentar coses grans.
dimecres, 16 de març del 2011
Bona difusió del jazz de casa nostra
Des de que visc al Baix Penedès i que agafo més canals de televisió locals, he observat que, o fan més programes o que els acabo veient gairebé tots perquè els fan a hores diferents i, tard o d'hora, els acabes enganxant tots. Més d'un programa és un refregit que ja han utilitzat en algun altre programa, de vegades graven, suposo, tot un concert i el van emetent tema a tema en cada programa, però vistes les perspectives que hi havien fins ara, se'n poden donar les gràcies i de tot cor...
El cas és que entre una cosa i l'altre he acabat "descobrint" músics de sempre amb noms com Xavi Maureta, Clara Luna, Giulia Valle, Carme Canela, Gorka Benítez, Víctor de Diego, Jordi Matas, Roger Mas... en fi, tants i tants altres, que ni sabia que existien.
Bon moment pel jazz de casa nostra!
[Actualització: els noms exactes dels músics titulars dels enregistraments amb els seus enllaços a TV3 a la carta són
- Ramón Ángel Rey,
- Martí Serra,
- Amadeu Casas,
- Gorka Benítez,
- Joan Díaz,
- Elisabet Raspall,
- Tharrats-Coloma,
- Shu-Shu,
- Marc Miralta,
- Xavi Maureta,
- Francesc Capella,
- Gabriel Amargant,
- Clara Luna,
- Giulia Valle,
- Biel Ballester,
- Víctor de Diego,
- Jordi Rossy,
- Dani Nel·lo,
- Horacio Fumero,
- Amador / Medeiros / Galiana,
- Benavent / Bonell
- i Diego Amador.]
divendres, 11 de març del 2011
Premi ‘OTH’:
Carlos Fabra
Inauguració del “aeropuerto del abuelo” de Castelló
[ Carlos Fabra
President de la Diputació de Castelló (1995 - 2011)
(inspirat en les cites del Jep de La competència - RAC1) ]
> Notícia a El País
President de la Diputació de Castelló (1995 - 2011)
(inspirat en les cites del Jep de La competència - RAC1) ]
> Notícia a El País
dilluns, 7 de març del 2011
dissabte, 5 de març del 2011
Frases, cites i refranys: "les persones grans són així"
"Tinc bones raons per creure que el planeta d'on venia el petit príncep és l'asteroide B 612. Aquest asteroide només ha estat vist amb telescopi una vegada, el 1909, per un astrònom turc.Aquest havia fet una gran demostració del seu descobriment en un Congrés Internacional d'Astronomia. Però no se l'havia cregut ningú per la roba que duia. Les persones grans són així.
Afortunadament per a la reputació de l'asteroide B 612, un dictador turc va imposar al seu poble, sota pena de mort, que es vestissin a l'europea.
L'astrònom va tornar a fer la demostració el 1920, amb un vestit molt elegant. I aquesta vegada tothom hi va estar d'acord."
dijous, 3 de març del 2011
Frases, cites i refranys: destensat
"Destensat com la corda d'una guitarra desafinada."[Hi ha moments que és així com em sento... Ho fotut de veritat és que costa molt tornar a afinar la corda, però tot en aquesta vida té un preu: + qualitat de vida, - estrés.]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)