Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Norman Z. McLeod
Guió: Joseph L. Mankiewicz, William Cameron Menzies, Lewis Carroll (novel·la)
Actors: Charlotte Henry, Richard Arlen, Gary Cooper
[ Aventura, familiar, fantasia ] 1h 16min
Sinopsi
IMDb (6,4):
“A l’Anglaterra victoriana, una jove avorrida somia que ha entrat en un món de fantasia anomenat Wonderland, poblat per personatges encara més fantàstics.”
Crítica
La versió més fidedigna…
No he llegit el llibre, però només per la quantitat d’informació aportada és gairebé segur que conté el contingut de Les aventures d'Alícia en terra de meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l'altra banda.
Després d’haver vist les versions de 1903 (pel·lícula de només 9 minuts!), 1951 (Walt Disney) i la de 2010 (Tim Burton), puc assegurar que és la més propera i fidedigna a la novel·la, per les coses bones i les dolentes, tot cal dir-ho. La història és la que és; el problema són les il·lustracions que acompanyaven la novel·la en la versió original, on trencava la màgia de la imaginació i ja especificava com eren els personatges…
M’ha agradat especialment la introducció, amb la familiarització dels elements propers a Alícia –gat, ous, mirall, escacs…– justificant-ne després la seva introducció, i també m’ha agradat la manera d’entrar al país de les meravelles, a travé d’un somni –aquí queda clar– però, sobretot, a través del mirall.
M’ha agradat la durada. Més llarga s’hagués fet pesada…
Atenció que hi surten Gary Cooper, fent de cavaller blanc missatger del rei, perfectament reconeixible en la mirada, i Gary Grant, fent de falsa tortuga, tortuga amb cap de vaca, però no se li veu la cara…
Justament l’escena de Gary Grant és la més fluixa de totes perquè el decorat és de teatre d’aficionats… És un moment que la pel·lícula que es comença a fer pesada, suposo perquè la història també es fa pesada –massa personatges– i on es difícil lligar res perquè tingui una mica de sentit. El final, amb el banquet amb tots els personatges una mica creepy i bastant bizarre almenys té sentit, perquè és el moment de desgavell, just abans de despertar-se.
Estic segur que, de petit, l’havia vista en algun moment per la televisió, però no en tinc records ben formats.
Resum (amb espòilers)
Alícia i Dinah viuen pacíficament a casa seva, fins a perseguir un conill blanc en un forat.
Caient, Alícia és transportada a diverses portes. Beu una ampolla que diu "Beu-me, no verí", cosa que la fa créixer. Les seves llàgrimes inunden l’habitació mentre plora. Es menja una galeta i es torna petita. Nedant entre les seves llàgrimes, coneix un parell d’homes estranys anomenats Tweedle Dee i Tweedle Dum.
Es troba amb una festa del te, on viuen el Sombrerer boig i March Hare. Coneix al gat Cheshire, després coneix a Humpty Dumpty que li explica què és un aniversari.
Se’n va, es troba amb una eruga i torna a canviar de mida. Alícia torna a la seva mida normal i fuig de l’eruga i es troba amb la Reina dels Cors. Juguen al croquet agafant un flamenc pel coll.
Alícia és ben rebuda a un castell, adonant-se que és reina o princesa de la terra. La gent del país de les meravelles comença a tornar-se boja. L’Alícia s’enfonsa per la reina, es desperta a la seva habitació i viu feliç per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada