Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Bob Fosse
Guió: Neil Simon (llibre), Federico Fellini (basat en Nights of Cabiria (1957))
Actors: Shirley MacLaine, John McMartin, Ricardo Montalban
[ Comèdia, drama, musical ] 2h 29min
Sinopsi
IMDb (7,0):
“La ballarina de taxis (*) Charity continua tenint fe malgrat infinites decepcions a les seves mans i espera que finalment es trobi amb l'home de la seva vida lluny de la seva actual grollera vida. Potser, potser, un bonic Oscar serà qui ho faci.”
Crítica
Una joia descoberta gràcies a TikTok…
Una peça curiosa feta amb la grandiloqüència de les grans produccions amb obertura musical, sense imatges, prèvia als títols de crèdit i mitja part per canviar la cinta de pel·lícula…
M’ha agradat força, tot i que el regust final és que és “simplona”, per dir-ho d’alguna manera. Amb tot, hi han dos escenes, la viral de TikTok amb el ball dels pedants i la de la religió el Ritme de la Vida amb Sammy Davis Jr. que m’han agradat moltíssim (en aquest segons cas, potser m’ha agradat més la música amb les construccions corals).
El final m’ha fet saltar una llagrimeta.
Nominada a tres Oscar i un Globus d’Or, finalment no es va emportar res. Per algun lloc he llegit que va passar bastant desapercebuda a taquilla, però va ser el primer pas per fer Cabaret (1972).
Resum (amb espòilers)
Charity Hope Valentine treballa com a ballarina de taxi juntament amb les seves amigues, Nickie i Helene. Anhela l’amor, però té mala sort amb els homes, vista per primera vegada quan el seu nuvi casat, Charlie, l’empeny del pont de Gapstow a Central Park i li roba uns estalvis de 427 dòlars. La sala de ball Fandango i el seu entorn eròticament esbojarrat són introduïts per la cançó "Hey, Big Spender". Charity comparteix la seva decepció i espera amb les seves companyes de feina Nickie i Helene en diverses escenes de la pel·lícula.
Una mica més tard, Charity coneix la famosa estrella de cinema Vittorio Vitale, just quan es trenca amb la seva nòvia Ursula. Charity va a una discoteca, on els convidats interpreten el "Rich Man's Frug" i després sopen amb Vittorio al seu apartament. Quan Vittorio surt momentàniament de la sala, Charity celebra el que sembla ser la seva bona fortuna amb la cançó "If They Could See Me Now". Tot just després, però, Ursula torna a Vittorio i Charity es veu obligada a passar una nit humiliant en un armari mentre Vittorio i Ursula fan l'amor i dormen junts. Charity torna a tornar al Fandango, on ella, Nickie i Helene es comprometen al terrat de l'edifici amb "There Got to Be Something Better Than This".
A la recerca d’una línia de treball més respectable i gratificant, Charity va a una agència d’ocupació, però es veu obligada a admetre que no té habilitats especials i que ha de marxar quan admet el seu estatus. A l’ascensor de l’edifici, però, Charity es troba amb el tímid i claustrofòbic Oscar Lindquist, i els dos s’atrauen quan l’ascensor s’atura, atrapant-los junts durant hores. Els dos surten junts diverses vegades, incloent una visita a una església alternativa presidida per un predicador anomenat Big Daddy i "venerant" amb la cançó "The Rhythm of Life".
Tot i que Charity no ha explicat els seus antecedents al respectable i respectable Oscar, ell proposa el matrimoni i professa ser de ment quan ella finalment li explica. Les esperances de Charity es tornen a aixecar, celebrades en l’enorme número de producció "I'm a Brass Band". L’Oscar es troba amb els amics de Charity al Fandango quan li fan una festa. Tanmateix, a l'oficina de llicències matrimonials, Oscar li diu que ha intentat acceptar el seu passat, però que no pot continuar amb el matrimoni.
La caritat torna al pont de Central Park, on va aparèixer per primera vegada a la pel·lícula i sembla llesta per llançar-se’n, però un grup de joves hippies que canten sobre l’amor i la pau li donen una flor, aixecant els ànims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada