Distonia focal

M’ho deixo aquí anotat perquè en quedi constància i en pugui fer un seguiment posterior.

Des de fa un temps tinc la sensació que estic començant a patir distonia focal, una mena d’atonia muscular, localitzada al llavi, de manera que, amb el pas del temps, en comptes d’anar guanyant resistència de llavi, sembla que estic perdent força muscular enfocada allà on cal i l’aire se m’escapa per tot arreu. Com bon hipocondríac suposo que, al final, només és excés de treball: res que amb un bon descans no s’arregli… però volia deixar-ho aquí anotat, per si de cas.

No sé si també hi té a veure a un lleuger desgast neurològic (començo a tenir una edat), però afegit a això –potser paral·lelament i consenqüència una cosa de l’altra–, també estic notant que, com més cansat estic de llavi, més em costa digitar sincrònicament i finalment és un peix que es mossega la cua, doncs em quedo sense llavi, però amb el poc llavi que em queda podria continuar tocant si sincronitzés la digitació amb la nota, però com estic cansat, també em creuo i al final l’ansietat em pot… tot és bastant decepcionant.

És un desordre neuromotor que segurament forma part de l’aprenentatge i amb el treball correcte –i descans adequat– es pot solucionar.

Ja dic, potser les tres, quatre o cinc hores que li estic dedicant ara mateix, en comencen a ser massa…