Bride Stories 10 (2018) (Otoyomegatari - A Bride’s Story)

[116]

Valoració

Fitxa tècnica

• Manga Taishō 2014 (7a ed.)

Kaoru Mori
(guió, dibuix i tinta)
Títol original: 乙嫁語り
(Otoyomegatari)

[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2019)
Norma Editorial (26/04/2019 a Espanya)
Kadokawa (15/02/2018 al Japó)

8 capítols (62-69) - 190 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (14 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Karluk, molest amb si mateix per considerar-se encara un nen, s’ha proposat demostrar-li a Amira que es convertirà en un home fort i capaç. Per a això, s’ha anat a passar l’hivern amb la resta dels homes del poblat perquè li ensenyin en l’art de la caça i la resta dels seus costums. Per la seva banda, Smith, al costat del seu guia Ali, segueix camí cap a Ankara per trobar-se amb Hawking, el seu amic de la infància, sense ser conscient que la situació entre turcs i russos és cada vegada més tensa.”

Crítica

Cada cop m’agrada més…

És el manga perfecte per mi, si no fos que és massa manga… és a dir, aquests ulls característics del manga són el que a mi em tiren enrera. Una altra pega que he vist més ara que no pas abans, ha estat que el personatge Karluk, passat el temps, sembla encara més infantilitzat que al principi tot i que, en aquest volum, almenys està justificat perquè es vol remarcar el pas a l’adolescència. Amb tot, aquesta autora és increïble com treballa el detall i la construcció de les històries.

Col·lecció

• Bride Stories 1 (2009)
• Bride Stories 2 (2010)
• Bride Stories 3 (2011)
• Bride Stories 4 (2012)
• Bride Stories 5 (2013)
• Bride Stories 6 (2014)
• Bride Stories 7 (2015)
• Bride Stories 8 (2015)
• Bride Stories 9 (2016)
• Bride Stories 10 (2018)
• Bride Stories 11 (2018)
• Bride Stories 12 (2019)
• Bride Stories 13 (2021)
• Bride Stories 14 (2022)
• Bride Stories 15 (2024)

#funnywordsgift (236)

“At a good time green sleeves.”

[236]

Las aventuras de Tintín (1992) S02

[84]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Stéphane Bernasconi
Guió: Hergé

[ Animació, acció, aventura ] 13 capítols de 22 min

Sinopsi

IMDb (8,3):
“Les aventures del jove reporter, el seu fidel gos i amics mentre viatgen per tot el món amb aventures.”

Crítica

Justeta, justeta…

Em reafirmo en les meves impressions de la primera temporada, però afegint que, en aquesta segona temporada, es nota que han fet les coses a correcuita.

Las aventuras de Tintín (1991) S01

[83]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Stéphane Bernasconi
Guió: Hergé

[ Animació, acció, aventura ] 13 capítols de 22 min

Sinopsi

IMDb (8,3):
“Les aventures del jove reporter, el seu fidel gos i amics mentre viatgen per tot el món amb aventures.”

Crítica

Molt desigual…

Hi trobo a faltar una mica d’ordre, però sobretot és molt desigual d’un capítol a l’altre. Hi ha capítols molt ben treballats i d’altres que, per alguns detalls, semblen de pati d’escola… molt fluixos.

En aquesta ocasió l’he vista amb doblatge a l’espanyol i, no puc estar-me de dir-ho, la veu de Tintín és terroríficament afeminada. Dona una mica de grima i tot. No és només el timbre, que sí se li sembla a l’original, és l’entonació forçada per fer-lo carinyós. En la versió original no passa pas.

I Am Mother (2019)

[724]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Grant Sputore
Guió: Michael Lloyd Green, Grant Sputore
Actors: Rose Byrne, Hilary Swank, Clara Rugaard

[ Ciència ficció, thriller ] 1h 55min

Sinopsi

IMDb (6,8):
“Una adolescent és criada per una robot afectuosa a la que en tot moment anomena Mare, dissenyada per repoblar la terra després de l’extinció de la humanitat. Però el seu únic vincle es veu amenaçat quan arriba una inexplicable desconeguda amb notícies alarmants.”

Crítica

Només per rarets com jo mateix…

La pel·lícula és justeta. Al principi massa monòtona i sense res interessant. Es posa interessant en el moment en que la noia es fa preguntes i no té respostes, i només val la pena l’últim quart d’hora. El final, fins a cert punt, previsible.

Resum (amb espòilers)

La Terra arriba la seva fi amb l’extinció total de la humanitat. En un refugi totalment computeritzat, una intel·ligència artificial munta un robot –Mother– que és el que s’encarrega de repoblar el planeta a partir d’embrions humans. Primer fa la prova amb un d’aquests embrions perquè, suposadament, Mother també ha d’aprendre a ser mare i ensenyar correctament a la resta d’embrions un cop s’activin.

L’embrió neix a les 24 hores i és una nena. Mother s’encarrega d’educar-la afectuosament, malgrat el seu aspecte tosc i poc humà, però amb una veu femenina molt càlida. L’educa intel·lectual, física i psicològicament perquè en el futur pugui dependre d’ella mateixa. Mother li explica que a fora la humanitat s’ha extinguit per un virus que la pròpia humanitat ha creat i, per seguretat, han preparat un refugi per repoblar el planeta en un cas de catàstrofe com ha succeït.

En plena adolescència la noia es fa preguntes i tot es desmunta en el moment que algú truca a la porta del refugi i, sense consentiment de Mother, obre les comportes i deixa entrar un dona ferida de bala desmuntant la mentida del virus. La dona primer desconfia de noia i robot, perquè a fora un exèrcit de robots amb el mateix aspecte que Mother es dediquen a exterminar la raça humana. Mica en mica, dona i noia agafen confiança i s’acaba sabent que a les mines quedaven supervivents que s’amagaven dels robots exterminadors.

Mother decideix gestar un nou embrió per atreure l’atenció de la noia i neix el mateix dia que dona i noia decideixen fugir. A fora l’espectacle és aterridor: és tot cendra i només una part que és conreada per màquines automàtiques és verd perquè estan cultivant l’aliment pel futur de la nova raça humana. La noia acaba sabent que, com ella mateixa, abans hi han hagut més embrions nascuts i només ella ha passat els controls mínims i per això continua viva. La idea és repoblar el planeta amb embrions seleccionats.

La sorpresa ve al final quan Mother, que no deixar de ser una única intel·ligència artificial que decideix el destí de tothom, és qui fa nèixer els embrions “nous” i qui extingueix la resta de la raça humana “antiga” per incompetent, habitant robots cuidadors i assassins: tot en un. La dona que ha trucat a la porta ferida de bala, de fet, va ser una dels primers embrions que va criar i la va deixar fora perquè la cuidessin els “antics” humans, però curiosament és l’única supervivent perquè tenia justament la funció de cuidar la noia en el moment que demanés la independència de Mother.

#funnywordsgift (235)

“Sweat the bacon.”

[235]

Pirates of the Caribbean: Dead Men Tell No Tales (2017)

[723]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Joachim Rønning, Espen Sandberg
Guió: Jeff Nathanson, Jeff Nathanson
Actors: Johnny Depp, Geoffrey Rush, Javier Bardem

[ Acció, aventura, fantasia ] 2h 9min

Sinopsi

IMDb (6,6):
“El capità Jack Sparrow busca el trident de Posidó sent perseguit per un capità de mar no mort i la seva tripulació.”

Crítica

Quin avorriment…

Aquestes, per dolentes que fossin, sempre han estat entretingudes. No és el cas.

Resum (amb espòilers)

El fill de Will Turner i Elizabeth Swann, busca el trident de Poseidó per trencar la maledicció que codemna el seu pare dins l’Holandès Errant. Una noia astrofísica que busca el seu pare se li alia. Jack Sparrow, mentrestant, es va posant en problemes fins que, a canvi d’una ampolla de rom, bescanvia la seva brújula i, sense saber-ho, destrueix l’empressonament dels morts vivents de la tripulació de Salazar qui, davant tal alliberament, es proposa trobar-lo per matar-lo.

La noia, que sense saber-ho és filla del capità Barbosa, té un llibre “que cap home pot llegir” que indica on es troba el trident. Tothom –casaques rojes, Barbosa i Salazar– van darrera Jack Sparrow i els seus joves aliats per trobar abans que ningú el trident. Quan finalment el troben, el mar s’obre i tots s’hi atansen per acabar en una lluita entre Jack Sparrow i Salazar, fins que el fill de Turner trenca el trident i allibera totes les malediccions, inclosa la de Salazar, però llavors el mar es tanca i, intentant fugir de l’ofegament, tots pugen a una àncora que han llençat des de la Perla Negra. Barbosa es sacrifica per la seva filla i mata Salazar. Turner ha alliberat el seu pare i es pot trobar amb la seva mare.

Creepshow 2 (1987)

[722]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Michael Gornick
Guió: Stephen King, George A. Romero
Actors: George Kennedy, Lois Chiles, Domenick John

[ Comèdia, fantasia, terror ] 1h 32min

Sinopsi

IMDb (6,1):
“Tres contes esgarrifosos que inclouen un venjatiu nadiu americà de fusta, un monstre devorador en un llac i un autoestopista que vol venjar-se i no morirà.”

Crítica

Molt infantil i bastant avorrida…

La recordava bastant, però se m’ha fet llarguíssima i avorrida. A sobre, ara, al final de la pel·lícula, com un extra, hi ha el tràiler de la pel·lícula quan la publicitaven: veient el tràiler veus tooota la pel·lícula amb tots els spoilers possibles.

Resum (amb espòilers)

Tres històries de “terror” independents:

1.- En un poble de mala mort un home cuida un indi de fusta que dona la benvinguda als visitants. Quan uns joves assalvatjats entren a la botiga a robar i acaben matant la parella d’avis que la cuiden, l’indi de fusta pren vida i es cobra una justa venjança.

2.- Dos parelles de joves van a nedar a un llac on hi ha una balsa de fusta al mig per prendre-hi el sol. Una mena de massa viscosa, semblant a un plàstic gegant, amb vida pròpia comença a rodejar-los i els va matant un per un. Quan finalment l’últim supervivent arriba a terra ferma, pensant que ja està sa i estalvi, és engolit per la forma viscosa.

3.- Una dona amb molts diners, paga perquè li facin l’amor. Tornant a casa amb el temps just perquè el seu marit no se n’adoni, atropella un autoestopista i es dona a la fuga. El mort se li va apareixent al llarg del recorregut fins a casa i l’ha d’anar atropellant reiterades vegades. En arribar a casa, pensant que ja se n’ha desfet del zombi, amb el cotxe en marxa dins el garatge, la dona acaba morint entre ofegada pels gasos del cotxe o d’un infart.

#funnywordsgift (234)

“The chocolate of the parrot.”

[234]