2004-24, web 7.0
Ricard Vilanova
dissabte, 31 de desembre del 2005
Primer cangur
Primer dia en el que oficialment "fem" de cangurs. I dic "fem" entre cometes perquè jo a 2/4 d'1 estava que no m'aguantava els pets i me'n vaig anar a dormir... i quan han vingut a buscar-lo, continuava dormint... L'"abu" li ha donat de mamar la llet que prèviament s'havia tret la mare de la criatura. És curiós... oi?
dijous, 22 de desembre del 2005
De vacances a Gran Canària
Aquest any ha tocat Gran Canària. Aquí algunes fotos.
En aquesta primera, no s'aprecia bé, però al fons es veu el Teide de l'illa de Tenerife... i tot això des de dalt de tot de Gran Canària. Des de Roque Nublo.
Quina força que té l'Ade. Són els rocs de Roque Nublo... són més grans del que semblen i es veuen pràcticament des de qualsevol lloc de l'illa... almenys de la zona nord-oest.
Aquí el "menda lerenda" a Faro Maspalomas.
I aquí la nena baixant d'una de les megadunes que hi han entre Playa del Inglés i la platja de Maspalomas.Jo també... eh!
Aquí Puerto Mogán.
divendres, 16 de desembre del 2005
Rècord: 160 Km/h
160 Km/h
És velocitat punta, però. No és mantinguda gaire estona. De fet ja hi havia arribat a aquesta velocitat. Però avui anava "tranquil·lament" a 140 he hagut d'adelantar i m'he posat a 160 com qui no vol la cosa... Tan tranquil.
És velocitat punta, però. No és mantinguda gaire estona. De fet ja hi havia arribat a aquesta velocitat. Però avui anava "tranquil·lament" a 140 he hagut d'adelantar i m'he posat a 160 com qui no vol la cosa... Tan tranquil.
diumenge, 11 de desembre del 2005
Sortideta solet
Avui diumenge he decidit fer una sortideta tot sol. He provat de fer el circuit que vam fer el dia del Ricardo en dues parts, però tot seguit. De pas m'anava enterant per on passava, perquè l'altre dia anava tant de cul que no podia disfrutar del paissatge.
He sortit de casa a 1/4 d'1 del migdia. Feia sol però molt de fred. Me n'he anat per la C-31 direcció Ribes. Hi ha un moment que la C-31 i la C-32 coincideixen. Després he agafat el desviament a Ribes, però en comptes d'entrar a Ribes he agafat direcció Vilafranca. De seguida he sortit a la dreta cap Olivella. He fet tota la carretera de les urbanitzacions que porten a Olivella, però finalment quan has d'entrar a Olivella, has d'agafar un desviament tot recte. En canvi he seguit la carretera principal que feia un bon revolt a l'esquerra direcció Vilafranca. Una bona carretera de curves. Aprens a traçar-les... De fet no he arribat a Vilafranca. He arribat a la N-340 que puja a l'Ordal.
Girant a la dreta m'he encarat en la recta de l'Ordal. He anat atravessant poblacions. En una d'elles el termòmetre marca 7 graus. Abans d'arribar dalt de tot, m'he parat al centre de la carretera per agafar un desviament a l'esquerra que portava a Sant Sadurní d'Anoia. Una bona carretera de curves però de baixada... prefereixo les pujades a les baixades. A Sant Sadurní no cal entrar-hi tampoc. He agafat direcció Sant Pere de Riudebitlles, però quan ja estava a fora de Sant Sadurní, he girat a la dreta direcció Masquefa. Una altra bona carretera de curves. A la meitat he hagut de parar a canviar-me els guants. Tenia la punta dels dits gelada, perquè portava els guants d'estiu. En canvi la jaqueta d'estiu (amb dues fundes dintres, una contra la pluja i l'altre contra el fred) han aguantat de primera. Per alguna cosa va costar quasi 300 euros...
Finalment, a prop de Masquefa, en comptes de girar a la dreta, he agafat direcció Piera. A Piera he vist on vam esmorzar l'altre cop. Vaig reconeixent els llocs per on vam passar. Passo Piera i agafo direcció Capellades. Tampoc arribo a Capellades. Sí a Vallbona de les Monges.
Quan em creu amb al C-15 Vilafranca-Igualada, agafo direcció Vilafranca. I en el primer desviament surto per la dreta. Direcció Mediona. És el primer cop que passo per aquesta carretera. L'altre cop vam anar al següent desviament i vam entrar direcció Sant Quintí de Mediona. Vam passar per davant del poble i vam continuar la carretera de pujada i amb curves. És a meitat d'aquesta carretera que vam agafar l'altre cop on "desemboca" aquesta de Mediona. M'he equivocat i he baixat direcció Sant Quintí. Me n'he adonat i he fet mitja volta. He arribat fins a Mediona i d'aquí direcció Sant Joan de Mediona. Bonica carretera també. Aquesta m'ha portat fins la Llacuna. Aquí ja començava a portar el fred a sobre que donava gust...
De la Llacuna direcció Font-Rubí. Aquesta és de les millors carreteres. Primer de pujada i després de baixada. Si no fos perquè ja eren les 2 del migdia passades i havien una humitat a les curves que espantava. Sort que només era humitat i no gel... Baixant, baixant cap a Sant Martí Sarroca. D'aquí a Vilafranca i de Vilafranca cap a casa. He arribat a 3/4 de 3 i només he parat per canviar-me els guants... Déu n'hi do!
dilluns, 5 de desembre del 2005
Defenses de motor (engine guard)
Finalment ja li he encarregat les defenses al taller. He optat per unes Hepco-Becker. Aquestes són les imatges:
En diuen defenses de motor perquè, en teoria, són per protegir el motor en cas de caiguda. Però n'hi han de més altes i de més baixes. Aquestes són de les més altes que he vist. Són més resistents. No vibren. I serveixen pel que jo vull: si em tornen a tirar la moto al terra que no em trenquin intermitents, ni retrovisor, ni ratllin laterals.
Per preus veig que estan en alguns llocs a 147,95 euros i en d'altres a 195 euros. També he aprés que pel model de la DL650 sòn diferents que per la DL1000. La DL1000, al tenir punts d'anclatge diferents són menys "aparatoses".
En diuen defenses de motor perquè, en teoria, són per protegir el motor en cas de caiguda. Però n'hi han de més altes i de més baixes. Aquestes són de les més altes que he vist. Són més resistents. No vibren. I serveixen pel que jo vull: si em tornen a tirar la moto al terra que no em trenquin intermitents, ni retrovisor, ni ratllin laterals.
Per preus veig que estan en alguns llocs a 147,95 euros i en d'altres a 195 euros. També he aprés que pel model de la DL650 sòn diferents que per la DL1000. La DL1000, al tenir punts d'anclatge diferents són menys "aparatoses".
dijous, 1 de desembre del 2005
Podcast
Des del descobriment dels Weblogs o Blogs el Podcast o Podcasting està resultant una veritable troballa. Per qui no sàpiga què és un Podcast, la Wikipedia ho explica molt bé: "El podcasting consiste en crear archivos de sonido (generalmente en ogg o mp3) y distribuirlos mediante un archivo RSS de manera que permita suscribirse y usar un programa que lo descargue para que el usuario lo escuche en el momento que quiera, generalmente en un reproductor portátil." Explicació completa aquí. El que no sabia era que "La palabra podcasting es una mezcla de las palabras iPod y broadcasting. No obstante, no es necesario un iPod para escuchar ya que se trata de archivos de audio que se puede reproducir en cualquier dispositivo en función del formato: mp3, ogg, etc. Según numerosos autores, el término también podría tener su origen en Pod, que se traduce como cápsula o vaina en inglés y que también dio nombre al iPod." Sempre s'aprenen coses noves, no?Doncs al que anava... és un format que s'ha "creat" per ser llegit en un iPod a través de l'iTunes. Però feia temps que sentia parlar de la gran acceptació que tenia el Podcast entre els usuaris d'ordinador en general i no només d'iPod.
Així que vaig actualitzar iTunes a l'última versió i ja vaig veure que hi havia una pestanyeta dedicada només als Podcast. I per indicació de la revista MacWorld que en parlava del tema, vaig començar a connectar-me i escoltar "programes de ràdio portables" (que és el que vindria a ser un Podcast) com per exemple TerritoriMac que sempre he tingut ganes d'escoltar i per qüestió del dial i de l'horari mai n'havia tingut ocasió. I la veritat és que tampoc era una cosa de l'altre món, però estava bé. Estava i està: en mantens informat de les coses, que la majoria de les vegades, ja saps per altres canals, però que sempre està bé saber-les.
I el nou descobriment, per mi, és el Vídeocast. Que de fet és també un Podcast per definició, tot i que en principi els Podcast són arxius d'àudio. Però la cosa ha evolucionat tan ràpid que també n'hi han de vídeo (per això Vídeocast).
I d'aquests, imprescindible PhotoshopTV a càrreg dels Photoshop guys. S'aprén, i molt, en programes específics de Photoshop cada setmana.Els links cap el Vídeocast a la seva web o directament en el directori Podcast d'iTunes.
dimecres, 30 de novembre del 2005
dissabte, 12 de novembre del 2005
Sortida mig fallida
El dissabte el Ricardo ens va convocar a una altra sortida. Havia d'avisar al Pedro, però va dir que segurament dormiria.
Total... que érem el Ricardo amb la Kawasaki 600 verda, un altre noi (no recordo el nom ara mateix) amb una BMW 1150R... m'assembla, perquè he mirat aquest model i no coincideix... A partir d'ara m'apuntaré els noms i els models. ;-) Ah, no, no! Era una BMW 1150GS. Ara, això sí, amb un munt d'extres...
Només sortir de casa, a la Collada, el terra era mullat, però al agafar la carretera estava seca. Vam sortir de la benzinera un quart de deu i vam agafar direcció pantano del Foix. Al agafar la carretera era mullada. Jo vaig parar i em vaig posar les fundes de botes. I no gaire més enllà va començar a ploure. Ara van parar ells. Jo vaig aprofitar i em vaig posar els pantalons impermeables. L'altre noi anava preparat i estava disposat a tirar endavant. És clar, anant protegit i sense mullar-te es podia tirar bé. Jo també estava disposat, però el Ricardo portava rodes sense dibuix quasi. És un model per còrrer! Així que vam donar mitja volta. A Vilanova no plovia, però vam tirar cap a Sitges i ens vam parar a la Penya Espanyolista, que es veu que la porten els oncles d'aquest noi.
O sigui que vam passar el matí al bar. Davant l'entrepà de beicon i formatge, la cervessa sense alcohol i el cafè. Aquí em vaig enterar que havia estat a la Vall d'Aran el 20 de setembre, dia que tenia previst anar-hi jo però que vaig anul·lar per mal temps. Van passar molt de fred, però hi van estar tot el cap de setmana. Porta 60.000 Km a la moto... uns 15.000 Km per any.
Ara que hi penso, jo he fet 6.000 Km en 6 mesos. També per la novetat, potser he fet més quilòmetres del compte, però de promig a l'any en surten 12.000 Km... o sigui que tampoc n'ha fet tants més del meu promig... ;-)
I a Sitges, mentres parlàvem, no va ploure. Així que vam tirar a fer les costes. La idea era tornar per la carretera de Begues, però el Ricardo deia que hi havia molta humitat en aquella carretera. O sigui que, acabades les costes, mitja volta, paradeta al Molino i cap a casa.
En fi... més valia haver-se quedat a casa.
Total... que érem el Ricardo amb la Kawasaki 600 verda, un altre noi (no recordo el nom ara mateix) amb una BMW 1150R... m'assembla, perquè he mirat aquest model i no coincideix... A partir d'ara m'apuntaré els noms i els models. ;-) Ah, no, no! Era una BMW 1150GS. Ara, això sí, amb un munt d'extres...
Només sortir de casa, a la Collada, el terra era mullat, però al agafar la carretera estava seca. Vam sortir de la benzinera un quart de deu i vam agafar direcció pantano del Foix. Al agafar la carretera era mullada. Jo vaig parar i em vaig posar les fundes de botes. I no gaire més enllà va començar a ploure. Ara van parar ells. Jo vaig aprofitar i em vaig posar els pantalons impermeables. L'altre noi anava preparat i estava disposat a tirar endavant. És clar, anant protegit i sense mullar-te es podia tirar bé. Jo també estava disposat, però el Ricardo portava rodes sense dibuix quasi. És un model per còrrer! Així que vam donar mitja volta. A Vilanova no plovia, però vam tirar cap a Sitges i ens vam parar a la Penya Espanyolista, que es veu que la porten els oncles d'aquest noi.
O sigui que vam passar el matí al bar. Davant l'entrepà de beicon i formatge, la cervessa sense alcohol i el cafè. Aquí em vaig enterar que havia estat a la Vall d'Aran el 20 de setembre, dia que tenia previst anar-hi jo però que vaig anul·lar per mal temps. Van passar molt de fred, però hi van estar tot el cap de setmana. Porta 60.000 Km a la moto... uns 15.000 Km per any.
Ara que hi penso, jo he fet 6.000 Km en 6 mesos. També per la novetat, potser he fet més quilòmetres del compte, però de promig a l'any en surten 12.000 Km... o sigui que tampoc n'ha fet tants més del meu promig... ;-)
I a Sitges, mentres parlàvem, no va ploure. Així que vam tirar a fer les costes. La idea era tornar per la carretera de Begues, però el Ricardo deia que hi havia molta humitat en aquella carretera. O sigui que, acabades les costes, mitja volta, paradeta al Molino i cap a casa.
En fi... més valia haver-se quedat a casa.
dissabte, 5 de novembre del 2005
La segona revisió (6608 km)
Vaig anar al taller dilluns següent de fer els 6000, però no em podia agafar la moto. Així que fins avui no m'ha fet res. Li he dit que, de pas, com ja tinc el seguro validat i acceptat, m'arregli l'intermitent que ja el pago jo.
Sembla ser que encara no havia passat una setmana del sinistre, em van donar dia per portar la moto al taller a fer la peritació. Per primera vegada van coincidir el de la meva assegurança i el de la part contrària i a sobre diuen que de pintar la ratlladeta del lateral res... que canvïin la peça sencera. Jo al·luciono! Per una tonteria una peça sencera i per altres coses no... En fi, més de 300 euros de pressupost acceptats. Però quan porto la moto a la revisió, han acceptat el peritatge, però "sin compromiso de pago"...
Total i resumint: clatellada i susto 140,92 euros (no en portava prou... ja passaré a pagar la resta) No me'n recordava que hi havia inclòs l'intermitent... ni sabia que podia ser tant car.
Desglosat: filtre d'oli 11,03 euros, oli 2,80x10,25=28,70 euros, una hora i quart de feina de la revisió 27,59x1,25=34,48 euros i una junta del tap de buidat 1,18 euros. Total 75,39 + IVA. O sigui que la revisió en sí ha costat 87,45 euros. I a més a més (calculat per mi) l'intermitent i la mà d'obra 46,09 euros + IVA.
L'únic bo, penso, és que tinc un pressupost de 300 i pico d'euros que pagarà l'assegurança per fer-me un regalet per la moto... unes defenses i alguna cosa més, per exemple.
Sembla ser que encara no havia passat una setmana del sinistre, em van donar dia per portar la moto al taller a fer la peritació. Per primera vegada van coincidir el de la meva assegurança i el de la part contrària i a sobre diuen que de pintar la ratlladeta del lateral res... que canvïin la peça sencera. Jo al·luciono! Per una tonteria una peça sencera i per altres coses no... En fi, més de 300 euros de pressupost acceptats. Però quan porto la moto a la revisió, han acceptat el peritatge, però "sin compromiso de pago"...
Total i resumint: clatellada i susto 140,92 euros (no en portava prou... ja passaré a pagar la resta) No me'n recordava que hi havia inclòs l'intermitent... ni sabia que podia ser tant car.
Desglosat: filtre d'oli 11,03 euros, oli 2,80x10,25=28,70 euros, una hora i quart de feina de la revisió 27,59x1,25=34,48 euros i una junta del tap de buidat 1,18 euros. Total 75,39 + IVA. O sigui que la revisió en sí ha costat 87,45 euros. I a més a més (calculat per mi) l'intermitent i la mà d'obra 46,09 euros + IVA.
L'únic bo, penso, és que tinc un pressupost de 300 i pico d'euros que pagarà l'assegurança per fer-me un regalet per la moto... unes defenses i alguna cosa més, per exemple.
dilluns, 31 d’octubre del 2005
dissabte, 29 d’octubre del 2005
La meva primera sortida en grup
Doncs sí. Després de posposar en repetides ocasions sortides d'aquest tipus per diferentes raons (pluja, compromissos...), per fi hem pogut sortir.
Em diuen que són molt puntuals i la sortida és a 3/4 de 9 del matí a la benzinera de darrera la Citröen. Com és el dia de canvi d'hora estic especialment atent a l'hora. Arribo a lloc i hi ha un grup de moteros prenent un cafè. Pregunto si han quedat amb el Ricardo, que és l'organitzador de la sortida, i em diuen que no. Què estrany! Si són tan puntuals.
Espero i espero. Qui espera, no desespera... ;-) El Ricardo em deia que avisés al nen... o sigui al Pedro. Però dimarts és Tots Sants i hi han moltes empreses que el dilluns fan pont. Hitecsa entre elles. Jo no! :( I aquí que no apareix ningú. Mentre espero reconec al Jordi Albero, el d'AKO, amb una Harley Davison. Increïble! No ho hauria dit mai. Va a un altre motero també amb Harley. Disfressats (mai millor dit) de dalt a baix. Porta un casc de més, que entrant al bar, li dóna a una noia després d'un parell de petons. Després aquesta noia puja a la moto del company... Jo miro i observo, però no entenc res...
A la fi arriba algú que em sóna la cara. Aquest noi té una BMW 1150R. I va estar al bateig del fill del Ricardo. I en va estar parlant amb més gent de la seva afició a la moto. Llavors portava el genoll envenat perquè l'havien tirat de la moto en una rotonda... I quasi a 3/4 de 10 apareix el Ricardo... en cotxe! Venien ell i la Cristi de l'hospital de portar el nen... primer la varicel·la i després dies amb febre... total, que el nen portava tot el dia anterior amb febre, no se li baixava i van haver d'anar a l'hospital de matinada. Quan van acabar es van acostar a la benzinera, perquè ja havia avisat a uns quants però la resta no estàvem avisats. Així que allà estava ell, amb cotxe i nosaltres amb les motos. També hi ha havia una tercera moto, una Honda 600 CBR... 130CV!
El tercer era xilé i tenia una pizzeria a Sant Pere de Ribes, al costat del Can Torreta. Tots presentats, decidim esperar a que el Ricardo se'n vagi a casa i es canvi. Mentrestant la BMW 1150R, la Honda 600 CBR i jo anem a fer temps. Em diuen que tiri davant... no, no!, que sóc primerenc!. Agafem la C-246a fins Ribes, i d'allà la carretera d'Olivella direcció la N-340 carretera de l'Ordal. Allà agafem direcció Vilafranca del Penedès i d'allà a Vilanova. Està bé aquesta carretera d'Olivella: té forces curves i es poden agafar bé.
Anem a buscar el Ricardo. Ara fem el camí al revés. De Vilanova a Vilafranca. Direcció l'Ordal per la N-340 i a mig camí agafem un desviament a l'esquerra que va cap a Sant Sadurní d'Anoia. Aquesta carretera també està bé. Curves maques i poc trànsit. I a partir d'aquí, com que no coneixo gaire bé les carreteres, jo em perdo... vull dir que els vaig seguint (o millor dit, em van esperant) però no sé per on passo. M'assembla que de Sant Sadurní anem direcció Masquefa i d'allà a Sant Pere de Riudebitlles.
En un lloc o altre parem a esmorzar. No sé a quin poble estem. Entrepà de formatge i cercessa sense alcohol. 5 euros (era a repartir i van demanar algun que altre cafè). Aquí la xerrada de rigor: El xilé explica la seva vida motera. Explica que quan era jove (ara té uns 35 anys aprox.) havia fet bestiesses amb la moto. Que un cop, després d'una farra va portar una noia en moto. Només tenia un casc i li va donar a ella. En una curva va caure i la noia va anar directe amb el cap contra una pedra... sort del casc. Explica que va anar a Suïssa en moto en 20 hores. Tot seguit i sense parar. Això aquest estiu. Que anava "tallant orelles" (bonica expressió per dir que adelantava tallant la trajectòria del vehicle adelantat). A tota hòstia. Però a Suïssa la policia l'esperava al mig de la carretera tallant el trànsit. No sé quants euros de multa va haver de pagar "trinco-trinco". O pagava en efectiu o li bloquejaven la moto. I explica també que un guàrdia civil que viu a les Roquetes, motero també, i temerari (que són coses ben diferents!), que li agrada còrrer, que el que fa és doblegar la matrícula de la moto, perquè així si el paren ha de pagar 90 euros de multa, però si li fan una foto a 200 Km/h n'ha de pagar 300 i retirada de carnet. Pensat així... no està mal pensat. I al de la BMW 1150R li recriminàven que molta moto, molta moto, però que no conduia bé... que a les curves sense visibilitat les passa pel centre. És a dir, que posa la roda al centre de la carretera i allí inclinava la moto per agafar la curva. Però, és clar, si en aquella curva ve algú en sentit contrari, se l'emporta... I això en carreteres senyalitzades, que, deien, en les que no hi ha la línia al mig pintada encara era més evident. Així que explicaven que un cop es va emportar el retrovisor d'un cotxe amb el genoll... En fi... experiències d'altres que han de servir per anar encara més amb compte.
Després anem direcció la carretera de La Llacuna. Aquesta sí que és maca. A més veiem molts grups de gent amb moto. El que passa que és una carretera per fer amb calma i disfrutar-la i aquesta gent tiren com comdemnats... però em van esperant a les cruïlles. Arribem a prop de Sant Martí de Sarroca i allà m'estan esperant. D'allí cap Vilafranca i des d'allà de tornada a casa.
Ha estat molt bé. Moltes sensacions noves.
Em diuen que són molt puntuals i la sortida és a 3/4 de 9 del matí a la benzinera de darrera la Citröen. Com és el dia de canvi d'hora estic especialment atent a l'hora. Arribo a lloc i hi ha un grup de moteros prenent un cafè. Pregunto si han quedat amb el Ricardo, que és l'organitzador de la sortida, i em diuen que no. Què estrany! Si són tan puntuals.
Espero i espero. Qui espera, no desespera... ;-) El Ricardo em deia que avisés al nen... o sigui al Pedro. Però dimarts és Tots Sants i hi han moltes empreses que el dilluns fan pont. Hitecsa entre elles. Jo no! :( I aquí que no apareix ningú. Mentre espero reconec al Jordi Albero, el d'AKO, amb una Harley Davison. Increïble! No ho hauria dit mai. Va a un altre motero també amb Harley. Disfressats (mai millor dit) de dalt a baix. Porta un casc de més, que entrant al bar, li dóna a una noia després d'un parell de petons. Després aquesta noia puja a la moto del company... Jo miro i observo, però no entenc res...
A la fi arriba algú que em sóna la cara. Aquest noi té una BMW 1150R. I va estar al bateig del fill del Ricardo. I en va estar parlant amb més gent de la seva afició a la moto. Llavors portava el genoll envenat perquè l'havien tirat de la moto en una rotonda... I quasi a 3/4 de 10 apareix el Ricardo... en cotxe! Venien ell i la Cristi de l'hospital de portar el nen... primer la varicel·la i després dies amb febre... total, que el nen portava tot el dia anterior amb febre, no se li baixava i van haver d'anar a l'hospital de matinada. Quan van acabar es van acostar a la benzinera, perquè ja havia avisat a uns quants però la resta no estàvem avisats. Així que allà estava ell, amb cotxe i nosaltres amb les motos. També hi ha havia una tercera moto, una Honda 600 CBR... 130CV!
El tercer era xilé i tenia una pizzeria a Sant Pere de Ribes, al costat del Can Torreta. Tots presentats, decidim esperar a que el Ricardo se'n vagi a casa i es canvi. Mentrestant la BMW 1150R, la Honda 600 CBR i jo anem a fer temps. Em diuen que tiri davant... no, no!, que sóc primerenc!. Agafem la C-246a fins Ribes, i d'allà la carretera d'Olivella direcció la N-340 carretera de l'Ordal. Allà agafem direcció Vilafranca del Penedès i d'allà a Vilanova. Està bé aquesta carretera d'Olivella: té forces curves i es poden agafar bé.
Anem a buscar el Ricardo. Ara fem el camí al revés. De Vilanova a Vilafranca. Direcció l'Ordal per la N-340 i a mig camí agafem un desviament a l'esquerra que va cap a Sant Sadurní d'Anoia. Aquesta carretera també està bé. Curves maques i poc trànsit. I a partir d'aquí, com que no coneixo gaire bé les carreteres, jo em perdo... vull dir que els vaig seguint (o millor dit, em van esperant) però no sé per on passo. M'assembla que de Sant Sadurní anem direcció Masquefa i d'allà a Sant Pere de Riudebitlles.
En un lloc o altre parem a esmorzar. No sé a quin poble estem. Entrepà de formatge i cercessa sense alcohol. 5 euros (era a repartir i van demanar algun que altre cafè). Aquí la xerrada de rigor: El xilé explica la seva vida motera. Explica que quan era jove (ara té uns 35 anys aprox.) havia fet bestiesses amb la moto. Que un cop, després d'una farra va portar una noia en moto. Només tenia un casc i li va donar a ella. En una curva va caure i la noia va anar directe amb el cap contra una pedra... sort del casc. Explica que va anar a Suïssa en moto en 20 hores. Tot seguit i sense parar. Això aquest estiu. Que anava "tallant orelles" (bonica expressió per dir que adelantava tallant la trajectòria del vehicle adelantat). A tota hòstia. Però a Suïssa la policia l'esperava al mig de la carretera tallant el trànsit. No sé quants euros de multa va haver de pagar "trinco-trinco". O pagava en efectiu o li bloquejaven la moto. I explica també que un guàrdia civil que viu a les Roquetes, motero també, i temerari (que són coses ben diferents!), que li agrada còrrer, que el que fa és doblegar la matrícula de la moto, perquè així si el paren ha de pagar 90 euros de multa, però si li fan una foto a 200 Km/h n'ha de pagar 300 i retirada de carnet. Pensat així... no està mal pensat. I al de la BMW 1150R li recriminàven que molta moto, molta moto, però que no conduia bé... que a les curves sense visibilitat les passa pel centre. És a dir, que posa la roda al centre de la carretera i allí inclinava la moto per agafar la curva. Però, és clar, si en aquella curva ve algú en sentit contrari, se l'emporta... I això en carreteres senyalitzades, que, deien, en les que no hi ha la línia al mig pintada encara era més evident. Així que explicaven que un cop es va emportar el retrovisor d'un cotxe amb el genoll... En fi... experiències d'altres que han de servir per anar encara més amb compte.
Després anem direcció la carretera de La Llacuna. Aquesta sí que és maca. A més veiem molts grups de gent amb moto. El que passa que és una carretera per fer amb calma i disfrutar-la i aquesta gent tiren com comdemnats... però em van esperant a les cruïlles. Arribem a prop de Sant Martí de Sarroca i allà m'estan esperant. D'allí cap Vilafranca i des d'allà de tornada a casa.
Ha estat molt bé. Moltes sensacions noves.
divendres, 21 d’octubre del 2005
6000 km
Encara no tinc la reparació feta. Però avui he fet els 6000 Km. I a més a més just en arrivar a casa. Bé arrivant a casa eren 5999 però després, treient la moto per netejar-la i portar-la neta a la revisió ja marcava 6000 Km. I a més a més avui celebració doble: és l'aniversari de l'Adelaida... a comprar el regal i pastís i preparar el sopar d'aquest vespre.
dimarts, 11 d’octubre del 2005
El segon dia
És el segon dia i encara té la "plasta" al cap. Diuen que fins al tercer o quart dia que no el netejen...
Ja portem dos dies a l'hospital i aquest nen té unes ungles del dimoni! Mireu quines rascades s'ha fet a la cara!
I no para de dormir...
Aquesta "abu" vol sortir a tot arreu... I ho bé que queda... tot sigui dit. :DDD
Au! Ja hem mamat, doncs a dormir una mica més!
És que dos dies aquí tancats ja es nota a les cares...
Que no noia, que ni pentinant-lo li treus la plasta del cap.
"Peazo pezón" Gana, el Marc no en passarà!
Qui dorm millor? El pare o la criatura?
dilluns, 10 d’octubre del 2005
El primer dia
Què us sembla això? No és la cosa més bonica d'aquest mòn?
I és que no fa una altra cosa que mamar i dormir...
Ai aquesta àvia! L'"abu" li diu la Maria... Un xarco de baba al terra cada cop que s'acosta al nen! I si el té als braços es desfà... ;-)
Qui és aquest nen tan maco que es diu Marc?
Això és el que va dir l'àvia materna de la criatura en veure'l després de 21 hores de guàrdia... ;-)
És increïble! El Marc ha sortit en braços del seu pare fent els mateixos gestos que es veien en les ecografies en 3D i moviment: treient i entrant la llengua i xupant-se el dit. I els ulls ben oberts. Amb només 20 minuts de vida!
Doncs sí. A les 3 de la matinada la Maria ha trencat aigües... cap a l'hospital! Ha estat tota la nit amb les corretges posades i fent temps. Nosaltres ens hem enterat al matí que hem sentir el bip-bip del missatge del mòbil. Ja portava uns quants missatges enviats i nosaltres sense enterar-nos! Així que hem sabut el què, corrents cap a l'hospital... Devien ser les 8 del matí. I allà a esperar i a esperar. Ningú sabia res. S'ha fet migdia i ningú ha dit res tampoc. A sobre el Kiko liant la cosa perquè ha trucat a algú que estava dins (l'anestesista) i li han dit que estava a punt. I és clar, qui estava a punt eren les 8 ó 10 noies que han anant entrant en un diumenge de guàrdia a punt de parir... I entre ell que parla molt i no diu res i l'anestesista que en realitat no sabia per qui estava preguntant... En fi... diàleg de "besugos".
El que ha passat en realitat ha estat el següent: La Maria ha trencat aigües però ni molt menys ha començat a dilatar. A partir de les 7 de la tarda, quan les urgències de les noies que anaven entrant i quasi parint pel pasillo han anat baixant, li han començat a posar els dilatadors i les cremes i els no sé què. I és a partir de llavors quan hem començat a saber els números de centímetres de dilatació. De totes maneres, fins que no ha entrat el torn de nit de llevadores, no ha començat a preparar-se pel part. Ha dit el metge quan tot havia acabat, que si no la feia parir la llevadora de l'últim torn, li hauria fet la cesària. Es veu que aquesta llevadora sabia com anar-la fent moure per ajudar a parir naturalment... I així ha estat. Al final un puntet i tots contents.
I nosaltres no ens hem enterat de res fins les 24:20h de la nit perquè el Borja ha sortit amb la criatura quasi a fora... i això que no està permés, però és clar, portàvem tot el dia fent guàrdia, ell entrant i sortint i passant-nos el "parte" i feia hores que no en sabíem res. Sembla que el metge s'ha "enrotllat" tot i que es feia de pregar perquè sabia que encara esperàvem fora. Bé, al final només quedàven els avis paterns (els pares del Borja), l'àvia materna (la mare de la Maria) i l'avi adventici (el que escriu això).
Aquí una bonica foto de les àvies abraçant-se. L'esgotament i l'emoció han fet el seu efecte. La veritat és que ha estat bonic, perquè ja feia unes quantes hores que no en sabíem res i ja donàvem per fet que el nen neixia el dia 10. I ha estat llavors quan ha aparegut el Borja amb la seva bata verda i el barret, amb els ulls plorosos i el nen en braços.
L'Adelàida volia gravar vídeo amb la càmera de fotos i dels nervis no sabia ni com engegar-la. L'he engegat, he començat a filmar i quan portava uns segons m'he donat compte que ningú deia res. Hi havia un silenci... del cansament, de l'emoció. I ho he dit, –el vídeo porta so, si ningú diu res semblarà una pel·lícula muda–. Llavors l'Adelàida ha dit les mítiques paraules: Qui és aquest nen tan maco que es diu Marc?.
La veritat és que el vídeo no té qualitat, però almenys per nosaltres és molt emotiu. El dia que aconsegueixi treure el vídeo del mòbil el penjo. Promès queda!
Aquí algunes fotos més del dia d'espera (disculpes per la qualitat d'algunes... les vaig voler retocar i les he espatllat):
Aquesta foto és només arribar a l'hospital a les 8 del matí... Qui espera no desespera!
Aquí part de la gent que va estar esperant: El Ro, la Vero, l'Ade, el Bo (amb cara d'esgotament) i la Sílvia. També hi van estar el Kiko, el Juan Carlos (el pare del Borja) i el que va fer la foto (o sigui jo).
Aquest és el pare del Borja fent les seves fotos amb el mòbil també. Hauríeu d'haver vist el pare i la mare del Borja després passant-se les fotos del mòbil al PDA amb el Bluetooh...
diumenge, 9 d’octubre del 2005
divendres, 7 d’octubre del 2005
La segona caiguda
Des de la primera caiguda que estic amb la psicosi de que em tiren la moto al terra. Quan aparco la moto al carrer sempre vaig amb por i procuro, quan puc, deixar la moto entre dos vados, on no hi pot cabre un altre cotxe on, maniobrant per aparcar o sortir, me la pugui tirar al terra.
Això és el que ha passat avui... encara que jo no ho he vist. Amb la psicosi a sobre, de tant en tant surto al balcó de la feina a veure la moto. I avui, mentre esperava la demés gent per anar a fer el cafè, he mirat pel balcó i he vista alguna cosa rara. Tant rara com que normalment deixo la moto pujada sobre el cavallet central i he vist que la moto estava inclinada, recolzada sobre la pota de cabra... jo juraria que l'he deixat sobre el cavallet central... Baixo corrents les escales amb l'ai al cor... i efectivament algun cabrit, sortint amb el cotxe m'ha tirat la moto al terra. L'ha aixecat i se n'ha anat... ni una triste nota... :(
Comprovant què li ha passat, veig l'intermitent completament esmicolat, el guardapunys trencat i el lateral ratllat. Tot de la banda esquerra. L'altre cop va ser la dreta i aquest cop l'esquerra. Amb una ràbia interior que només la sap qui la passa començo a fer valoracions... L'intermitent s'ha de canviar segur: està pràcticament desintegrat. El guardapunys, com en tinc un de nou que em van donar al taller en l'altre reparació (sembla ser que els venen en parelles), encara passaré... I la rascada sembla que no és important... però òstia, tenia una moto nova i en sis mesos dos inconscients me la tiren al terra... i aquest cop no sé ni qui ha sigut. Si era aparcant el cotxe o treient-lo. Li pregunto a un veí si en sap alguna cosa i diu que no.
A sobre encara estic de sort, perquè portava els dos candaus posats: la pitó i el de disc. Si arriba a moure's més d'un metre, el mateix candau se'm carrega el fre de disc... I sembla que aquest cop el manillar no ha estat afectat. Una rascadeta de res al guardafang de davant i el mirall una mica torçat. En fi, paciència. Me'n vaig a fer el cafè que aquella gent ja se n'ha anat...
Tornant de fer el cafè, abans de pujar, decideixo fer unes fotos... per si de cas.
Se m'acosta un home i se'm queda mirant. Li dic Alguien me ha tirado la moto (mira què en sóc de patidor, eh! ;-)). Continua mirant-me i em contesta Ya lo sé... He sido yo.
Què faig li pego o li donc les gràcies?
Portava els papers sota el braç. Era l'amo del bar que hi ha sota la feina. Li falten quasi tots els dits d'una mà. Porta una enganxina de minusvàlid... Amb el tot terreny, fent marxa enrera, se li ha pujat el cotxe a la banda sonora i d'allí se li ha anat enrera, diu ell. Ara per ara m'és igual. Fem el part amistós d'accident que haig d'omplir jo i ja està.
A veure quan tarda en arreglar-se tot plegat... Em passarà com l'altre cop. Queda poc per la revisió dels 6000 Km però no la podré aprofitar...
Això és el que ha passat avui... encara que jo no ho he vist. Amb la psicosi a sobre, de tant en tant surto al balcó de la feina a veure la moto. I avui, mentre esperava la demés gent per anar a fer el cafè, he mirat pel balcó i he vista alguna cosa rara. Tant rara com que normalment deixo la moto pujada sobre el cavallet central i he vist que la moto estava inclinada, recolzada sobre la pota de cabra... jo juraria que l'he deixat sobre el cavallet central... Baixo corrents les escales amb l'ai al cor... i efectivament algun cabrit, sortint amb el cotxe m'ha tirat la moto al terra. L'ha aixecat i se n'ha anat... ni una triste nota... :(
Comprovant què li ha passat, veig l'intermitent completament esmicolat, el guardapunys trencat i el lateral ratllat. Tot de la banda esquerra. L'altre cop va ser la dreta i aquest cop l'esquerra. Amb una ràbia interior que només la sap qui la passa començo a fer valoracions... L'intermitent s'ha de canviar segur: està pràcticament desintegrat. El guardapunys, com en tinc un de nou que em van donar al taller en l'altre reparació (sembla ser que els venen en parelles), encara passaré... I la rascada sembla que no és important... però òstia, tenia una moto nova i en sis mesos dos inconscients me la tiren al terra... i aquest cop no sé ni qui ha sigut. Si era aparcant el cotxe o treient-lo. Li pregunto a un veí si en sap alguna cosa i diu que no.
A sobre encara estic de sort, perquè portava els dos candaus posats: la pitó i el de disc. Si arriba a moure's més d'un metre, el mateix candau se'm carrega el fre de disc... I sembla que aquest cop el manillar no ha estat afectat. Una rascadeta de res al guardafang de davant i el mirall una mica torçat. En fi, paciència. Me'n vaig a fer el cafè que aquella gent ja se n'ha anat...
Tornant de fer el cafè, abans de pujar, decideixo fer unes fotos... per si de cas.
Se m'acosta un home i se'm queda mirant. Li dic Alguien me ha tirado la moto (mira què en sóc de patidor, eh! ;-)). Continua mirant-me i em contesta Ya lo sé... He sido yo.
Què faig li pego o li donc les gràcies?
Portava els papers sota el braç. Era l'amo del bar que hi ha sota la feina. Li falten quasi tots els dits d'una mà. Porta una enganxina de minusvàlid... Amb el tot terreny, fent marxa enrera, se li ha pujat el cotxe a la banda sonora i d'allí se li ha anat enrera, diu ell. Ara per ara m'és igual. Fem el part amistós d'accident que haig d'omplir jo i ja està.
A veure quan tarda en arreglar-se tot plegat... Em passarà com l'altre cop. Queda poc per la revisió dels 6000 Km però no la podré aprofitar...
dimarts, 23 d’agost del 2005
Excursioneta a Sant Julià de Cerdanyola
Doncs sí. Hem anat a veure la Rosa i família. Amb l'excusa d'agafar la moto i ensenyar-la... que encara no l'havien vista.Hem anat rapidet, tot i que al final les obres ens han alentit.
L'Audal i la Júlia són els que estan muntats a la moto. A la galeria de fotos que tinc pujada aquí hi han fotos molt divertides de l'Ade amb els ous... :DDD
dimecres, 6 de juliol del 2005
Històries per no dormir: 3.- la trucada
He vist que tenia una trucada perduda d'ahir per la tarda i no sé de qui era. Però imagino que era o bé del Sergi o bé del Josep Maria.
Així que avui mateix he contestat a la trucada. Era el Sergi. Hem estat parlant quasi una hora pel mòbil. La trucada l'he pagat jo... fins que s'ha tallat i m'ha trucat.
El ressentiment és tan palpable que m'estranya que no l'hagi vist a venir. M'ha començat a dir un fart d'animalades... dieun que "más vale malo conocido, que bueno por conocer". De fet, sempre m'he repetit aquesta frase per excusar la meva marxa de Venca per anar a Creàtica. Perquè quan estava a Venca, al final no podia ni veure al Sergi. Fins que un dia li "vaig cantar la canya". I amb l'especial que és ell només podien passar dues coses. Que em girés la cara o que no. No em va girar la cara sinó que a sobre em va agafar un apreci que no havia vist fins el moment. Em tenia carinyo... Coses que passen. I quan vaig pendre la decisió d'anar a Creàtica pensava això: és preferible anar a un lloc on hi ha un "capullo" que anar a un lloc nou però desconegut. De fet aquesta frase és ben tonta, és només l'excusa dels covards com jo, però això, m'havia de posar una excusa per canviar de feina.
I és molt curiós com canvia la percepció de les coses, perquè al principi no podia veure al Sergi i en canvi li tenia molt de respecte al Josep Maria. I al final ha estat a l'inrevés. El "capullo integral" ha acabat sent el Josep Maria i la persona-persona és el Sergi, perquè en el fons i després de totes les tonteries sense ni cap ni peus que m'ha dit, en el fons el que ha demostrat ser persona és el Sergi. I aquí no sé si sóc jo que he canviat la percepció de les coses o són ells que han canviat i han invertit els papers...
En la trucada primer em donava la raó en que no era la manera correcta d'actuar. Després m'ha començat a qüestionar l'autoria dels treballs. Em deia, "està clar que el logo de Mercè Pastissers l'has fet tu" (el va gestionar ell i sabia de segur que l'havia portat íntegrament jo des del principi fins al final), "però no tindràs el valor de dir-me que el logo del centenari de Pirelli l'has fet tu?" M'he quedat de pedra... "Com que si no l'he fet jo? Doncs tan clar com que he fet el de la pastisseria Mercè". I em contesta, "va home va, que el Josep Maria m'ha ensenyat esbossos del que havia fet i està clar que l'ha fet ell". Li he dit, "el Josep Maria et pot haver ensenyat els esbossos que vulgui (que pot haver fet per intentar millorar la meva obra, naturalment) però el logo és 100% meu. Ell només ha fet el contacte amb el client, a part d'algun petit canvi d'impressions que haguem pogut tenir". I això és l'exemple de tota la conversa que hem tingut. Després ha estat tota l'estona "más de lo mismo".
Que si no recordava que el plànol de Vilanova l'havia fet ell i que jo només havia posat els noms dels carrers, quan en realitat, efectivament ell va començar a fer el plànol de Vilanova, però el que no recorda ell és que l'anava fent tan malament que el vaig haver de redibuixar tot i començar des de zero.
Que si no tenia clar que quan abans d'anar a Creàtica, ells mai em van cridar per anar a fer una feina de Venca estant jo a Venca. Quan en realitat així va ser. Jo estava a Venca fent un mini-catàleg i em van preguntar si el següent el volia començar ja o donar-lo a Creàtica. Vaig dir de donar-lo a Creàtica tot i sabent que l'acabaria fent jo igualment. I el vaig fer a Creàtica quan estava al racó de Santa Llúcia. I el vaig fer amb l'Albert Pueyo, que ja hi havia anat un parell de cops. Però és que entre tots són tan inútils que mai s'han sabut treure la feina de sobre i sempre han necessitat un pencaire com jo que els tregués els marrons de sobre... fins que me n'he cansat, és clar. I ell "erre que erre" que si el senyor Sitges, que si no els van donar feina fins que no s'hi van reunir i que ningú hi va anar... en fi.
Que qui havia fet tota la feina de Canal Club. Aquí és l'única part que li puc donar mig la raó. Perquè realment la diagramació la va fer el Josep Maria, però els tontos del cul que ens vam currar tot el muntatge (la feina bruta) vam ser primer el Lluís i jo i després em sembla que també s'hi va afegir l'Helena. És clar, que d'aquí a dir que nosaltres NOMÉS érem maquetistes i que tal i com exposo al book sembla que l'hagi fet jo, hi ha una gran diferència.
Que si em pensava que ells no sabien que des de feia temps estava fent treballs pel Carles Pujadas que estava equivocat, perquè ells ja ho sabien i no em deien res... ??? Però com que ho sabien? Doncs és clar que ho sabien! Si va ser el Pujadas que hi va anar expressament per demanar permís perquè pugués anar fent feines!
Que si què em pensava jo del nou lloc de treball. Que potser no sabien ells prou bé que quan deia "necessitava un canvi d'aires" referint-me a ADN Studio, el que volia dir era que ells estaven per sota... aquí ja ha estat quan se m'han caigut al terra. S'han fet una palla mental de tal calibre que ja no veuen el que tenen davant. Això de donar-li interpretacions al que deia o volia dir ja ha estat l'últim.
I així una darrera de l'altra. El que està clar, és que el temps i el punt de vista de cadascú és com "el color del cristal desde el que se mira".
Així que li he dit que aquesta conversa només tenia una raó de ser: respondre a la proposta del meu e-mail de la contraoferta que no és més que posar un copyright de Creàtica o treball realitzat a Creàtica. Com que m'ha dit que no aquí s'ha acabat la conversa.
I després d'això encara que em deia que si un dia d'aquests podíem anar a fer un cafè. Ja feia estona que no entenia res... Li he dit que jo sóc persona i que com a tal no els negaré la salutació si em creue amb ells pel carrer, però que no en vull saber res més d'ells. I això ha estat tot.
Així que avui mateix he contestat a la trucada. Era el Sergi. Hem estat parlant quasi una hora pel mòbil. La trucada l'he pagat jo... fins que s'ha tallat i m'ha trucat.
El ressentiment és tan palpable que m'estranya que no l'hagi vist a venir. M'ha començat a dir un fart d'animalades... dieun que "más vale malo conocido, que bueno por conocer". De fet, sempre m'he repetit aquesta frase per excusar la meva marxa de Venca per anar a Creàtica. Perquè quan estava a Venca, al final no podia ni veure al Sergi. Fins que un dia li "vaig cantar la canya". I amb l'especial que és ell només podien passar dues coses. Que em girés la cara o que no. No em va girar la cara sinó que a sobre em va agafar un apreci que no havia vist fins el moment. Em tenia carinyo... Coses que passen. I quan vaig pendre la decisió d'anar a Creàtica pensava això: és preferible anar a un lloc on hi ha un "capullo" que anar a un lloc nou però desconegut. De fet aquesta frase és ben tonta, és només l'excusa dels covards com jo, però això, m'havia de posar una excusa per canviar de feina.
I és molt curiós com canvia la percepció de les coses, perquè al principi no podia veure al Sergi i en canvi li tenia molt de respecte al Josep Maria. I al final ha estat a l'inrevés. El "capullo integral" ha acabat sent el Josep Maria i la persona-persona és el Sergi, perquè en el fons i després de totes les tonteries sense ni cap ni peus que m'ha dit, en el fons el que ha demostrat ser persona és el Sergi. I aquí no sé si sóc jo que he canviat la percepció de les coses o són ells que han canviat i han invertit els papers...
En la trucada primer em donava la raó en que no era la manera correcta d'actuar. Després m'ha començat a qüestionar l'autoria dels treballs. Em deia, "està clar que el logo de Mercè Pastissers l'has fet tu" (el va gestionar ell i sabia de segur que l'havia portat íntegrament jo des del principi fins al final), "però no tindràs el valor de dir-me que el logo del centenari de Pirelli l'has fet tu?" M'he quedat de pedra... "Com que si no l'he fet jo? Doncs tan clar com que he fet el de la pastisseria Mercè". I em contesta, "va home va, que el Josep Maria m'ha ensenyat esbossos del que havia fet i està clar que l'ha fet ell". Li he dit, "el Josep Maria et pot haver ensenyat els esbossos que vulgui (que pot haver fet per intentar millorar la meva obra, naturalment) però el logo és 100% meu. Ell només ha fet el contacte amb el client, a part d'algun petit canvi d'impressions que haguem pogut tenir". I això és l'exemple de tota la conversa que hem tingut. Després ha estat tota l'estona "más de lo mismo".
Que si no recordava que el plànol de Vilanova l'havia fet ell i que jo només havia posat els noms dels carrers, quan en realitat, efectivament ell va començar a fer el plànol de Vilanova, però el que no recorda ell és que l'anava fent tan malament que el vaig haver de redibuixar tot i començar des de zero.
Que si no tenia clar que quan abans d'anar a Creàtica, ells mai em van cridar per anar a fer una feina de Venca estant jo a Venca. Quan en realitat així va ser. Jo estava a Venca fent un mini-catàleg i em van preguntar si el següent el volia començar ja o donar-lo a Creàtica. Vaig dir de donar-lo a Creàtica tot i sabent que l'acabaria fent jo igualment. I el vaig fer a Creàtica quan estava al racó de Santa Llúcia. I el vaig fer amb l'Albert Pueyo, que ja hi havia anat un parell de cops. Però és que entre tots són tan inútils que mai s'han sabut treure la feina de sobre i sempre han necessitat un pencaire com jo que els tregués els marrons de sobre... fins que me n'he cansat, és clar. I ell "erre que erre" que si el senyor Sitges, que si no els van donar feina fins que no s'hi van reunir i que ningú hi va anar... en fi.
Que qui havia fet tota la feina de Canal Club. Aquí és l'única part que li puc donar mig la raó. Perquè realment la diagramació la va fer el Josep Maria, però els tontos del cul que ens vam currar tot el muntatge (la feina bruta) vam ser primer el Lluís i jo i després em sembla que també s'hi va afegir l'Helena. És clar, que d'aquí a dir que nosaltres NOMÉS érem maquetistes i que tal i com exposo al book sembla que l'hagi fet jo, hi ha una gran diferència.
Que si em pensava que ells no sabien que des de feia temps estava fent treballs pel Carles Pujadas que estava equivocat, perquè ells ja ho sabien i no em deien res... ??? Però com que ho sabien? Doncs és clar que ho sabien! Si va ser el Pujadas que hi va anar expressament per demanar permís perquè pugués anar fent feines!
Que si què em pensava jo del nou lloc de treball. Que potser no sabien ells prou bé que quan deia "necessitava un canvi d'aires" referint-me a ADN Studio, el que volia dir era que ells estaven per sota... aquí ja ha estat quan se m'han caigut al terra. S'han fet una palla mental de tal calibre que ja no veuen el que tenen davant. Això de donar-li interpretacions al que deia o volia dir ja ha estat l'últim.
I així una darrera de l'altra. El que està clar, és que el temps i el punt de vista de cadascú és com "el color del cristal desde el que se mira".
Així que li he dit que aquesta conversa només tenia una raó de ser: respondre a la proposta del meu e-mail de la contraoferta que no és més que posar un copyright de Creàtica o treball realitzat a Creàtica. Com que m'ha dit que no aquí s'ha acabat la conversa.
I després d'això encara que em deia que si un dia d'aquests podíem anar a fer un cafè. Ja feia estona que no entenia res... Li he dit que jo sóc persona i que com a tal no els negaré la salutació si em creue amb ells pel carrer, però que no en vull saber res més d'ells. I això ha estat tot.
dilluns, 4 de juliol del 2005
Històries per no dormir: 2.- la meva contesta
Després de passar tot el cap de setmana donant-li voltes, però sobretot gràcies a les moltes respostes rebudes sobretot d'ànim, he decidit enviar-los un fax de contestació a l'advocada i al mateix temps trucar-los de viva veu. Ja que ells no han tingut els nassos de dir el què, jo sí.
El meu fax aquí. Més clar, l'aigua.
He trucat per telèfon i he demanat pel Josep Maria. No hi era... M'ha trucat al cap d'una bona estona i he estat parlant amb ell un rato. El que he descobert, només amb el to de la veu, és que tenen una mena de ressentiment en contra meu que no poden amb ell... I suposo que els motius familiars hi tenen MOOOOLT a veure.
I els motius familiars són aquests:
Jo tinc un germà. Ha estat vivint amb la Carme primer en un pis de lloguer. Després en una casa de propietat a la Geltrú. I finalment en una segona casa encara més gran a la Geltrú també. Han tingut dos fills (bessons). I s'han separat. La casa se l'ha quedat la Carme i en comptes de rebre la manutenció pels dos fills, reb només la meitat a canvi del que hauria d'haver de pagar al meu germà. S'ha ajuntat amb la Xesca i s'han comprat una casa a Canyelles. S'han separat també i s'han venut la casa. I portant els bessons a futbol, ha conegut la Blanca. Exdona del Josep Maria... Viuen junts. I viuen junts en un pis, que pel que jo tinc entés, era dels pares del Josep Maria i els hi van donar. Està a la rambla Principal. El Josep Maria, per invertir, va comprar un pis a la plaça de Soler i Gustems (la plaça dels carros) i va fer una hipoteca del pis de la rambla. I quan es va separar de la Blanca, la custòdia dels dos fills se l'ha quedat la Blanca, havia de passar uns diners en concepte de manutenció dels fills i, evidentment, pagar la hipoteca de la vivenda on viuen els fills.
Resumint, que sembla que al Josep Maria no li senta gens bé haver d'estar pagant un pis on està vivint el meu germà.
I pregunto jo... què hi pinto enmig de tot això? Doncs oficialment res, però ajuda, i molt, a aquesta mena de ressentiment que hi ha contra mi. No només perquè "els vaig deixar tirats" (deuen pensar ells) sinó perquè ha de pagar el pis on viu el meu germà.
Així i tot, com he vist que "no baixava del burro", li he enviat un e-mail fent-li una contraoferta. L'e-mail aquí.
I ara a esperar a veure què diuen.
El meu fax aquí. Més clar, l'aigua.
He trucat per telèfon i he demanat pel Josep Maria. No hi era... M'ha trucat al cap d'una bona estona i he estat parlant amb ell un rato. El que he descobert, només amb el to de la veu, és que tenen una mena de ressentiment en contra meu que no poden amb ell... I suposo que els motius familiars hi tenen MOOOOLT a veure.
I els motius familiars són aquests:
Jo tinc un germà. Ha estat vivint amb la Carme primer en un pis de lloguer. Després en una casa de propietat a la Geltrú. I finalment en una segona casa encara més gran a la Geltrú també. Han tingut dos fills (bessons). I s'han separat. La casa se l'ha quedat la Carme i en comptes de rebre la manutenció pels dos fills, reb només la meitat a canvi del que hauria d'haver de pagar al meu germà. S'ha ajuntat amb la Xesca i s'han comprat una casa a Canyelles. S'han separat també i s'han venut la casa. I portant els bessons a futbol, ha conegut la Blanca. Exdona del Josep Maria... Viuen junts. I viuen junts en un pis, que pel que jo tinc entés, era dels pares del Josep Maria i els hi van donar. Està a la rambla Principal. El Josep Maria, per invertir, va comprar un pis a la plaça de Soler i Gustems (la plaça dels carros) i va fer una hipoteca del pis de la rambla. I quan es va separar de la Blanca, la custòdia dels dos fills se l'ha quedat la Blanca, havia de passar uns diners en concepte de manutenció dels fills i, evidentment, pagar la hipoteca de la vivenda on viuen els fills.
Resumint, que sembla que al Josep Maria no li senta gens bé haver d'estar pagant un pis on està vivint el meu germà.
I pregunto jo... què hi pinto enmig de tot això? Doncs oficialment res, però ajuda, i molt, a aquesta mena de ressentiment que hi ha contra mi. No només perquè "els vaig deixar tirats" (deuen pensar ells) sinó perquè ha de pagar el pis on viu el meu germà.
Així i tot, com he vist que "no baixava del burro", li he enviat un e-mail fent-li una contraoferta. L'e-mail aquí.
I ara a esperar a veure què diuen.
divendres, 1 de juliol del 2005
Històries per no dormir: 1.- el burofax
Avui he anat a Correus a recollir "alguna cosa" que algú m'havia enviat i el carter m'havia deixat notificació. Resulta que la "cosa" era un burofax.
El burofax és una "notificació oficial amb acuse de recibo" que en aquest cas m'han enviat d'un despatx d'advocats. Aquest burofax el podeu veure aquí. Però resumint em venien a dir que estava "difonent il·lícitament, imatges i dissenys artístics, que són propietat de CREÀTICA HADDOCH ASSOSIATS, SL[...]" un material que "està protegit per les lleis de propietat intel·lectual i industrial i el seu ús indegut pot ser objecte de sancions, fins i tot penals[...]", que estava "incorrent en una conducta danyosa contra els" seus "representats", que estava "violant els drets d'exclusiva i les proteccions que el Registre de l'Oficina de Patents i Marques atorga a aquesta mercantil", que "la major part de les imatges, els dissenys i textos continguts en el "book" que esteu difonent al vostre web, són propietat dels meus clients i per aquest motiu us comminem a què destruïu immediatament aquestes imatges, cesseu en aquestes conductes il·lícites i ens comuniqueu per qualsevol mitjà fefaent que heu renunciat a seguir infringint la llei i violant els drets dels meus patrocinats" i finalment que "si en el termini inexhaurible de cinc dies no compliu amb aquest requeriment, ens reservem els drets i les accions judicials que ens atorga la llei, per a exigir-vos l'íntegra reparació dels danys que hagueu ocasionat".
No cal ni dir l'estat de xoc amb que m'he quedat. Fa cosa d'un any i mig vaig estar molt malament pel tema de les migranyes... però que molt malament. Quan finalment vaig solucionar el tema anant a urgències i després a neurologia i canviant la medicació, ja nonés vaig tenir una insignificant recaiguda fa 3 mesos, però ja estava totalment superada. Doncs va ser rebre el burofax dels nassos, llegir-lo un segon cop perquè no donava crèdit al que estava llegint... una tercera vegada i començar-me un dolor de cap com feia molt de temps que no tenia.
No entenia res. Quan vaig sortir de Creàtica vaig sortir bé... penso jo. Hi va haver durant molt de temps una entesa més que cordial, entrant en el terreny familiar... Tot i que quan marxes ho fas perquè no estàs bé, no vaig tenir una mala paraula o un mal gest amb ningú. Així que no entenia res de res. "M'he perdut alguna cosa pel mig" pensava.
El cas és que, com explico aquí, ja feia cosa de 9 mesos, el llavors director de l'institut Manuel de Cabanyes Josep Maria Also es va posar en contacte amb mi i em va demanar que, en la celebració del 25 aniversari de l'institut, com antic alumne que era, si podia preparar una mica de "book" amb la feina que actualment feia. Hi havien passat pels taulells de l'institut antics alumnes que ara eren arquitectes, il·lustradors, etc. i ara em demanava a mi, com dissenyador gràfic que sóc, una mostra de la meva feina. Doncs no sabeu, en aquell moment, el problema que això em causava, doncs en quasi 20 anys de professió mai he necessitat tenir un "book" amb feines meves per vendre'm per les empreses. Sempre he anat a "tiro fet". Vaig començar a Venca que és on realment vaig apendre l'ofici (tot i que en aquesta feina és més important l'actitut que altres coses... i això ja ho portava jo inscrit en el codi genètic... què hi farem!). Van ser 4 anys, però 4 anys molt intensos. Almenys així els recordo jo. I després la gent que treballava amb mi, el Josep Maria Codina i el Sergi Jiménez, després de col·laborar en alguna feina per Venca quan estava a Venca, em van demanar que anés a treballar a la seva empresa, Creàtica, que ja feia un any que acabaven de muntar. Han estat 11 anys!, que es diu aviat. I quan ja no podia més... me'n vaig anar. I me'n vaig anar al poble del costat, a Sant Pere de Ribes, perquè donava la casualitat que hi havia una noia que estava a punt de parir i demanava la baixa per maternitat i necessitàven algú ja! No m'ho vaig pensar. A sobre pagaven bastant millor. Evidentment no els va agradar, però a qui a d'agradar o desagradar és a mi, no?... Ja no sé per on anava... ah, sí, que en tots els anys que porto treballant ningú m'ha demanat un "book" i jo tampoc he sortit a buscar feina... Així que el fet de demanar-me que mostrés la meva feina suposava un problema.
En aquell moment donava la casualitat que Creàtica acabava de publicar la seva web (web que personalment havia treballat així com en el nou logotip...). Sense pensar-m'ho dos cops vaig agafar les imatges publicades, les vaig "estampar" en un parell de DIN-A3 i els vaig portar al Josep Maria Also. Això em va animar, perquè des que havia marxat la meva autoestima estava pel terra... em sentia malament amb mi mateix per un munt de coses que a sobre no se'm poden imputar... aquestes coses que pasen. El veure les MEVES FEINES impreses em va animar de debó i em va portar a tirar endavant un projecte que vàries vegades havia començat, però mai acabat: fer la meva pròpia web. Així que vaig comprar un domini (ricardvilanova.com) i vaig preparar la meva web que contenia, entre altres coses, el meu "book". I és clar, no tenia material original de res, així que vaig utilitzar imatges de la web de Creàtica...
Això és, potser, tot el mal que he pogut fer.
Només rebre el burofax i arribar a la feina, he enviat uns quants e-mails a amics explicant-los el cas. El Lluís García, ex-company de Venca primer i un temps després de Creàtica, és el que m'ha ajudat més, almenys psicològicament parlant. Ràpidament s'ha solidaritzat amb mi, doncs va patir en el seu moment les pixades fora de test d'aquest parell d'impresentables (com acostuma a mencionar-los). Ha trucat a un advocat de Codig, el Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya del que ell n'és membre i m'ha tranquilitzat en aquest tema doncs ja d'entrada m'ha dit que tenia les de guanyar. Que de moment enviés aquest burofax per fax a l'advocat del Col·legi, que tot i no ser-ne soci, estudiarien el meu cas.
Ja més tranquil he continuat enviant e-mails i han començat les primeres respostes. Tot l'afer Creàtica el tinc documentat aquí, però concretament les respostes són aquestes. I tot i que la majoria de gent em dóna la raó i sobretot m'anima, molt important, hi ha algú també que diu el que pensa, cosa que agraeixo més que a ningú.
Bé, amb tot això tinc molt a pensar...
El burofax és una "notificació oficial amb acuse de recibo" que en aquest cas m'han enviat d'un despatx d'advocats. Aquest burofax el podeu veure aquí. Però resumint em venien a dir que estava "difonent il·lícitament, imatges i dissenys artístics, que són propietat de CREÀTICA HADDOCH ASSOSIATS, SL[...]" un material que "està protegit per les lleis de propietat intel·lectual i industrial i el seu ús indegut pot ser objecte de sancions, fins i tot penals[...]", que estava "incorrent en una conducta danyosa contra els" seus "representats", que estava "violant els drets d'exclusiva i les proteccions que el Registre de l'Oficina de Patents i Marques atorga a aquesta mercantil", que "la major part de les imatges, els dissenys i textos continguts en el "book" que esteu difonent al vostre web, són propietat dels meus clients i per aquest motiu us comminem a què destruïu immediatament aquestes imatges, cesseu en aquestes conductes il·lícites i ens comuniqueu per qualsevol mitjà fefaent que heu renunciat a seguir infringint la llei i violant els drets dels meus patrocinats" i finalment que "si en el termini inexhaurible de cinc dies no compliu amb aquest requeriment, ens reservem els drets i les accions judicials que ens atorga la llei, per a exigir-vos l'íntegra reparació dels danys que hagueu ocasionat".
No cal ni dir l'estat de xoc amb que m'he quedat. Fa cosa d'un any i mig vaig estar molt malament pel tema de les migranyes... però que molt malament. Quan finalment vaig solucionar el tema anant a urgències i després a neurologia i canviant la medicació, ja nonés vaig tenir una insignificant recaiguda fa 3 mesos, però ja estava totalment superada. Doncs va ser rebre el burofax dels nassos, llegir-lo un segon cop perquè no donava crèdit al que estava llegint... una tercera vegada i començar-me un dolor de cap com feia molt de temps que no tenia.
No entenia res. Quan vaig sortir de Creàtica vaig sortir bé... penso jo. Hi va haver durant molt de temps una entesa més que cordial, entrant en el terreny familiar... Tot i que quan marxes ho fas perquè no estàs bé, no vaig tenir una mala paraula o un mal gest amb ningú. Així que no entenia res de res. "M'he perdut alguna cosa pel mig" pensava.
El cas és que, com explico aquí, ja feia cosa de 9 mesos, el llavors director de l'institut Manuel de Cabanyes Josep Maria Also es va posar en contacte amb mi i em va demanar que, en la celebració del 25 aniversari de l'institut, com antic alumne que era, si podia preparar una mica de "book" amb la feina que actualment feia. Hi havien passat pels taulells de l'institut antics alumnes que ara eren arquitectes, il·lustradors, etc. i ara em demanava a mi, com dissenyador gràfic que sóc, una mostra de la meva feina. Doncs no sabeu, en aquell moment, el problema que això em causava, doncs en quasi 20 anys de professió mai he necessitat tenir un "book" amb feines meves per vendre'm per les empreses. Sempre he anat a "tiro fet". Vaig començar a Venca que és on realment vaig apendre l'ofici (tot i que en aquesta feina és més important l'actitut que altres coses... i això ja ho portava jo inscrit en el codi genètic... què hi farem!). Van ser 4 anys, però 4 anys molt intensos. Almenys així els recordo jo. I després la gent que treballava amb mi, el Josep Maria Codina i el Sergi Jiménez, després de col·laborar en alguna feina per Venca quan estava a Venca, em van demanar que anés a treballar a la seva empresa, Creàtica, que ja feia un any que acabaven de muntar. Han estat 11 anys!, que es diu aviat. I quan ja no podia més... me'n vaig anar. I me'n vaig anar al poble del costat, a Sant Pere de Ribes, perquè donava la casualitat que hi havia una noia que estava a punt de parir i demanava la baixa per maternitat i necessitàven algú ja! No m'ho vaig pensar. A sobre pagaven bastant millor. Evidentment no els va agradar, però a qui a d'agradar o desagradar és a mi, no?... Ja no sé per on anava... ah, sí, que en tots els anys que porto treballant ningú m'ha demanat un "book" i jo tampoc he sortit a buscar feina... Així que el fet de demanar-me que mostrés la meva feina suposava un problema.
En aquell moment donava la casualitat que Creàtica acabava de publicar la seva web (web que personalment havia treballat així com en el nou logotip...). Sense pensar-m'ho dos cops vaig agafar les imatges publicades, les vaig "estampar" en un parell de DIN-A3 i els vaig portar al Josep Maria Also. Això em va animar, perquè des que havia marxat la meva autoestima estava pel terra... em sentia malament amb mi mateix per un munt de coses que a sobre no se'm poden imputar... aquestes coses que pasen. El veure les MEVES FEINES impreses em va animar de debó i em va portar a tirar endavant un projecte que vàries vegades havia començat, però mai acabat: fer la meva pròpia web. Així que vaig comprar un domini (ricardvilanova.com) i vaig preparar la meva web que contenia, entre altres coses, el meu "book". I és clar, no tenia material original de res, així que vaig utilitzar imatges de la web de Creàtica...
Això és, potser, tot el mal que he pogut fer.
Només rebre el burofax i arribar a la feina, he enviat uns quants e-mails a amics explicant-los el cas. El Lluís García, ex-company de Venca primer i un temps després de Creàtica, és el que m'ha ajudat més, almenys psicològicament parlant. Ràpidament s'ha solidaritzat amb mi, doncs va patir en el seu moment les pixades fora de test d'aquest parell d'impresentables (com acostuma a mencionar-los). Ha trucat a un advocat de Codig, el Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya del que ell n'és membre i m'ha tranquilitzat en aquest tema doncs ja d'entrada m'ha dit que tenia les de guanyar. Que de moment enviés aquest burofax per fax a l'advocat del Col·legi, que tot i no ser-ne soci, estudiarien el meu cas.
Ja més tranquil he continuat enviant e-mails i han començat les primeres respostes. Tot l'afer Creàtica el tinc documentat aquí, però concretament les respostes són aquestes. I tot i que la majoria de gent em dóna la raó i sobretot m'anima, molt important, hi ha algú també que diu el que pensa, cosa que agraeixo més que a ningú.
Bé, amb tot això tinc molt a pensar...
dijous, 30 de juny del 2005
La primera revisió (1700 km)
És curiós: dijous vaig fer-li els 1000 Km que hauria d'haver portat la moto a la revisió. Ha passat el cap de setmana, la vaig portar a la revisió dilluns, però estava a tope de feina i em va dir que la portés l'endemà. O sigui que ahir ja li tenia fets 1.700 quilòmetres. Per tant en un cap de setmana 700 quilòmetres... quasi tants com els que tenia.
Avui l'he recollida i segons la factura la cosa ha anat així: clatellada total 79,28 euros
Desglosat: filtre d'oli 11,03 euros, oli 2,90x10,25=29,72 euros, i una hora de feina de la revisió 27,59 euros. Total 68,34 + IVA.
Després he mirat en el manual de manteniment i no li tocava canviar el filtre de l'oli fins els 6000 Km, però la veritat, per 11 euros i amb els quilòmetres de més que li he fet no m'importa gens ni mica.
Avui l'he recollida i segons la factura la cosa ha anat així: clatellada total 79,28 euros
Desglosat: filtre d'oli 11,03 euros, oli 2,90x10,25=29,72 euros, i una hora de feina de la revisió 27,59 euros. Total 68,34 + IVA.
Després he mirat en el manual de manteniment i no li tocava canviar el filtre de l'oli fins els 6000 Km, però la veritat, per 11 euros i amb els quilòmetres de més que li he fet no m'importa gens ni mica.
diumenge, 26 de juny del 2005
La primera caiguda
Doncs sí. M'han tirat la moto al terra. Ara us explico:
És dissabte. Ha passat Sant Joan. Hem decidit fer una excursió. Anem a la Costa Brava. Xino-xano per la nacional (N-II) anem tirant cap al Nord, direcció Girona. Ja portem les noves equipacions: cascs i jaquetes. Agafem les costes del Garraf, autopista C-32, ronda de Dalt (B-20), i cap amunt. Parem a esmorzar a Mataró. Seguim. Em fa una gràcia el tema del salut motero...
Com que seguim la nacional, abans d'arribar a Blanes deixem la costa i entrem a l'interior acostant-no s a Girona. Ho passem i tirem cap a Figueres. De Figueres a Roses. Què maco que és Empúriabrava. I en comptes d'entrar a Roses comencem a agafar la carretera que puja al Cap de Creus. Això sí que és maco. I parem a Cadaqués. Aquí unes fotos de Cadaqués. Quan baixàvem ja vèiem que hi havia boira... però què maco. Hi dinem. Prenem el sol a la platja.
Havent dinat agafem carreteres d'aquí a prop i provem de trobar alguna cala. Ostres, què maco tot! Estem davant d'una illa a la que només s'hi pot accedir en barqueta. Nosaltres estem acostumats a la sorra, però encara que per entrar a l'aigua hi hagin pedres, l'aigua és clara i cristal·lina... i està freda de nassos! Una calma... una quietud... ni una ona! Quin silenci! "¡Esa motera!".Després d'un parell d'hores llargues en aquesta cala, tornem a agafar la carretera a veure on ens porta. Arribem a Cap de Creus. Deixo la moto ben aparcada, sobre el cavallet central i la pota de cabra extesa per si de cas i anem a veure el far... i les vistes, és clar! Realment maco. Comença el sol a baixar i es torna tot més maco.
En aquesta foto podeu veure al fons la moto aparcada. I darrera, pel que veig, s'hi ha col·locat una furgoneta (aquesta foto la vaig veure dies després). Fem quatre fotos més i tornem a la moto. Estem a 50 metres de la moto i veiem que la furgoneta que s'ha posat darrera, una Volkswagen, està fent marxa enrera, molt poc a poc, però no para... no para... que no para!!! Eh!, eeeeeh!. Moto al terra... Corrent cap a la moto i cridant... és que ho estava veient! Al tirar enrera ha tocat la moto, però sembla que el molt cabrit, com no porta retrovisor al centre (el vidre de darrera el porta tapat amb material d'aquest que es posa als parabrises per evitar el sol i la seva calor dins el cotxe: "a la nena li molesta") no ha parat. Estava parlant amb la dona i no ha sentit l'impacte. Ha continuat tirant enrera hi ha desmuntat la moto del cavallet. I encara més enrera... Feia una mica de baixada i amb el manillar bloquejat a recorregut un parell de metres i ha caigut al terra.
Jo, que de naturalesa sóc bastant calmat, amb un atac de nervis que no vegis... Perquè era una fòbia que tenia des del primer dia. Pensava que me la podien tirar al terra. I efectivament me l'han tirat. I a sobre el paio que deia que no li havia passat res, que només tenia l'intermitent trencat... una tonteria. Sembla que l'individu, un vasc que passava uns dies per aquí, Tontxu em diu després que es diu, també estava bastant nerviós. Resulta que a part de l'intermitent trencat, també hi ha el guardapunys trencat. Ningú porta el part amistós d'accident, així que prenc nota de les seves dades i ell de les meves. Quan marxa me n'adono que m'ha donat malament la matrícula. M'apunto la correcta entre nervis i "el món a sobre el cap"... Un cop se nn'ha anat veig que a més a més tinc el manillar torçat. ¡Qualsevol fa 250 quilòmetres de tornada amb el manillar així!
Truco a l'assegurança però és festiu i només em contesten si necessito assistència en carretera. Veig que puc conduir, incòmodament, però puc conduir. Així que amb un berrinche com una casa agafo carretera de tornada. De Cap de Creus desfem el camí fet fins a Cadaqués i des d'allà fem camí direcció a Roses, però a dalt de tot de la muntanya agafem direcció El Port de la Selva. Molt maco tot, la veritat, però jo no estic en condicions de disfrutar de res... :(D'aquí ja tornada cap a casa, però agafem l'autopista a Figueres i tot seguit. Comença a fer fresca i són hores de viatge: 4 hores d'anada i 3 de tornada, a part de les hores que estat pul·lulant amunt i avall. La veritat és que, després de tot i del disgust que he agafat, la que s'ha portat millor ha estat l'Adelaida, que m'ha aguantat tantes hores de moto i sobretot de fred a la tornada. Chapeau per l'Adelaida, sí senyor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)