Bloc personal,

dissabte, 31 de desembre de 2011

divendres, 30 de desembre de 2011

Premi ‘OTH’:
Ángeles González-Sinde




S’aprova la llei Sinde*.


[ Ángeles González-Sinde
Ministre de Cultura des de 2009 fins 2011
(inspirat en les cites del Jep de La competència - RAC1) ]

> Notícia al diari Ara


(*) Finalment també anomenada llei Sinde-Wert, la Llei d’Economia Sostenible amb la inclusió (amb calçador) d’una protecció a la propietat intel·lectual en la que es permet deixar els jutges fora de joc: “La indústria del copyright va moure un dit i es van enviar cartes advertint d’accions legals. Quan les cartes es van ignorar, la indústria va moure un dit i es van interposar les accions judicials. Quan els jutges van resoldre en favor de denunciats i demandats, la indústria va moure un dit i es van recórrer les resolucions. Quan van tornar a perdre en els jutjats, la indústria va moure un dit i van desaparèixer els jutges.”

Una llei que crea una Comissió que li esmena la plana als jutges; una comissió “composta per funcionaris als quals no se’ls exigeix ​​ni tan sols la titulació en Dret” i que “està ensenyant als jutges a interpretar i aplicar correctament la norma”.

Frases, cites i refranys: la societat és així

“El pobre treballa,
el ric l’explota,
el soldat defensa als dos,
el contribuient paga pels tres,
el gandul descansa pels quatre,
el borratxo beu pels cinc,
el banquer estafa als sis,
l’advocat enganya als set,
el metge mata als vuit,
l’enterrador enterra als nou
i el polític en viu dels deu.”

dilluns, 26 de desembre de 2011

Frases, cites i refranys: com saber si estàs viu o mort

“Per saber si estàs viu o mort 
és necessari tenir a l’abast un dispositiu tàctil.
Si l’aparell respon, estàs viu.
Si no, probablement estàs mort...”


[Jo mateix.]

dilluns, 19 de desembre de 2011

Collons! Quin fred!

Finalment dilluns 12/12/11 vaig anar al neuròleg i em va programar visita per dijous, però el mateix dilluns ja em va fer mitja visita... tampoc hi havia ningú més a la consulta en aquell moment. De fet no m’ha canviat res del que prenia. Només s’ha limitat a anotar el que prenia i deixava de prendre i ja està... que continui...

Això sí, per si de cas tenia algun tipus d’intoxicació de liti després de 3 mesos prenent-lo interrompudament, m’ha programat una analítica prèvia extracció de sang. Hora de l’extracció 7,30 h als Camils.

Què vol dir això? Sortir de casa a les 7 h!

Temperatura prevista pel dia d’avui 6 ºC de mínima i 16 ºC de màxima. Previsió de roba d’abric per anar en moto? L’habitual que he portat les últimes setmanes que cobreix sobradament amb els requeriments atmosfèrics.

Temperatura real aquest matí quan ja tornava a les 8 h: 0 ºC. Possiblement a les 7 h podia haver-hi -1 ºC...

Sabeu què és anar en moto a 0 ºC? Ai, me cagun l’hòstia, quin fred que fotia!!!

diumenge, 11 de desembre de 2011

Ai! Quin mal!


Des que tenia 21 anys que les cefalees “em passaven per la pedra” puntualment cada any sense excepció. En alguns casos eren als 9 mesos i en la millor de les situacions 15 mesos. Però sempre acabava caient.

Ara portava 4 anys de l’última crisi i, tal com algú m’havia dit, confiava en que en el fet de “fer-me gran” ja haguessin desaparegut. Però no...

Ja a finals d'agost ja vaig tenir algun avís i quan al setembre van començar les primeres cefalees d’importància, vaig començar amb el liti (Plenur). Un setembre va portar a un octubre sense rastre de cap dolor. A finals de mes, vaig començar a baixar la dosis. Però a mitjans de novembre van tornar. Vaig tornar a la dosis original.

Des de l’1 de desembre això és un infern i he hagut de pujar la dosis. El famós pont de festivitats no ajuda massa tampoc: els especialistes estan de vacances i les farmàcies diuen que d’Imigran injectable (sumatriptan), l’únic medicament que realment apaga el dolor en el moment més crític, no n’hi ha... Finalment se m’ha acabat l’Imigran i ha estat un cap de setmana ben NEGRE.

Demà, acabat el maleït pont, aniré al neuròleg a veure què...

diumenge, 4 de desembre de 2011

Frases, cites i refranys: la crisis

“Eines per afrontar la crisis:
1.- privatitzar beneficis,
2.- socialitzar pèrdues.”


[FMI.]

divendres, 2 de desembre de 2011

La música sense cables als altaveus “bons”

Ja amb el primer iMac G3 blue bondi, que vaig intentar connectar-lo a l’equip de música, vaig tenir més inconvenients que no pas bons resultats. Tenia la sort/casualitat que el tenia prop de l’equip de música. Només vaig haver de comprar un cable una mica llarg (perquè havia de passar amagat sota la taula i darrera el moble) amb els dos connectors mini-jack 3,5” i ja funcionava. El problema era que agafava interferències d’emissores de ràdio i no era agradable estar sentint tot aquell soroll de fons.

Amb els anys vaig intentar fer proves i canviant la longitud del cable, però el problema sempre era el mateix. Fins el dia que al Lidl vaig trobar un petit amplificador amb dos mini-altaveus satèl·lits i un potent sub-woofer. No era un gran equip de música, però amb la música baixeta (i alta també) se sentia de conya. Si algú tenia una mica d’oïde i ho comparava, amb el volum alt es podien notar diferències, però per la feina que havia de fer m’era més que suficient.

Des que tinc l’iMac 24” i sobretot des que tinc el nou estudi sempre he tingut la inquietud de connectar l’ordinador directament a l’equip de música, però suposava un enrenou de canviar la configuració i nous cables... maldecaps a fi de comptes.

Ahir mateix vaig llegir una anotació d’un producte que, sembla ser, porta ja uns mesos al mercat: l’adaptador d’altaveus inalàmbrics Logitech per a dispositius d’àudio Bluetooth. El ’paratu en qüestió sembla que està dissenyat per altaveus Bluetooth i al web americà val 39,90$.

Doncs bé, dues qüestions:
  1. serveix per qualsevol equip d’àudio dels de tota la vida
  2. al canvi, 39,90$ serien 29,60€ però al web espanyol de Logitech em volien “clavar” 39,99 eur.!

Estirant del fil vaig trobar millors preus que amb els ports sortien gairebé igual. Però també vaig trobar un web (PcComponentes.com) que, casualment, estaven liquidant les seves 150 últimes unitats a 21,95 eur. + 6,95 eur. d’enviament. = 29,70 eur.!!!

Demanat ahir al migdia, sortia comanda per missatger per la tarda, arribava a casa avui al migdia i fa mitja hora que ja està funcionant. Més ràpid i fàcil impossible! ;-)

Ara mateix està sonant la música d’iTunes de l’ordinador per l’equip de música. Però puc fer sonar la música del mòbil o de l’iPad... només ha de tenir connectivitat BlueTooth. Només he tingut un petit dubte perquè donava per fet que havia d’activar el BlueTooth de l’ordinador i com tinc el Magic TrackPad que justament ja està connectat així, no calia. Només “Configurar dispositivo Bluetooth...” i a tirar milles.

dimecres, 30 de novembre de 2011

Una de cables (segona part)


Tal i com vaig comentar a una de cables, el cable que vaig demanar, ja m’ha arribat.

Resumint:
  • data de la comanda: 25/10/11
  • data de disponibilitat a Hong Kong: 09/11/11
  • data d’arribada del sobre via Air Mail: 30/11/11
  • temps estimat d’enviament: de 2 a 3 setmanes
  • temps real d’enviament: 3 setmanes exactes (21 dies)
  • preu de compra a l'AppleStore: 39,95 eur. + despeses d’enviament
  • preu de compra a DealExtreme: 5,88 eur. preu final total

Que cadascú tregui les seves conclusions... ;-)

Ara el que compta és que ja torno a tenir segon monitor.

Novembre 2011

dilluns, 28 de novembre de 2011

Black friday

Divendres 25/11/11, dia del Black friday als païssos de parla anglo-saxona amb descomptes sobre els preus originals.
8,00h: compra de iPod nano de 8 GB + paquet esportiu Nike+iPod +  corretja de rellotge iWatchz Q Series.
12,00h: surt el paquet d’Apple.

Dilluns 28/11/11
10,00h: trucada del servei de missatgeria per saber a quina hora seré a l’adreça d’entrega del paquet.
12,00h: entrega del paquet.
16,00h: començo el primer entrenament en cinta.
17,00h: em dono d'alta a NikePlus i es comencen a transferir les dades; primers objectius i entrenaments.

divendres, 25 de novembre de 2011

Tonto

Tontísimo.
No soy nada tonto.
Usted es un gran tonto y un malo.
No lo soy en absoluto.
Sí que lo es.
Entonces yo a usted le estropeaba su jardín.
Mi jardín es lindo y usted no me lo estropea.
Sí, yo le mandaba muchísimos animalitos.
No me importa.
Primero le mandaba todos los topos.
Sus topos son tontos.
Tres marmotas.
Tampoco me importa.
Varios lirones.
Usted es un malo.
Y todos los puercoespines.
Mi jardín es mío y no lo toca nadie.
Su jardín es suyo, pero yo le mando los animalitos.
A mí esos animalitos no me importan y mi jardín está bien defendido.
No está defendido y mis animalitos le comerán todas las flores.
No.
Los topos le comerán las raíces.
Sus topos son malos y tontos.
Y las marmotas harán pis contra los rosales.
Sus marmotas son malolientes y estúpidas.
Usted habló mal de las tres marmotas.
Porque son estúpidas.
Entonces yo le mandaba todas las marmotas en vez de solamente tres.
Lo mismo todas son estúpidas.
Y todos los lirones.
No me importa.
Ahora salga de su jardín y verá lo que le han hecho mis animalitos.
Usted es tonto y malo.
¿De verdad soy tonto y malo?
Usted no es malo pero es tonto.
Entonces retiro tres puercoespines.
No me importa.
¿Soy tonto?
No, no es tonto.
Entonces retiro todos los lirones y un topo.
Cualquier cosa que retire me da igual.
Para que vea lo bueno que soy retiro todos los animalitos.
Usted es malo.
¿De manera que soy malo?
Es malo y tontísimo.
Entonces dos topos.
No me importa.
Todos los puercoespines.

dijous, 10 de novembre de 2011

Una de cables...


Veieu aquesta “merdeta” de cable de l’esquerra? El vaig haver de comprar quan vaig comprar l’iMac de 24” Intel Core2Duo ara fa quatre anys... i mig. El necessitava per connectar el segon monitor. És un cable adaptador Mini DVI a DVI. Mini DVI és l’stàndar que van decidir muntar, els de Cupertino, als iMac i aquest adaptador era necessari per conectar aquest segon monitor del que parlo. Aquesta “merdeta” de cable em va costar, en el seu moment, 29 eur. Ara pel que veig val 20 eur.

Ara els iMac ja no porten Mini DVI i porten un port Thunderbolt al que també s'hi conecten dispositius amb connector Mini DisplayPort. Així que em puc menjar els 29 eur. del seu moment amb patates... són coses que passen i del tot inevitables.

Ara bé, per conectar el nou iMac 27” Intel QuadCore i7 amb el segon monitor necessito un nou cable... és que no és ni un cable (medeix 5 cm)... és un adaptador. Necessito un adaptador Mini DisplayPort a DVI com el de la dreta. Fa unes setmanes vaig estar a punt comprar-lo a l’AppleStore, però el preu desorbitat (39,95 eur. + despeses d’enviament = aproximadament 46 eur.!!!) em va fer dessistir. Ara veig que està a 30,00 eur... o m’hi vaig fixar malament o l’han rebaixat... totes dues coses podrien ser.

A través de comentaris de geeks que estan pitjor que jo he conegut un web, DealExtreme, que té productes a uns preus estranyament baixos. I dic estranyament baixos perquè he aconseguit el mateix cable a, atenció, 5,88 eur.! I ep, despeses d’enviament incloses! Increïble, però cert!

L’explicació? Primer el preu real està en dòlars americans i el preu final és de $7,93 (ja se sap la diferència de divisa i tal... 1 EUR = 1,34863 USD). I la segona explicació és que estan a la Xina, concretament a Hong Kong. I l’última explicació és que, tot i enviant-ho per correu aeri, poden tardar de dues a tres setmanes. A mi m’en tardaran més perquè no tenien el punyetero cable en stock i he “perdut” dues setmanes esperant a que ho rebessin del seu proveïdor. Malgrat tot, jo vaig fer la comanda el 25/10/11 i ahir 09/11/11 ho van enviar. Quan ho rebi, ho reportaré. També hi ha l’explicació de les devolucions: el que t’envïin t’ho has de menjar sí o sí, perquè que t’ho envïin és de franc, però fer la devolució és més car l’enviament que el producte... se m’acut...

dilluns, 7 de novembre de 2011

16 tipus d’orgasmes femenins!



  1. Asmàtica: Uhh... Uhhh... Uhhh!
  2. Geogràfica: Aquí, aquí, aquí, aquí!
  3. Matemàtica: Més, més, més, més!
  4. Religiosa: Ai Déu meu, ai Déu meu!
  5. Suïcida: Em moro, em moro!
  6. Homicida: Si pares ara, et mato!
  7. Zootècnica: Vinga el meu mascle, vinga!
  8. Porrista: Fot-li... fot-li... fot-li!
  9. Professora d’anglès: Oh... yes, oh... good...
  10. Tipus Projecte Un: “¡No pares! ¡Sigue, sigue!... ¡No pares! ¡Sigue, sigue!”
  11. Negativa: Nooo, noooo!
  12. Positiva: Sí... sí... sí!
  13. Professora: Sí... això... per aquí... molt bé... correcte... perfecte.
  14. Desinformada: Què és això...? Per què...? Què em fas?
  15. Analista de sistemes: OK. El procés ha finalitzat amb èxit.
  16. Clarivident: Ho sento venir... ja gairebé ve... ho veig, ho veig.


[Llegit en algun correu d’spam... però mira, m’ha fet gràcia... ;-)]

¡Zasca! En toda la boca...

De la Renda 2010 que vaig fer al maig han passat molts mesos i havia oblidat per complet, que havia fraccionat el pagament. I no només ho havia oblidat, sinó que a més a més no m'ho havia anotat enlloc! Això és el més fotut!

El cas és que avui 07/11/11 he rebut un ¡zasca! en toda la boca... de manual, justament quan menys m’ho esperava i més malament tenia el compte...

Sabia que havia de pagar una “pasta” de tres parells (per un pobre bocamoll com jo), però no sé per què però ja la donava per pagada. He badat com un gamerús!

Total: les administracions, que no en tenen prou en “abusar” de la gent treballadora i ja no només no paguen l’estipulat als (il·legals) 9 mesos, sinó que van camí de fer els 12...  i tant tranquils. Mentrestant jo amb el compte en números vermells...

S’accepten donatius. ;-)

Ja n’apendrem, ja... a base d'hòsties.

dissabte, 5 de novembre de 2011

Frases, cites i refranys: sistema antidemocràtic

“Los jóvenes nos hemos dado cuenta de que quienes toman las decisiones que afectan directamente a nuestro futuro no están sometidos a las votaciones. Que nuestro sistema es realmente antidemocrático en un sentido estricto.”
“Hay que hablar, y esto lo revela claramente la crisis, cuando se están aplicando unos planes de ajuste que no ha votado nadie, ni siquiera iban en un programa electoral. Están aplicando medidas que nos afectan a nuestro futuro que no ha votado ninguno de nosotros, los jóvenes. De tal forma que estamos viendo ese detalle tan importante, que creo que es trascendental, porque nosotros exigimos el derecho de tomar las decisiones o votar aquellos que toman las decisiones sobre nuestro futuro.”



“Yo creo que, como todos los economistas críticos incluido el Premio Nobel de Economía Stiglitz, estos planes de ajuste nos llevan al desastre: van a incrementar el desempleo, están empobreciendo a la población, ya que suponen al final una bajada de salarios, una reducción de las condiciones laborales, al fin y al cabo también profundizan en el deterioro del estado del bienestar. Ya se sugiere desde el Pacto del Euro la privatización parcial del sistema de sanidad, del de pensiones... reducir el gasto público por esa vía.”

[Alberto Garzón Espinosa. Candidat d'IU per Màlaga al Congrés.]

divendres, 4 de novembre de 2011

Frases, cites i refranys: impostos

“En tema d’impostos,
La Collada és a Vilanova i la Geltrú,
el que Catalunya a Espanya.”


[Coses meves...]

dijous, 3 de novembre de 2011

Guanyador del 1r Repte Resistència

Doncs sí. He guanyat el 1r Repte Resistència 2011 organitzat pel meu gimnàs, el VilarencAqua, en la meva categoria... això sí...

Des de la primera setmana d’octubre i durant tres setmanes consecutives, havia de fer 4 proves per setmana. La primera setmana va ser bicicleta indoor en proves de 40', 30', 30' i 30'. La segona setmana va ser córrer en cinta durant 30', 25', 25' i 25'. I la tercera i última setmana eren proves combinades: la primera prova jo vaig fer bicicleta indoor durant 30', la segona cinta 30', la tercera el·líptica 30' i finalment la quarta i última rem 30' també. En total 12 proves. Es van anotar les distàncies recorregudes i es van sumar aquestes distàncies (en bicicleta indoor i el·líptica ens havíem de “limitar” al programa pautat). Amb la suma de les distàncies, en la categoria adult B (nascuts l'any 1965 i anteriors) vaig ser el primer i, per tant, merescut guanyador. També cal dir que si hagués estat l’últim, hagués quedat classificat en segon lloc, doncs de la meva categoria se’n van apuntar tres però només l’hem acabat dos... ;-)

A part de la meva categoria hi havia la categoria de “joves”, la categoria d’adults A i la de noies (aquí hi havien poques noies i van fer una única categoria tot i que hi havien edats ben diverses). No és per anar de xulo però si hagués fet el programa lliure (el dels “joves”) potser hauria quedat entre el cinquè i el desè lloc... Excepte els veritables guanyadors tampoc hi havia tant nivell. Realment es tractava de participar, de començar i acabar. I en això, en ser constant, poca gent em pot guanyar... Alguna cosa de bona hem de tenir també els obsessius! ;-)

Per mi però, el veritable repte era acabar les proves, doncs no tenia clar si tindria prou fons per acabar-les. Com al mateix temps també tenia la intenció córrer la Cursa Popular i finalment he aconseguit els dos propòsits, s’han complert tots els objectius possibles.

Em pensava que el premi seria una samarreta o alguna cosa per l’estil. L’entrega de premis es va realitzar el 31/10/11 a les 20h, però no hi vaig poder assistir, així que avui mateix m’han fet arribar la copa amb la corresponent mini-cerimònia i encaixada de mans. I esperant com esperava, una samarreta, la veritat és que m’ha fet molta il·lusió. Ara que, quan l’ha vista el Marc, me l’ha demanat i està clar que no m’hi he pogut negar. Estava gairebé més content que jo; fins i tot ha fardat davant els seus companys de classe i piscina de la copa que havia guanyat el seu “iaiu”. Tots contents, doncs... :D


A més, com a segon premi juntament amb aquesta copa, que deu medir ben bé 30 cm (tot i que es veu de pixiglás i pesa molt poquet), i potser més valuós, hi havia de premi també una mensualitat de franc. Ole, ole, ole... Ja podem tirar cohets!

dimecres, 2 de novembre de 2011

Mantis (tercera part de monstres)


Seguint la línia editorial de monstres a La Collada, aquí arriba la tercera entrega de la sèrie. Aquest cop és del Fondo de Somella, però no per això menys monstruós...

Tocar una mantis MATA! És vox populi. Ja està... ja ho he dit.



Monstres a La Collada:

Google Sidewiki desapareix

Un altre “invent” / servei de Google que desapareix. De Sidewiki en vaig parlar el 9 d’octubre de 2009 i semblava una utilitat d’interès en el web. És clar que en aquell moment les xarxes socials estaven tot just començant, o en tot cas començaven a agafar força, i justament la utilitat principal de Sidewiki és el que han acabat fent.

També no fa massa vaig comentar la desaparició de Google vídeo... i el mateix. És el que ha acabat passant amb Google Wave i dóna la sensació que Google Plus tampoc acaba d’arrancar.

Sembla que l’imperi es desfaci, però només els que ho intenten arriben al cim... ;-)
Aquest és el missatge que he rebut:

Google Sidewiki tanca el servei: com exportar les vostres entrades 
Benvolgut col·laborador de Sidewiki, 
Rebeu aquest correu electrònic perquè heu col·laborat, amb una o bé amb més entrades, a Sidewiki. Hem decidit suspendre el servei de Sidewiki (entrada de bloc), de manera que ens volem assegurar que tingueu la possibilitat d'exportar les vostres col·laboracions, que apreciem molt. 
Per exportar les vostres entrades de Sidewiki, dirigiu-vos a http://www.google.com/sidewiki/ i seguiu les instruccions. Si voleu exportar les vostres entrades de Sidewiki, haureu de fer-ho abans del proper 5 de desembre del 2011, data a partir de la qual se suspendrà l'assistència per a Sidewiki i se suprimirà tot el contingut.
Ens agradaria aprofitar aquesta ocasió per agrair-vos el vostre ús de Sidewiki i la vostra ajuda per fer-ne un producte atractiu. 
Gràcies, 
L'equip de Sidewiki

dilluns, 31 d’octubre de 2011

dijous, 27 d’octubre de 2011

90 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

90 Kg

Esperança de vida 77 anys... és el que toca


Amb una població mundial que aquest any ha fet les 7.000.000.000 de persones –encara recordo la publi del "Som 6 milions" de la Generalitat de Catalunya i les instructives explicacions d'en Jordi González dient que si a Catalunya som 6 milons, al món en som 6.000 milions–, a Espanya, si ets home i vas nèixer l'any 1965 l'esperança de vida és de 77,2 anys. En canvi, si hagués nascut a Noruega, per exemple, viuria fins els 78, a Suïssa i Japó 79, però també 75 als EE.UU. o 72 a la Xina..

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Cursa Popular Ciutat de Vilanova





Finalment, tal i com vaig anunciar justament aquí, he participat en la XXXIII Cursa Popular Ciutat de Vilanova “Memorial Ricard Arnàez” i amb la samarreta del PPCD - Club Atletisme Vilanova...

Hi han dues maneres de còrrer: patint o gaudint. I si t’ho mires bé, tampoc hi ha tanta diferència, en quan a temps, si arribes d’una manera o d’una altra. O sigui que avui he escollit passar-ho bé. I he anat fent xino-xano al meu ritme sense atabalar-me*.
Al final he entrat en el lloc 323 i m’han donat una samarreta i un diploma conmemoratius d’ex-atletes per la cursa.

Pepino


divendres, 21 d’octubre de 2011

Unboxing (2)

Osti, tu! El dimarts em va arribar un paquet i avui divendres un altre... però aquest ben gros! Quina setmana més intensa!

I ara també dos caixes. Comencem també per la petita... què serà, què serà...?



Un disc dur extern amb conexió FireWire 800 de 2 TB per còpies de seguretat!!! Toma ya...

I a la caixa gran què hi ha?




Un iMac de 27"!!! Pesa com un mort... a veure... gairebé 20 Kg!




Poden passar els anys que encara em sorprenc de veure com es curren el packaging aquesta gent de Cupertino. Un packaging que gairebé no dura ni dos minuts... perquè un cop obert què: a la brossa. Però què ben parits estan els envoltoris! És que m'ho guardaria tot, fins i tot els plàstics de filferro dels cables... ;-)




I mira, mira... el nou teclat. Que no és nou, però per mi sí. I el ratolí, però? Que no hi ha ratolí? Doncs no. He demanat NOMÉS Magic TrackPad: si tot és tecnologia dactilar quan abans ens acostumem millor.

Ara aprofitarem l'avinentesa i substituirem les 4 GB de RAM que porta per les 16 GB que ja tenia comprades.




Més fàcil impossible. I de pas fotografio el peu per tenir-ne el número de sèrie (encara vindrà algun desaprensiu i em farà alguna malesa, però més val tenir-lo a mà).

Així, finalment què tenim aquí? Doncs un autèntic PEPINO... iMac 27" amb:
  • HD 256 GB SSD (per sistema, aplicacions i feines principals; això vol dir, ni més ni menys que 12 segons d'arrancada d'un potentíssim sistema operatiu anomenat Lion (10.7.2) i, sobretot, atenció a la dada, 2 segons per obrir Photoshop... escandalós... tot en un silenci que no estava acostumat; aquest extra és dels més cars que he pagat, però també que ho he fet més a gust) + 1TB
  • RAM 16 GB (aquestes 16 GB han costat al voltant de 90 eur.; el dia que les 32 GB de RAM que pot arribar a portar no valguin els 650 eur. que valen a dia d'avui, en tornarem a parlar
  • processador Intel Quad-Core i7 3,4 GHz
  • tarjeta gràfica AMD Radeon HD 6970M 2 GB GDDR5


Ara toca fer les instal·lacions corresponents i veure què funciona sota Intel a 64 bits amb el nou Lion (10.7.2) i què haurem de mantenir durant algun temps al iMac 24", HD 256 GB i RAM 3 GB (al màxim que va tenir el seu moment de glòria)