Bloc personal,

dilluns, 31 d’agost del 2020

Total Recall (1990)

[914]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Paul Verhoeven
Guió: Philip K. Dick (novel·la), Ronald Shusett
Actors: Arnold Schwarzenegger, Sharon Stone, Michael Ironside

[ Acció, ciència ficció, thriller ] 1h 53min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“Quan un home va a pels records virtuals de les vacances de l'planeta Mart, una sèrie d'esdeveniments inesperats i punyents l'obliguen a anar a l'planeta de veritat - ¿o no?”

Crítica

I love it!

Doncs no la tenia anotada… almenys aquesta versió original. Sí vaig anotar el remake, però aquesta, que justament vaig anar a Barcelona a veure-la al cinema per no haver-me d’esperar dos o tres mesos a que la fessin al “poble”, no. És clar que era tot just al principi de la dècada dels noranta. En el seu moment vaig flipar i ara, amb tots els efectes especials de pa sucat amb oli, encara més. Senzillament ha millorat convertint-se en un mite.

Resum (amb espòilers)

El 2084, el treballador de la construcció Douglas Quaid té somnis inquietants sobre Mart i una misteriosa dona allà. La seva dona Lori descarta els somnis i el desanima a pensar en Mart, on el governador, Vilos Cohaagen, lluita contra una rebel·lió. Quaid visita Rekall, una empresa que proporciona implants de memòria de les vacances, optant per un viatge de memòria a Mart com a agent secret. No obstant això, alguna cosa surt malament durant el procediment i Quaid comença a revelar records suprimits de ser un agent secret. Els empleats de Rekall el seden, li esborren el record de la visita i l’envien a casa. Durant el camí, Quaid és atacat pel seu amic Harry i altres homes i es veu obligat a matar-los. Després, Lori li fa una emboscada al seu apartament, que afirma que ella no és la seva esposa; el seu matrimoni és un implant de memòria falsa i "The Agency" la va enviar a supervisar Quaid. Quaid fa fora a Lori i fuig, perseguit per homes armats dirigits per Richter, l'agent de Cohaagen i el veritable marit de Lori.

Després d'evadir els seus atacants, a Quaid li queda una maleta que conté diners, aparells, identificacions falses i una gravació de vídeo. El vídeo és del propi Quaid, que s’identifica a si mateix com Hauser i explica que solia treballar per a Cohaagen, però va canviar de bàndol després d’assabentar-se d’un artefacte alienígena a Mart i va patir un esborrament de memòria per protegir-se. Hauser indica a Quaid que retiri un dispositiu de localització situat dins del seu crani abans d'ordenar-li que vagi a Mart. A l’arribada, Quaid troba una nota de Hauser que el dirigia a Venusville, un barri vermell poblat de persones mutades com a conseqüència d’un mal protecció contra la radiació. Coneix a Benny, un taxista, i a Melina, la dona dels seus somnis, però ella el rebutja, creient que ell encara treballa per Cohaagen.

Quaid es troba més tard amb el doctor Edgemar i Lori de Rekall. Edgemar afirma que és de Rekall i que va ser implantat a Quaid, afirmant que va patir una "embòlia esquizoide" i que estava atrapat en una fantasia dels records implantats. La seva solució és prendre una pastilla que li ofereixi per despertar-se, en cas contrari serà lobotomitzat. Al veure suar a la cara d’Edgemar i adonar-se que no és un implant, Quaid rebutja la píndola i li dispara, just quan els homes de Richter irrompen a l’habitació i capturen Quaid. Després que Richter se'n vagi, Melina arriba a ajudar Quaid, reconeixent que Quaid és veritable, i mata a tots els homes de Richter. Després d'una lluita cruel entre Lori i Melina, Quaid mata a Lori i s'escapa amb Melina.

Fugen a Venusville amb Benny i són introduïts en un túnel secret. Incapaç de localitzar Quaid, Cohaagen apaga la ventilació i asfixia lentament els seus ciutadans. Quaid, Melina i Benny són portats a una base de resistència, i Quaid és presentat al seu líder, el mutant Kuato que està unit al seu germà George. Kuato llegeix la ment de Quaid, recordant una discussió amb Cohaagen i Richter sobre l’artefacte marcià i el seu propòsit desconegut. Les forces de Cohaagen irrompen i maten la major part de la resistència. Quaid, George / Kuato, Melina i Benny escapen a una pany d'aire. Benny mata a George i revela que treballa per a Cohaagen. Kuato implora Quaid per activar el reactor abans de ser disparat per Richter.

Quaid i Melina són portats a Cohaagen, que explica que la persona de Quaid era una estratagema de Hauser per enganyar les habilitats psíquiques dels mutants, infiltrar-se en els mutants i exposar a Kuato, eliminant així la resistència. Cohaagen ordena reimplantar els records de Hauser a Quaid i Melina perquè es reprogramin com a "nena" obedient de Hauser, però Quaid i Melina escapen a les mines on es troba el reactor. Benny els ataca en una màquina d'excavació, però Quaid el mata. Aleshores, Quaid i Melina burlen i maten a Richter i els seus homes emboscats per ells.

Quaid arriba a la sala de control del reactor, on Cohaagen espera amb una bomba, afirmant que arrencar el reactor els destruirà a tots. Arriba Melina i dispara a Cohaagen, però inicia el temporitzador de la bomba. Quaid llança la bomba per un túnel, obrint la porta i provocant una descompressió explosiva. Quaid empeny Cohaagen a un costat i Cohaagen és expulsat a la superfície de Mart, on s’ofega i mor. Quaid aconsegueix activar el reactor abans que ell i Melina també siguin explotats. Les barres del reactor es desplegen, sublimant la glacera del turbini per sota i alliberant gas, que irromp a la superfície i forma una atmosfera planetària transpirable, estalviant Quaid, Melina, Venusville i la resta de la població de Mart. Mentre els humans i els mutants de Mart contemplen el cel blau recentment, Quaid es deté momentàniament per preguntar-se si somia o no, abans de girar-se per besar Melina.

diumenge, 30 d’agost del 2020

Camarón: Flamenco y revolución (2018)

[913]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Alexis Morante
Guió: Alexis Morante, Raúl Santos
Actors: Camarón de la Isla, Juan Diego

[ Documental ] 1h 44min

Sinopsi

IMDb (7,4):
“Documental d’El Camarón de la Isla.”

Crítica

Genial!

Un guió i una locució del Juan Diego de matrícula d’honor. Els péls de punta en diferentes ocasions… i només és un documental.

dissabte, 29 d’agost del 2020

#funnywordsgift (299)

“Tano’s mother when he was a gypsy!”

[299]

dijous, 27 d’agost del 2020

Se m’ha trencat la trompeta (una altra vegada…)

Fa 25 anys la trompeta va patir una accident –un de molts– que li va acabar passant factura. Em va caure la trompeta des de dalt d’un escenari al terra. Per sort no li va passar res extremadament greu. Vaig poder fer el bolo amb normalitat, però la boquilla es va quedar trabada dins la trompeta i no hi va haver manera de treure-la. En acabar el bolo, com a última mesura d’urgència, vaig posar la trompeta al congelador –per allò de la dilatació– per veure si podia treure la boquilla. No hi va haver manera. Però de tant tibar i provar mil i una coses, vaig trencar la primera soldadura. Llavors vaig portar la trompeta al lutier. Em va treure la boquilla sense problema –és la cosa més simple del món si tens l’eina adequada– i em va haver d’arreglar un munt de soldadures que havien quedat malmeses amb l’accident…

Al cap d’uns anys, una de les soldadures se’m va tornar a trencar i vaig intentar reparar-la com vaig poder. Vaig aprendre que si hi poses Loctite, l’estany de les soldadures electròniques (amb el soldador elèctric), aguanten molt més. Ostres si ha durat. Ha durat 20 anys!

Fins ara, que se m’ha trencat l’altra soldadura, la que estava bé, i, en un dia més, la que vaig fer jo també s’ha acabat trencant…

La qüestió és que un Lutier val un ull de la cara. I no vull dir amb això que no valgui la feina que fan, però sabia que si el portava al Lutier em cobrarien el gust i les ganes. He estat tantejant el preu i, tot i no ser desprorporcionadament car, m’ha sembla que per un parell de soldadures simples m’ho farien per quatre duros. Doncs no… em demanaven 130€ (90€ si realment era molt simple), però que podia pujar més si hi havien més coses. I és clar que hi havien més coses, però jo, de moment, només volia un parell de soldadures! I aquest preu sense comptar la comissió de l’intermediari i el transportista.

Així que li he posat dos collons i me n’he anat a comprar un soldador de gas, amb la seva bombeneta, l’estany de rigor i el líquid miraculós. Amb 25€ ho he tingut tot resolt. He fet primer la prova amb la trompeta vella i, veient que no era més problema que el de mantenir les dues peces a soldar fixes prèviament, ha anat bé. Així que ho he fet després amb la nova –30 anys deu tenir ara mateix la nova– i ja està.

D’acord que no ha quedat net i pulit com m’agrada a mi fer les coses, però en aquest cas el que volia era una trompeta funcional i sense nyaps mal fets. Aquest nyap ha quedat estèticament no massa bé, però la soldadura aguantarà anys i panys!

“Si vols les coses ben fetes, fes-te-les tu mateix.”

Carne trémula (1997)

[912]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Pedro Almodóvar
Guió: Pedro Almodóvar, Jorge Guerricaechevarría
Actors: Liberto Rabal, Francesca Neri, Javier Bardem

[ Drama ] 1h 43min

Sinopsi

IMDb (7,4):
“Al sortir de la presó, Víctor segueix enamorat d’Elena, que ara està casada amb el jugador de bàsquet, expolicia, que va quedar paralític quan Víctor li va disparar.”

Crítica

Sorprenentment no l’havia vista…

És possible que alguna escena l’hagi vista en algun moment per la tele, però la pel·lícula sencera no l’he vista mai, tot i pensar que sí. M’han sorprès algunes coses: el Liberto Rabal el tenia per un actor bastant mediocre i aquí m’ha agradat força i, pel contrari, l’Ángela Molina m’ha decepcionat profundament… el món al revés.

La història, en general, està ben explicada, però hi ha moments que sento vergonya aliena quan una situació no encaixa i està totalment forçada.

Resum (amb espòilers)

Madrid, Nadal de 1970. L’Estat espanyol ha declarat l’estat d’emergència que redueix les llibertats civils. Una jove prostituta, Isabel Plaza Caballero, dóna a llum en un autobús a un fill que es diu Víctor. Vint anys després, Víctor Plaza es presenta amb una cita amb Elena, una xicoteta amb qui va mantenir relacions sexuals una setmana abans. Elena està esperant que arribi el seu traficant de drogues i ordena a Víctor que marxi, finalment amenaçant-lo amb una pistola. Enutjat, Víctor li treu l'arma; en el procés, Elena queda eliminada i l'arma s'apaga. Un veí sent el tret i truca a la policia.

Dos informes responen a l'informe. El policia major, Sancho, és un alcohòlic inestable que sospita d'infidelitat a la seva dona Clara. El jove jove, David, és net i sobri. Per la finestra veuen a Víctor que lluita físicament amb Elena. Sancho està disposat a assaltar l'apartament, mentre que David vol demanar una còpia de seguretat. Quan entren, Víctor reté Elena a un punt de pistola. David intenta calmar-lo i aconseguir que deixi caure la pistola, però Sancho sabota els seus esforços amenaçant repetidament a Víctor. Finalment, David posa la seva arma al cap de Sancho i aconsegueix que primer Sancho i després Víctor posin les seves armes. David ordena que Elena fuig. Sancho després es dirigeix ​​cap a Víctor i, mentre lluiten per la pistola, es dispara.

Dos anys després, Víctor, a la presó, mira un partit de bàsquet en cadira de rodes. David, ara parcialment paralitzat amb el tret de tir dos anys abans, és un jugador estrella als Paralímpics d’Estiu del 1992. Elena, ara la seva dona, l’alegra des del marge. Víctor ha aprofitat el seu temps a la presó, prenent un curs de correspondència en educació, treballant i enriquint la seva ment amb diversos temes, inclosa la Bíblia. Quatre anys després, és alliberat. La seva mare ha mort, deixant-li uns diners i una casa en una zona prevista per a la seva demolició.

Víctor visita la tomba de la seva mare, on es troba amb Elena al servei d’enterrament del seu pare. Sense identificar-se, li ofereix breument el seu condol. Abans d'abandonar el cementiri es troba amb la dona de Sancho, Clara, que ha arribat massa tard per al servei d'Elena. Se’n van junts i ella visita el seu apartament. Establixen una relació provisional.

Elena, ara sense drogues i opera un orfenat, li explica a David la trobada amb Víctor. David s’atura al costat de la casa de Víctor i li adverteix que no s’acosti a la seva dona. Víctor el repta per evitar que faci el que vulgui, però David el colpeja per sota del cinturó. David se’n va, però veu que Clara arriba i la mira des de lluny. Clara, atret per l’entusiasme i la bona pinta de Víctor, accepta ensenyar-li a fer l’amor mentre el mima amb regals i afecte. Ella finalment s’enamora d’ell.

Víctor és acceptat com a voluntari per l'orfenat, que accepta les qualificacions que va obtenir a la presó i descobreix que és molt bo amb els nens. Elena s’oposa, però no pot oferir cap argument convincent contra Víctor.

David continua rastrejant Víctor i descobreix que treballa a l'orfenat de la seva dona. Es torna a enfrontar amb Víctor i Víctor nega la responsabilitat de disparar el tret que el va posar a una cadira de rodes. Demostra com Sancho el va fer prémer el gallet perquè Sancho sabia que David tenia una aventura amb Clara. Després, David explica a la seva dona el que va dir Víctor, admetent que tenia una aventura amb Clara. Elena està disgustada, però encara planeja abandonar l'orfenat per allunyar-se de Víctor. Víctor li explica a Elena que el seu pla de venjança original era convertir-se en l'amant més gran del món, fer l'amor a Elena tota la nit i després abandonar-la, però que ara l'estima massa per fer-ho.

Víctor li diu a Clara que hagin de deixar de reunir-se i es trenquen. Mentre Víctor treballa tota la nit a l’orfenat, l’Elena arriba per treure’s les seves pertinences i li ofereix una nit de passió a Víctor a condició que no es posi en contacte amb ella mai més. Elena, llavors, li explica a David aquesta nit d’infidelitat. Ella li diu que es mantindrà com la seva dona perquè la necessita més del que fa Víctor. No obstant això, David té intenció de venjar-se contra Víctor.

Clara, incapaç de suportar l'abús de Sancho, el deixa en una escena de violència, deixant-lo ensangonat. David arriba i ajuda a Sancho a netejar-se les ferides abans de mostrar a Sancho fotografies que ha estat fent de Víctor i Clara. Sancho i David es dirigeixen a la casa de Víctor, arribant just quan Clara ha acabat d'escriure una carta de comiat a Víctor. Sancho i Clara es mantenen al foc i disparen. Clara cau morta i Sancho és ferit. Sancho finalment es mata a si mateix.

Al final, David narra una carta escrita a la seva dona de Miami, on passa el Nadal amb uns amics, demanant disculpes per la forma en què ha resultat tot. A l’orfenat, una Elena embarassada s’incorpora a la feina i de camí a l’hospital, ella i Víctor s’enganxen en trànsit intens. A Víctor se li recorda les circumstàncies del seu propi naixement, i li diu al seu fill que el nadó espanyol ja no viu amb por com ho van fer en el moment del seu naixement.

83,5 Kg



83,5 Kg


dimecres, 26 d’agost del 2020

Gagarin. Pervyy v kosmose (2013) (Gagarin: First in Space)

[911]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Pavel Parkhomenko
Guió: Andrey Dmitriev, Oleg Kapanets
Actors: Yaroslav Zhalnin, Mikhail Filippov, Olga Ivanova

[ Aventura, biografia, drama ] 1h 48min

Sinopsi

IMDb (6,6):
“El 12 d’abril de 1961, el cosmonauta soviètic Gagarin va explotar en un coet Vostok i va orbitar la Terra durant 108 minuts. Va ser el cosmonauta que va ser seleccionat entre més de tres mil pilots de caça de tota la Unió Soviètica.”

Crítica

Encuriosit pel moment històric…

Res més. La pel·lícula, tot i semblar ben feta i ben documentada, simplement segueix un guió correctament escrit i desenvolupat, però amb uns efectes especials ridículs per l’any de la pel·lícula…

Resum (amb espòilers)

El 12 d'abril de 1961, el cosmonauta soviètic Yuri Gagarin va explotar en un coet Vostok, convertint-se en el primer humà a l'espai i en orbitar la Terra durant 108 minuts. Va ser un dels primers grups de cosmonautes seleccionats entre més de tres mil pilots de caça de tota la Unió Soviètica.

Els vint més llegendaris seleccionats eren els millors entre els millorss i cap dels pilots sabia qui d’ells faria història al primer vol tripulat. Un cop escollit, Gagarin té un seguiment ràpid per entrenar per allò desconegut i el viatge de tota la vida.

Mentre és a bord del seu coet, Gagarin reflexiona sobre la seva vida, que es troba intercalada amb la determinació de l'equip espacial rus i els seus esforços incansables per enviar un home a l'espai.

dimarts, 25 d’agost del 2020

Que Dios nos perdone (2016)

[910]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Rodrigo Sorogoyen
Guió: Isabel Peña, Rodrigo Sorogoyen
Actors: Antonio de la Torre, Roberto Álamo, Javier Pereira

[ Acció, aventura, crim ] 2h 7min

Sinopsi

IMDb (7,1):
“Els inspectors Velarde i Alfaro han de trobar a un suposat assassí en sèrie. Aquesta recerca contrarellotge farà que s'adonin d'alguna cosa en el que mai havien pensat: cap d'ells és massa diferent de l'assassí.”

Crítica

Mooolt bona!

Ja estem amb allò del “per ser espanyola”, però és que és boníssima. Sobretot el treball de Roberto Álamo. Un guió excel·lent amb una posada en escena millor. A destacar l’escena de la fugida de l’assassí pel balcó: de traca i mocador.

Resum (amb espòilers)

En el calorós estiu de 2011, en el context de la crisi econòmica i del Moviment del 15-M, Madrid és "envaïda" per un milió i mig de pelegrins a l'espera de la visita del papa Benet XVI. Dos inspectors de la policia tenen l’encàrrec d’investigar un brutal assassí en sèrie que viola i mata a dones grans. Els dos inspectors hauran de resoldre el cas en poc temps i sense massa clamor. El final és inesperat i passats tres anys després dels fets explicats.