Bloc personal,

dissabte, 12 de gener de 2019

#funnywordsgift (214)

“What happens in Las Vegas stays in Las Vegas.”

[214]

dilluns, 7 de gener de 2019

A Star Is Born (2018)

[684]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Bradley Cooper
Guió: Eric Roth, Bradley Cooper
Actors: Lady Gaga, Bradley Cooper, Sam Elliott

[ Drama, música, romanç ] 2h 16min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Un músic d’èxit ajuda a una jove cantant a aconseguir la fama, tot i que l’edat i l’alcoholisme envien la seva pròpia carrera a una espiral descendent.”

Crítica

Un bunyol d’estereotips totalment superficial sense raó de ser…

Segons la meva opinió, una pel·lícula molt ben feta, això no se li pot negar, però totalment superficial que va als estereotips de sempre i que no diu absolutament res… a menys que siguis seguidor acèrrim de Lady Gaga i tot el que faci et sembli una meravella, és clar.

I no entenc com pot ser que a IMDb la valorin per sobre de 8! És incomprensible… que no siguin fans…

Resum (amb espòilers)

Un cantant d’èxit i fama notables, afartat de drogues i alcohol i buscant encara més alcohol entre concert i concert, acaba en un local de drag-queens on homes trasvestits interpreten cançons en playback, excepte una noia que ho fa amb la seva veu. El cantant la comença flirtejar enmig de la nit de borratxera i, en fer-se de dia, li proposa que vingui amb ell en un avió privat a veure el concert de la nit següent.

Ella primer diu que no, perquè ha d’anar a la seva feina de cambrera en un hotel, però quan li busquen les pesigolles a la feina ho engega tot a rodar i se’n va a veure el concert en l’avió privat promès. En el concert, el cantant li proposa cantar una cançó que la noia va cantar en la nit de borratxera i, sobtadament, és tot un èxit. Una cosa porta a l’altra i acaba anant de gira amb ell aconseguint encara més rellevància.

Un productor diu a la noia que està a disposat a fer el que calgui per donar-la a conèixer i aconsegueix gravar un disc, que alhora comporta una gira en solitari, fins que, finalment, té més èxit que el cantant, que va de mal en pitjor amb les drogues i l’alcohol. En un rampell, mig seriosament mig en broma, es casen. A ella la nominen a tres Grammys i en la gala d’entrega ell puja a l’escenari i es pixa a sobre davant de tothom.

Després d’una cura de desintoxicació, el productor de la noia li fa saber al cantant que, tard o d’hora tornarà a caure en les drogues i l’alcohol i acabarà arruinant, com ja ha estat a punt de fer en l’entrega dels Grammy, la carrera de la seva dona que també ha deixat de fer una gira per poder estar al costat del seu home. Ell es treu la vida i ella fa un concert homenatge.

diumenge, 6 de gener de 2019

The Dark Crystal (1982)

[683]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Jim Henson, Frank Oz
Guió: David Odell, Jim Henson (història)
“Actors”: Jim Henson, Kathryn Mullen, Frank Oz

[ Aventura, familiar, fantasia ] 1h 33min

Sinopsi

IMDb (7,2):
“En un planeta del passat llunyà, un gelfling s’embarca en una recerca per trobar el fragment perdut d’un cristall màgic i així restaurar l’ordre del seu món.”

Crítica

Inclassificable!

Tenia disset anys (potser setze) quan vaig veure aquesta pel·lícula. Em va agradar tant que, en acabar la projecció, em vaig quedar assegut al seient per tornar-la a veure en la següent sessió. Potser és l’única pel·lícula que ho he fet… Està clar que, amb aquesta edat, era fàcilment influenciable, però ara, passats els anys, la continuo trobant fotudament genial.

És estrany també que, amb la quantitat de pel·lícules que he volgut tornar a veure per veure com els afectava el pas dels anys, amb aquesta no havia pres la decisió de tornar-la a veure fins ara. I tampoc recordo haver-la vist per la televisió, per la qual cosa fa més de 35 anys que no l’havia tornat a veure. A veure… sí és veritat que hi han coses que són ridícules, però ho són ara i ho eren aleshores.

Quan van fer Avatar (2009) una de les coses amb la que vaig al·lucinar més va ser amb els paisatges incadescents, especialment de nit, i tota la flora i fauna que habitava el planeta. En aquesta pel·lícula això justament és un dels punts forts i que, a mi personalment, em posa la pell de gallina.

Resum (amb espòilers)

En un altre temps, en un planeta anomenat Thra que tenia tres sols, hi vivien en pau i harmonia els urskeks fins que el cristall fosc es va esberlar i tot va canviar. Els urskeks es van dividir en dues races: els místics, savis plàcids que vivien en contínua meditació apartats de la societat, i els skeksis, malvats que governaven al castell del vidre i extreien l’essència vital dels podlings que esclavitzaven. Els dos pobles guardaven una interconnexió existencial: quan un místic moria o patia alguna malaltia o ferida, al seu skeksis corresponent li deparava el mateix destí immediat i viceversa.

La trama comença quan ja han transcorregut mil anys després del trencament del cristall i només queden deu membres de cada raça dominant. Segons una profecia, quan es produís una conjunció dels tres sols, un jove elf pertanyent al clan dels gelflings restauraria el cristall fosc i així acabaria amb el mal per sempre. Amb la intenció que aquesta profecia no s’arribés a complir, els perversos skeksis es van encarregar d’exterminar a tot el clan èlfic. No obstant això, els místics van poder rescatar i criar a l’últim supervivent gelfling, anomenat Jen, al qual van ensenyar tota la seva saviesa i li van encomanar l’heroica tasca de reparar el cristall fosc per tornar-li el seu resplendor. En la seva missió, a més de comptar amb l’ajuda de la bruixa Aughra, Jen coneixerà a Kira (una gelfling que va aconseguir sobreviure gràcies als podlings) i, al costat de la seva fidel mascota Fizzgig, viuran una fantàstica aventura.

dissabte, 5 de gener de 2019

#funnywordsgift (213)

“A good listener, few words are enough.”

[213]

divendres, 4 de gener de 2019

Beetlejuice (1988)

[682]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Tim Burton
Guió: Michael McDowell, Larry Wilson
Actors: Alec Baldwin, Geena Davis, Michael Keaton

[ Comèdia, fantasia ] 1h 32min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“Els esperits d’una parella morta són assetjats per una família insuportable que s’ha traslladat a casa seva i contracten un esperit malintencionat per expulsar-los.”

Crítica

Genial!

He estat a punt de donar-li les quatre estrelles, però hi han efectes que, tot i el pas dels anys, són de riure. Però la intenció de genialitat, que supera el pas del temps, perdura. I això que Tim Burton, personalment, no em crida massa l’atenció…

Resum (amb espòilers)

Una jove parella aprofita els seus dies de vacances per acomodar la seva nova casa quan, fatalment, moren en accident. Els seus esperits passen a ocupar la casa sense possibilitat de sortir-ne. Malgrat haver-hi un manual d’instruccions per recentment defenestrats, no saben com actuar un cop morts.

El que sí tenen clar és que volen fer fora de la casa els nous compradors que, venint d’una gran ciutat, sembla no els faci por cap dels trucs d’esperits i poseïts, la qual cosa fa que pensin quedar-s’hi i aprofitar la veta econòmica d’exhibició paranormal.

Un cop ho han provat gairebé tot, decideixen invocar Beetlejuice per fer fora els nouvinguts encara que, un cop veuen de quin peu calça utilitzant males arts, decideixen no utilitzar-ho.

Les contínues visites d’interessats en veure fantasmes i esperits fan que un dels asidus de la casa els robi el manual i els invoca a ells, provacant, a la vegada, la seva degradació fins gairebé desaparèixer. La filla gòtica de la família, que sí els pot veure, decideix ajudar-los i invoca Beetlejuice, espantant en primer terme els convidats. Però quan la cosa se’n va de mare, la jove parella recentment morta intenta pronunciar el seu nom tres vegades, però fallen fins que, finalment, la noia cavalca un cuc de sorra gegant que se li apareixia cada cop que intentava sortir de la casa i engoleix Beetlejuice.

Finalment sembla que tots, vius i morts, arriben a un acord per compartir la casa. La filla estudia amb molt bones notes gràcies a l’ajuda en els estudis dels joves morts i acaben ballant la melodia de la banda sonora amb la noia volant pels aires.

dilluns, 31 de desembre de 2018

Mission: Impossible - Fallout (2018)

[681]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Christopher McQuarrie
Guió: Christopher McQuarrie
Actors: Tom Cruise, Henry Cavill, Ving Rhames

[ Acció, aventura, thriller ] 2h 27min

Sinopsi

IMDb (7,9):
“Ethan Hunt i el seu equip de l’FMI, juntament amb alguns aliats familiars, competeixen contra el temps després d’haver entrat una missió.”

Crítica

En la varietat està el gust…

Doncs una mica ho notava a faltar: una mica d’acció, persecucions impossibles, mastegots sense sentit i la mítica banda sonora. Tot plegat per, només, passar una estoneta entretingut i sense pensar en altra cosa: definició, per altra banda, d’entreteniment. En definitiva, la pel·lícula un bluf, un vídeo joc en primera persona farcit d’efectes visuals que canten como una cloïssa, però que et tenen entretingut el temps just.

Resum (amb espòilers)

El protagonista ha de recuperar tres peces de plutoni destinades a crear tres armes nuclears, però per tal de salvar el seu amic les perd. Per recuperar-les novament haurà de realitzar tot un seguit de conspiranoïques jugades per enganyar els uns i els altres. Per una banda la CIA americana, per l’altra l’MI5 anglès i, a més, afegeix-hi terroristes que ningú en sap el nom ni la identitat i agents dobles.

Negociant amb una intercanviadora aconsegueix una peça “de cortesia”. Les altres dues les aconseguirà bescanviant-les pel pres més buscat de tots els païssos que, per altra banda, està detingut, però els mateixos païssos no es posen d’acord en qui l’ha d’interrogar. En la manera d’aconseguir aquest pres és el que fa diferents els païssos sense escrúpols, els terroristes i el nostre humanitari protagonista. Salvant-ne la vida dels escortes del pres, és finalment posat en un carreró sense sortida i ha de matar quatre dolentots, per la qual cosa el preu de l’intercanvi puja i ara se li ha d’afegir la novieta anglesa.

Els rastrejadors portaran el nostre equip a Caixmir on el villà pres, ara lliure, ha activat les dues bombes simultàniament per tal de desfer el glaciar d’aigua dolça més gran del planeta per tal de fer morir de fam milions de persones. Un agent infiltrat, finalment és descobert en un parany que li para tot l’equip.

Cal explicar que hi ha una persecució final, amb lluita inclosa i que guanyen els bons? Doncs això… ;-)

My Friend Dahmer (2017)

[680]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Marc Meyers
Guió: Marc Meyers, John Backderf (novel·la)
Actors: Ross Lynch, Alex Wolff, Anne Heche

[ Biografia, drama, terror ] 1h 47min

Sinopsi

IMDb (6,3):
“Un jove Jeffrey Dahmer lluita per pertànyer a l'escola secundària.”

Crítica

No entenc res…

No entenc per què es fa una pel·lícula d’aquesta temàtica, ni per què la “mentalitat americana” té tantes ganes d’analitzar la gent diferent i etiquetar-ho tot, ni entenc la missió d’aquesta pel·lícula. Tota la pel·lícula, que no deixen de ser petites pinzellades de la personalitat d’un individiu desequilibrat, imatges per altra banda interessades, calia puntualitzar-ho, no tenen gairebé cap explicació. Només s’expliquen en les línies impresses en blanc sobre negre al final de la pel·lícula explicant que el protagonista va confessar haver matat disset persones. En fi… tot malament. Ni coherència argumentativa ni res…

Nota: sembla que als EE.UU. és un dels assassins en sèrie més coneguts. La pel·lícula explica l’adolescència d’aquest psicòpata, abans del seu primer assassinat, i intenta explicar com s’arriba a ser assassí en sèrie. Aquí el problema de base de la pel·lícula: això no té explicació formal i menys amb una pel·lícula així! Sí era homosexual i va ser conegut per desmembrar els cossos dels joves assassinats (menors d’edat), la pràctica del canibalisme i necrofília. Ja havien fet una pel·lícula de la seva vida el 2002 i l’actor que el va interpretar es va fer molt conegut: era l’actor que fa d’Ull de Falcó dels Vengadors.

Resum (amb espòilers)

Un estudiant que està a punt de graduar-se de secundària amb problemes emocionals que li costa molt relacionar-se amb altres companys i que també té problemes familiars a casa, intenta encaixar amb quatre amics que l’únic que volen es riure una mica i passar l’estona. Així que comença a fer el tonto davant de tothom per fer riure i encaixar en el grup.

Per altra banda, la seva mare, amb antecedents mentals i un tractament que ha deixat de prendre, es divorcia del seu pare i les discussions semblen afectar-lo bastant. A això cal sumar-li cert interès per la biologia, per la qual cosa es dedica a desfer la carn en àcid d’animals morts que es va trobant per netejar-ne els ossos. I finalment una tendència homosexual… s’intueix… encara que ben bé podria ser just el contrari: homofòbia.

Coneixem la vida d’un jove estudiant de secundària bastant solitari que, sembla, va saltar a les pàgines dels diaris quan, anys després, va confessar haver matat disset persones.

dissabte, 29 de desembre de 2018

#funnywordsgift (212)

“New year, new life.”

[212]

Bird Box (2018)

[679]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Susanne Bier
Guió: Eric Heisserer, Josh Malerman (novel·la)
Actors: Sandra Bullock, Trevante Rhodes, John Malkovich

[ Drama, terror, ciència ficció ] 2h 4min

Sinopsi

IMDb (6,8):
“Cinc anys després que una presència abominable, però invisible, fa que la majoria de la societat vulgui suïcidar-se, una mare i els seus dos fills fan una aposta desesperada per arribar a un lloc segur.”

Crítica

Excel·lent… per ser de Netflix…

Veig que a IMDb no està massa ben valorada, però jo la troba un pel·liculot com pocs. I sobretot, original pel gènere de terror. Lògicament, té buits argumentals, però com ho són totes les de zombies, per exemple, i, si vas afinant, la baixada pel riu amb els nens fa aigües per tot arreu –mai millor dit–, però en línies generals, sempre en la meva opinió, és clar, està molt més que bé. A mi m’ha agradat mil vegades més que Annihilation (2018), per exemple.

Resum (amb espòilers)

Una dona solitària que li agrada poc relacionar-se socialment d’una edat ja “delicada” per tenir fills està prenyada a punt de parir el seu primer fill del que, de moment, no en vol saber el sexe, ni tan sols té clar si el cuidarà o el donarà en adopció. Per la televisió estan donant notícies d’importants aconteixements a la resta del món que provoquen milers de morts amb suïcides en massa, cosa a la que no para gaire atenció perquè està succeint a l’altra banda del món.

Mentre amb la seva germana van a l’hospital a fer una de les últimes resonàncies, els fets comencen a succeir-se en el mateix hospital. I al sortir al carrer l’espectacle macabre i dantesc adquireix proporcions apocalíptiques. Sembla que la gent veu algun tipus d’al·lucinació i, al moment, queden en estat catatònic, trist i depressiu i els impulsa al suïcidi. En un moment que la protagonista es gira per agafar el telèfon que sona al seient de darrera, la germana es queda glaçada amb un visió que li passa davant mateix, els ulls se li posen entre vidriosos i ploraners i, tot seguit, intenta estavellar el cotxe, que dona una volta de campana. Surten les dues il·leses, però, tal com la germana es posa dempeus, es posa davant d’un camió perquè l’atropelli no sense abans mirar-li als ulls a la prenyada.

Una dona i el seu marit estan a punt d’entrar en una casa quan la veuen al terra. La dona insisteix en ajudar la prenyada davant el caos globalitzat. L’home no vol. L’home entra i l’espera mentre la dona s’acosta a ajudar-la quan, just a tocar, es queda mirant enlaire, se li glacen els ulls ploraners, i entra en un cotxe en flames fins que esclata, davant la mirada atònita del marit i la protagonista. Aquesta s’aixeca com pot del terra i intenta entrar a la casa, davant la primera negativa de la gent de dins.

A la casa es van reunint un seguit de gent que intenta fugir d’aquest caos. Per la televisió –i ràdio després– es van donant notícies que el suïcidi es produeix en el moment que es mira enlaire davant d’un objecte o ser invisible, cosa que, tapant finestres o tapant-se els ulls els salva. Tota la casa queda tapiada per cortines i diaris a les finestres i la gent que hi queda intenta passar els dies intentant saber més coses.

Els propietaris de la casa tenen instal·lades càmeres de seguretat i decideixen veure què passa a fora, filtrant la imatge a través de la càmera, sense visió directa. Un s’hi ofereix voluntari i es lliga a la cadira davant els monitors. Els demés surten fora. Passa l’estona, però no veu res, fins que, finalment, senten soroll a dalt, pujen, però el voluntari ja ha tingut temps de balancejar la cadira i picar-se amb el cap contra la llar de foc i esberlar-se’l per morir.

Encara va entrant gent a la casa buscant refugi, però els subministres comencen a minvar, per la qual cosa decideixen anar a un supermercat. Ideen fer-ho en un cotxe amb els vidres pintats i guiant-se amb el GPS i els sensor de proximitat utilitzat per aparcar. Després de trepitjar alguns cadàvers pel camí i d’anar evitant cotxes que han quedat enmig del carrer, els detector de proximitat detecten “alguna cosa” molt pròxima que els envolta pels quatre costats. Un dels ocupants del cotxe entra en pànic i fa la intenció de fugir corrents del cotxe, però la resta l’atura. Finalment, el conductor accelera a cegues i, després de topar amb alguns cotxes, s’encasta pràcticament a la porta del supermercat.

Després de comprovar que estan les finestres tancades comencen a agafar provisions com si fos l’Edén. La protagonista s’emporta una gàbia amb tres ocells. Algú planteja quedar-se allà el temps necessari i deixar la resta a la casa, però ràpidament l’envien a fer punyetes. En aquell moment senten un soroll en una porta del magatzem d’algú que està demanant auxili. El treballador del supermercat que els ha portat fins allà l’identifica com un dels treballadors que tothom coneix com el “tocat del bolet”. Està fora i no porta els ulls tapats, entreobren la porta i, com si estés atacat per algun tipus de bogeria, comença a dir-los que mirin la veritat alliberadora. Mentre uns intenten no obrir la porta i l’altre ja té mig cos a dintre, el treballador se li tira a sobre amb una empenta treient-lo de la porta cap a fora, però quedant-s’hi ell també. Als pocs segons se senten uns gemecs i un bassal de sang passa per sota la porta. El boig continua viu i demanant que es treguin les benes i mirin allò que els alliberarà. Mentre això passava, els ocells començaven a cridar embogits com si detectessin la presència. Són un detector.

Tornen a la casa amb les provisions. Un parell de supervivents, d’amagatotis, surten de la casa emportant-se el cotxe i deixant-los atrapats. Entra a la casa una altra persona que explica que, d’allà on veu, un grup de desequilibrats mentals als que no afecta la visió de res va intentar treure’ls de la casa perquè miressins l’abominació. Ell es va salvar perquè no va mirar. Mentrestant les dues prenyades que estan a la casa trenquen aigües al mateix temps. El nouvingut en realitat està boig i està allà perquè tots surtin al carrer i mirin l’abominació. Aprofita el moment per anar desempellegant-se, un per un, de tots els ocupants de la casa tot obrint finestres. L’altra prenyada es tira per la finestra, però li dona el nou nat a la protagonista que s’amaga sota una manta mentre tapa els ulls als nadons. Finalment un dels ocupants que havia rebut un cop al cap mata el boig i protegeix la protagonista i els nadons.

Cinc anys després tots quatre han sobreviscut refugiant-se en una casa a la vora d’un riu. La mare –que anomena als seus fills nen i nena (el biològic és el nen i la nena és el de l’altra prenyada que es va suïcidar)– els ha educat molt durament per tal de sobreviure en la situació tant extrema en la que han de viure. Han observat que, darrerament, grups de bojos conduint cotxes sense venes als ulls, estan buscant supervivents per treure’ls al carrer sense benes per mirar la veritat alliberadora. Senten veus pels walkie-talkies oferint-los ajuda tot baixant el riu durant dos dies continuats i amb els ulls embenats. La mare desconfia, però el noi que la va salvar i s’ha convertit en la seva parella vol provar-ho. Quan estan decidint què fer, apareix una patrulla de bojos armats i sense venes disposats a acabar amb ells. Finalment el noi, per salvar-los, es treu la bena per acabar amb ells, però acaba tenint la visió i se suïcida al moment.

La mare decideix baixar pel riu. En el trajecte algú els diu que es treguin les benes: un boig. Es defensa com pot dalt del bot i mata el boig. Enmig del riu el nen cau a l’aigua, però el pot rescatar tot i que perd les provisions i les mantes. En un moment donat para la barca i va a buscar mantes, quan els nens baixen de la barca i estan a punt de morir. Continuen el trajecte i arriben als ràpids. Allà, segons indicadions, algú ha de mirar per saber per on orientar la barca. La mare es mira “nen” i ”nena” per decidir qui mirarà, però després de pensar-s’ho decideix que ningú mirarà. Als ràpids la barca volca i rescata primer al nen i després la nena.

Arriben al refugi, els inspeccionen els ulls per saber si estan bojos i són immunes, i finalment els deixen entrar. El refugi és una residència per a cegs que té un pati cobert amb vegetació i ple d’ocells que alerten. És el paradís. Estan salvats.