Bloc personal,

dissabte, 26 de maig de 2018

#funnywordsgift (181)

“You will do, you will find.”

[181]

dijous, 24 de maig de 2018

The Walking Dead (2017-18) S08

[70]

Valoració



Fitxa tècnica

Creador: Frank Darabont
Actors: Andrew Lincoln, Norman Reedus, Melissa McBride

16 capítols de 42 minuts

Sinopsi

IMDb (8,4):
“El sheriff Rick Grimes desperta d’un coma per aprendre que el món està en ruïnes i ha de liderar un grup de supervivents per mantenir-se viu.”

Crítica

Lenta i avorrida.

Al final sembla que tampoc ha estat tan malament, però en aquesta temporada, personalment, m’he desesperat esperant que passessin coses. Com que sembla que, al final, les coses s’han acabat solucionant i tot ha quedat pràcticament lligat, sembla que la sensació de pèrdua de temps no ha estat tan remarcable, però haver-la de “sofrir” cada setmana ha estat avorrit.

Com és una sèrie d’èxit, els programadors van fer bé en partir-la en dos blocs: els 8 primers capítols a l’hivern –abans de Nadal– i els últims 8 capítols a partir de finals de febrer. I a més, coneixent-ne l’èxit assegurat, sembla que van destil·lant molt lentament el contingut… que em sembla molt bé! Però des del punt de vista de l’espectador s’ha fet etern. Fins el punt que, estant atent des de la primera temporada a aquesta sèrie, per primera vegada ha començat el segon bloc, no n’he estat al cas i, quan finalment m’he descarregat els capítols que tenia pendents, m’ha fet molta mandra veure’ls, tot i que, com dic, aquest segon bloc ha estat bastant bé.

En aquesta temporada l’argument és continuació de l’anterior on semblava que estaven a punt d’acabar amb el dolent de la pel·lícula i, a última hora, la truita es va girar. Aquí torna a començar tot de nou per intentar acabar amb el dolentot i, al final, com en la temporada anterior, en un últim moment sembla que tornaran a patir, però no… finalment acaben sortint-ne victoriosos, però per un pèl. De fet, la història és la mateixa de sempre i l’únic valor afegit són les pèrdues de personatges principals.

Una altra decepció és que el personatge principal, Rick, al que ja li tenia una mica d’aversió pel personatge que interpreta i per mostres del llenguatge no verbal, en aquesta temporada li he acabat agafant un fàstic notori.

Jo he quedat una mica decebut en aquesta temporada i per això la puntuació tan baixa. Pel que he vist, també les audiències globals han caigut en picat aquesta temporada. No sé si hi haurà novena temporada, suposo que sí, però si la segueixo serà perquè no tingui res millor a fer, no perquè em generi cap interès.

dimecres, 23 de maig de 2018

Bride Stories 6 (2014)

[97]

Valoració



Fitxa tècnica

Kaoru Mori (guió, dibuix i tinta)
(Otoyomegatari - A Bride’s Story)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2015)
Norma Editorial

8 capítols (28-35) - 200 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (12 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“La vida transcorre plàcidament per Amira i Karluk, però la família Hergal no ho està passant tan bé: se’ls tira a sobre l’hivern i necessiten noves terres de pastura, de manera que s’alien amb una altra tribu assedegada de sang amb la intenció de matar dos ocells d’un tret: arrabassar les seves terres i recuperar a Amira.”

Crítica

Una de batalles.

Encara que, en ocasions, ha semblat una mica confús, aquest volum és el de les batalles. La primera part del volum reprèn la història d’Amira i Karluk i en la segona part mostra una batalla, des de les trifulques per aconseguir els suports necessaris, fins la mateixa batalla, que pràcticament es desenvolupa en un matí. La veritat és que, com dic, salvant algunes escenes que poden semblar confuses, la descripció de la batalla és bastant cinematogràfica i molt aconseguida. En l’epíleg que l’autora sempre dedica a explicar com han anat les coses en el moment d’escriure i dibuixar la història, explica que el recorda com el volum dels cavalls.





Col·lecció

Bride Stories 1 (2009)
Bride Stories 2 (2010)
Bride Stories 3 (2011)
Bride Stories 4 (2012)
Bride Stories 5 (2013)
Bride Stories 6 (2014)
Bride Stories 7 (2015)
Bride Stories 8 (2016)
Bride Stories 9 (2017)

dilluns, 21 de maig de 2018

The Party (1968)

[604]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Blake Edwards
Guió: Blake Edwards, Tom Waldman, Frank Waldman
Actors: Peter Sellers, Claudine Longet, Natalia Borisova

[ Comèdia ] 1h 39min

Sinopsi

IMDb (7,6):
“Un malentès provoca que un incopetent actor de l’Índia estigui convidat a una exclusiva festa de Hollywood en lloc de ser acomiadat.”

Crítica

La pel·lícula amb la que més he rigut… de sempre.

Mira que ja l’havia vista vegades i sabia a què m’exposava. Sabia què passaria en cada moment i encara se m’ha escapat el riure a cabals en moments incontrolables.

La primera vegada que la vaig veure debia ser adolescent i, segurament, la vaig veure en blanc i negre per la televisió. Haver de deixar el sofà per recargolar-me pel terra del fart de riure. I no obstant això, passats els anys, encara fa riure.

Resum (amb espòilers)

Un actor nadiu de l’Índia fa d’extra en una pel·lícula d’indis i és tan desastrós que va ficant la pota per allà on passa, fent-ho tot malbé, fins el punt que l’acomiaden del rodatge. El director avisa el productor per tal de que no torni a treballar mai més en una pel·lícula i n’anota el seu nom en un full de paper que, per error, és inclòs en una llista del bo i millor del món cinematogràfic de Hollywood en una festa exclusiva organitzada per la dona del productor.

La pel·lícula narra, amb tota mena de detalls, les grans pífies que va cometent l’indi (i alguns personatges secundaris dignes de menció com el cambrer borratxo) en aquesta selecta festa. Al final tot se’n va de mare i acaba apareixent un elefant pintat de dalt a baix en una gran festa de l’escuma.

diumenge, 20 de maig de 2018

Leviafan (2014) (Leviathan)

[603]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Andrey Zvyagintsev
Guió: Oleg Negin, Andrey Zvyagintsev
Actors: Aleksey Serebryakov, Elena Lyadova, Roman Madyanov

2h 20min

Sinopsi

IMDb (7,6):
“En una ciutat costanera russa, Kolya es veu obligat a lluitar contra l’alcalde corrupte quan se li diu que la seva casa serà demolida. Recluta un advocat amic per ajudar-lo, però l’arribada de l’home porta més desgràcies per a Kolya i la seva família.”

Crítica

Lenta i farragosa… però interessant.

He tingut el problema afegit dels subtítols, que eren bastant deficients. Però les imatges i les situacions no necessiten traducció. Al final, una mica pesada, però la història s’ho val.

Resum (amb espòilers)

Resumint en plan bèstia, un bisbe manipulador presiona un alcalde mafiós per tal de fer fora els propietaris i inquilins de una casa situada sobre un turó amb unes magnífiques vistes sobre el poble, per tal de construir-hi, en el seu lloc, una esglèsia en un moment que a Rússia, col·lectius protestants del tipus Pussy Riot, posen en dubte la seva autoritat.

Sobre aquesta “senzilla” trama –que només s’entén al final de la pel·lícula–, mica en mica es van mostrant els personatges i parts de la trama que, en un principi, no se li donen la importància oportuna. La història que realment veiem és la vida d’un home bastant senzill, en un ambient decadent pel que fa a decoració d’interiors dels escenaris (i també els exteriors) així com de les seves vides socialment alcoholitzades, que demana l’ajuda d’un excompany de l’exèrcit que ara és advocat. La seva visita deixa en evidència les trampes mafioses que ha fet l’alcalde per tal de treure-li valor al terreny de la casa del protagonista i poder-li treure sense massa complicacions.

A tot això anem veiem com viu el mateix protagonista, el fill d’aquest, la companya sentimental que es fa càrrec del fill i una parella amiga amb un fill també, que ell és policia i ella treballa a la fàbrica de peix, juntament amb la companya del protagonista. I també certa afició per les armes de foc i el vodka.

Quan l’advocat sembla tenir l’alcalde contra les cordes i malgrat que aquest faci servir la força per imposar la seva llei, la cosa es complica quan l’advocat es lia amb la companya del seu amic i aquest els descobreix. Amenaça de matar-los a tots dos, però quan finalment la cosa s’ha calmat i l’advocat ha tornat a Moscú, la noia apareix morta i el protagonista és incriminat sense opció de defensa.

En aquesta història, els dolents guanyen.

The Twilight Zone (1959-60) S01

[69]

Valoració



Fitxa tècnica

Creador: Rod Serling
Actors: Rod Serling, Robert McCord, Jay Overholts

36 capítols de 25 minuts

Sinopsi

IMDb (9,0):
“Persones normals i corrents es troben en situacions extraordinàriament sorprenents que intenten resoldre de manera satisfactòria.”

Crítica

Inspiradora.

El primer que sorprèn veient una sèrie per televisió antiga, com és el cas, és la qualitat de la imatge, perquè en el moment es va gravar en suport negatiu fotogràfic en blanc i negre, igual que les pel·lícules, i se suposa que se n’ha editat una versió per DVD o Blu-ray, molt millor que les gravades en Betacam anys després. La qualitat del gra de la pel·lícula és de traca i mocador.

És difícil fer una valoració objectiva, perquè es barrejen per una cantó les emocions dels records que tornen en veure-la, el fet d’estar desfasada en el temps i la gran repercusió que ja va tenir en l’època (i que va inspirar la majoria de creatius de la meva generació i encara posteriors).

Però, resumint, diré que l’he vista en dos blocs bastant espaiats en el temps. En el primer bloc van aparèixer aquests records que comentava, recordant alguns capítols memorables i deixant un bon regust quedant-me amb el pensament “què bo que era això”, tot i fer palès la descontextualització del moment i observar la quantitat de coses que, òbviament, estan totalment desfasades. I en el segon bloc he observat coses que no m’han acabat d’agradar, com és el fet de, tot i saber que els guions no els va escriure el mateix Rod Serling, veure el seu estil repetitiu en els guions, fins el punt d’observar com el mateix to de les narracions de la veu en off apareix en el diàleg dels personatges, la qual cosa, penso, és una errada perquè deixa tots els personatges sense prou caràcter i queden tots al mateix nivell.

Per altra banda, es fa estrany, avui en dia, veure algú per la televisió amb una cigarreta a la mà i parlant amb naturalitat…

dissabte, 19 de maig de 2018

Logan Lucky (2017)

[602]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Steven Soderbergh
Guió: Rebecca Blunt
Actors: Channing Tatum, Adam Driver, Daniel Craig

Sinopsi

IMDb (7,1):
“Dos germans intenten fer un robatori durant una carrera de la Nascar a Carolina del Nord.”

Crítica

Divertida i enginyosa sense voler ser pretenciosa.

Ai, mira… la veritat és que m’ho he passat molt bé. Sabent que tot era impossible, la bona manera de fer dels personatges i dels actors ha fet que estigui una mica més que entretinguda. Donar-li intel·ligentment la volta argumental, al final, i entendre-ho, molt important, ha fet que ho valorés encara més positivament. No hi ha hagut un moment per l’avorriment.

Resum (amb espòilers)

Jimmy Logan, ex-jugador de la NFL que va patir una greu lesió al genoll i des de llavors va quedar amb una notable coixera, és acomiadat del seu treball de construcció al circuit de carreres Charlotte, arreglant esfondraments de les galeries subterrànies. Mentre visita a la seva exdona per recollir a la seva filla Sadie per a un assaig en un concurs de bellesa, s’assabenta que la seva ex i el seu nou marit es traslladen a Lynchburg, cosa que dificultarà encara més les visites a la seva filla.

Jimmy va a un bar que porta el seu germà Clyde, veterà de la guerra de l’Iraq que porta una mà protèsica, i es troba un pretensiós empresari britànic propietari d’un equip de la Nascar que, davant dels seus amics, insulta a Clyde i acaben en una baralla. Mentrestant, Clyde incendia el cotxe de Max amb un còctel Molotov. En sortir, Jimmy crida “coliflor”, que Clyde reconeix com una paraula de codi que van utilitzar quan van cometre delictes com a nens petits. L’endemà, Jimmy revela el seu pla per robar la recaptació de la carrera de la Nascar, fent servir els seus coneixements del sistema de tubs pneumàtics que mouen els diners.

Clyde està d’acord amb el pla, i ell i Jimmy recluten a la seva germana Mellie, un pres condemnat amb el nom de Joe Bang i els seus dos germans “curtets”. Tenen la intenció de treure Joe fora de la presó i tornar-lo després d’haver-se completat el robatori, abans que algú ho noti. Clyde s’ho fa per entrar intencionadament a la presó per un càrrec menor. Mellie i els germans de Joe infesten els tubs pneumàtics de amb paneroles que Mellie ha pintat de diferents colors, ajudant-los a determinar quin conjunt de tubs utilitzar. Mentre recopila subministraments, Jimmy coneix a una noia amb la que havia sortit i no recordava, Sylvia, que dirigeix ​​una clínica mòbil que necessita donacions; Sylvia proporciona a Jimmy una iunjecció de tètanus i els dos semblen de nou interessats l’un en l’altre.

Joe i Clyde es posen d’acord amb els presos per fer esclatar un motí, provocant un bloqueig per ocultar la seva absència. S’escapen amagant-se sota un camió de repartiment. Mellie es fa amb el Ford Mustang GT robat del marit l’ex de Jimmy. A la carretera, els germans “tontets” destrueixen un generador amb un explosiu, obligant a tots els venedors a acceptar efectiu només. Joe improvisa un explosiu de lleixiu, ossets de goma i un substitut de sal dietètic detonant-lo dins del sistema de tub pneumàtic, permetent començar a recollir tot l’efectiu dels venedors. El personal fa saber que surt fum dels tubs i els guàrdies de seguretat investiguen, però una distracció creada per Jimmy i un dels habituals del bar de Clyde els impedeix descobrir la mentida. El flux d’aire en el canó lliurant els diners s’inverteix fent que es perdi el braç protèsic de Clyde. Tornant a la presó, Clyde i Joe són reconeguts per l’empresari britànic amb el que Jimmy s’hi va barallar. La feina ha estat un èxit i Jimmy va a veure la seva filla a temps per escoltar-la interpretar la seva cançó favorita ”Take Me Home, Country Roads”. Jimmy llavors abandona els diners i avisa anònimament a la policia perquè puguin recuperar-la.

Una parella d’agents del FBI investiga el robatori. A causa de la manca de voluntat de les autoritats penitenciàries de revelar l’abast del motí, el rebuig del testimoni ocular de l’amo de l’escuderia i la satisfacció de la direcció de les carreres amb el seu acord d’assegurança, el cas queda tancat després de sis mesos. Joe és alliberat de la presó i torna a la seva vella casa per trobar una bossa de diners enterrada per un arbre al seu jardí. Es revela que, durant el robatori, Jimmy va separar intencionadament diverses bosses de diners de la resta i les va enviar a l’abocador local amb les escombraries regulars. La resta la van tornar per desanimar les possibles investigacions. Jimmy també va recuperar la mà protètica de Clyde des del tub de buit. Ara treballant en una ferreteria i després d’haver comprat una casa propera a la casa de la seva filla i exdona, Jimmy es reuneix feliçment amb la seva família al bar de Clyde, on ells i la resta de la colla comparteixen begudes. Sylvia també arriba i li fa un petó a Jimmy. Clyde no reconeix a un dels clients, que resulta ser un dels agents del FBI.