Bloc personal,

dijous, 18 de gener de 2018

Kumo no Mukō, Yakusoku no Basho (2004) (The Place Promised in Our Early Days) (El lugar que nos prometimos)



Direcció: Makoto Shinkai, Yoshio Suzuki
Guió: Makoto Shinkai, Steven Foster
Veus de doblatge: Hidetaka Yoshioka, Masato Hagiwara, Yuka Nanri



[569]

No he entès res!

Potser si en els últims temps no hagués vist coses tant bones i amb tanta qualitat ara, per comparació, aquesta m’hagués semblat boníssima. Però és clar, amb els precedents per visionat acumulats, aquesta ara em sembla bastant mediocre… Per una banda hi ha un abús dels efectes tipus resplendor de llum, que en altres pel·lícules i en la seva justa mesura són macos, aquí són excessius. I per altra banda la història està forçada de principi a final. Les veus de doblatge són fins i tot còmiques en la manera en que busquen una tendresa impossible i la música, que en aquest cas no està malament, va buscant sempre moments de clímax que, en el meu cas, no arriben mail. Un despropòsit.

Senzillament no m’ha agradat gens i això que, veig, el director és el mateix d’altres pel·lícules que he valorat bastant bé. Sempre hi ha una primera vegada per cada cosa…



IMDb (7,2):
“En una línia temporal alternativa de la postguerra, el Japó es divideix en el nord controlat per la Unió i el sud controlat pels Estats Units.”

dimarts, 16 de gener de 2018

Hoshi o Ou Kodomo (2011) (Children Who Chase Lost Voices) (Viaje a Agartha)



Direcció: Makoto Shinkai
Guió: Makoto Shinkai
Veus de doblatge: Hisako Kanemoto, Kazuhiko Inoue, Miyu Irino



[568]

Bonica perquè sí!

Una història entretinguda però que tampoc té cap cosa de l’altre món… a més a més de servir d’excusa per unes postals maquíssimes en la línia Ghibli més pura: paisatges, natura, monstres inimaginables. Potser li he trobat a faltar una mica de coherència, però per mi tampoc cal gran cosa si m’ensenyen coses boniques com aquesta. Una altra sorpresa positiva que no havia sentit nomenar… potser també és que estic en una altra corda… ;-)



IMDb (7,2):
“Una història d’època que implica amor jove i una música misteriosa procedent d’una ràdio de cristall deixada com a record d’un pare absent que porta a una jove heroïna a un món amagat.”

dilluns, 15 de gener de 2018

Kono sekai no katasumi ni (2016) (In This Corner of the World)



Direcció: Sunao Katabuchi
Guió: Sunao Katabuchi, Chie Uratani, Fumiyo Kono (manga)
Veus de doblatge: Non, Kira Buckland, Christine Marie Cabanos



[567]

Preciosa!

En la línia –per la temàtica– d’Hotaru no haka (1988) (aka Grave of the Fireflies aka La tumba de las luciérnagas) que tant m’ha agradat en els diferents visionats que he anat fent al llarg del temps, en el que ja saps com acabarà la cosa, malament, però molt més bonica, no tan dramàtica i amb un dibuix que a mi personalment m’ha recordat la “línia clara” europea. M’ha agradat molt i m’ha estranyat encara més no haver-ne sabut res fins ara. Tot i que, potser, per ser anime és un pèl llarga, a mi m’ha semblat molt interessant de principi a final i en cap moment la història ha perdut el seu interès.



IMDb (7,9):
“A Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial, una nena de divuit anys d’edat es casa i ara ha de preparar els aliments per a la seva nova família malgrat el racionament i la manca de subministraments. Quan lluita amb la pèrdua diària de les comoditats de la vida, encara ha de mantenir la voluntat de viure.”

diumenge, 14 de gener de 2018

The End of the F***ing World (2017) S01




[49]

Boníssima!

Un primer capítol espectacular, per enganxar sí o sí. Després amb altibaixos que et porten a “la realitat”. Però per la durada, una sèrie per xupar-te d’una sentada o dosificar com qui assaboreix un postre.

Al principi, per una banda fa gràcia perquè xoca bastant la visió particular que tenen els protagonistes, però tampoc pots riure massa perquè malgrat tot es veu un rerefons àcidament crític i massa real. El final potser m’ha fallat una mica, tot i que no sabem què passa. Pot estar obert a altres temporades o no.



8 capítols de 18-22 minuts.



IMDb (8,5):
“James té 17 anys i està segur que és psicòpata. Alyssa també de 17 anys i és la nova i divertida noia de l’escola. La parella de seguida connecten i ella el persuadeix d’embarcar-se en un viatge per carretera a la recerca del seu veritable pare.”

Three Billboards Outside Ebbing, Missouri (2017)



Direcció: Martin McDonagh
Guió: Martin McDonagh
Actors: Frances McDormand, Woody Harrelson, Sam Rockwell



[566]

Molt bona!

La veritat és que, per la puntuació d’IMDb, em pensava que seria una obra mestra… És el que passa amb les expectatives: quan esperes molt i no hi arriba t’emportes un desengany i quan no n’esperes res i està simplement correcte al·lucines. Doncs això…

La pe·lícula està molt bé, els actors –especialment el secundari Sam Rockwell– espectaculars i la història molt treballada amb girs inesperats… però n’esperava més. Mecaxis amb fixar-me amb les valoracions!



IMDb (8,3):
“Una mare desafia personalment a les autoritats locals a resoldre l’assassinat de la seva filla quan no aconsegueixen atrapar al culpable.”

dissabte, 13 de gener de 2018

The Foreigner (2017)



Direcció: Martin Campbell
Guió: David Marconi (screenplay), Stephen Leather (basat en la novel·la “The Chinaman”)
Actors: Jackie Chan, Pierce Brosnan



[565]

First Blood (1982) (aka Acorralado, aka Rambo) versió “made in China”… i 35 anys després!

Dolenta amb ganes. Però com està ben feta, entreté… Tampoc puc dir gaire cosa més: no s’aguanta per enlloc, però hi han mastegots i això sempre distreu.



IMDb (7,1):
“Un humil empresari amb un passat enterrat busca la justícia quan la seva filla és assassinada en un acte de terrorisme. Comença un conflicte de gat i ratolí amb un funcionari del govern el passat del qual pot contenir indicis sobre les identitats dels assassins.”

Sunshine (2007)



Direcció: Danny Boyle
Guió: Alex Garland
Actors: Cillian Murphy, Rose Byrne, Chris Evans, Michelle Yeoh, Cliff Curtis, Hiroyuki Sanada, Benedict Wong, Troy Garity, Mark Strong



[564]

La recordava més “mediocre” i és tot un pel·liculot!

Ja l’havia vista fa temps i no tenia massa ganes de tornar-la a veure, perquè tampoc em va dir gran cosa. Però ara, vista amb el pas del temps, gairebé la qualificaria com a pel·lícula de culte. Està molt més que bé! Ara fins i tot fa gràcia veure el Capità Amèrica fent d’astronauta… ;-) I una cosa a destacar, és la veu de l’ordinador de la nau… en versió original té prou personalitat, tant important com qualsevol actor dels que donen la cara, cosa que amb el doblatge se’m devia passar.

La pel·lícula té el seu ritme. Que ningú esperi acció i animació sense parar. Just al contrari, busca la pausa, però mostra unes imatges espectaculars contrastant la llum més cegadora amb la foscor absoluta i el calor que ho esmicola tot amb la fredor del zero absolut de l’espai.



IMDb (7,3):
“Un equip d’astronautes internacionals són enviats a una perillosa missió per reavivar el sol que està morint amb una bomba de fisió nuclear el 2057.”

#funnywordsgift (162)

“Quinces picked up in Aunt Maria’s garden.”

[162]

divendres, 12 de gener de 2018

Agosto (2013)
(August: Osage County)



Direcció: John Wells
Guió: Tracy Letts
Actors: Meryl Streep, Julia Roberts, Chris Cooper, Ewan McGregor, Margo Martindale, Sam Shepard, Dermot Mulroney, Julianne Nicholson, Juliette Lewis, Abigail Breslin, Benedict Cumberbatch, Misty Upham



[563]

Repartiment estelar i interpretacions úniques.

De vegades els noms en un repertori es queden només en això, en noms. Però en aquest cas valen el seu pes en or, perquè s’ho curren de principi a final, des del personatge principal fins el més insignificant. Chapeau! Una pel·lícula que, com a mínim, ens acosta al que passa de veritat en la majoria de famílies…



IMDb (7,2):
“Les vides de les dones de la família Weston, els camins de les quals han divergit, fins que una crisi familiar els torna a la casa d’Oklahoma on van créixer per retrobar-se amb la mare ‘disfuncional’ que els va criar.”

Last Hero Inuyashiki, vol. 1 (2014)




Hiroya Oku (guió, dibuix, tinta i color)
(Inuyashiki)

[ Manga seinen, acció, ciència ficció ]
Milky Way Ediciones



[76]

Història acceptable, dibuix deficient…

La història està prou bé com perquè n’hagin decidit fer un anime (11 episodis el 2017). Però el dibuix, que en alguns moments està prou acceptable, en altres falla en les nocions més bàsiques de proporció. Veig que hi han 10 volums… intentaré continuar i al mateix temps a veure aquest anime que, com sempre en aquestes ocasions, arregla i millora algunes coses però en altres es queda curt o no ho acaba d’explicar tot.

Llegit via scans.



Whakoom:
“Ichiro Inuyashiki és un home de 58 anys, amb una vida bastant rutinària, empleat d’oficina i una família que pràcticament el desprecia. Un dia, després d’un control mèdic, descobreix que té càncer i li que queda poc temps de vida. En mig de la desesperació una nau extraterrestre aterra sobre ell! Al despertar, Inuyashiki ja no és el mateix: ha estat reconstruït com una màquina de matar. Però un nou cos comporta una gran responsabilitat: es convertirà Inuyashiki en un heroi o potser en el pitjor malson de la humanitat?”





8 capítols (1-8) - 202 pàg. b/n + color + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 130 x 180 mm


Last Hero Inuyashiki, vol. 1 (2014)
Last Hero Inuyashiki, vol. 2 (2014)
Last Hero Inuyashiki, vol. 3 (2015)
Last Hero Inuyashiki, vol. 4 (2015)
Last Hero Inuyashiki, vol. 5 (2015)
Last Hero Inuyashiki, vol. 6 (2016)
Last Hero Inuyashiki, vol. 7 (2016)
Last Hero Inuyashiki, vol. 8 (2017)
Last Hero Inuyashiki, vol. 9 (2017)
Last Hero Inuyashiki, vol. 10 (2017)