Bloc personal,

divendres, 15 de desembre de 2017

Gekijouban Ano Hi Mita Hana no Namae o Bokutachi wa Mada Shiranai. (2013) (Anohana: The Flower We Saw That Day)




[545]

Preciosa és poc…

Títols com aquests despisten… pel que he vist, en espanyol es traduiria senzillament “Carta a Menma”. Tot més clar, no? El títol confon també perquè, a més, hi ha una paraula afegida al principi “Gekijouban” i és perquè d’aquesta història hi ha de tot i era una manera de remarcar que això era “the movie”, tal i com remarquen en anglès: novel·la serialitzada (2 volums, 2011), sèrie anime per televisió (11 capítols, 2011), manga (3 volums, 2012-13), vídeo-joc (2012), pel·lícula (aquesta, 2013), manga de la pel·lícula (1 volum, 2013) i pel·lícula per televisió amb actors (2015)…

La pel·lícula està feta per plorar des del principi fins al final i a menys que ho relativitzis tot, acabes plorant. Si se li ha de posar algun però, és que hi han moments que aquest interés en que ploris està massa exagerat… no caldria tant d’interés, doncs acaba passant el que és inevitable, ni que sigui una llagrimeta. Tot està fet i pensat per portar-te a aquesta situació: la història, la banda sonora, les precioses “postals”, els personatges, les veus originals de doblatge (molt important, que sembla que al Japó tenen molt en compte i jo no donava la suficient importància fins veure/escoltar aquesta pel·lícula). I un altre però és que, en la meva opinió hi han excessius i potser innecessaris flashbacks que al final, en un primer visionat, fa que et puguis perdre amb facilitat per no saber en quin moment estàs.



IMDb (7,4):
“Un grup d’amics se separen quan una d’ells mor en un accident. Més tard ella torna com un fantasma intentant entrar al cel, però necessita que els seus amics li atorguin un desig.”

dijous, 14 de desembre de 2017

I am a HERO 4 (2010)




Kengo Hanazawa (guió, dibuix, tinta i color)
(I Am a Hero)

[ Manga seinen, zombis / terror & slice of life ] (ed. 2014)
Norma Editorial



[56]

Això promet, però a aquest ritme no llueix…

La mateixa sensació d’estar llegint l’storyboard d’una pel·lícula. Pàgines i més pàgines, una darrera l’altra digerides com si estessis “menjant crispetes”… Sort que em vaig decidir a NO COMPRAR la sèrie, perquè “el gustet” dura ben poc i és ben car pel total dels 22 volums!

Llegit en biblioteca.



Whakoom:
“Hideo, aterrit, fuig de Tòquio per intentar escapar de la misteriosa i terrible epidèmia que s’ha apoderat de la ciutat. Però al tren s’adona que el virus, sigui el que sigui, se segueix estenent. Què és el que ha provocat tal catàstrofe?”





12 capítols - 232 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm



I am a HERO 1 (2009)
I am a HERO 2 (2009)
I am a HERO 3 (2010)
I am a HERO 4 (2010)
I am a HERO 5 (2010)
I am a HERO 6 (2011)
I am a HERO 7 (2011)
I am a HERO 8 (2012)
I am a HERO 9 (2012)
I am a HERO 10 (2012)
I am a HERO 11 (2013)
I am a HERO 12 (2013)
I am a HERO 13 (2013)
I am a HERO 14 (2014)
I am a HERO 15 (2014)
I am a HERO 16 (2014)
I am a HERO 17 (2015)
I am a HERO 18 (2015)
I am a HERO 19 (2016)
I am a HERO 20 (2016)
I am a HERO 21 (2016)
I am a HERO 22 (2017)

I am a HERO 3 (2010)




Kengo Hanazawa (guió, dibuix, tinta i color)
(I Am a Hero)

[ Manga seinen, zombis / terror & slice of life ] (ed. 2014)
Norma Editorial



[55]

Ara entenc perquè n’han fet una pel·lícula!

Doncs perquè el manga és un storyboard, tal qual. I la veritat és que te’l puleixes en un tres i no res, sobretot si no hi han diàlegs o “pensaments” del protagonisme. Només imatges.

Al principi no m’agradava massa, però amb aquest tercer volum la cosa comença a “tenir sentit”. Està “estupendu”;-)

Ara tinc curiositat per saber en quin volum acaba la pel·lícula, perquè la pel·lícula és de 2015 i el manga va començar a publicar-se el 2009 i s’ha donat per finalitzada ara, el 2017. Llàstima que en biblioteca hi han pocs volums disponibles…

(Acabo d’enterar-me que Inio Asano i Kengo Hanazawa, l’autor, són amics i surt a la portada del núm. 18!)

Llegit en biblioteca.



Whakoom:
“Hideo, aterrit, fuig de Tòquio per intentar escapar de la misteriosa i terrible epidèmia que s’ha apoderat de la ciutat. Però al tren s’adona que el virus, sigui el que sigui, se segueix estenent. Què és el que ha provocat tal catàstrofe?”





12 capítols - 232 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm



I am a HERO 1 (2009)
I am a HERO 2 (2009)
I am a HERO 3 (2010)
I am a HERO 4 (2010)
I am a HERO 5 (2010)
I am a HERO 6 (2011)
I am a HERO 7 (2011)
I am a HERO 8 (2012)
I am a HERO 9 (2012)
I am a HERO 10 (2012)
I am a HERO 11 (2013)
I am a HERO 12 (2013)
I am a HERO 13 (2013)
I am a HERO 14 (2014)
I am a HERO 15 (2014)
I am a HERO 16 (2014)
I am a HERO 17 (2015)
I am a HERO 18 (2015)
I am a HERO 19 (2016)
I am a HERO 20 (2016)
I am a HERO 21 (2016)
I am a HERO 22 (2017)

dimecres, 13 de desembre de 2017

Bride Stories 2 (2010)




Kaoru Mori (guió, dibuix i tinta)
(Otoyomegatari - A Bride’s Story)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2014)
Norma Editorial



[54]

En sap molt de greu pulir-me’l tant ràpid…

És com menjar-se una cullaradeta d’un menjar deliciós. Saps que és una cosa extraordinària de sabor, però no et dóna el gust d’atipar-te ni saciar-te i et quedes una mica a mitges.

I no és que tingui res d’especial més enllà de disfrutar amb la bellesa de les imatges (il·lustracions il·lustrades). Perquè, la història, tot i estar ben feta i explicada, no és cap cosa de l’altre món… senzillament és el plaer de disfrutar el que disfruta l’autora amb la bellesa dels recargolats i elaborats estampats de fa gairebé mil anys. I saber què n’opina ella mateixa amb els extres del final dels volums.



Whakoom:
“Karluk i Amira es van ajustant a la seva vida en comú, però els interessos de la família d’Amira, que li han trobat un pretendent més profitós per als seus interessos, amenaça a la parella. Però la seva nova família no l’ha de lliurar sense lluitar…”






6 capítols - 200 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (12 mm gruix)



Bride Stories 1 (2009)
Bride Stories 2 (2010)
Bride Stories 3 (2011)
Bride Stories 4 (2012)
Bride Stories 5 (2013)
Bride Stories 6 (2014)
Bride Stories 7 (2015)
Bride Stories 8 (2016)
Bride Stories 9 (2017)

dimarts, 12 de desembre de 2017

Suchîmubôi (2004) (Steamboy)




[544]

Molt entretinguda! Val la pena!

Res a veure amb els clàssics anime. O sí… segons es miri. Perquè hi ha una fixació per les històries ambientades en occident que també es fa evident, per exemple, en algunes pel·lícules de Ghibli. I d’això va aquesta, ambientada en l’Anglaterra industrialitzada de la segona meitat del s. XIX amb molta maquinària extravagant funcionant amb vapor. Steampunk en diuen? Personatges clàssics, però ben fets… encara que al final també se li veu el llautó. Tampoc és una animació “normaleta”… aquí hi ha feina com poques. Hi ha acció sense parar, a l’estil de les pel·lícules occidentals. Però més enllà d’això poca cosa més hi ha. De totes maneres m’ho he passat molt bé!



IMDb (6,9):
“A la Gran Bretanya del 1860 un nen inventor es troba atrapat enmig d’un mortífer conflicte sobre un avanç revolucionari amb la força del vapor.”

diumenge, 10 de desembre de 2017

A Silent Voice 7 (2014)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones



[53]

Aix… m’ha fallat el final…

Respecte l’anime el final s’allarga més. Aquí haig de comentar que, en la meva opinió, l’anime l’encerten amb el final perquè l’acaben en el punt més alt i en el manga l’allarguen per explicar quatre detalls més que tenen la seva importància però no tant. I la gran cagada és aquest final que, per mi, li falta que sigui més explícita. Dóna a entendre moltes coses, però has d’estar molt avesat a la cultura japonesa per entendre els matisos. Més o menys ja s’explica en el manga on, en pràcticament cap moment hi ha contacte físic entre els protagonistes i quan hi és, es manifesta clarament com involuntari. Aquesta entrada agafats de la mà a l’escola de primària on va començar tot pot voler dir moltes coses, però no les aclareix.

El que m’he enterat és que el manga s’ha anat publicant i produint, per tant dibuixant, amb peridiocitat setmanal, la qual cosa vol dir que cada setmana sortia publicat un capítol. Amb això s’entén millor els altibaixos en algunes pàgines i també, potser, alguna incosistència en la història. Però en general m’ha encantat. Potser ara ja li posaria un 4 estrelles… És la segona història que més m’ha agradat després d’Oyasumi Punpun i això que és per adolescents! Cal reconèixer que Punpun està bastant per sobre i aquests altibaixos de qualitat de Koe no Katachi la rebaixen… El que sí puc assegurar és que l’anime, amb aquesta lectura, ha guanyat!

Llegit via scans.


Whakoom:
“Sumit en la desesperació, Shoya decideix mirar endavant i esforçar-se per esmenar tot el mal que ha causat; a partir d’ara, escoltarà les veus de cadascun dels seus amics.”






10 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

A Silent Voice 6 (2014)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones



[52]

Molt bé!

Poca cosa més a dir… M’encanta!

Llegit via scans.


Whakoom:
“Passat i present tornen a veure les cares. Shoya pateix el rebuig dels seus companys i els seus vells traumes envaeixen el seu món. Per la seva banda, Shôko no pot evitar sentir-se culpable i intenta suïcidar-se. El temps s’ha aturat per a tots dos, mentre la resta de la colla divaga pensativa fins esfondrar-se.”






10 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

A Silent Voice 5 (2014)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones



[51]

Endavant les atxes…

Poca cosa més puc dir… Respecte l’anime hi ha una mica més d’història que la fa més interessant i igualment hi ha coses que no s’acaben d’entendre.

Llegit via scans.


Whakoom:
“Shôko Nishimiya és una noia sorda que després de diversos anys es retroba amb Shoya, un antic company de classe. El seu cercle d’amistats s'expandeix quan Sàhara, Ueno, Kawai, Mashiba i Nagatsuka entren en escena. El que Shoya desconeix és que els seus esforços per tornar-li la il·lusió a Shôko donaran un gir inesperat a la seva pròpia vida.”






10 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

A Silent Voice 4 (2014)




Yoshitoki Oima (guió, dibuix i tinta)
(Koe no Katachi - A Silent Voice)

[ Manga shōnen, slice of life, drama, romanç ]
Milky Ways Ediciones (temporalment esgotat)



[50]

M’encanta…

La història és la que és, ja la coneixia. Però al manga hi han detalls que a l’anime no surten i aquesta és la gràcia. També veure un dibuix de vegades més treballat i de vegades deixat a mitges (m’estic pensant que, com ho estic llegint via scan, no hi hagi alguna cosa mal escanejada i algú hagi redibuixat… no ho crec, però el dubte hi és, perquè sorprèn alguns “dibuixets” mal acabats).

Ara acabo de veure el conjunt de totes les portades i s’entén l’evolució de la història: volum 1 (4 primers capítols), els protagonistes de petits en el moment de l’assetjament; volum 2, el retrobament per tornar-li la llibreta; volum 3, el viatge en tren per trobar Sahara; volum 4, el dia d’amics al parc d’atraccions; volum 5, el dia del castell de focs, previs a “la gran desgràcia”; volum 6, Nishimiya sola, amb el braç trencat i la mirada perduda; volum 7, final feliç amb la festa amb tots.

Llegit via scans.


Whakoom:
“Shôko Nishimiya és una noia sorda que després de diversos anys es retroba amb Shoya, un antic company de classe. El seu cercle d’amistats s'expandeix quan Sàhara, Ueno, Kawai, Mashiba i Nagatsuka entren en escena. El que Shoya desconeix és que els seus esforços per tornar-li la il·lusió a Shôko donaran un gir inesperat a la seva pròpia vida.”






9+1 capítols - 192 pàg. b/n + 4 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 170 mm



A Silent Voice 1 (2013)
A Silent Voice 2 (2014)
A Silent Voice 3 (2014)
A Silent Voice 4 (2014)
A Silent Voice 5 (2014)
A Silent Voice 6 (2014)
A Silent Voice 7 (2014)

Memorîzu (1995) (Memories)




[543]

Estupenda!

3 micro-relats a cadascun millor que l’altre. M’han encantat els 3, cadascun per una cosa diferent. El primer per ser ciència ficció en la versió més clàssica amb naus espacials, la segona per una història “tonta” amb final “graciós” de guerra bacteriològica i la tercera per un dibuix boníssim.



IMDb (7,6):
“Format per tres històries de ciència-ficció diferents. A la primera, «Magnetic Rose», quatre viatgers espacials entren a una nau espacial abandonada que conté un món creat pels records d’una dona. A «Stink Bomb», un jove assistent de laboratori es transforma accidentalment en una arma biològica humana en moviment mentre es dirigeix directament a Tòquio. L’episodi final, «Cannon Fodder», representa un dia en la vida d’una ciutat, el propòsit de la qual és disparar canons contra un enemic invisible.”