Bloc personal,

dilluns, 21 d’agost de 2017

Game of Thrones S07E06

Ole tu! Chapeau!

Buenas noches, Punpun 6 (2017)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[23]

Dura!

Les desafeccions dels adolescents, dels adults, dels nois, de les noies, de tothom, explicades tal qual, com la vida mateixa. Ben crua! Cada cop m’impressiona més.

Llegit en una sola sentada… quan comences, no ho pots deixar!

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun ha aconseguit entrar en un prestigiós institut prop de casa. Estava contentíssim i en plena eufòria per haver aconseguit que la seva companya de batxillerat Kanie acceptés sortir un dia amb ell, però després d’una discussió amb la seva mare aquesta li engega que més val que no torni a casa. Principis d’estiu d’un noi de quinze anys que no sap on ficar-se.”

Star Trek: Voyager (1995-96) S02




[34]

Està bé, però comença a perdre força…

A mi m’agrada i m’entreté bastant, però hi han capítols… i capítols! N’hi han de bastant dolents, alguns que comencen a centrar-se en els diferents personatges principals i algun altre que està força bé (els menys). Però es comença a fer una mica pesat, sobretot quan veus que tot és una qüestió de pressupost.

Ara m’he centrat bastant en aquesta sèrie i he deixat les altres que tinc pendents (TNG, DS9 i Enterprise) una mica de banda perquè em falten alguns subtítols en espanyol i se’m fa una mica farragós tot en anglès… encara que “energice”, “engage”, “captain to the bridge”, “warp nine” i altres frases repetides fins la sacietat són fàcils d’entendre… ;-)

Només porten un any de gravació de la sèrie i alguns actors ho porten ”malament”. També es pot veure la no correlació entre gravació i emisió per algun estilisme capilar… ;-) Al mateix temps que estaven emetent aquesta sèrie, també es podia veure Star Trek: Deep Space Nine (1993-99) en la seva 4a temporada, just en tot el seu apogeu.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Voyager NCC-74656), l’uniforme i el comunicador en aquesta sèrie i temporada. M’he començat a donar compte que aquest uniforme és el més lleig de tots, doncs és un mono de treball amb muscleres (hombreras) amb unes gomes al final dels pantalons que passen per sota els talons perquè quedi més o menys estirat. A alguns els queda bé i a altres els queda molt gran… I el coll alt gris de sota només els queda bé als que no tenen papada… ;-)


26 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,7):
“A l’altra punta de la galàxia, a setanta-cinc anys llum de distància de la Federació, la nau estelar USS Voyager NCC-74656 ha de cooperar amb els rebels maquis per poder tornar a casa.”

diumenge, 20 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 5 (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[22]

Embolica que fa fort!

Coneixem més detalls d’altres personatges de la sèrie. El ritme ha canviat: molta imatge per il·lustrar unes poques línies de texte. De totes maneres hi han escenes que no acabo d’entendre… vol mostrar algun tipus de sentiment, suposo que ràbia, per exemple, i no entenc el dibuix… però tampoc en tinc el background del manga, és clar.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun Onodera acaba distanciant-se sentimentalment d’Aiko Tanaka, la noia que fa que el seu cor s’encongeixi, degut a un seguit de sentiments complicats de definir que sorgeixen després d’alguns assumptes que passen entre ells. Dos anys més tard, ja en el tercer i últim any de secundària, Punpun es disposa a comprovar els resultats dels exàmens d’ingrés a l’institut de batxillerat.”

dissabte, 19 d’agost de 2017

#funnywordsgift (141)

“Live the bread, live the wine and live the mother who gave birth you.”

dijous, 17 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 4 (2016)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta) (2007)



[21]

Llegit pràcticament en una sentada.

Interès màxim. Una història que podria semblar per nens, s’acaba convertint en “còmic per adults”. Una història d’allò més interessant i, sobretot, explicada d’una manera ben especial. No té desperdici.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun Onodera, un alumne de secundària normal i corrent, s’enfronta temeràriament a un company del seu grup escolar per Aiko Tamaka, la noia de la que està enamorat platònicament. Pel seu cantó, el seu oncle Yûichi acaba explicant-li el seu passat a Midori Ohkuma, una noia sense treball fixe que li crida l’atenció.”

dimarts, 15 d’agost de 2017

Game of Thrones S07

Segueixo Game of Thrones des del capítol 1 de la primera temporada. Des del principi m’ha semblat una sèrie diferent i molt interessant. Però hi han hagut temporades i capítols que han estat d’allò més avorrits i, sobretot, sonsos. Haig de reconèixer que tot i seguir-la, només m’ho vaig començar a passar bé en el moment que sortien els personatges “irreals“: els dracs, els caminants blancs, els zombies, els gegants… I no sé si per portar una mica la contrària, en el punt en que tothom lloava les grandeses de la sèrie jo en començava a estar una mica fart… molta superproducció, molta tonteria, però la sèrie estava d’allò més avorrida –si li treiem aquells moments molt puntuals que per nassos havien de capgirar-ho tot, és clar–.

Doncs justament en aquest punt ha començat la setena temporada i ja no sé si sóc jo o és que realment hi ha hagut un canvi molt gran, radical diria jo, però a millor. Els capítols estan tots molt interessants (de moment, havent vist el capítol 5è, el millor per mi ha estat el 4t que sincerament penso és una petita joia). I no és ja només la història que expliquen, els personatges que ja coneixem que tornen una vegada més a fer de les seves, sinó que la il·luminació i la fotografia estan sent excel·lents i aquelles coses de vestuari que fins ara passaven desapercebudes –parlo per mi, és clar– ara prenen protagonisme i tot té sentit. Però és que a més no hi han capítols anodins i altres excessívament carregats, sinó que ara està tot més compensat.

El cas és que aquests dos últims capítols han estat excel·lents a tots nivells i, per tal com s’està desenvolupant la història –i sense haver llegit les novel·les (ni ganes, la veritat)–, el millor de Game of Thrones està per arribar i molt em temo que arribarà en aquesta mateixa temporada. Només cal veure el cartell de la setena temporada –que per cert, he tardat bastant temps en donar-me compte del què s’hi representava–: un drac treient foc gèlid i cavalcat per un caminant blanc… hi han més dracs o s’hi ha convertit? És un dels tres dracs que ha mort i ara és zombie?

dilluns, 14 d’agost de 2017

Star Trek insígnia

He trobat aquesta infografia de l’evolució de la insígnia (insígnia només primer i després també comunicador) d’Star Trek i m’ha semblat interessant compartir-la aquí.

diumenge, 13 d’agost de 2017

Star Trek: Voyager (1995) S01




[33]

Al final t’hi acostumes… ;-)

Al principi em semblava una mica estranya i rebuscada, però l’excusa per trobar una història per explicar està ben trobada i al final t’acabes acostumant als personatges. N’hi han de més creïbles i de menys. El que menys m’agrada és la veu de la capitana: té veu de vella… però, com tots, té el seus moments i puntualment pot arribar a ser convincent.

Estic veient al mateix temps Star Trek: Deep Space Nine (1993) S01, Star Trek: The Next Generation (1988-89) S02 i Star Trek: Enterprise (2001-02) S01 i d’entrada, em semblava bastant “fosca”, com DS9, però al final sembla que no ho és tant. De la mateixa manera que ha agafat moltes coses bones de TNG també n’ha agafat de dolentes i té bastants “vicis”, per cert. L’important però, és que entreté i ho fa bé. M’hagués agradat abans de seguir amb aquesta acabar la S02 de TNG, però tinc alguns problemes amb els subtítols i DS9 (S01) que també estic bastant avançat, era massa fosca i amb masses errors de tipus “ergonomia en una estació espacial”, per exemple, així que per això he continuat amb aquesta. Igualment no tinc problemes per saltar d’una a l’altra i anar comparant. De moment la millor: TNG, amb diferència.

APUNTS: Aquests són la nau (USS Voyager NCC-74656), la “jerarquia de colors“ de l’uniforme i el comunicador en aquesta sèrie i temporada (em sembla que almenys això no canvia en el transcurs de les 7 temporades…).


16 capítols de 45 minuts.



IMDb (7,7):
“A l’altra punta de la galàxia, a setanta-cinc anys llum de distància de la Federació, la nau estelar USS Voyager NCC-74656 ha de cooperar amb els rebels maquis per poder tornar a casa.”

dissabte, 12 d’agost de 2017

Paris Blues (1961)




[514]

Esgarrifa una mica tant d’estereotip…

En un altre moment i contexte hagués estat més que acceptable, però a dia d’avui, la cadena d’estereotips és bastant decebedora, i la història real que s’entrellegeix amb tot un seguit de personatges que sobre paper han de ser molt interessants, aquí es mostren bastant fastiguejats per aquesta visió “particular” que tenien els americans de la vida parisenca . L’únic que val la pena és l’aparició de Louis Armstrong amb un nom ben curiós: Wild Man Moore (l’home més salvatge).



IMDb (6,8):
“Durant la dècada dels ’60 dos músics de jazz nord-americans que viuen a París es troben i s’enamoren de dues turistes nord-americanes.”