Molt encertat aquest Triangle de les Bermudes de la productivitat on el temps s'enfonsa i s'esvaeix com un avió dins el mar de la procrastrinació...
[Llegit a Microsiervos.]
Bloc personal,
"La idea de mujeres con vello facial es perturbadora porque transgrede normas de feminidad, pero, por encima de todo, porque sugiere animalidad e hibridismo. La quimera en la que se basa la industria de eliminación de vello facial refleja la determinación absurda que nuestra cultura racional invierte en deshacerse del misterio y la ambigüedad. Y como la monstruosidad de todo tipo tiende a ser excluída, pero también exhibida y deseada, la repulsión hacia mujeres barbudas está mezclada con una innegable fascinación."Foto: Lisa, from the series WWM, © Trish Morrissey, 1998-2000 per un article de Nu Rocks traduït per Jordi Gomez Villena
"... un desastre... 4 días tomando Ibuprofeno... y no se me pasaba... y a la cama... tuve que empezar... Perdón.
Buenas tardes y bienvenidos a Gente K. Antes que nada quiero recordarles que hoy se celebra el Día Mundial Contra la Tipografía Comic Sans. La manifestación empieza a las 7 de la tarde y discurrirá por la Gran Vía. Al término de la manifestación, el conocido diseñador Mariné leerá un manifiesto de condena contra la Comic Sans. A continuación, se procederá al sacrificio ritual de una chica de veinticuatro años que tiene su blog escrito íntegramente con esta tipografía. Todos los beneficios del Festival se destinarán a la Asociación de Víctimas del Power Point."
"– I vostè, beu gaire alcohol?
– El normal: el cigaló del matí, un parell de quintus a mig matí, el vi del dinar, la copa del migdia, les cervessetes de la tarda i el cubata del vespre..."
"Des de sempre –des dels temps gloriosos dels acidjazzeros Free Love Makers- la cava de la plaça Reial ha reservat una part de la seva programació als rítmes més sincopats. En aquest cas, l’encarregat de fer suar la samarreta serà el bateria gallec Carlos López, un músic format a Barcelona i als EUA, amb un currículum que inclou col·laboracions amb els ravalers 08001. No en va, en la seva música es respira el funk mestís del barri més bastard de la ciutat. A The Las Minut Experience, el disc que presentarà, ha col·laborat DJ Panko, de Ojos de Brujo. Al Jamboree, vindrà escortat per un front sonor de proporcions majestuoses, en el qual destaca la secció de vents. Una banda que farà moure el personal a ritme de jazz, drum’n’bass i funk."Coneixem ara qui són The Last Minute Experience:
"Entre el 1939 i el 1941, Duke Ellington va comptar amb un contrabaixista d’excepció, el joveníssim Jimmy Blanton, amb el que va bastir una de les èpoques més daurades de la seva orquestra. A diferència d’altres cordistes, Blanton dibuixava línies melòdiques que defugien de la tradicional fredor amb la qual els contrabaixistes del moment feien d’acompanyants. Els experts parlen del període en que Blanton es va incorporar a l’agrupació d’Ellington com el de la “Webster-Blanton Band”, tot fent referència a la coincidència del contrabaixista amb Ben Webster. 70 anys després d’aquella fita, el contrabaixista Dimitri Skidanov, conegut a casa nostra per la seva tasca al servei de músics com Ignasi Terraza, recupera l’esperit d’aquella formació amb un sextet integrat amb el bo i millor de les darreres fornades del jazz català."
Sota l’irreverent –i sanduguer- títol de Bossanova i la Geltrú la pianista de la capital del Garraf celebra en forma de disc el seu encontre amb la jove cantant Ana Rossi, un projecte que va néixer l’any passat i va prendre rítmicament cos quan s’hi va afegir el bateria Mariano Steimberg, que va acolorir la trobada amb ritmes brasilers. Convertit, amb l’arribada del cordista Warburton, en quartet, el grup ha aprofundit en el repertori brasiler, amb peces de Ivan Lins o Elis Regina i amb composicions de la pianista Raspall, tenyides pel més mediterrani dels sabors tropicals.
Durant els passats 5 anys he estat investigant sobre aquesta pregunta: D'on vénen les bones idees?
És un tipus de problema en el qual tots estem intrínsecament interessats. Volem ser més creatius, volem tenir millors idees, volem que les nostres organitzacions siguin més innovadores.
Vaig analitzar aquest problema des d'una perspectiva ambiental. Quins són els espais que històricament van portar a índexs excepcionals de creativitat i innovació? I el que vaig trobar en tots aquests sistemes, és que hi ha patrons recurrents que es poden veure una i altra vegada que són crucials per crear ambients, que són excepcionalment innovadors. A un dels patrons li dic "lenta pressentiment".
Les noves idees gairebé mai vénen en un moment de gran enteniment, d'un cop d'inspiració sobtat. Les idees més importants prenen un llarg temps en evolucionar, passen temps latents en el fons. No és fins que la idea té 2 o 3 anys, de vegades fins a 10 o 20 anys, per estar segurs, que de sobte es fa evident davant teu i en certa manera útil. I parcialment això es deu al fet que les bones idees vénen de la col.lisió entre petites intuïcions formant una mica més gran que elles mateixes.
En la història de la innovació es veuen molts casos en què algú tenia la meitat d'una idea. Hi ha una gran història, la de l'inventor de la web, Tim Berners-Lee. Aquest és el projecte en el qual Berners va treballar per 10 anys però quan va començar, no tenia una visió completa d'aquest nou mitjà que estava per inventar, ell va començar a treballar en un projecte paral lel sobre com organitzar les seves pròpies dades que el va tirar després d'un parell d'anys i va començar a treballar en una altra cosa. I només després de 10 anys va tenir la visió completa perquè la web comencés a existir. Sovint és així com les idees neixen, necessiten temps d'incubació i passen molt temps en aquesta pressentiment parcial.
L'altra cosa que és important quan penses en idees d'aquesta forma és que quan les idees prenen forma en un pressentiment, necessiten topar amb una altra pressentiment. Sovint la cosa que transforma un pressentiment en una nova realitat és una altra pressentiment que està acechadno en la ment d'una altra persona. I has de descobrir la manera de crear sistemes que permeti a aquestes intuïcions unir-se i transformar-se en quelcom més gran que la suma de les parts. És per això, per exemple, que els cafès, en el Segle de les Llums o els salons literaris de la modernitat van ser semblants màquines de creativitat. Perquè creaven l'espai on les idees es podien barrejar, intercanviar i crear noves formes.
Quan mires el problema de la innovació des d'aquesta perspectiva, tira important llum al debat que recentment hem tingut sobre el que Internet està fent en els nostres cervells. Estem sent aclaparat per un estil de vida de multi-tasca i de contínua connexió? ¿Portarà això a un pensament menys sofisticat a mesura que ens allunyem d'una lectura més profunda, lenta i contemplativa? Òbviament, sóc un gran fan de la lectura, però crec que és important recordar que un gran motor de la innovació científica i de la innovació tecnològica ha estat l'increment històric en connectivitat. La nostra habilitat per arribar i intercanviar les nostres idees amb altres persones i prendre prestat les intuïcions d'altres persones i combinar-les amb les nostres pròpies intuïcions i transformar-les en alguna cosa nova.
Crec realment que això ha estat, més que qualsevol altra cosa la intenció bàsica de la creativitat i innovació durant els últims 600 o 700 anys. I sí, és clar, segur que distreu més. Però el que passa, alguna cosa que constitueix realment un miracle i una meravella en els passats 15 anys, és que tenim tantes formes noves de connectar, tantes formes d'arribar i trobar altres persones on trobar peces per fer per completar les idees en què vam estar treballant , o trobar algun dèficit a través d'alguna informació nova que podem usar per a desenvolupar i millorar les nostres pròpies idees. Aquesta és la veritable lliçó sobre on s'originen les bones idees. La sort afavoreix a la ment connectada.
Steven Johnson.
Amb el final de l’estiu toca refrescar-se una mica amb una mostra d’alta volada del què succeeix a terres escandinaves. En aquest sentit, el Jamboree donarà la benvinguda al més d’octubre amb la presència del trompetista suec Anders Bergkrantz, comparat amb tòtems de l’alçada de Freddie Hubbard, Woody Shaw, Lee Morgan o el propi Miles. El cert és que Bergkrantz atresora un so incisiu, bonic, que l’ha dut a tocar en indrets com el Ronnie Scott’s londinenc, el festival de Montreux o els Blue Note japonesos; a treballar al servei de Billy Harper, Michael Brecker, Benny Golson, Carla Bley, Bobo Stenson i McCoy Tyner, o a ser àmpliament guardonat al seu país. A Barcelona tocarà escortat per un combo amb el seus paisans Mako Lohikari –tot un gentlemann de les quatre cordes- i Fredrik Carlquist –un bufador torrencial-,el màgic Albert Bover i el paladí del ritme Marc Ayza.I aquí hi ha l'errada: al principi anunciaven Marc Ayza a la bateria i ara veig que està actualitzat, doncs el bateria que va tocar va ser l'André Sumelius. Qui escriu els textes de presentació d'això, a part de no tenir les dades definitives, amb els adjectius es queda retratat... ;-) però ja és això, no? L'altra errada garrafal i per la qual no obtenia referències d'aquest trompetista és que havien posat el cognom amb K (Bergkrantz) i resulta que és amb C. Ara veig que està corretgit i sota aquest nom sí apareixen tot un seguit de referències a seguir.