Crítica
Està bé, però podria haver estat molt millor i sap greu…
Basada en el manga
shōnen de
Tomo Takeuchi actualment en publicació des de 2011 amb un total de 12 volums. També es pot trobar sota els títols
Bōrurūmu e Yōkoso,
Boururuumu e Youkoso,
Ballroom e Youkoso i
Sweep over the dance hall.
Per la construcció dels personatges, inicialment hauria posat la mà al foc que era un manga
josei.
No sé ben bé com he arribat a aquesta sèrie… ah, sí!: investigant el
Hiromasa Yonebayashi, director de
Karigurashi no Arrietty (2010) (Arrietty i el món dels remenuts) i de
Omoide no Marnie (2014) (El record de la Marnie) d’
Studio Ghibli que, en aquesta pel·lícula, fa d’
animador clau. Aquest fet i que tenia una valoració prou alta.
La sèrie té dues parts ben marcades, tan pel que fa a la història com pel que fa a l’animació. En la primera part –fins el capítol 10–, veiem un protagonista introvertit i pressionat per gent amb ganes de
bullying, el Tatara, interessar-se per una noia d’ulls blaus del seu mateix institut, la Shizuku, que practica ball de compteició i acaba, sense saber massa ben bé com, apuntant-se a classes. Com no podia ser d’altra manera en aquest tipus de sèries, sense saber-ne gens, ell vol ser el millor del món com el seu nou mestre, el Sengoku.
Després que la parella masculina de la Shizuku, el Kiyoharu, es lesioni i li encomani al Tatara que la protegeixi, un altre noi de la seva edat, el Gaju, que balla amb la seva germana petita, la Mako, s’hi interposa i la pren com a parella de ball. A canvi el Tatara es queda amb la seva germana, però fan l’aposta que en la propera competició, si guanya el Tatara, el Gaju haurà de tornar amb la seva germana.
En la segona part, el Tatara aconsegueix una nova parella de ball en una noia del nou institut de batxillerat, la Chinatsu, que, tot i que en principi sembla no estar interessada, és molt millor ballarina que ell, però també té molta més personalitat, situació que crea una tensió constant. La veritat sigui dita, el personatge de la Chinatsu es menja al Tatara amb patates!
També canvia de professor i ara té la Marisa, que és la mare del Kiyoharu. Molts més personatges secundaris i millora subtil en l’animació.
En general, l’animació és bastant minsa i, justament per un anime de ball en moviment constant, això es fa una mica estrany. Van tirant constantment d’imatges fixes en postures bastant inversemblants, però que aporten un estètica prou estilitzada. Hi han escenes on s’aprecien les presses i estan mal acabades, mal dibuixades i mal acolorides; normal, per altra banda, en una sèrie que es va produint mentre es va emetent…
Resum (amb espòilers)
El Tatara Fujita és un estudiant de secundària tímid que no té cap pla particular per al futur. Ha superat la vida evitant qualsevol tipus d'enfrontament i barrejant-se amb la multitud. Però barrejar-se no és suficient per sortir dels problemes, ja que alguns assetjadors l'assetgen per diners. Per sort, és salvat per un home anomenat Kaname Sengoku.
El Kaname convida el Tatara al seu estudi de dansa. Encara que normalment mai posaria els peus en un lloc així, el Tatara està captivat per la presència dominant del Sengoku. Amb l'oportunitat de ballar amb la seva companya de classe Shizuku Hanaoka, que sovint practica a l'estudi, el Tatara s'adona que hi ha alguna cosa en la idea de posar-se en el punt de mira i ballar on la gent el veurà que el fa tornar. Amb un impuls seriós i apassionat per millorar, el Tatara comença el seu viatge al món de la dansa competitiva.
==
1.- Benvinguts a l’acadèmia de ball Ogasawara.
2.- Kiyoharu Hyodo.
3.- Balla el vals.
4.- Dancer's High.
5.- Socis.
6.- Línia de dansa.
7.- La copa Tenpei.
8.- Realitat.
9.- Una flor en un marc.
10.- Tensió.
11.- Avaluació final.
12.- Trobades.
13.- Elaboració de partits.
14.- Formació.
15.- Domar un cavall salvatge.
16.- Quatre potes.
17.- Intèrpret.
18.- Entrada #13.
19.- Rivals.
20.- Amics.
21.- La Porta.
22.- Soci líder.
23.- Tradició i evolució.
24.- Benvinguts a la sala de ball.