Tôkyô monogatari (1953) (Tokyo Story)

[1005]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Yasujirô Ozu
Guió: Kôgo Noda, Yasujirô Ozu
Actors: Chishû Ryû, Chieko Higashiyama, Sô Yamamura

[ Drama ] 2h 16min

Sinopsi

IMDb (8,2):
“Un matrimoni d'ancians viatja a Tòquio a visitar els seus fills però troben indiferència, ingratitud egoisme i una marcada diferència cultural. Quan els impacients fills envien a la gent gran de tornada a casa, vam entrar en una profunda reflexió sobre la mortalitat i la família.”

Crítica

Perles que cal veure…

Mateixos actors i mateixa comunicació visual que Ikiru (1952) (Vivir) i Ohayô (1959) (Good Morning). Excel·lent!

Resum (amb espòilers)

Una parella de jubilats, Shūkichi i Tomi Hirayama (interpretats per Chishū Ryū i Chieko Higashiyama), viuen a la ciutat d'Onomichi, a l'oest del Japó, amb la seva filla Kyōko (interpretada per Kyōko Kagawa), que és professora de primària. Tenen cinc fills adults, dels quals quatre viuen. La parella viatja a Tòquio per visitar el seu fill, la seva filla i la seva nora vídua.

El seu fill gran, Kōichi (So Yamamura), és un metge que dirigeix ​​una petita clínica als afores de Tòquio i la seva filla gran, Shige (Haruko Sugimura), dirigeix ​​una perruqueria. Kōichi i Shige estan ocupats i no tenen gaire temps per als seus pares. Només la seva nora vídua, Noriko (Setsuko Hara), l'esposa del seu fill mitjà Shōji, que estava desaparegut en acció i presumptament mort durant la guerra del Pacífic, surt del seu camí per entretenir-los. Es triga un temps de la seva ocupada feina a l’oficina per portar a Shūkichi i Tomi a fer una visita turística pel Tòquio metropolità.

Kōichi i Shige paguen pels seus pares per quedar-se en un balneari d'aigües termals a Atami. Shūkichi i Tomi tornen aviat perquè la vida nocturna de l'hotel els pertorba el son. Tomi també té un encanteri marejat inexplicable. Quan tornen, Shige explica que els va enviar a Atami perquè volia utilitzar el seu dormitori per a una reunió. La parella d’ancians ha de marxar a la nit. Tomi va a quedar-se amb Noriko, amb qui aprofundeix el seu vincle emocional. Tomi aconsella a Noriko que es torni a casar. Mentrestant, Shūkichi s’emborratxa amb uns vells amics d’Onomichi i després torna al saló de Shige. Shige està indignada perquè el seu pare caigui en les formes alcohòliques que van eclipsar la seva infància.

La parella comenta com han canviat els seus fills i marxen cap a casa abans del previst, amb la intenció de veure el seu fill petit Keizō quan el tren s'atura a Osaka. Tot i això, Tomi es posa malalta de sobte durant el viatge i decideixen desembarcar el tren, quedant-se fins que es senti millor l'endemà. Tornen a Onomichi i Tomi cau molt malalt. Kōichi, Shige i Noriko corren cap a Onomichi per veure a Tomi, que mor poc després. Keizō arriba massa tard, ja que ha estat fora de feina.

Després del funeral, Kōichi, Shige i Keizō marxen immediatament; només queda Noriko. Després de marxar, Kyōko expressa a Noriko la seva ira pels seus germans ridiculitzant-los del seu egoisme envers els seus pares. Creu que a Kōichi, Shige i Keizō no els importa el difícil que serà per al seu pare ara que ha perdut la seva mare. Noriko respon que, tot i que entén la decepció de Kyoko, explica que tothom té la seva pròpia vida per conduir i que l’abisme creixent entre pares i fills és inevitable. Ella convenç a Kyoko de no ser massa dura amb els seus germans perquè un dia arribarà a entendre el difícil que és treure temps de la pròpia vida.

Després que Kyōko marxi a l'escola, Noriko informa al seu sogre que haurà de tornar a Tòquio aquella tarda. Shūkichi li diu que els ha tractat millor que els seus propis fills tot i no estar relacionada amb la sang. Noriko protesta que és egoista i Shūkichi atribueix la seva autoavaluació a la humilitat. Ell li regala un rellotge del difunt Tomi com a record. Noriko trenca en plors i confessa la seva soledat. Shūkichi l'anima a tornar a casar-se el més aviat possible, afirmant que vol que sigui feliç. Al final, Noriko viatja d’Onomichi de tornada a Tòquio, contemplant el rellotge, símbol del pas del temps i de la incertesa del seu futur, mentre Shūkichi roman enrere, resignat a la solitud que ha de suportar a casa seva a la ciutat portuària d’Onomichi.

Gilda (1946)

[1004]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Charles Vidor
Guió: E.A. Ellington (història), Jo Eisinger
Actors: Rita Hayworth, Glenn Ford, George Macready

[ Drama, sèrie negra, romanç ] 1h 50min

Sinopsi

IMDb (7,7):
“Un jugador d'estar per casa al que han contractat per treballar en un casino de Buenos Aires descobreix que el seu cap està casat amb la seva antiga amant.”

Crítica

Història terrible de maltractament continuat!

Tanta anomenada que ha tingut la pel·lícula i del ben cert que no l’havia vist mai sencera… Un error imperdonable al que ara s’ha posat remei.

Em sembla terrible la història que s’amaga darrera d’aquesta pel·lícula, potser excessivament mitificada, en la que he vist un personatge malvat (Glenn Ford, que no conec massa, però intuïtivament tampoc m’ha fet mai el pes) des del primer moment que no fa res més que accentuar la seva baixesa moral. En canvi, el guió vol donar a entendre que el suposat dolent és el pro-alemany propietari del casino.

De fet, no s’amaga res, és la interpretació actual més o menys racional en el context que estem vivint… però el que vull dir és que la història, tal i com està explicada, a mi em trontolla i em fa mal a l’ànima. En diverses ocasions m’han agafat ganes de no acabar-la…

28 anys tenia la Rita Hayworth en aquesta pel·lícula i sembla que en tingui 15 més… Gràcies a la restauració, ara es veuen detalls que no s’habrien percebut abans de cap altra manera i, en la meva opinió de “senyoro” criat en l’heteropatricarcat i sense que ningú m’ho hagi demanat, opino que aquesta noia estava sobrevalorada físicament (i potser infravalorada intel·lectualment). Ole tu! Amb un parell… El que sí m’agrada, i molt, és el lleguantge visual, el que es fa únicament amb la mirada, que té una força com poques actrius.

I una altra cosa que m’ha agradat és l’explicació del grups de poder que fins fa ben poc no hem pogut conèixer i veure de veritat com funcionen. Potser, en aquest sentit, estava adelentada al seu temps.

Resum (amb espòilers)

Johnny Farrell, un nord-americà acabat d’arribar a Buenos Aires (Argentina), guanya molts diners enganyant els craps. És rescatat d’un intent de robatori per un complet desconegut, Ballin Mundson. Mundson li parla d’un casino il·legal d’alta classe, però l’adverteix que no enganyi allà. Farrell ignora els seus consells, guanya al blackjack i es porta a veure el propietari del casino, que resulta ser Mundson. Farrell convoca Mundson perquè el contracti i aviat es converteix en el gerent de casino de confiança de Mundson.

Mundson torna d’un viatge i anuncia que té una nova dona, Gilda, amb qui s’ha casat després de conèixer-la només un dia. Johnny i Gilda es reconeixen a l'instant, tot i que tots dos ho neguen quan Mundson els qüestiona. Mundson assigna Farrell per vetllar per Gilda. Johnny i Gilda es consumeixen amb odi l’un per l’altre, i es burla amb homes a totes hores en esforços cada cop més flagrants per enfurismar Johnny i, a canvi, es torna més malèvol amb ella.

Mundson és visitat per dos mafiosos alemanys. La seva organització va finançar un càrtel de tungstè, amb tot posat al nom de Mundson per ocultar la seva connexió. Han decidit que és segur prendre el cartell ara que ha acabat la Segona Guerra Mundial, però Mundson es nega a transferir la propietat. La policia argentina sospita dels alemanys i assigna l'agent Obregon per intentar obtenir informació de Farrell, però no sap res d'aquest aspecte de les operacions de Mundson. Els alemanys tornen al casino durant una celebració de carnaval i Mundson acaba matant-ne un.

Farrell es precipita a portar Gilda a la seguretat. Sols a la casa de Mundson, tenen un altre enfrontament i, després de declarar-se el seu odi etern per l’altre, es besen apassionadament. Després d'escoltar la porta d'entrada copejada, s'adonen que Mundson ha escoltat i un Farrell culpable el persegueix fins a un avió privat que espera. L’avió esclata a l’aire i cau a l’oceà. Paracaigudes Mundson contra seguretat. Farrell, sense saber-ho, conclou que Mundson s'ha suïcidat.

Gilda hereta la seva finca. Farrell i ella es casen immediatament, però desconeguda per a ella, Johnny es casa amb ella per castigar-la per la seva traïció a Mundson. L'abandona, però la fa seguir dia i nit pels seus homes per turmentar-la. Gilda intenta escapar del matrimoni torturat diverses vegades, però Farrell desacompanya tots els intents.

Obregon confisca el casino i informa a Farrell que Gilda mai no va ser realment infidel ni amb Mundson ni amb ell, cosa que va provocar que Farrell intentés reconciliar-se amb ella. En aquest moment, Mundson reapareix, revelant que va fingir el seu suïcidi. Intenta matar tant Gilda com Farrell, però l’oncle Pio, el cambrer, l’apunyalava fatalment. Quan arriba Obregon, Johnny intenta assumir la culpa de l'assassinat, però Obregon assenyala que Mundson ja va ser declarat legalment mort i no vol detenir-lo. Farrell dóna a Obregon documents incriminatoris de la caixa forta de Mundson. Farrell i Gilda es reconcilien.

Skate pro

Hellboy (2019)

[1003]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Neil Marshall
Guió: Andrew Cosby, Mike Mignola (creador del personatge)
Actors: David Harbour, Milla Jovovich, Ian McShane

[ Acció, aventura, fantasia ] 2h 0min

Sinopsi

IMDb (5,2):
“Inspirat en les novel·les gràfiques de Mike Mignola, Hellboy, atrapat entre dos mons, lluita contra una bruixa ancestral en recerca de venjança.”

Crítica

Jo he xalat!

Entretinguda ho és una bona estona… sobretot si t’agrada el gènere i el gore particularment.

Resum (amb espòilers)

El 517 d.C., la malvada reina de sang Vivienne Nimue desencadena una plaga contra Anglaterra fins que el rei Artús la desbarata amb l'ajuda de Ganeida, membre del seu pacte. Arthur utilitza Excalibur per desmembrar Nimue i amaga les seves restes a tota Anglaterra. A l’actual Tijuana, Mèxic, l’investigador paranormal Hellboy mata accidentalment l’agent desaparegut Esteban Ruiz, que s’ha transformat en vampir, durant un partit de lluita lliure. Després d’escoltar les moribundes paraules de Ruiz, profetitzar que arribaria el final, Hellboy és retornat al BPRD de Colorado. És assignat per B.P.R.D. el líder Trevor Bruttenholm, el seu pare humà adoptiu, per ajudar el club Osiris a caçar tres gegants a Gran Bretanya. La vident del club, Lady Hatton, revela que Bruttenholm tenia la intenció de matar Hellboy quan va arribar al món humà com a resultat del Projecte Ragna Rok dels nazis, però el va criar. Mentrestant, la bruixa Baba Yaga aconsella a una fada semblant a un porc coneguda com Gruagach que recuperi les extremitats de Nimue perquè pugui concedir el seu desig de venjança contra Hellboy.

Durant la caça, Hellboy és traït i gairebé assassinat pels caçadors abans que siguin emboscats pels gegants. Hellboy lluita i mata els gegants fins que cau de l'esgotament, per ser rescatat per una jove. Es desperta al seu pis, reconeixent-la com Alice Monaghan, un mitjà que va rescatar de les fades quan era un bebè. Envia un equip SO19 per recuperar Hellboy, Bruttenholm presenta Hellboy a l’agent M11 Ben Daimio i transmet que les restes de Nimue s’han endut, i l’última peça s’emmagatzema al Club Osiris. Trobant el club assassinat, Alice canalitza l’esperit de Hatton, que revela que Nimue busca a Hellboy que provoqui l’apocalipsi. Gruagach agafa el braç de Nimue, i Nimue distreu a Hellboy apel·lant a les seves frustracions, permetent a Gruagach escapar. Hellboy revela que Gruagach és un canviant que va ocupar el lloc de la bebè Alice abans que Hellboy el titllés de ferro i el forçés a tornar Alice, cosa que va fer que Gruagach odia Hellboy per haver tingut la oportunitat de ser humà.

Daimio els porta a la seu del M11 abans d'adquirir secretament una bala especial per matar Hellboy. Després d'una discussió amb Bruttenholm sobre la seva adopció, Hellboy s'enfada enfadat fins que és transportat màgicament a la casa de Baba Yaga. Després d’haver tret l’ull de Baba Yaga, es parla de Hellboy per renunciar a un dels seus ulls per la ubicació de Nimue. Hellboy renega del tracte i és maleït per perdre un ésser estimat. De camí a la ubicació de Nimue a Pendleton, Daimio li revela a Alice que era l'únic supervivent d'un atac demoníac de jaguars.

Nimue es restaura completament i mata el seu clàssic, però estalviant a Ganeida. Hellboy intenta aturar-la, però queda aclaparat. Nimue enverina Alice i fuig, mentre Ganeida dirigeix ​​Hellboy al lloc de descans de Merlí per salvar Alice. Després que Merlí cura Alice i li fa dormir a ella i a Daimio, li revela a Hellboy que és Anung un Rama, hereu d'Arthur a través de la seva mare, que el seu pare va portar a l'infern. Quan se li ofereix Excalibur, Hellboy es nega després de veure una visió d'ell mateix causant l'apocalipsi, mentre que Merlí, després d'haver esgotat la seva màgia, es desintegra.

Mentrestant, Nimue ataca M11 i segresta Bruttenholm mentre el grup la segueix fins a la catedral de Sant Pau. Hellboy lluita contra un Gruagach apoderat ajudat per Daimio en la seva forma de jaguar. No obstant això, Nimue traeix i mata Gruagach i propulsa Hellboy a la tomba oculta d'Arthur que sosté Excalibur. Nimue mata a Bruttenholm i un Hellboy enfurismat treu l'espasa, permetent que els dimonis surtin de l'infern. Alice canalitza l’esperit de Bruttenholm per apel·lar a la humanitat d’Hellboy, permetent-li decapitar Nimue i llançar el cap a l’Infern després que els dimonis siguin retornats. Hellboy i Bruttenholm s’intercanvien comiats i Daimio descarta la bala especial.

Sis mesos després, Hellboy, Daimio i Alice incursionen en la Societat Oannes on troben el dipòsit d’aigua d’Abe Sapien. En una escena de crèdits mitjans, Hellboy és consolat a la tomba de Bruttenholm pel fantasma del seu heroi Lobster Johnson. En una escena post-crèdit, Baba Yaga reclama una força invisible per buscar Hellboy amb la promesa de permetre-li morir finalment.

Doctor Zhivago (1965)

[1002]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: David Lean
Guió: Boris Pasternak (novel·la), Robert Bolt
Actors: Omar Sharif, Julie Christie, Geraldine Chaplin

[ Drama, romanç, guerra ] 3h 17min

Sinopsi

IMDb (8,0):
“La vida del poeta i físic rus que, tot i estar casat, es va enamorar de la dona d'un activista, i va viure a través de la primera guerra mundial i la Revolució d'Octubre.”

Crítica

Ara, finalment, sé de què va…

Després de veure-la en innombrables ocasions per la televisió tallada en mil trossos per fer-la digerible, ara sé de què va… per primera vegada.

En el seu moment en vaig meravellar en veure Els Deu Manaments (1956) al cinema, amb la imposada pausa a meitat de pel·lícula per la impossibilitat de posar una cinta tan llarga (4 hores) en un projector convencional. El que no sabia és que El Doctor Jivago (1965) era el mateix, amb les característiques “overture”, “intermission” i “entr’acte”.

Resum (amb espòilers)

Primera part

La pel·lícula es situa principalment en un teló de fons de la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa de 1917 i la Guerra Civil Russa. Un dispositiu d’emmarcament narratiu, situat a finals dels anys quaranta o principis dels cinquanta, implica que el tinent general de la KGB, Yevgraf Andreyevich Zhivago, busca la filla del seu germanastre, el doctor Yuri Andreyevich Zhivago, i Larissa ("Lara") Antipova. Yevgraf creu que una jove, Tanya Komarova, pot ser la seva neboda i li explica la història de la vida del seu pare.

Després de l'enterrament de la seva mare a la Rússia rural, el nen orfe Yuri Zhivago és acollit per amics de la família a Moscou: Alexander i Anna Gromeko. El 1913, Zhivago, ara metge però poeta de cor, es reuneix amb la filla del Gromeko, Tonya, quan torna a Moscou després d’escolaritzar-se a París. Aviat es comprometen. Mentrestant, Lara, de només 17 anys, es relaciona secretament amb l'amic / amant de la seva mare, el vell Victor Ippolitovich Komarovsky. Una nit, l’amic de Lara, l’idealista reformador Pavel Pavlovich "Pasha" Antipov, és ferit pels cosacs amb sabre durant un violent atac a una manifestació civil pacífica. Pasha va a Lara, amb qui vol casar-se, i ella tracta la seva ferida. Li demana que amagui una arma que va agafar en l'atac.

Després que la mare de Lara s'assabenti de la relació de la seva filla amb Komarovsky, intenta suïcidar-se. Komarovsky convoca el seu amic metge, que porta Zhivago. Komarovsky intenta dissuadir Lara de casar-se amb Pasha. Quan ella es nega, la viola. Humiliada, Lara pren més tard l'arma de Pasha i segueix a Komarovsky a una festa de Nadal. Ella el dispara, ferint-li el braç. Komarovsky insisteix que no es prenguin mesures contra Lara, i és escortada per Pasha, que la va seguir fins a la festa. Komarovsky és tractat per Zhivago, un convidat del partit. Encara que devastat per l'admissió de Lara sobre ella i Komarovsky, Pasha es casa amb ella i, finalment, tenen una filla, Katya.

Durant la Primera Guerra Mundial, Yevgraf Zhivago és enviat pels bolxevics per subvertir l'exèrcit imperial rus. Yuri Zhivago, ara casat amb Tonya, és escollit per ser metge del camp de batalla. Es diu que Pasha ha desaparegut en acció després d'un atac contra les forces alemanyes, i Lara es contracta com a infermera per buscar-lo. Zhivago es troba amb Lara i la pren com a infermera. Durant els propers sis mesos, serveixen en un hospital de campanya, període durant el qual es produeixen canvis radicals a tota Rússia mentre Vladimir Lenin torna de l’exili a Moscou. Abans de marxar de l’hospital, Zhivago i Lara s’enamoren, tot i que Zhivago es manté fidel a Tonya.

Després de la guerra, Zhivago torna a Tonya, el seu fill Alexander (Sasha), i el seu pare vidu. Viuen a la seva casa de Moscou, que ha estat confiscada pel nou govern soviètic i dividida en propietats. Yevgraf, ara membre de la txeca, informa a Zhivago que els seus poemes han estat condemnats com antagònics al comunisme. Tement que Zhivago s'incrimini a si mateix a través de la seva poesia, Yevgraf proporciona documents de Zhivago per deixar Moscou i viatjar a la casa rural dels Gromekos, "Varykino", situada a les muntanyes dels Ural. La família puja a un tren de mercaderies fortament vigilat, destinat a viatjar per un territori controvertit que està assegurat pel comandant bolxevic Strelnikov, anteriorment conegut com a Pasha Antipov.


Segona part

Mentre el tren fa una parada a mig viatge, Zhivago surt. Voleix sense voler massa a prop del tren blindat de Strelnikov per una via propera. És capturat pels guàrdies i portat a Strelnikov. Durant l’intens interrogatori, Zhivago reconeix Strelnakov com a Pasha Antipov de la festa de Nadal. Strelnikov esmenta que Lara viu a Yuriatin, on es dirigeix ​​Zhivago i que està ocupada per les forces blanques anticomunistes. Strelnikov considera Zhivago una no amenaça i li permet tornar al tren. La família s’instal·la en una casa rural a la finca de Varykino. Mentre estava a Yuriatin, Zhivago veu a Lara i es rendeixen a les seves passions reprimides durant molt de temps. Tonya està embarassada i quan està a punt de donar a llum, Zhivago viatja a Yuriatin per trencar-la amb Lara. Al seu retorn, és segrestat pels partidaris comunistes i obligat a unir-se al servei mèdic de camp.

Després de dos anys, Zhivago abandona els partidaris. Enmig de grans penúries, torna a Yuriatin, arribant esgotat, malalt i patint congelacions. Va cap a Lara, que el cuida. Diu que Tonya s’havia posat en contacte amb ella mentre buscava Zhivago. Deixant les seves pertinences amb Lara, va tornar a Moscou. Ella havia enviat a Lara una carta segellada per donar-li a Zhivago si tornava. La carta té sis mesos. Tonya havia donat a llum una filla anomenada Anna, i ella, el seu pare i els seus dos fills van ser deportats i viuen a París.

Zhivago i Lara tornen a ser amants. Una nit arriba Komarovsky i adverteix que els txecs els han estat vigilant a causa del matrimoni de Lara amb Strelnikov. Komarovsky li ofereix ajuda a ella i a Yuri per sortir de Rússia, però se li nega immediatament. Tornen a la finca abandonada de Varykino i s’amaguen a la casa principal confiscada per l’estat. Yuri comença a escriure els poemes "Lara", que més tard li aportaran fama popular però desaprovació del govern. Komarovsky arriba amb un petit grup de tropes. Recentment nomenat oficial regional a la República independent de l'Extrem Orient, informa Zhivago que els txecs només van permetre a Lara romandre a la zona per atraure Strelnikov. Va ser capturat a cinc quilòmetres de distància i es va suïcidar mentre es dirigia a la seva execució. Ara tenen la intenció d’arrestar Lara. Zhivago accepta l'oferta de pas segur de Komarovsky per a ell, Lara i la seva filla. No obstant això, una vegada que Lara segueix el seu camí, Zhivago es queda enrere, rebutjant l'ajut del menyspreat Komarovsky. Al tren, Lara li diu a Komarovsky que està embarassada del fill de Zhivago.

Anys més tard a Moscou, durant l'era estalinista, Yevgraf procura una feina mèdica per a un Zhivago desvalgut i fràgil. Mentre mira per la finestra del tramvia, Zhivago veu a Lara caminant pel carrer. Incapaç d'atreure l'atenció, lluita per baixar a la següent parada. Ell corre darrere d'ella, però pateix un atac de cor fatal abans d'arribar-hi. El funeral de Zhivago té molta assistència, tot i que la seva poesia està prohibida. Lara s'apropa a Yevgraf a la tomba i li demana ajuda per trobar-la i la filla de Zhivago, que es va perdre durant la Guerra Civil Russa. Yevgraf l'ajuda a buscar als orfenats, però no poden localitzar-la. Lara desapareix i Yevgraf creu que deu haver mort en un dels camps de treball.

Tot i que Yevgraf encara creu que Tanya Komarova és la filla de Zhivago i la de Lara, no es convenç. Quan li van preguntar com es va perdre, Tanya diu que el seu "pare" li havia deixat la mà quan fugien del caos de la guerra. Tanya promet considerar el que li ha dit Yevgraf. Quan està a punt de marxar amb el seu promès, Yevgraf nota la balalaika de Tanya, el mateix instrument que la mare de Yuri va ser dotada de tocar. Preguntat al respecte, el promès declara que Tanya és una "gran artista" i diu que és autodidacta, indicant que és la filla de Zhivago.

#funnywordsgift (329)

“You have me the broken nerves.”

[329] (“Me tienes los nervios rotos.”)

88 Kg

88 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

Per un pugno di dollari (1964) (For a Fistful of Dollars)

[1001]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Sergio Leone
Guió: Adriano Bolzoni, Mark Lowell
Actors: Clint Eastwood, Gian Maria Volontè, Marianne Koch

[ Acció, drama, western ] 1h 39min

Sinopsi

IMDb (8,0):
“Un pistoler errant s'enfronta a dues famílies rivals en una ciutat destrossada per la cobdícia, l'orgull i la venjança.”

Crítica

Perquè te la mires amb enyorança, però és un bluf…

El principi de l’espagueti-western: producció italiana, actors americans, rodatge a Espanya.

Que diuen que va tenir problemes legals perquè Kurosawa va denunciar Leone per plagi de Yojimbo (1961).

Resum (amb espòilers)

Un desconegut sense nom [N 1] arriba a la petita ciutat de San Miguel, a la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Silvanito, hostaler de la ciutat, explica a l’estrany una disputa entre dues famílies de contrabandistes que competeixen per controlar el poble: els germans Rojo (Don Miguel, Esteban i Ramón), i la família integrada pel sheriff John Baxter, la seva esposa matriarcal Consuelo i el seu fill Antonio. L’estrany (per guanyar diners) decideix jugar aquestes famílies entre elles. Demostra la seva rapidesa i precisió amb l’arma, cap a ambdós costats, disparant amb facilitat els quatre homes que l’insultaven quan entrava a la ciutat.

L’estrany aprofita una oportunitat quan veu com els massacres de Rojos van fer un destacament de soldats mexicans que escortaven un cofre d’or (que havien planejat canviar per un carregament de nous rifles). Porta dos dels cadàvers a un cementiri proper i ven informació a cadascun dels dos grups, dient que dos soldats mexicans van sobreviure a l'atac. Cada facció corre cap al cementiri, els Baxters per aconseguir que els suposats supervivents declarin contra els Rojos i els Rojos els silenciin; participen en un tiroteig, amb Ramón que sembla matar els suposats supervivents i Esteban captura Antonio Baxter.

Aleshores, el desconegut li diu a la Marisol que vagi a Ramón i al Julio que el porti a Jesús. Aprèn de Silvanito que Ramón havia enquadrat Julio com a trampós durant un joc de cartes i havia pres a Marisol com a presonera que vivia amb ell. Aquella nit, mentre els Rojos celebren, l’estrany surt i allibera a Marisol, disparant als guàrdies i destrossant la casa on està reclosa, creant l’aparició d’un atac dels Baxters. Dóna diners a Marisol, instant-la a abandonar la ciutat i la seva família.

Quan els Rojos descobreixen que l’estrany ha alliberat Marisol, el capturen i el torturen; no obstant això, se'ls escapa. Creient que està protegit pels Baxters, els Rojos van calar foc a la casa de Baxter, massacrant-los mentre fugien de l'edifici en flames. Ramón mata a John i Antonio Baxter, després de fingir que els estalvia. Consuelo, l'esposa de John Baxter, apareix i maleeix els Rojos per haver matat aquests membres de la família desarmats; Esteban la matarà a trets.

Amb l'ajut de Piripero, el fabricant de taüts local, l'estranger escapa de la ciutat, amagat en un taüt. Es convalesc dins d'una mina propera, però quan Piripero li diu que Silvanito ha estat capturat, l'estrany torna a la ciutat per enfrontar-se als rojos. Amb una planxa d'acer amagada sota el seu poncho, burla de Ramón per "apuntar al cor" mentre els trets de Ramón reboten i Ramón esgota el seu rifle Winchester.

L'estrany dispara aquesta arma de la mà de Ramón i mata a Don Miguel, Rubio i els altres homes de Rojo que es trobaven a prop. Després utilitza l’última bala de la seva arma per alliberar Silvanito, lligat penjat d’un pal. Després de desafiar a Ramón a tornar a carregar el seu rifle, més ràpid del que pot tornar a carregar el seu propi revòlver, l'estranger dispara i mata a Ramón. Esteban Rojo apunta l’esquena de l’estranger des d’un edifici proper, però Silvanito és abatut a trets. The Stranger s’acomiada i s’allunya de la ciutat en l’últim pla de la pel·lícula.

Greyhound (2020)

[1000]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Aaron Schneider
Guió: Tom Hanks, C.S. Forester (novel·la)
Actors: Tom Hanks, Elisabeth Shue, Stephen Graham

[ Acció, drama, història ] 1h 31min

Sinopsi

IMDb (7,0):
“A principis de la segona guerra mundial, un capità de la marina sense experiència ha de liderar a un comboi dels Aliats que a què amenacen una colla de submarins Nazis.”

Crítica

Enyorava aquest tipus de pel·lícula…

Amb tot, no em sembla cap cosa de l’altre món. De fet, em sembla una pel·lícula de baix pressupost, amb totes les puntualitzacions que calguin, però, per exemple, no crec ni que hagin hagut de pujar a un barco per rodar cap de les escenes de la pel·lícula, ni tan sols crec que els hagi tocat aigua de mar… i aquest fet, és justament una de les coses que més em meravella.

Resum (amb espòilers)

Durant la batalla de l'Atlàntic, el comboi HX-25, format per 37 vaixells aliats, es dirigeix ​​a Liverpool. L'escorta del comboi està formada pel destructor de la classe Fletcher USS Keeling, senyal de ràdio "Greyhound", capitanejat pel comandant Ernest Krause (Tom Hanks) de la Marina dels Estats Units; el destructor de classe tribal britànica HMS James, senyal de trucada "Harry"; el destructor polonès de la classe Grom ORP Viktor (amb un oficial d'enllaç de la Royal Navy a la ràdio), amb el signe de trucada "Eagle"; i la corbeta de la classe canadenca Flower, HMCS Dodge, amb el signe de trucada "Dicky". Krause és el comandant general dels vaixells d’escorta, però malgrat la seva antiguitat i la seva extensa educació naval, és el seu primer comandament de guerra.

El comboi entra al "pou negre", la bretxa de l'Atlàntic Mitjà, on quedaran fora de la cobertura d'aire protectora. Tot i que estan a tres dies de la represa de la cobertura d'aire, la recerca de direcció d'alta freqüència des del vaixell insígnia del comboi resulta en la interceptació de diverses transmissions alemanyes, cosa que indica la presència d'embarcacions submarines. L'operador de radar de Greyhound identifica un subdirector superficial cap al comboi. Greyhound s’allunya del comboi per interceptar-lo en funció del seu port i fa que el submarí estigui dins del camp de tir, però les mares pesades permeten que el submarí pugi capbussar-se abans que Greyhound tingui una imatge. Després de restablir-se el contacte del sonar, el submarí intenta lliscar-se sota Greyhound, però Krause maniobra el seu vaixell per sobre del submarí i dispara un patró complet de càrregues de profunditat, resultant en la seva primera mort.

La jubilació de la tripulació es veu curta ja que aviat reben informes de coets de socors a la part posterior del comboi. Un altre vaixell mercant grec va ser atacat per un altre submarí i s’enfonsa ràpidament. Krause mou Greyhound per ajudar, evitant torpedes disparats al seu vaixell amb maniobres acurades. Els mariners grecs supervivents són rescatats i Greyhound torna al comboi just quan el pont rep diversos missatges de la resta d’escortes: un paquet de llop format per sis submarins es queda fora del camp de tir del comboi; Krause sospita que espera la caiguda de la nit, quan els escortes no tindran visibilitat. L'atac comença aquella nit amb cinc torpedes i enfonsaments de vaixells mercants. Un vaixell submarí torpedina un petrolier i fuig de Greyhound mitjançant un engany submarí, enganyant a la tripulació per malgastar la majoria de les seves càrregues de profunditat restants. Krause opta per rescatar els supervivents del petrolier en flames en lloc d’anar en primer lloc a l’ajut dels altres vaixells, una decisió que lamenta.

L’endemà, la manada de llops es dirigeix ​​a llebrer. El capità del submarí principal, anomenat "Llop Gris", burla el comboi i els seus escortes per transmissió per ràdio, amenaçant amb enfonsar-los a tots. Krause s'assabenta que Greyhound té fins a sis càrregues de profunditat, deixant-lo sense resposta efectiva a un atac submarí. Els submarins llancen diverses torpedes, que Greyhound amb prou feines pot eludir. Greyhound i Dicky es combinen per enfonsar un dels submarins en un intercanvi de barreres superficials. Dicky rep danys menors a causa de l’abast del compromís i Greyhound és colpejat al costat del port per una de les armes de la coberta de l’U-boat, que mata a l’assistent de Krause, George Cleveland, i dos mariners. Durant el servei funerari, Eagle és atacada i finalment s’enfonsa. Krause, conscient que fer-ho podria exposar l'estat de mala qualitat de la flota d'escorta, opta per trencar el silenci radiofònic transmetent una sola paraula, "ajuda", a l'Almirallat.

Amb el comboi a punt d’arribar a la cobertura aèria, els submarins restants llancen un atac total als destructors. Un dels torpedes mira pel costat de Greyhound i l’altre amb prou feines entra en contacte. Després de forts combats, Greyhound enfonsa el Llop Gris amb una banda ampla. Per a l'alleujament de tothom, detecten el suport aeri desplegat des del comandament costaner britànic de la RAF i utilitzen les seves armes per marcar l'últim submarí visible, cosa que permet a un bombarder PBY Catalina alinear un atac de càrrega de profunditat i enfonsar el submarí. La resta de la manada fuig ràpidament abans de ser descoberts.

Mentre avalua els danys, Krause rep el contacte per ràdio del cap dels escortes de socors, HMS Diamond, que ha arribat el seu alleujament i que Greyhound s’ha de reparar i reparar a Derry al costat dels seus dos vaixells companys supervivents. La tripulació rep una "feina ben feta" en els seus quatre assassinats en submarí. Mentre Krause dóna la coberta a un oficial subaltern (el seu rellotge és oficial de la coberta), tots els presents al pont miren el capità sorpresa, ja que s’adonen que no ha deixat el comandament des que van entrar al pou negre 48 hores abans. , la seva mirada es converteix en un nou respecte. Mentre s'estableix el nou rumb, els passatgers i la tripulació dels vaixells de comboi restants animen i envien bengales per saludar a la tripulació de Greyhound pel seu valor i la seva victòria al mar mentre Krause finalment resa i descansa.