The Ten Commandments (1956)

[986]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Cecil B. DeMille
Guió: Dorothy Clarke Wilson, J.H. Ingraham, A.E. Southon, Æneas MacKenzie, Jesse Lasky Jr., Jack Gariss, Fredric M. Frank
Actors: Charlton Heston, Yul Brynner, Anne Baxter

[ Aventura, drama ] 3h 40min

Sinopsi

IMDb (7,9):
“Moisés, príncep d'Egipte, descobreix el seu origen hebreu i la seva missió divina d'alliberar el poble jueu.”

Crítica

Olor a ranci…

Una gran superproducció i tot el que tu vulguis, però el tipus de llenguatge recarregat i carrincló farcit de metàfores i els estereotips de l’època, a part dels propis de la religió, fan un tuf que tira d’esquena. Amb tot, penso que val molt la pena revisar aquestes joies.

Aquesta pel·lícula la vaig veure per primera i única vegada ja grandet (16-18 anys) en una projecció especial al Teatre Especial. Quatre hores de pel·lícula amb canvi de cinta a mitja projecció necessiten haver-ho vist en el dia de la seva estrena o en una projecció especial, com va ser el cas. Ara, en canvi, només has de tenir-ne ganes i ho pots veure al moment sota comanda amb un únic espectador.

Deixa’t estar de tonteries… el personatge bo és el de Ramsés interpretat per Yul Brynner amb molta diferència.

Se me’n va la vista amb els fotomuntatges… No sé perquè, però em pensava que era més antiga: l’any 1956 em sembla una data bastant recent. També se me’n va la vista amb les lluentors dels vestuaris i el recarregament desmesurat d’aquests. En canvi, les escenes amb centenars d’extres ja les tinc assimilades.

Resum (amb espòilers)

Després d’escoltar la profecia d’un alliberador hebreu, el faraó Ramsès I d’Egipte ordena la mort de tots els homes hebreus acabats de néixer. Yochabel salva el seu fill petit col·locant-lo a la deriva en una cistella al Nil. Bithiah, la filla recentment vídua del faraó Ramsès (i germana del futur faraó Seti I), troba la cistella i decideix adoptar el noi tot i que el seu criat, Memnet, reconeix que el nen és hebreu. Bithiah nomena el nadó Moisès.

El príncep Moisès creix fins a convertir-se en un general d’èxit, guanyant una guerra amb Etiòpia i establint una aliança. La filla de Moisès i Seti, la princesa Nefretiri, s’enamora, però s’ha de casar amb el següent faraó. Mentre treballava en la construcció d’una ciutat per al jubileu del faraó Seti I, Moisès es troba amb el picapedrer Josuè, que li parla del Déu hebreu. Moisès salva a una dona gran de ser aixafada sense saber que és la seva mare biològica, Yochabel, i recrimina al cap de tasques i supervisor Baka.

Moisès reforma el tractament dels esclaus en el projecte, però el príncep Ramsès, el germà adoptiu de Moisès, l'acusa de planificar una insurrecció. Moisès diu que fa que els seus treballadors siguin més productius, fent que Ramsès es pregunti si Moisès és l’home que els hebreus anomenen el Salvador.

Nefretiri s'assabenta de Memnet que Moisès és el fill d'esclaus hebreus. Ella mata Memnet però li revela la història a Moisès després que ell trobi el tros de tela levita en què estava embolicat quan era un bebè, que Memnet havia guardat. Moisès segueix Bithiah a la casa de Yochabel on coneix la seva mare biològica, el germà Aaron i la germana Miriam.

Moisès aprèn més sobre els esclaus treballant amb ells. Nefretiri l’insta a tornar al palau perquè pugui ajudar el seu poble quan es converteixi en faraó, cosa a la qual accepta després d’acabar la tasca final. Moisès salva Joshua de la mort matant Baka, dient a Josué que ell també és hebreu. La confessió és presenciada pel supervisor Dathan, que després depèn del príncep Ramsès. Després de ser arrestat, Moses explica que no és el Salvador, però alliberaria els esclaus si pogués. Setí I declara el príncep Ramsès com a únic hereu i Ramsés desterra Moisès al desert. En aquest moment, Moisès s’assabenta de la mort de la seva mare.

Moisès travessa el desert fins a un pou de Madian. Després de defensar set germanes amalecites, Moisès és allotjat amb el pare de les nenes, Jethro, un xeic beduí, que adora el Déu d'Abraham. Moisès es casa amb la filla gran de Jethro, Sephora. Més tard, troba Joshua, que s'ha escapat del treball dur. Mentre treballava, Moisès veu l’arbust ardent al cim del mont Sinaí i escolta la veu de Déu. Moisès torna a Egipte per alliberar els hebreus.

Moisès es presenta davant Ramsès, ara faraó Ramsès II, per guanyar la llibertat dels esclaus, convertint el seu bastó en una cobra. Jannes realitza el mateix truc amb els seus pentagrames, però la serp de Moisès s'empassa la seva. Ramsés prohibeix que es proporcionin palla als hebreus per fabricar-ne els maons. Nefretiri rescata a Moisès de ser lapidat pels hebreus, on revela que està casat.

Egipte és visitat per plagues. Moisès converteix el riu Nil en sang en una festa de Khnum i fa caure calamarsa al palau del faraó. Moisès li adverteix que la propera plaga que caurà sobre Egipte serà convocada pel mateix faraó. Enfuriat per les plagues, Ramsés ordena la mort de tots els primogènits hebreus, però un núvol de mort mata a tots els primogènits d'Egipte, inclòs el fill de Ramsès i Nefretiri. Enutjat, el faraó exilia els hebreus, que comencen l'èxode d'Egipte.

Després de ser burlat per Nefretiri, Ramsés pren el seu exèrcit i persegueix els hebreus fins al mar Roig. Moisès utilitza l'ajut de Déu per aturar els egipcis amb un pilar de foc i separa el mar Roig. Després que els hebreus arribin a la seguretat, Moisès allibera les parets d’aigua, ofegant l’exèrcit egipci. Ramsès, devastat, torna amb les mans buides a Nefretiri, afirmant que ara reconeix el déu de Moisès com Déu.

Moisès torna a pujar a la muntanya amb Josuè. Veu els Deu Manaments creats per Déu en dues tauletes de pedra. Mentrestant, un impacient Dathan insta un Aaron reticent a construir un ídol de vedella daurada. La majoria dels hebreus tenen una orgia salvatge i decadent.

Després que Déu informa a Moisès de l’orgia, aquest descendeix de la muntanya i es reuneix amb Josuè. Enutjat a la vista de la decadència, llança les tauletes contra el vedell daurat, que explota, matant els malvats festers i fent que els altres vagin pel desert durant 40 anys. Posteriorment, un vell Moisès condueix els hebreus cap a Canaan. Tot i això, no pot entrar a la terra promesa a causa d’una esmentada desobediència prèvia al Senyor. En el seu lloc, nomena Joshua com a líder i s’acomiada dels hebreus al mont Nebo.