Playtime (1967)

[997]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Jacques Tati
Guió: Jacques Tati, Jacques Lagrange
Actors: Jacques Tati, Barbara Dennek, Rita Maiden

[ Comèdia ] 2h 35min

Sinopsi

IMDb (7,9):
“Monsieur Hulot deambula per un París un tant canviat en companyia d'un grup de turistes nord-americans. Mentrestant, un club nocturn / restaurant prepara la seva inauguració, tot i que encara no està acabat.”

Crítica

Molt interessant, però un pèl pesadeta…

Una coreografia d’extres impressionant. M’agradira conèixer detalls del rodatge, doncs en altres ocasions ja he observat aquests terres recent asfaltats amb les línies enganxades amb adhesiu…

Resum (amb espòilers)

Playtime es troba en un París futurista dominat per una societat hiperconsumista, la història s’estructura en sis seqüències, lligades per dos personatges que es troben repetidament al llarg d’un dia: Barbara, una jove turista nord-americana que visita París amb un grup compost principalment de dones nord-americanes de mitjana edat i Monsieur Hulot, un francès desconcertat perdut en la nova modernitat de París. Les seqüències són les següents:

• L’aeroport: el grup turístic nord-americà arriba a l’ ultramodern i impersonal aeroport d’Arly.
• Les oficines: M. Hulot arriba a un dels edificis de vidre i acer per fer una reunió important, però es perd en un laberint d'habitacions i oficines disfressades, que finalment es troba amb una exposició comercial de dissenys i mobles d'oficines empresarials semblants gairebé idèntics als de la resta de l’edifici.
• Exposició: M. Hulot i els turistes nord-americans presenten els últims aparells moderns, inclosa una porta que xoca "en un silenci daurat" i una escombra amb fars, mentre que el París de la llegenda passa desapercebut excepte per a un venedor de flors. parada i un únic reflex de la Torre Eiffel en una porta de vidre.
• Els apartaments: quan cau la nit, M. Hulot coneix un vell amic que el convida al seu pis ultramodern i amb mobles poc moderns i amb façana de vidre. Aquesta seqüència es filma íntegrament des del carrer, observant a Hulot i altres residents de l'edifici a través de finestres sense retallar de terra a sostre.
• The Royal Garden: aquesta seqüència ocupa gairebé tota la segona meitat de la pel·lícula. Al restaurant, Hulot es reuneix amb diversos personatges que ha anat trobant periòdicament durant el dia, juntament amb uns quants de nous, inclosos un nostàlgic cantant de balades i un bulliciós empresari nord-americà.
• El carrusel dels cotxes: Hulot compra a Barbara dos petits regals com a record de París abans de la seva marxa. Enmig d’un complex ballet de cotxes en una rotonda, l’autobús dels turistes torna a l’aeroport.