Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Hiroaki Akagi
Guió: Hiroko Fukuda, Aki Itami, Kanichi Katō i Sōichirō Yamamoto (manga)
Música: Hiroaki Tsutsumi
Estudi: Shin-Ei Animation
Veus de doblatge: Rie Takahashi, Yuki Kaji, Konomi Kohara
[ Animació, comèdia romàntica, slice of life, shōnen ] 1h 13min
Sinopsi
IMDb (7,8):
“La Takagi i el Nishikata estan al seu darrer any de secundària i tenen ansietat i esperança per al futur. Durant l'estiu del seu darrer any, el dia abans de començar les vacances d'estiu, els dos troben un gatet que anomenen Hana. Decideixen cuidar el gatet ells mateixos fins que puguin trobar la seva mare.”
Crítica
Una quarta temporada en format pel·lícula… o un capítol extra de la tercera temporada… per deixar la història tancada!
Basat en un manga de Sōichirō Yamamoto actualment en publicació des de 2013 amb un total de 13 volums a dia d’avui. El mateix autor ha fet alguns spin-off (Ashita wa Doyōbi, Koi ni Koisuru Yukari-chan i Karakai Jōzu no (Moto) Takagi-san). També hi ha la sèrie de tres temporades que precedeix cronològicament aquesta pel·lícula:
- Karakai Jouzu no Takagi-san (2018) S01 (3/5)
- Karakai Jouzu no Takagi-san (2019) S02 (3/5)
- Karakai Jōzu no Takagi-san (2022) S03 (4/5)
Comparant-la amb Ijiranaide, Nagatoro-san (2021) S01 hi surt perdent, però al final també li agafes carinyo. A més, Nagatoro-san està clarament basada o inspirada en Takagi, és més recent i només té una temporada.
També se la pot trobar amb el nom Karakai Jouzu no Takagi-san afegint Gekijōban o Gekijouban al principi en japonès (The Movie al final en anglès), depenent de si és la sèrie o la pel·lícula.
El sentit d’aquesta pel·lícula només té sentit en l’escena final post-crèdits, després d’escoltar un bonic ending amb un recopilatori en imatges de les tres temporades.
Resum (amb espòilers)
La Takagi i el Nishikata, com a personatges principals per una banda, i les tres noies amigues, com a personatges secundaris per una altra, acaben els últims dies abans de les vacances d’estiu de l’últim any de secundària, abans de començar la preparatòria.
Mentre van passant els dies tranquil·lament jugant a pedra, paper, tissora i visitant les cuques de llum, les responsabilitats del futur passen pel cap dels protagonistes, especialment dels personatges secundaris, on l’atleta, de ben segur canviarà de preparatòria per preparar-se en un bon institut, deixant les seves amigues de la secundària.
La Takagi i el Nishikata, entre joc i joc, troben una gateta d’un mes sense mare. Cap dels dos la pot adoptar per problemes d’alèrgia dels pares, però s’acosten a una botiga i reben els consells de la propietària. Decideixen cuidar la gateta, que de moment viurà al santuari, mentre busquen algú que l’adopti. Quan finalment la Takagi té permís per adoptar-lo i està disposada a fer-ho, la gateta és adoptada per dos nens petits que també havien perdut una altra gata. Per un cantó se n’alegra, però per un altra s’entristeix. El Nishikata, per consolar-ls, diu que la cuidarà per sempre.
Quan ja han passat el disgust, tornen a anar al festival d’estiu amb castell de foc inclòs i, sense cap declaració esplícita d’amor, la Nishikata també li diu que el cuidarà per sempre. L’atleta, per la seva banda, confesa que pot seguir progressant sense canviar de preparatòria, cosa que posa molt contenta les seves amigues.
Després de l’ending amb un recopilatori d’imatges a mode de resum de les tres temporades, hi ha una escena final on una parella, amb una nena petita, fan el tradicional circuit amb antorxa per veure les cuques de llum. Finalment s’obre el pla i veiem que els pares són la Takagi i el Nishikata. En una altra escena veiem que a casa seva tenen una gata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada