O Apóstolo (2012)

[1164]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Fernando Cortizo
Guió: Fernando Cortizo
Veus de doblatge: Carlos Blanco, Xosé Manuel Olveira 'Pico', Paul Naschy

[ Animació, stop-motion, terror ] 1h 20min

Sinopsi

IMDb (6,8):
“Un condemnat fugit de la presó intenta recuperar un botí amagat anys enrere en un poble solitari. Ancians sinistres, estranyes desaparicions, esperits, un sacerdot peculiar i fins i tot l'Arxipreste de Santiago es creuaran en el seu camí en una història d'horror.”

Crítica

Bastant dolenta a nivell de producció, però amb una història que, tot i que és bastant infantil, m’ha enganxat des del primer moment…

Stop-motion fotografiat fotograma a fotograma… recordem-ho!

Em sap greu l’enganxada de dits de la producció, en la que, segons sembla pel que indiquen a YouTube (on està disponible gratuïtament), accepten donacions per recuperar el cost de la producció per l’estafa de les distribuïdores: 5,2 milions d’euros de cost per només 60.000 euros a taquilla. Aquí sota el llargmetratge:



La pel·lícula té bastant altibaixos. Els efectes especials són de pa sucat amb oli i, si no fos per la durada de la pel·lícula, per moments sembla gravada per adolescents en el treball de final de curs.

Això sí, les veus de doblatge estan força bé, perquè, entre altres coses, estan fetes per actors professionals. Fins i tot els ninots tenen similituds amb els actors reals. Així i tot, també les veus tenen altibaixos i els diàlegs són de parvulari.

La història, la intriga de què està passant, què hi ha darrera de tots aquells sospitosos comportaments, és l’únic que se’n salva tot i que és bastant evident… és fins i tot infantil, però ja m’agrada així.

Resum (amb espòilers)

Dos convictes s’escapen de la pressó per les clavegueres. Un li comenta a l’altre l’existènicia d’un poble on hi té amagat un robatori que va cometre fa un temps. Al sortir, però, cadascun va per un lloc diferent i només un aconsegueix arribar al poble fent-se passar per un pelegrí del camí de sant Jaume.

Per arribar al poble, sembla que és captat per un vell bastant sospitós que l’acosta al poble que està ben amagat de qualsevol ruta i on tota la vegetació que l’envolta és morta. El poble sembla abandonat i descuidat, però hi viu gent, tots ben estrafolaris. Altres pelegrins que també han arribat estan a la taberna i esperen a ser distribuits per les diferents cases per passar la nit.

Ell va a parar al d’una vella escardalenca amb un gat negre encara més esmirriat que ella. Abans d’anar a dormir, insisteix en que es prengui un vas de llet. Es veu que li posa alguns tipus de polsim, però ell no se n’adona.

Fa veure que se’n va a dormir, però en realitat s’escapa per les golfes. Des d’allà, veu com la resta del poble, en nit tancada, es dirigeixen cap a l’església, on tanquen la porta des de dins. Ell s’hi acosta, però entre les esquerdes de la porta no hi sap veure ningú dintre.

Per la part de darrera, atravessant el cementiri de l’església, veu una porta oberta de la sagristia. S’hi cola i comença a arreplegar joies. Finalment, però, acaba caient a terra adormit pel polsim de la vella a la llet. Quan es desperta, es de dia i el capellà el reganya per no haver dormit on havien quedat. Ell insisteix en anar a veure la casa de la senyora on hi ha el botí de l’altre lladre, però quan arriba a la porta de la casa totalment derruïda, el capellà l’invita a sopar a casa seva.

La seva casa, com tot el que els envolta, està deixada de la mà de Déu i després d’oferir-li menjar, insisteix molt en que es begui el vi. Ell ja no se’n refia i fa el possible per no veure’l. Torna a fer veure que té son i se’n va a dormir.

Quan surt de la casa del capellà es troba enmig del poble una macabra processó amb una persona al capdavant duent una creu de fusta i sis esperits que el segueixen. En trobar-se-la de front, el portador de la creu li dona a ell i, sense poder-hi fer res, acaba liderant la processó. L’endemà es desperta en una creu de terme del poble i intenta marxar, però sempre acaba tornant al mateix punt. L’antic portador de la creu se li presenta i li diu que la creu, la de fusta, no el deixa marxar i per això sempre acaba tornant. Li comunica que té tres dies per desfer-se de la creu o ja mai més ho podrà fer.

Carrega la creu de fusta a l’esquena i ara retorna al poble. Entra a la casa del capellà i llegeix el diari que, des de l’any 1348, porten escrivint la maledicció que va començar amb un pelegrí portant la pesta negra. Després d’un pacte, la processsó de la Santa, a canvi de perdonar-los la vida, s’ha d’emportar cada nit set ànimes. Així que, des de llavors, el poble és una trampa de pelegrins per proporcionar ànimes a la Santa.

Un prelat de la capital, Santiago de Compostela, preocupat per uns pelegrins que no han arribat segons l’anunciat, els surt a buscar conjuntament amb el seu jove company i acaba, com no podia ser d’una altra manera, ensarronat en aquest poble. El fugitiu, ara pres també de la processó de la Santa, és descobert pel capellà del poble, però el jove capellà assistent del prelat demana que el vegi un metge, per la qual cosa és acomodat al llit del capellà del poble. Allà avisa al capellà jove del que està passant i com evitar la mort dels pelegrins. En principi, el capellà jove pensa que són coses de bruixeria, però finalment salva els pelegrins i, de pas, el prelat.

A canvi, les ànimes de la processó, han d’arrebatar la vida dels pocs vilatans que encara queden en vida des del segle XIV que s’amaguen en una cripta sota l’església. El prelat, en veure sortir el fugitiu amb un medalló dels que va robar, i volent-lo recuperar, surt del cercle protector que havia dibuixat el capellà jove i enfrontant-se al portador de la creu, és canviat el líder de la processó, alliberant el fugitiu.

Quan es fa de dia, el fugitiu llença el medalló a la cripta i dona la motxilla amb el botí que ha anat recopilant des de que va fugir de la presó al capellà jove i surt del poble tranquil·lament. Es dirigeix de nou a la tanca de la presó i salta per entrar-hi.