Wings (1927)

[1015]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: William A. Wellman, Harry d'Abbadie d'Arrast
Guió: John Monk Saunders, Hope Loring
Actors: Clara Bow, Charles 'Buddy' Rogers, Richard Arlen

[ Drama, romanç, guerra ] 2h 24min

• Oscar 1929
• • a la millor pel·lícula (producció)
• • i als millors efectes especials (efectes d’enginyeria).

Sinopsi

IMDb (7,5):
“Dos joves, un adinerat i un altre de classe mitjana, enamorats de la mateixa dona, es converteixen en pilots de combat en la Primera Guerra Mundial.”

Crítica

M’ha agradat molt!

Havia vist fa anys la pel·lícula The Aviator (2004) (que per cert, no tinc referenciada… hauré de tornar a fer-ne un visionat) i sabia del rodatge d’aquesta pel·lícula com una excentricitat més de Howard Hughes, però justament per culpa d’aquesta biopic em pensava que seria un bluf. No ha estat així i la sorpresa ha estat molt positiva. Té unes escenes… què més voldrien ara fer-les ni amb CGI! Les òsties reals que es foten els avions valen molt la pena!

M’ha sorprès molt veure i reconèixer un jove Gary Cooper. He hagut de parar la pel·lícula per corroborar aquest fet.

Resum (amb espòilers)

Jack Powell i David Armstrong són rivals a la mateixa petita ciutat nord-americana, ambdós competeixen per les atencions de la bonica Sylvia Lewis. Jack no s'adona que "la noia del costat", Mary Preston, està enamorada desesperadament d'ell. Els dos joves s’enrolen per convertir-se en pilots de combat al Servei Aeri de l’exèrcit. Quan marxen al camp d’entrenament, Jack creu erròniament que Sylvia el prefereix. En realitat prefereix David i li fa saber els seus sentiments, però és massa amable per rebutjar l’afecte de Jack.

Jack i David són els dos junts. El seu company de botiga és Cadet White, però el seu coneixement és massa breu; White mata en un accident aeri el mateix dia. Els dos homes, sense espantar-se, suporten un rigorós període d’entrenament, on passen de ser enemics a millors amics. Després de graduar-se, són enviats a França per lluitar contra l'Alemanya imperial.

Mary s’uneix a l’esforç bèl·lic convertint-se en conductor d’ambulàncies. Més endavant, s'assabenta de la reputació de Jack com l'as conegut com "L'estrella fugaç" i es troba amb ell mentre estava de permís a París. El troba, però ell està massa borratxo per reconèixer-la. Ella el posa al llit, però quan dues policies militars es barregen mentre canvia innocentment d’un vestit prestat per tornar l’uniforme a la mateixa habitació, es veu obligada a dimitir i tornar als Estats Units.

El clímax de la història arriba amb l’èpica batalla de Saint-Mihiel. David és abatut i presumptament mort. No obstant això, sobreviu a l'aterratge, roba un biplà alemany i es dirigeix ​​cap a les línies aliades. Amb un tràgic cop de mala sort, Jack observa l'avió enemic i, decidit a venjar el seu amic, comença un atac. Té èxit a l’avió i aterra per recuperar un record de la seva victòria. El propietari del terreny on es va estavellar l’avió de David insta Jack a venir al costat del moribund. Està d’acord i es desconcerta quan s’adona del que ha fet. David el consola i, abans de morir, perdona al seu company.

Al final de la guerra, Jack torna a casa a la benvinguda d’un heroi. Visita els pares afligits de David per retornar els efectes del seu amic. Durant la visita, demana perdó per haver causat la mort de David. La senyora Armstrong diu que no és Jack el responsable de la mort del seu fill, sinó la guerra. Llavors, Jack es retroba amb Mary i s’adona que l’estima.