Cleopatra (1934)

[1017]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Cecil B. DeMille
Guió: Waldemar Young, Vincent Lawrence
Actors: Claudette Colbert, Warren William, Henry Wilcoxon

[ Biografia, drama, història ] 1h 40min

• Oscar 1935
• • a la millor fotografia.

Sinopsi

IMDb (6,8):
“La reina d’Egipte, afamada d’home, desvia a Juli Cèsar i Marc Antoni, enmig d’escenes d’esplendor demil·liana.”

Crítica

Magnètica mirada de la protagonista…

Obviant estereotips de l’època i allò que esperava veure la gent en aquell moment, a mi m’ha semblat estupenda! Sorprenent veure totes les noies joves, primes i amb els pits a l’aire (pràcticament)… al 1934!

Tenia molt present la versió en color de la Liz Taylor, però no pas aquesta que, sense recordar massa bé la més moderna, em sembla bastant millor (la de 1934). Entenc també que el personatge de Juli Cèsar que dibuixa Uderzo a Astèrix és la de l’actor d’aquesta versió.

Sabent que era de Cecil B. DeMille em pensava que seria més ostentosa, amb més extres i més decorats exteriors. Amb tot, la batalla final de miniatures, m‘ha agradat força.

El visionat d’aquesta pel·lícula m’ha obligat a revisar la història i saber què hi havia de real i què ficcionat. Em pensava que tot era bastant inventat i he vist que els fets històrics s’hi acosten bastant.

Resum (amb espòilers)

El 48 aC, Cleòpatra competeix amb el seu germà Ptolemeu pel control d'Egipte. Pothinos (Leonard Mudie) la segresta i Apol·lodor (Irving Pichel) i els encalla al desert. Quan Pothinos informa a Juli Cèsar que la reina ha fugit del país, Cèsar està disposat a signar un acord amb Ptolomeu quan Apol·lodor aparegui, portant una catifa de regal per als romans. Quan Apol·lodor la desenrotlla, emergeix Cleòpatra, per a sorpresa de Pothinos. Intenta negar qui és.

Cèsar veu a través de l'engany i Cleòpatra aviat enganya Cèsar amb la perspectiva de les riqueses no només d'Egipte, sinó també de l'Índia. Més tard, quan estan aparentment soles, veu una sandàlia que s’observa des de sota d’una cortina i llança una llança als Pothinos ocults, frustrant el seu intent d’assassinat. Cèsar fa de Cleòpatra l'únic governant d'Egipte i comença una aventura amb ella.

Cèsar finalment torna a Roma amb Cleopatra a les ovacions de les masses, però el malestar romà es dirigeix cap a Cleopatra. Cassius (Ian Maclaren), Casca (Edwin Maxwell), Brutus (Arthur Hohl) i altres poderosos romans es mostren descontents, sospitant amb raó que té intenció d’abolir la República Romana i fer-se emperador, amb Cleopatra com a emperadriu (després de divorciar-se de Calpurnia). de Gertrude Michael). Ignorant els pressentiments de Calpurnia, Cleopatra i un endeví (Harry Beresford) que l’adverteix dels Idus de març, Cèsar va a anunciar les seves intencions al Senat. Abans que pugui fer-ho, és assassinat.

Cleopatra està desconsolada per les notícies. Al principi, vol anar a buscar-lo, però Apol·lodor li diu que Cèsar no l’estimava, només el seu poder i la seva riquesa, i que Egipte la necessita. Tornen a casa.

Els amargs rivals Marc Antoni i Octavi (Ian Keith) són nomenats co-governants de Roma. Antonio, desdenyós de les dones, convida Cleopatra a reunir-se amb ell a Tars, amb la intenció de tornar-la a Roma com a captiva. Enobarbus (C. Aubrey Smith), el seu amic íntim, adverteix l’Antony de no trobar-se amb Cleòpatra, però va de totes maneres. Ella l’atrau a la seva barcassa i fa una festa amb molts animals exòtics i belles ballarines i aviat el sedueix. Junts, naveguen cap a Egipte.

El rei Herodes (Joseph Schildkraut), que s’ha aliat secretament amb Octavi, visita els amants. Informa Cleopatra en privat que Roma i Octavi poden ser aplacats si Antonio seria enverinat. Herodes també explica a Antony el mateix, amb els papers invertits. Antonio es riu del seu suggeriment, però una Cleopatra reticent, que recorda el seu deure amb Egipte per Apol·lodor, prova un verí a un assassí condemnat (Edgar Dearing) per veure com funciona. Abans que Antoni pugui beure el vi fatal, reben notícies que Octavi va declarar la guerra.

Antoni ordena que es reuneixin els seus generals i legions, però Enobarbus li informa que tots han desertat per lleialtat a Roma. Enobarbus diu al seu company que pot arrencar el control de Roma a Octavio fent matar a Cleòpatra, però Antonio es nega a considerar-ho. Enobarbus s'acomiada d'Antony, ja que no lluitarà per una reina egípcia contra Roma. Una breu seqüència de muntatge mostra els combats entre les forces d'Antonio i Octavian, que acaben en la batalla naval d'Actium.

Antoni lluita amb l'exèrcit egipci i és derrotat. Octavi i els seus soldats envolten i assetgen Antoni i Cleòpatra. Antonio es burla quan s’ofereix a lluitar contra ells un a un. Sense el seu coneixement, Cleòpatra obre la porta i s’ofereix a cedir Egipte a canvi de la vida d’Antonio a l’exili, però Octavi la rebutja. Mentrestant, Antonio creu que l’ha abandonat pel seu rival i es clava a si mateix. Quan Cleòpatra torna, té el cor trencat al trobar-lo morint. Es reconcilien abans que ell peri. Després, amb les portes trencades, Cleòpatra es mata amb una serp verinosa i es troba asseguda al seu tron, morta.