Estava realitzant els meus habituals estudis d’embocadura amb la trompeta en la posició inicial de gatzoneta i, davant de falta de vibració del llavi (suposo que hi tinc cansament acumulat), posant-me neguitós m’he posat dempeu amb el normal mareig que detecto des de fa molt de temps quan, després d’una estona d’estar sentat sobre els talons, m’aixeco molt ràpid. Un mareig habitual i perfectament controlat… però que ha anat a més. Després, l’últim que recordo és estar sentat al terra, amb la trompeta en una mà i la boquilla en l’altre enmig de lleus convulsions. Per un cantó una sensació de benestar (sí, estrany, però així mateix) i al mateix temps una sensació de por pensant que m’havia donat un ictus.
De fet, no recordo haver-me posat dret, potser he estat tota l’estona de gatzoneta. I ara, ja tinc dubtes de tot i no tinc clar si he acabat sentat amb el cul a terra…
En qualsevol cas: a vigilar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada