Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Yoshihide Ibata
Guió: Taku Kishimoto, Natsuki Takaya (manga)
Música: Masaru Yokoyama
Estudi: TMS/8PAN
Veus de doblatge: Manaka Iwami, Laura Bailey, Nobunaga Shimazaki
[ Animació, comèdia romàntica, drama, slice of life, sobrenatural, shōjo ] 13 capítols de 22 min
Sinopsi
IMDb (8,7):
“Després que la Tohru sigui acollida per la família Soma, s'assabenta que dotze membres de la família es transformen involuntàriament en animals del zodíac xinès i els ajuda a fer front al dolor emocional causat per les transformacions.”
Crítica
Que una sèrie “per no pensar” sigui tan recargolada i densa, em desarma…
El fet que déu fos dona, li treu ferro a tota la malícia i brutícia inicialment. Però ara, ni això. ¡Aquesta estructura social que permet i amplifica tota aquesta immundícia i malícia recargolada que representen els vincles és una cosa vil i mesquina que em fa trontollar!
La música, tota, és preciosa. No hi ha un opening ni ending de més. Tots són magnífics. Però en cada capítol, per arribar al clímax puntual d’aquell capítol, la música sempre és la mateixa i ja en la segona temporada, aquesta reiteració era massa evident.
Resum (amb espòilers)
Quan la mare de l'estudiant de secundària Tohru Honda mor en un accident de cotxe, la Tohru decideix viure amb el seu avi. Les reformes a la casa i un membre de la família poc favorable i desagradable la fan marxar temporalment de la casa del seu avi. La Tohru rebutja l'oferta de quedar-se amb un de les seves dues amigues íntimes perquè no les vol imposar. Com que no té cap altre lloc on anar, la Tohru comença a viure en una tenda de campanya i a espavilar-se pel seu copmte.
Tanmateix, després de descobrir una casa propera on habiten el seu popular company de classe Yuki Sohma i el seu cosí Shigure, i després d'una esllavissada que destrueix la seva tenda, la Tohru es trasllada a la casa Sohma; el primer dia que viu allà, coneix el Kyo, el cosí de cabell taronja del Yuki i el Shigure, que s'estavella contra el sostre i desafia al Yuki a una baralla.
La Tohru intenta aturar-lo i, queient accidentalment sobre ell, fa que es transformi en un gat davant d'ella, descobrint la maledicció de la família Sohma; que dotze membres de la família, excloent el Kyo, estan posseïts pels esperits del zodíac xinès i es converteixen en el seu animal del zodíac quan estan dèbils, sota estrès, avergonyits o quan són abraçats per algú del gènere contrari.
Quan la Tohru descobreix el secret de la família Sohma, promet no dir-li a ningú i se li permet seguir vivint amb ells. Tot i que la maledicció de Sohma s'estén molt més profunda i fosca del que en Tohru pensa inicialment, la seva presència i acceptació d'ells aviat es converteixen en una gran influència positiva en els que posseeixen el zodíac. Es proposa trencar la maledicció i, en el camí, coneix i descobreix els esperits venjatius del zodíac de Sohma, inclòs el seu líder, l’Akito, que ocupa la posició de "Déu" a la llegenda xinesa, i que manté la família unida i els encadena als seus esperits.
En la segona temporada és quan sabem que Akito és el déu dels dotze signes del zodíac. També coneixem la Rin, el cavall i el Kureno, el gall… amb el vincle trencat!
En la tercera temporada es van trencant successivament la resta de vincles. Després del gall, el conill, i després, el xai… A més, l’Akito, després d’un atac de bogeria de la seva mare, acaba apunyalant el gall i, abans, ha estat a punt de matar el cavall també, després de que en el passat la llencés per una finestra.
Després, en el clímax de la sèrie, ataca/s’enfronta amb la Tohru. Quan es ferida i està ingressada a l’hospital, Akito recobra la normalitat i el seny, recupera el seu rol de dona, reflexiona, demana perdó a tothom, tot i que no tothom la perdona, i trenca els vincles alliberant-los a tots. Amb tot, des de bon començament, el més important per la Tohru era el Kyo, de la que n’estava enamorada, malgrat el seu rebuig inicial. Al final tot són roses i violes i totes les històries s’acaben amb un “fueron felices y comieron perdices”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada