Bloc personal,

divendres, 8 d’abril del 2022

Onnanoko ga Shinu Hanashi (2014)

[325]

Valoració



Fitxa tècnica

Mitsuharu Yanamoto (guió, dibuix i tinta)
(Onnanoko ga Shinu Hanashi - Story That a Girl Dies)

[ Manga, drama, slice of life, escolar ]
Tu manga online
Futabasha

One shot - 7 capítols + extres - 304 pàgines - B6

Sinopsi

Whakoom:
“A la bonica Seto li diuen que li queden 6 mesos de vida. A l'escola a la qual assisteix coneix una noia gallimarsot que vol deixar enrere el seu passat infantil i debutar com a estudiant de secundària heroïna de manga shōjo.”

Crítica

M’ha agradat més que la història de la Hibiki…

Història prèvia a la de la Hibiki (Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō), amb la que l’autor va guanyar el premi Manga Taishō el 2017, de la que també, recordem, se n’ha fet un live-action.

La veritat és que la sinopsi de la història, almenys el text en anglès –però també el japonès–, m’ha despistat bastant perquè dona a entendre un enamorament entre dues noies i una d’elles és un cavallot. Res a veure amb el que he pogut llegir! Hi ha un personatge femení de pell bruna que fa esport, és atlètica i està forta, però que és d’allò més femenina i li agraden els nois… però que se sent meravellada davant de la pal·lidesa d’una noia petita i fràgil amb el pèl blanc, que li diu, pràcticament des del primer moment, que està malalta.

La història està dibuixada abans de la de la Hibiki i donava per fet que, si en la de la Hibiki hi havien problemes de proporcions en el dibuix dels personatges, cosa que em feia tirar enrera, aquesta estaria més mal dibuixada per allò de la pràctica. No ha estat pas així. Aquesta història no tindrà fons gaire elaborats, però els personatges són coherents, connectes ràpidament amb ells i estan ben dibuixats. Per dibuix, m’agrada més la història de la Chiho, la Haruka i el Kazuya.

M’han agradat molt els extres al final de cada capítol on ens mostra un yonkoma, una mini història de quatre vinyetes… un tema que justament ara mateix estic investigant.

Resum (amb espòilers)

La història és bastant simple. Des de la primera pàgina a la Haruka, la noia menudeta de pell blanca i fràgil amb el cabell llarg i totalment blanc, inexpressiva i de mal geni, de quinze anys, li diuen que li queden sis mesos de vida; a tot estirar nou. Comença el curs i, camí de l’institut amb el seu company de tota la vida, el Kazuya, que està enamorat d’ella encara que ella mai li ha fet cas, ensopeguen amb la Chiho, una noia alta, atlètica i de pell bruna. Tots tres es fan amics.

Quan la malaltia avança els metges recomanen ingresar-la per passar els últims mesos atesa en un hospital. Abans ella vol anar a veure el mar. Després de veure el mar, no torna a l’escola i no es posa en contacte amb els seus amics. Van a visitar-la a casa seva i se n’enterent que està ingressada a l’hospital, però no els diuen a quin perquè ella no vol que la vegin vulnerable. Passen les vacances d’estiu i comença el nou curs sense la Haruka, que ha deixat definitivament l’institut. Al cap d’uns dies la mestra comunica que els pares els han fet saber que la Haruka ha mort. Només han passat quatre capítols i la història ja s’ha desenvolupat.

A partir d’aquí hi ha algun flashback dels últims tres mesos a l’hospital i els records que tenen la Chiho i el Kazuya de la Haruka. Passen els mesos, passen els anys i finalment es graduen i continuen la seva vida cadascú pel seu compte. L’últim dia, el Kazuya li diu a la Chiho que se l’estima.

Han passat dotze anys des de que la Chiho va conèixer la Haruka. S’ha casat amb el Kazuya, tenen un filla de deu anys i estan esperant el segon fill. Encara van regularment a visitar la tomba de la Haruka, però el Kazuya no la visita. La Chiho s’entera que el Kazuya estava enamorat de la Haruka.

La història fa estona que s’ha acabat, però insisteix en flashbacks de detalls abans de la seva mort, com per exemple la visita d’amagades del Kazuya en el moment en que la Haruka estava més deteriorada físicament i els records de quan eren nens.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada