Mashiro no Oto (2021) S01

[233]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Hiroaki Akagi
Guió: Kan'ichi Katō, Marimo Ragawa (manga)
Música: Yoshida Brothers
Estudi: Shin-Ei Animation
Veus de doblatge: Nobunaga Shimazaki, Yoshimasa Hosoya, Yume Miyamoto

[ Animació, drama, música, shōnen, coming-of-age ] 12 capítols de 22 min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“Després de la mort de l’avi del Setsu, un llegendari músic, el noi emprèn un viatge a Tòquio per trobar el so que faltava deixant-ho tot enrere.”

Crítica

Com convertir la música més avorrida del món en una cosa interessant…

Basat en un manga, encara en publicació a dia d’avui a la Monthly Shōnen Magazine, iniciat el 2009 amb 29 volums publicats fins ara, de l’autora Marimo Ragawa. Coneguda en anglès sota el títol Those Snow White Notes.

Mira que n’és d’avorrida la música interpretada en shamisen (o samisen o sangen), modificació japonesa del xinès sanxian, instrument de tres cordes –antigament de seda, ara sintètiques– amb la caixa de resonància coberta amb pell de serp de l’Índia o de gat o de gos –antigament també, ara amb paper–, que es toca amb una espècie de didal fet de banya de búfal i s’empra principalment per la música tradicional folklòrica i en acompanayament d’obres de teatre Kabuki.

¿I com es pot fer interessant pel jovent d’avui en dia una cosa tan clàssica i tradicional i, per altra banda, allunyada de la quotidianitat del dia a dia? Introduint-la en una història de joves escolars. Em sembla haver vist ja algun live-action en el que, en una escola de música hi ha una batalla entre els instrumentistes de música clàssica occidental i música tradicional oriental –no sé si era japonès o potser coreà–.

Amb tot, a mida que vas escoltant i escoltant, recorda clarament la música àrab o, més proper encara, el flamenco. Ara bé, la sèrie està bé en el punt que sap mesurar en quin punt es fa excessivament pesat aquest so que, per altra banda, pot carregar bastant. Sort dels apunts dels personatges que van interpretant emocionalment allò que estan escoltant i la combinació amb la música interpretada amb els instruments habituals de qualsevol sèrie per anar aconseguint ritme amb els seus alts i baixos.

Al final, m’ha avorrit més el clàssic dels spokons i sèries on hi han competiticions, on les eliminatòries es fan interminables, que no pas l’avorrida, insípida i monòtona música del shamisen.

El final queda manifestament obert, perquè es resolgui en una segona i tercera temporada. Material per fer unes quantes temporades, n’hi ha. Una altra cosa és com hagi funcionat a nivell d’audiència i si tindrà seguiment o no.

No m’ha agradat gens ni mica com ha quedat aquest final tallat… també perquè a mi m’agrada allò del “fueron felices y comieron perdices”, cosa que aquí no hi és.

Resum (amb espòilers)

1.- Desolat. Poc després de la mort del seu avi Matsugorō Sawamura, que era un excel·lent instrumentista de shamisen, el Setsu Sawamura deixa Aomori i es trasllada a Tòquio després d'haver perdut la passió pel shamisen. Es topa amb l'aspirant actriu Yuna Tachiki i, després d'ensorrar-se als carrers de Roppongi, el porten al seu apartament. L'endemà surten amb el seu xicot Taketo, guitarrista d'una banda de rock. Aquella nit, el Setsu toca el shamisen al parc i recorda que va deixar de tocar el shamisen a causa del desig de la mort del seu avi. L'endemà just abans del concert del Taketo, el Taketo s'enuja amb el Setsu, fent que els assistents es tornin inquiets a causa del retard en l'inici del seu concert. Necessita temps perquè el Taketo es calmi i el Setsu interpreta el shamisen en una actuació d'obertura improvisada que es fa viral. A principis de primavera, la Yuna marxa i li revela al Setsu que no estava contenta amb la seva agència de talent i la va deixar per buscar una millor oportunitat de carrera.

2.- Flors de pomera. La mare del Setsu, la Umeko Sawamura, arrossega un Setsu inconscient a la seva nova casa dins d'una pensió. Després que el Setsu es desperta, interpreta el shamisen amb la Umeko cantant, atraient públic a peu de carrer. No obstant això, l'actuació acaba amb el Setsu trencant accidentalment una de les cordes i, malgrat això, aconsegueix l'aprovació del veïnat que li permet practicar el seu shamisen a casa. L'endemà, el Setsu comença l'escola a l'Acadèmia Umezono i fa una amica en la Shuri Maeda, que també està molt interessada en el shamisen i també va trobar un shamisen trencat a la sala de preparació de música. Després de l'escola, el seu germà gran Wakana li dona al Setsu suport a la seva decisió de traslladar-se a Tòquio. Els dos actuen a un parc local i el etsu sent el seu vincle estret amb el Wakana mentre toca. Després, el Wakana dona la seva benedicció al Setsu mentre es prepara per tornar a Aomori.

3.- Plujada sobtada. Aleshores, la Shuri és atrapada escoltant la cançó d'improvisació shamisen del seu avi, Shungyou, la qual cosa porta al Setsu a preguntar-li com va arribar a conèixer aquesta cançó. La Shuri revela que la seva àvia va conèixer al Matsugoro per primera vegada quan era una nena després d'evacuar-se al camp, i que va formar el Club d'Apreciació de Tsugaru Shamisen amb l'esperança de trobar algú que entengui el significat d'aquesta cançó. No obstant això, amb la cançó que s'improvisa i canvia amb cada actuació, el Setsu li diu a la Shuri que es rendeixi. Aquesta resposta fa que els amics de la Shuri, la Yui Yamazoto i el Kaito Yaguchi s'uneixin, amb la Keiko Koyabu esdevenint l'assessora del club. La Koyabu revela que el shamisen trencat trobat a la sala del club pertanyia a un alumne de l'escola Kousuke Ogata, conegut pel seu nom artístic de Kamiki Seiryuu. Per preguntar pel shamisen, el club assisteix a un dels seus concerts i després li pregunten. La resposta del Seiryuu que no li importa que torni a tocar enfada al Setsu, i en resposta el Seiryuu li demana que toqui per ell amb el Setsu donant una actuació deficient. El Setsu es perd en els seus pensaments, però està convençut de tocar per a l'àvia de la Shuri.

4.- Alba de primavera. Després d'haver acceptat la petició de la Shuri d'interpretar Shungyou, el Setsu s'esforça per aprendre a tocar aquesta cançó, però s'adona que és incapaç de tocar-la. No obstant això, el Wakana li diu al Setsu que com que la Shuri i la seva àvia no s'adonen de la dificultat de la cançó, s'hauria de centrar a interpretar la seva pròpia versió. Mentre practica la seva cançó, s'adona de la bretxa d'habilitats entre ell i el seu avi, però entén la importància de fer seva la cançó. A l'actuació, interpreta la seva versió modificada de Shungyou per a l'àvia de la Shuri, i ella reflexiona sobre el moment en què va conèixer el Matsugoro per primera vegada quan es va evacuar al camp als sis anys. Tot i poder dir fàcilment que aquesta versió no és la mateixa que ella recorda, expressa el seu agraïment i explica les qualitats que recorda de conèixer el Matsugoro i com es va incorporar a la seva actuació, mentre que el Setsu respon explicant per què això és difícil. Aquesta actuació inspira a la Shuri a mantenir el club en marxa. Mentrestant, la Umeko organitza que el Setsu entri a la Matsugorou Cup, una competició de shamisen de secundària.

5.- Jugant junts. El Rai Nagamori, que té experiència amb un estil diferent de shamisen, s'uneix al club perquè està preparat per entrar a la Copa Matsugorou com a equip. El Setsu es converteix en el professor del club, però frustrat per la incapacitat del club per produir un so decent, així com per la seva falta de voluntat de baixar els seus estàndards per a ells, el Setsu abandona el paper de professor. El Setsu torna a casa i és rebut per la Umeko, que està pressionant el Setsu perquè entri a la competició individual de la Copa Matsugorou fent que es posi en una discussió acalorada. L'endemà, el Setsu demana disculpes a la Shuri, i la Koyabu porta el Seiryuu per ensenyar al club i donar-los consells. El Setsu interpreta la cançó que el club pretén tocar per a la competició, Shinbushi i el Seiryuu s'hi uneix, demostrant les seves habilitats per tocar en harmonia entre ells. Tot i no rebre cap consell, el club té una millor comprensió de com compenetrar-se, ja que el Setsu ha aconseguit igualar el rendiment simplista del Seiryuu. Temps després, el club podrà tocar sincronitzat per primera vegada.
c
6.- Pàtria. L’Hiroshi Odawara, el propietari d'un espectacle d'instruments tradicionals japonesos, porta el club a Aomori per al camp d'entrenament durant les vacances d'estiu. La Shuri falla més del compte i amb el Setsu, recordant les seves pròpies preocupacions per haver tornat a la seva ciutat natal, se sent desinteressat a ajudar-la. Aquella nit, el Rai li explica al Setsu com el Kaito jugava a futbol, però es va retirar després de patir una greu lesió al genoll i el seu pare va veure això com una oportunitat per fer-lo estudiar per convertir-se en advocat com el seu pare. L'endemà, l’Odawara porta el club a l'estret de Tsugaru i explica la història del shamisen de Tsugaru. Després, el Wakana li pregunta al Setsu si entra o no a la competició individual i respon amb incertesa. A continuació, el Wakana explica que la part més important de tocar el shamisen és el públic. Més tard aquell dia, el Setsu practica el shamisen per ell mateix mentre decideix entrar a la competició i la Shuri l'escolta inspirant-la a seguir-ho intentant. El dia abans de tornar a Tòquio, el club interpreta Shinbushi sense cap error i aquella nit assisteixen al festival de Nebuta.

7.- Vent. Comença la competició per equips per a la Copa Matsugorou i entre els participants hi ha la Mai Tanuma, que és l'amiga d'infància de Setsu, amiga del Yui a les xarxes socials, germana petita del prodigi Souichi Tanuma i filla de l'experimentat intèrpret de shamisen Kamiki Ryuugen. La Mai s'enfada quan descobreix que el Setsu està competint, però no pot participar en la competició individual. El Setsu surt de la sala de concerts amb la intenció de saltar-se la cerimònia d'obertura i es troba amb el Souichi, mentre que al lloc la Mai es troba amb el Yui en persona per primera vegada. Després de la cerimònia d'obertura en què la Umeko fa un espectacle escènic, comença la competició. El Setsu torna al lloc mentre la Kai el renya per haver marxat fent que els seus companys es preocupin. Després d'actuar alguns equips, actua l'equip d'Osaka dirigit per Kaji Takaomi. L'equip d'Osaka actua amb una tècnica i una sincronització perfectes que fascinen el públic.

8.- Diapasó. Mentre el club de shamisen d'Umezono continua esperant, la Yui li diu a la Shuri que té la intenció de deixar de tocar al shamisen després de la competició. Mentrestant, l'equip de Fukuoka dirigit pel Ushio Arakawa actua i, malgrat la naturalesa poc ortodoxa de l'actuació, el públic queda impressionat per l'energia canalitzada a l'actuació. El nerviosisme de la Shuri arriba al seu punt àlgid i recorre a la Yui per demanar suport, mentre que la Yui intenta mantenir el club concentrat actuant dur. L'equip de la Mai puja a l'escenari i actua perfectament amb el seu estil modernitzat, actuant com si respongués a un repte. Després d'intentar mantenir-se relaxats els uns als altres a la zona del backstage, el club puja a l'escenari per actuar.

9.- Núvols de neu. El club Umezono shamisen actua i després d'un inici dur a causa de la interpretació del Setsu aclaparant als altres, el so del club es torna més harmonitzat a mesura que avança la cançó, guanyant l'aprovació del públic amb la seva actuació enèrgica. Mentre els jutges avaluen les actuacions, la Mai, el Kaji i l’Ushio veuen al Setsu i el complementen amb l'actuació del seu equip. A continuació, s'anuncien els resultats amb Umezono que acaba tercer, l'equip de la Mai acaba segon i l'equip del Kaji guanya en una avaluació molt disputada, mentre que Umezono guanya el premi especial del jurat per mostrar el màxim potencial en la seva actuació.

10.- Vent de la muntanya. Comença la competició individual per a la Copa Matsugorou, i el Ryuugen ha vingut d'Aomori per avaluar les habilitats del Setsu, afegint més pressió perquè el Setsu funcioni. Mentre el Setsu es prepara, se li informa que el Souichi i la Mai són adoptats i no estan relacionats amb la sang. Mentrestant, la Umeko i el Ryuugen mantenen una conversa acalorada, ja que el Ryuugen vol que el Setsu hereti l'escola Kamiki, per a la desaprovació de la Umeko. L’Ushio actua i malgrat una mala postura i un estil d’interpretació poc convencional, el públic s'alimenta de la seva energia. A continuació, el Kaji actua i després d'un fort inici, una corda del seu shamisen es trenca.

11.- Memòries. Malgrat una corda trencada, el Kaji continua tocant aconseguint delectar el públic amb la seva improvisació utilitzant només dues cordes. Després, la competició es fa una pausa per dinar. Fora del lloc, el Seiryuu s'acosta al Souichi i li pregunta a qui li interessa, i el Souichi respon dient que no està interessat en ningú. En un altre lloc, la Umeko s'acosta al Setsu, que li explica que el propòsit de la competició és que el Setsu revisqui el so del Matsugorou i el doni a conèixer al món. El Setsu es posa en conflicte entre tocar com el seu avi per a la Umeko i tocar el seu propi estil tal com li demanen els seus companys i competidors. El Setsu puja a l'escenari i comença interpretant l'estil del Matsugorou amb una càlida acollida per part del públic. A la meitat de l'actuació, torna al seu estil d’interpretació habitual per al delit del públic.

12.- Aquelles notes de neu blanca. El Setsu mostra el seu estil d’interpretació després d'un canvi a mitja actuació, donant lloc a una gran ovació del públic. Després d'unes quantes actuacions més, el Souichi puja a l'escenari i interpreta la seva cançó a la perfecció generant també una gran ovació. Després que els jutges avaluïn les actuacions, el Setsu acaba tercer mentre el Souichi guanya la competició. A la cerimònia de lliurament de premis, la Umeko obsequia al Setsu amb el seu trofeu i el deixa caure just abans de lliurar-lo, trencant-lo, mentre li diu a cau d’orella que està decebuda amb la seva decisió de no tocar a l'estil del Matsugorou. A mesura que les crítiques continuen acumulant-se del Ryuugen i el Seiryuu, el Setsu abandona la competició sentint-se abatut. El Setsu passa a saltar els següents dies d'escola després mentre reflexiona i debat sobre l'estil d’interpretació que vol seguir.