Bloc personal,

dilluns, 25 de setembre del 2023

Yesterday wo Utatte (2020) S01
(Sing “Yesterday” for Me)

[414]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Yoshiyuki Fujiwara
Guió: Yoshiyuki Fujiwara (manga: Kei Toume)
Música: Kenji Tamai & agehasprings, Takaaki Kondō
Estudi: Doga Kobo
Veus de doblatge: Chikahiro Kobayashi, Yume Miyamoto, Kana Hanazawa
Emissió: 05/04/20 - 21/07/20
Títol original: イエスタデイをうたって

[ Animació, drama, romanç, majoria d’edat, slice of life, seinen ] 12 capítols de 22 min. + 6 curts especials de 1-2 min.
Wikipedia   |   MyAnimeList (6,88) (139.167)

Sinopsi

IMDb (6,9) (911):
“Un graduat universitari sense ambició ni somnis porta una vida sense sentit, però l'arribada de possibles interessos romàntics pot donar-li esperança.”

Crítica

Una petita joia silenciada durant la pandèmia…

Basada en un manga seinen de Kei Toume ja conclòs, publicat entre 1997 i 2015 amb un total de 11 volums + col·lecció d’històries curtes. També se la pot trobar amb els títols alternatius (per allò de la pronunciació de paraules angleses en japonès) Iesutadei o Utatte o, senzillament, Sing.

Just en l’inici de la pandèmia es va començar a emetre aquesta excel·lent sèrie i, pel que sembla, no sé ben bé si per la pandèmia o per raons alienes, ha passat estranyament desapercebuda i poc o mal valorada. A mi, però, m’ha semblat del millor que he vist: per història i per qualitat d’animació. Sí és veritat que el dibuix sembla una mica desfasat, però cal tenir en compte que el manga sobre el que es basa es va començar a publicar el 1997.

La qualitat de l’animació i de la història s’aprecia des de bon començament, en un sol capítol, on passen tantes coses i té tans detalls d’animació (per exemple, el moviment dels corbs) com en moltes altres sèries, molt millor valorades que aquesta (situació que s’escapa del meu enteniment), al llarg dels 12 capítols habituals.

La veritat és que m’ha sorprès des del principi, però de la mateixa manera que comença tan bé, el ritme i l’interès es ralentitza a mida que van passant els capítols. No en baixa la qualitat, però sí l’interès en la història, perquè es fa més o menys previsible. Que la història tingui un final tancat, amb un final feliç i que a mi m’agradi, la fa millor encara.

Els diferents estils dels diferents endings m’han agradat tots, cada un més que l’anterior.

Resum (amb espòilers)

El Rikuo Uozumi gairebé s'ha resignat a un futur desolador, treballant sense rumb en una botiga de conveniència a Tòquio després de graduar-se a la universitat. La seva monòtona vida s'interromp quan la peculiar Haru Nonaka fa una aparició animada, passant sovint pel seu lloc de treball per fer-se amiga d'ell. Quan el Rikuo s'assabenta que una companya de la universitat de la que n’estava enamorat, la Shinako Morinome, s'ha traslladat a la ciutat, s'acosta per afavorir la seva relació. Sense que el Rikuo ho sap, la Shinako porta records dolorosos del seu passat que l'impedien acceptar els seus sentiments. Mentrestant, mentre la Haru s'obre contínuament al Rikuo, descobreix que ella, com ell, viu sola i vol sortir de la seva zona de confort cap a un futur incert.

El passat perdura molt de temps a la ment i el futur continua essent esquivant. En una cruïlla dels seus camins entrellaçats, aquests tres experimenten el que significa deixar anar els seus sentiments d'ahir i abraçar el canvi que comporta el demà.

==

1.- L'intent d'autoreforma d'un inadaptat.

1.5.- Especial 1.

2.- Cul-de-sac.

2.5.- Especial 2.

3.- Què és l’amor?

3.5.- Especial 3.

4.- A mesura que flueix el riu, Shinako torna a casa.

4.5.- Especial 4.

5.- L'home anomenat Minato.

6.- La dona anomenada Yuzuhara.

7.- Premonició d'una parella.

8.- Blau innocent.

9.- Cantada de Nadal.

9.5.- Especial 5.

10.- Un nou any d'inicis.

11.- Una tempesta primaveral.

12.- El llarg camí.

12.5.- Especial 6.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada