Bloc personal,

dimarts, 19 de setembre del 2023

Mujina into the Deep, vol. 1 (2023)

[471]

Valoració



Fitxa tècnica

Inio Asano (guió, dibuix, tinta i color)
(MUJINA INTO THE DEEP - Mujinas en las profundidades)

[ Manga seinen ]
Tu manga online
Shogakukan (prevista publicació pel 28/09/23)

7 capítols (0-1, 0-2, 1-1, 1-2, 1-3, 1-4, 1-5) - 200 pàgines b/n - 148 x 210 mm (A5)
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“La Ubume, una jove assassina armada amb una katana està perseguint els seus objectius a una ciutat metropolitana concorreguda anomenada Tsukumo.”

Crítica

D’entrada no és del meu agrat, però de ben segur que això canviarà…

Primer de tot un detall a comentar: des del principi, l’Asano ha començat a publicar aquesta història amb el títol en anglès i majúscules MUJINA IN TO THE DEEP, però, és clar, hi ha un error “greu”; INTO va junt i no pas separat. Finalment, veig que aquest error ha estat corretgit i en l’àlbum ja apareix el nom correctament: MUJINA INTO THE DEEP.

El primer manga que mai he llegit ha estat Oyasumi Punpun (2007-2013) (Goodnight Punpun / Buenas noches, Punpun) d’Inio Asano l’any 2017. Des de llavors he estat seguint i, potser, idealitzant l’Inio Asano. N’he llegit les obres anteriors Solanin (2005) i també Umibe no Onna no Ko (2009-2011) (A Girl on the Shore / La chica a la orilla del mar), que m’han agradat també força, així com moltes altres. En canvi, tot el que he llegit posterior no m’ha agradat tant: Dead Dead Demon's Dededede Destruction (2014-2022) i Yūsha Tachi (2018) (Heroes / Héroes).

En general, es pot dir que, abans de Punpun, l’estil és més realista i, després de Punpun, l’estil és més caricaturesc. Si el punt de referència ha de ser Oyasumi Punpun, tot el que llegeixi hi sortirà perdent…

Ara torna amb Mujina into the Deep i després d’un capítol pilot espectacular, del que fàciment en pots imaginar una adaptació a anime, la resta de capítols respiren el nou estil d’Inio que, personalment, em recorda Héroes que no em va agradar pas gens.

En el folkore japonès, els mujina o teixons són un yōkai (criatures de la mitologia japonesa també coneguts com aparicions, esperits o dimonis que posseeixen una part d'animal i parts humanes) que, igual que el kitsune i el tanuki, canvia de forma i enganya els éssers humans. Amb freqüència es confonen amb els tanuki a causa de la seva grandària similar, aparença i màgia.

Apareixen per primera vegada a la literatura al Nihon Shoki, a l'escena de l'aniversari trenta-cinc de l'emperadriu Suiko, on s'afirma que hi ha mujina al país de Mutsu que es converteixen en éssers humans i canten cançons. Això demostra que, en aquella època, es tenia la idea general que els mujina canviava de forma i enganyava els humans. Els mujina són un menys famosos que altres yōkai animals que canvien de forma. Són molt tímids, i normalment no els agrada ser vists o interactuar amb els humans. Els pocs mujina que viuen entre els humans tenen molta cura de no deixar-se descobert de cap manera, a diferència d'altres animals que sovint són molt més descurats. Quan és fosc i silenciós, i no hi ha éssers humans a prop, es diu que els mujina prenen forma humanoide, en general la d'un noi jove que porta un quimono i cantar cançons al carrer. Si se li acosta un estrany, fugen a la foscor i es tornen a transformar en forma animal. La forma més coneguda del mujina és la d'un noppera-bō (sense cara), una forma humana aparentment normal, però sense trets facials de cap mena. Ells usen aquesta forma per espantar els éssers humans que vaguen per camins de muntanya o poble a la nit. En raó d'això, els dos yōkai són sovint confosos, i el noppera-bō és de vegades referit erròniament com mujina. No obstant això, altres yōkai animals prenen aquesta mateixa forma, i també hi ha noppera-bō no animal, així que cal anar amb compte per evitar aquest malentès.

Mujina
Tanuki
Noppera-bō

Potser per això, l’Asano associa gràficament les mujina amb la caricatura de tanuki, per presentar un nou tipus de personatge: els den. Les mujines, els den, els megiddos… nomenclatures noves a professions de tota la vida.

Això té pinta, igual que amb Oyasumi Punpun i Dead Dead Demon's Dededede Destruction, que aquesta sèrie s’enquistarà en el temps: Punpun van ser sis anys (2007-2013) i tretze volums, Dead vuit anys (2014-2022) i dotze volums.




Text de la promoció en la venda del volum (trad. autom. de GoogleTranslate)

El darrer treball impulsiu i impactant de l’Inio Asano!

El manga entra a la següent fase: l'últim treball del millor mangaka, Inio Asano!

Quina és la realitat de "Mujina" que vola pel cel amb una espasa a l'esquena i mata gent en la vida quotidiana casual?

Què és un ésser humà, què és la societat, què són els drets humans i què és la felicitat? Una obra impactant completament nova que et farà qüestionar-te abans de saber-ho!

L'últim treball dibuixat per Inio Asano, el creador de Solanin, Oyasumi Punpun i Dead Dead Demons Dedededede Destruction. Si us plau, gaudeix de la seva nova visió del món que combina acció de batalla i sàtira social!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada