Ricard Vilanova: de maig 2018

dimarts, 29 de maig del 2018

Feina i el número 8

El 9 de maig de 1988 vaig tenir la primera feina. Vaig estar treballant ininterrompudament, durant vint anys, fins l’1 d’agost de 2008, que vaig deixar de treballar “por cuenta ajena”. I avui, 29 de maig de 2018, 10 anys després, he tornat a treballar “per cuenta ajena” again. Coincidència?

diumenge, 27 de maig del 2018

Lucky (2017)

[606]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: John Carroll Lynch
Guió: Logan Sparks, Drago Sumonja
Actors: Harry Dean Stanton, David Lynch, Ron Livingston

[ Drama, comèdia ] 1h 28min

Sinopsi

IMDb (valoració):
“El viatge espiritual d’un ateu de noranta anys.”

Crítica

A mi m’ha agradat!

És una pel·lícula lenta, però no ho sembla. Va al seu ritme, però no es fa pesada. És una mena d’homenatge a l’actor que durant tants anys ha fet pel·lícules i, suposo, sabent que moriria en poc temps. És tendra i alhora dona temps per reflexionar.

Resum (amb espòilers)

Lucky és un home de 90 anys que viu sol, perquè busca la soledat, però no se sent sol… fa la seva vida a la seva manera. Viu en un poble en algun lloc del desert i, a través dels seus ulls, veiem la seva vida i la vida de la gent amb la que socialitza a diari. Explica la història d’un ateu de 90 anys i la seva lluita contra l’envelliment propi de la seva edat, amb petites anècdotes autobiogràfiques reals del protagonista. La pel·lícula reflecteix com arriba a ser conscient de la seva pròpia mortalitat, mentre busca una manera d’entendre-ho. L’actor Harry Dean Stanton ha mort recentment (17/09/17), just abans de l’estrena de la pel·lícula.

91,5 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

91,5 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

dissabte, 26 de maig del 2018

Le scaphandre et le papillon (2007)

[605]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Julian Schnabel
Guió: Ronald Harwood (screenplay), Jean-Dominique Bauby (novel·la)
Actors: Mathieu Amalric, Emmanuelle Seigner, Marie-Josée Croze

[ Biografia, drama ] 1h 52min

Sinopsi

IMDb (8,0):
“La veritable història de l’editor d’Elle, Jean-Dominique Bauby, que pateix un accident cerebrovascular i ha de viure amb un cos gairebé totalment paralitzat i només el seu ull esquerre no ho està.”

Crítica

Excel·lent pel·lícula (la història), però encara millor la realització (com s’explica).

A veure… complicada i, segons es miri, un pèl lenta, però un pel·liculot de cap a peus. Primer per la història i després per la manera en què està explicada. Magistral.

Resum (amb espòilers)

El primer terç de la pel·lícula està explicat pel personatge principal, Jean-Dominique Bauby (o Jean-Do, com els seus amics l’anomenen), en primera persona. La pel·lícula comença quan Bauby es desperta d’un coma de tres setmanes en un hospital de Berck-sur-Mer, França. Després d’una anàlisi inicialment massa optimista d’un metge, un neuròleg explica que té una condició extremadament rara en què el pacient està gairebé totalment paralitzat físicament, però roman mentalment normal. Al principi, l’espectador coneix principalment els “pensaments” de Bauby (creu que està parlant, però ningú el sent), que són inaccessibles als altres personatges (que es veuen a través del seu ull funcionant).

Una fisioterapeuta i una terapeuta de la parla intenten ajudar a Bauby a ser tan funcional com sigui possible. Bauby no pot parlar, però ell desenvolupa un sistema de comunicació parpellegant el seu ull esquerre mentre li van enunciant una per una les lletres de l’abecedari per esbrinar què vol dir.

A poc a poc, el punt de vista restringit de la pel·lícula s’amplia i l’espectador comença a veure Bauby des de “fora”, a més de recordar fets del seu passat, incloent una visita a Lourdes. També fantaseja, imaginant platges, muntanyes, l’emperadriu Eugénie i una festa eròtica amb un dels seus transcriptors. Es revela que Bauby havia estat redactor de la popular revista de moda francesa Elle, i que tenia un acord per escriure un llibre (que originalment es basaria en El comte de Monte Cristo però des d’una perspectiva femenina). Decideix que seguirà escrivint un llibre, utilitzant la seva tècnica de comunicació lenta i esgotadora. Des de l’editorial amb què Bauby va fer el contracte de llibre original li envien una noia per dictar-li.

El nou llibre explica què és estar atrapat en el seu cos, el que veu com si estigués dins d’un antic vestit de bus amb un casc de bronze (scaphandre en francès), com en el títol original. D’altres veuen el seu esperit, encara viu, com una “papallona”.

La història de l’escriptura de Bauby està sobreposada amb els seus records fins al seu accident cerebrovascular. Veiem als seus tres fills, la seva mare (a qui mai es va casar), la seva amant, els seus amics i el seu pare. Es troba amb gent del seu passat, les vides del qual tenen similituds amb la seva nova vida atrapada: un amic que va ser segrestat a Beirut i que es trobava en reclusió solitària durant quatre anys, i el seu propi pare de 92 anys, que es limita al seu propi departament, perquè és massa fràgil per baixar quatre volades d’escales.

Bauby finalitza la seva memòria i escolta les respostes de la crítica. Mor de pneumònia deu dies després de la seva publicació.

#funnywordsgift (181)

“You will do, you will find.”

[181]

dijous, 24 de maig del 2018

The Walking Dead (2017-18) S08

[70]

Valoració

Fitxa tècnica

Creador: Frank Darabont
Actors: Andrew Lincoln, Norman Reedus, Melissa McBride

16 capítols de 42 minuts

Sinopsi

IMDb (8,4):
“El sheriff Rick Grimes desperta d’un coma per aprendre que el món està en ruïnes i ha de liderar un grup de supervivents per mantenir-se viu.”

Crítica

Lenta i avorrida.

Al final sembla que tampoc ha estat tan malament, però en aquesta temporada, personalment, m’he desesperat esperant que passessin coses. Com que sembla que, al final, les coses s’han acabat solucionant i tot ha quedat pràcticament lligat, sembla que la sensació de pèrdua de temps no ha estat tan remarcable, però haver-la de “sofrir” cada setmana ha estat avorrit.

Com és una sèrie d’èxit, els programadors van fer bé en partir-la en dos blocs: els 8 primers capítols a l’hivern –abans de Nadal– i els últims 8 capítols a partir de finals de febrer. I a més, coneixent-ne l’èxit assegurat, sembla que van destil·lant molt lentament el contingut… que em sembla molt bé! Però des del punt de vista de l’espectador s’ha fet etern. Fins el punt que, estant atent des de la primera temporada a aquesta sèrie, per primera vegada ha començat el segon bloc, no n’he estat al cas i, quan finalment m’he descarregat els capítols que tenia pendents, m’ha fet molta mandra veure’ls, tot i que, com dic, aquest segon bloc ha estat bastant bé.

En aquesta temporada l’argument és continuació de l’anterior on semblava que estaven a punt d’acabar amb el dolent de la pel·lícula i, a última hora, la truita es va girar. Aquí torna a començar tot de nou per intentar acabar amb el dolentot i, al final, com en la temporada anterior, en un últim moment sembla que tornaran a patir, però no… finalment acaben sortint-ne victoriosos, però per un pèl. De fet, la història és la mateixa de sempre i l’únic valor afegit són les pèrdues de personatges principals.

Una altra decepció és que el personatge principal, Rick, al que ja li tenia una mica d’aversió pel personatge que interpreta i per mostres del llenguatge no verbal, en aquesta temporada li he acabat agafant un fàstic notori.

Jo he quedat una mica decebut en aquesta temporada i per això la puntuació tan baixa. Pel que he vist, també les audiències globals han caigut en picat aquesta temporada. No sé si hi haurà novena temporada, suposo que sí, però si la segueixo serà perquè no tingui res millor a fer, no perquè em generi cap interès.

dimecres, 23 de maig del 2018

Bride Stories 6 (2014)

[97]

Valoració

Fitxa tècnica

Manga Taishō 2014

Kaoru Mori (guió, dibuix i tinta)
(Otoyomegatari - A Bride’s Story)

[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2015)
Norma Editorial

8 capítols (28-35) - 200 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (12 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“La vida transcorre plàcidament per Amira i Karluk, però la família Hergal no ho està passant tan bé: se’ls tira a sobre l’hivern i necessiten noves terres de pastura, de manera que s’alien amb una altra tribu assedegada de sang amb la intenció de matar dos ocells d’un tret: arrabassar les seves terres i recuperar a Amira.”

Crítica

Una de batalles.

Encara que, en ocasions, ha semblat una mica confús, aquest volum és el de les batalles. La primera part del volum reprèn la història d’Amira i Karluk i en la segona part mostra una batalla, des de les trifulques per aconseguir els suports necessaris, fins la mateixa batalla, que pràcticament es desenvolupa en un matí. La veritat és que, com dic, salvant algunes escenes que poden semblar confuses, la descripció de la batalla és bastant cinematogràfica i molt aconseguida. En l’epíleg que l’autora sempre dedica a explicar com han anat les coses en el moment d’escriure i dibuixar la història, explica que el recorda com el volum dels cavalls.