Ningyo no Sodatekata (2017) (How to Raise a Mermaid)

[478]

Valoració

Fitxa tècnica

Otaki (guió, dibuix i color)
(人魚の育て方 - Ningyo no Sodatekata - How to Raise a Mermaid - Cómo criar a una sirena)

[ Manga seinen, drama, fantasia, misteri, slice of life ]
Tu manga online
Minna no Comic (eBook Japan Plus) (26/05/17)

7 capítols (1-7) + extres - 144 pàg. - versió digital íntegrament en color
MyAnimeList (6,94) (558)

Sinopsi

“El Hino, de vint-i-cinc anys, lluita per trobar la motivació per treballar després de renunciar a una feina de l'empresa un any abans i les conseqüències de la seva falta de voluntat l'han portat a una situació desoladora. Per trobar el seu proper àpat, escorcolla la costa, que recentment ha estat devastada per un tifó. En canvi, el que troba és una captura més gran: una sirena ferida que s'ha arrasat a terra.

Malgrat la seva situació actual, el Hino decideix alletar la jove sirena fins que pugui tornar a l'oceà. A mesura que els dos aprenen més l'un sobre l'altre, la relació peculiar però commovedora que desenvolupen pot ser només el canvi colorit que el Hino ha de donar la benvinguda a la seva vida avorrida.”

Crítica

La portada i les primeres il·lustracions m’han captivat… més enllà d’això, és ben justet…

Volum únic autoconclusiu que el fa llegible encara que sigui justet. La història està correctament desenvolupada, però el dibuix és bastant deficient. La sort és que, al ser de distribució digital (eBook, Kindle…), és tot en color. Això el salva mínimament.

Al començar a llegir no m’ha agradat massa perquè se’m feia massa evident la insuficiència del dibuix, però a mida que s’ha anat desenvolupant la història, cada cop ho he vist menys i m’ha agradat més.

Resum (amb espòilers)

Un jove que s’ha quedat sense feina es troba una nena-sirena inconscient a la platja després del pas d’un tifó. Sense pensar-s’ho gaire se l’emporta a casa i la posa a la banyera plena d’aigua. Allà recobra el coneixement, però després d’intentar interactuar amb ella, veu que no parla i, pel soroll de la panxa, té bastanta gana. Li posa una samarreta seva per no quedar amb el pit enlaire i se’n va a comprar menjar. Després de provar amb diversos aliments, sembla que menja qualsevol cosa dels humans, però és bastant evident que no l’havia provat mai fins aquell moment.

L’endemà, havent dormit ella a la banyera i ell al seu llit, li prepara el clàssic esmorzar de llet i cereals muesli. La noia continua sense parlar i només emet estranys sorolls. Veient que amb el sopar i l’esmorzar ha deixat la samarreta plena de taques, decideix anar a comprar roba, moment que aprofita per utilitzar els banys públics, ja que ara ell no pot utilitzar la banyera. Li porta tres samarretes i la primera que agafa és la que té impressa uns waffles pensant-se que és menjar de veritat.

Després d’uns dies, observa com els estalvis comencen a disminuir i es planteja seriosament el fet d’agafar alguna feina. Per altra banda, en el moment de netejar la banyera, se n’adona que l’aigua és prou neta i no hi ha cap tipus de deposició.

Tot i que decideix posar-se a treballar, el primer dia es posa a ploure i valora no anar a treballar per la por de refredar-se i no poder cuidar-la com cal, així que es queda a casa jugant amb ella. L’objectiu és que s’acabi de guarir i tornar a l’oceà. Mentre busca altres feines, comença a treballar a mitja jornada en una botiga de queviures on hi ha una noia que està estudiant a la universitat amb la que se sincera. Quan torna al vespre, havent despertat sense voler la sirena, li diu bona nit i ella contesta “…nit”. Ha parlat per primera vegada. Sembla que els vídeos infantils l’han ensenyat a parlar.

Un bon dia pel matí, tot i sonar repetidament l’alarma, el Hino no es desperta i l’acaba despertant la sirena que, per primera vegada ha sortit de la banyera i ha arribat a l’habitació arrastrant-se. Després d’esmorzar, veient que ja s’ha recuperat, li diu d’anar a veure l’oceà al vespre. En el camí a la platja no para de sorprendre’s de les coses que no havia vist, però a l’aigua sembla que s’ha recuperat completament. En comptes de marxar, però, agafa de la mà el Hino i l’arrastra uns metres fins que ell l’atura i li diu que no pot respirar sota l’aigua.

Finalment la sirena desapareix en la foscor i el Hino es queda bastant apenat. Malgrat tot, fa una capbuçada, però veient que l’aigua salada desisteix. La sirena torna i se li enganxa a les cames. El Hino li indica cap on ha d’anar, però ella no li fa cas i se li aferra. Quan observa que s’embadaleix amb pedres brillants, li tira una ben lluny perquè hi vagi darrra i aprofita per marxar de la platja.

La sirena el busca amb la vista, però no el troba: s’ha amagat perquè marxi. Es posa a plorar desconsoladament i comença a sortir de l’aigua, així que el Hino es mostra i, quan està a la vora de l’aigua, se li arrapa a la samarreta. Sap que no la pot abandonar com un gos i tornen a estar com al principi: criant una sirena a la banyera.

En el capítol extra veiem com li ensenya a fer bombolles de sabó. També hi han postals i il·lustracions de quan van a la platja de dia, a jugar-hi amb pilotes i en una piscina inflable al balcó de casa. També veiem com s’acosta a la noia de la botiga amb la que treballa.