Mi vida en barco (2000)

[479]

Valoració

Fitxa tècnica

Tadao Tsuge (guió, dibuix i tinta)
Yoko Ogihara i Fernando Cordobés (traducció)
(舟に棲む - Fune ni Sumu - Boat Life - My Life on Boat)

[ Manga seinen, slice of life, gekiga, watakushi ]
Gallo Nero (15/07/19 a Espanya) (ed. 2019)
Waizu Shuppan (01/08/00 al Japó)

38 capítols (1-38) - 624 pàgines b/n - 150 x 210 mm (A5)
Wikipedia   |   MyAnimeList (N/A)

Sinopsi

Whakoom:
“«Estic només lluny de tot però… on em dirigeixo?» Mi vida en barco (Fune ni Sumu) és la història del Tsuda, un escriptor en crisi de mitjana edat que compra un petit vaixell per anar a pescar al riu i buscar així inspiració per a la seva gran obra. El que seria només un passatemps es transforma en la seva màxima obsessió, els dies de pesca passats al vaixell es converteixen en la seva raó de vida, en moments per reflexionar sobre l'autenticitat de l'existència i reprendre el contacte amb la natura.

El Tsuda navega pel riu Tone esperant que la carpa perfecta mossegui el seu ham. Es pren així un respir de la seva feina a la botiga de texans, on se sent com peix fora de l'aigua, i torna als temps passats i també a si mateix.

Mi vida en barco és un viatge íntim per la ment d'una de les personalitats més destacades de la literatura dibuixada, una sincera i refinada reflexió sobre el sentit de la vida i del temps. Publicada entre 1997 i 2001 a les pàgines de la revista Comic Tsuritsuri, Mi vida en barco és una obra fortament autobiogràfica emmarcada en el subgènere del watakushi manga, el manga del jo.”

Crítica

Comença a tenir interès al final del megavolum (+600 pàg.)…

Els diferents capítols d’aquest volum massa gruixut es van publicar en revista, però sobtadament va haver de tancar. Amb el temps, al Japó es van recopilar en dos volums. Pel que explica en un breu text en l’última vinyeta, la intenció era publicar un tercer volum (La ciutat fictía) i potser, fins i tot, un quart volum (Tornada a l'erial). Malauradament va haver de forçar el final al capítol 38 davant les males notícies, a l’espera si en un futur es pogués continuar.

En els primers capítols, si fa no fa al que correspon al primer volum de l’edició japonesa, es limita a descriure els personatges, els paisatges i les situacions, i no és fins gairebé al final del que seria el segon volum que no comença a aportar contingut interessant a la història. Amb tot, aquest ritme desangelat és el que m’agrada.

L’autor Tadao Tsuge (nascut el 1941) és un artista de manga alternatiu japonès, conegut per gekiga (imatges dramàtiques en traducció literal), un estil de còmic japonès adreçat al públic adult i marcat per un estil artístic més cinematogràfic i temes més madurs. Gekiga va ser l'estil predominant de còmics per a adults al Japó als anys 60 i 70. Es defineix estèticament per angles aguts, eclosió fosca i línies granulades, i temàticament pel realisme, el compromís social, la maduresa i la masculinitat.

Se sap que va escriure històries sobre els kimin (la gent "abandonada") i els burakumin de la societat japonesa, així com els homes que van intentar reintegrar-se a la societat japonesa després de la segona guerra mundial. El Tsuge és un dels primers artistes a crear treballs autobiogràfics sobre créixer en la pobresa a Tòquio. Alguns temes explorats en el seu treball inclouen el trauma de la postguerra, la classe, la pobresa, el masclisme, el treball sexual, la geografia i els entorns de barri.

El Tsuge va créixer al barri de Keisei Tateishi de Tòquio, Japó. De petit, sovint s'escapava dels abusos físics a casa vagant pels carrers del barri vermell. A Granta, el Tsuge va escriure sobre el seu barri: “… Jo diria que era un barri vermell i un mercat de fusta contraxapada i un poble de matones en un. Afegiré una cosa més: tot el lloc feia pudor d'aigües residuals.” Va continuar: “En resum, no hi havia res d'especial en Keisei Tateishi. Era un barri com tants durant la recuperació de la postguerra. Què va ser, doncs, del lloc que em va deixar tantes impressions indelebles?”

A la dècada de 1950, quan era adolescent, el Tsuge va començar a treballar per a un negoci del banc de sang. Mentre treballava allà, es va trobar amb persones que normalment es consideraven “inadaptats”, “baixats” o “danyats”, que venien regularment el seu plasma sanguini. Va continuar treballant al banc de sang durant la dècada de 1960. També va començar a escriure les històries que apareixerien a Trash Market als anys 60.

És el germà petit de Yoshiharu Tsuge, un dibuixant de dibuixos animats japonès.

Resum (amb espòilers)

Mi vida en barco està protagonitzada pel novel·lista Kenta Tsuda, un pseudònim de l'autor, el mateix Tadao Tsuge, mentre persegueix una vida de descans i somni en una petita barca improvisada en un riu fora de Tòquio. Basada lliurement en la vida quotidiana de l'autor, aquesta encantadora història segueix el desafortunat protagonista en una sèrie de missions màgiques absurdes, amb una panòplia de personatges agradables, com ara un pescador borratxo, un monjo pervertit, un cadàver parlant, un ermità senil i un esposa mig solidària, mig dubtosa amb un fill adult. La majoria de les escenes tenen lloc al riu Tonegawa a Chiba, un lloc de pesca favorit del Tsuge. D'altres es troben a casa de l'artista o a Joker, una botiga de texans i roba que la família Tsuge va obrir el 1977.

Pel que sembla, el Kenda Tsuda té la vida solucionada amb el negoci familiar de venda de roba texana que porten, tot just per cobrir despeses, la seva dona i el seu fill. Ell va rebre un reconegut premi literari quan era novell, però des de llavors, tot i que aquesta ha estat la seva manera de guanyar-se la vida, no ha tingut cap altre èxit i tot just fa col·laboracions en revistes de pesca. Excusant-se en que necessita inspiració per una novel·la, compra una barcasa destartalada per anar pel riu desplaçant-se amb una perxa al fons del riu per anar-se impulsant. Arregla la barcasa, li posa un tendal i intenta passar-hi tres nits al mes. Aprofita per pescar i per la situació del riu i les seves ribes, fa tot tipus d’amistat cadascuna més estranya que l’anterior, generalment gent marginal.

Amb el temps, amb la idea de portar una vida d’autosuficiència a la barcasa, acaba emmalaltint i quan va al metge, però, li detecten un hepatitis C, possiblement de l’època de treballar al banc de sang. Amb la idea de la mort al damunt enforteix lligams amb alguns dels curiosos personatges amb que s’ha anat trobant i, cap al final de la història, acaben valorant la seva generació de post-guerra i emetent judicis de valor segons les seves pròpies experiències.

Al mateix temps, quan ni ell mateix donava dos duros per la seva continuïtat com escriptor, una editorial s’interessa per publicar una recopilació de la seva obra i estudiants de cinema de la universitat volen fer-ne un documental amb la seva participació.