Bloc personal,

dimecres, 29 d’agost del 2018

The Signal (2014)

[638]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: William Eubank
Guió: Carlyle Eubank, William Eubank, David Frigerio
Actors: Brenton Thwaites, Olivia Cooke, Beau Knapp, Laurence Fishburne

[ Ciència ficció, thriller ] 1h 37min

Sinopsi

IMDb (6,1):
“En un viatge per carretera, Nic i dos amics s’apropen a una zona aïllada on hi ha un geni informàtic. Després d’un ensurt enmig de la foscor, Nic recupera la consciència, només per trobar-se despert dins un somni.”

Crítica

Un bon començament, però un final massa embolicat.

El fet d’anar presentant els personatges només amb imatges en la introducció, la manera de construir aquestes imatges, ho he trobat sensacional. La trama, tot i que no em desagrada gens, la trobo massa embolicada i rebuscada. Potser amb un final més “normal” hagués quedat una molt bona pel·lícula, però amb aquest final ha passat el que havia de passar: que molta gent s’ha “molestat”.

Resum (amb espòilers)

Tres estudiants del MIT: Jonah, Nic i Haley, estan en un viatge per un canvi de residència de Haley a Califòrnia, una decisió que posa èmfasi en la relació de Nic amb ella. Haley sent que Nic s’està allunyant d’ella i Nic explica que no vol que la seva discapacitat la deixi atrapada (Nic camina amb crosses i s’insinua la possibilitat de distròfia muscular, esclerosi múltiple o alguna altra malaltia degenerativa però que en cap moment s’especifica). Durant la seva estada en un hotel, Nic i Jonah descobreixen que un hacker anomenat NOMAD, que gairebé els va expulsar per destruir als servidors del MIT, ha trobat la seva ubicació i els inunden amb missatges estranys i sorollosos. Rastrejen a NOMAD a una casa abandonada al centre del desert de Nevada i decideixen entrar-hi. Després de no trobar res a la casa, Nic i Jonah escolten a Haley cridar i surten a fora, només per veure-la volar pel cel abans que ells mateixos desapareixin en una llum blanca.

Nic, ara amb el número 2.3.5.41 tatuat al braç, es desperta en una instal·lació subterrània i esterilitzada d’investigació on és interrogat pel Dr. Wallace Damon, cap del “grup de transició” que s’encarrega d’ajudar a Nic a fer front la seva estranya situació. Damon li diu a Nic el que van trobar a prop de la casa i van fer un contacte EBE (una entitat biològica extraterrestre). Nic no s’ho creu. El Dr. Damon li mostra imatges de la pròpia càmera de vídeo de Nic i fa una pausa on es pot veure una cara alienígena mirant des de darrere d’un arbre. Nic és traslladat a la seva habitació on sent Jonah parlant amb ell a través d’un petit forat de ventilcaió a la paret, dient que “el seu cos se sent estrany”. Nic també nota que les seves cames, anteriorment febles però funcionals, ara estan completament adormides. Quan el doctor Damon li pregunta de nou, Nic intenta obtenir respostes sobre la condició de Haley (està en coma en aquell moment), però no té èxit. Després d’un experiment inexplicable sobre una vaca en una altra part de la instal·lació, se sent una alarma de seguretat i Nic, juntament amb altre personal, troben grans marques que travessen les parets i cap senyal de Jonah. Nic demana a Damon on és Jonah, però Damon li diu que Jonah mai va el van recuperar de la casa. Cada vegada més agitat, Nic intenta treure Haley de les instal·lacions però és interceptat. Després de capturar-lo, se sorprèn de descobrir que les seves cames han estat amputades i substituïts per pròtesis fetes amb tecnologia alienígena. Nic utilitza aquestes extremitats superpoderes per treure Haley i ell mateix fora de la instal·lació, només per descobrir que estan enmig d’un vast desert estèril.

Després de pujar al cotxe d’una dona gran que sembla dolça però curiosament preocupada, Nic i Haley segresquen un camió de 18 rodes per intentar trobar un camí al voltant del canó aparentment interminable que s’estén per les instal·lacions i els voltants. En un centre de visitants, es troben amb Jonah disfressat com un dels treballadors de la instal·lació amb un vestit blanc. Jonàs revela que ell també tenia les extremitats amputats, ja que els seus avantbraços i mans han estat substituïts per la mateixa tecnologia alienígena que les cames de Nic. Jonah especula que estan a l’Àrea 51 i que això és tot una prova. Després de que Nic descobreixi indicacions d’una tecnologia alienígena també implantada a la columna vertebral d’Haley, el trio condueix fins a un lloc de control militar on Jonah tracta d’introduir-se en els seus sistemes, només per detenir-se per un gran trets del personal de la instal·lació. Nic i Jonah s’abracen mentre que la ferida mortal de Jonah es prepara per un esclat final que permetrà a Nic i Haley escapar. Jonah utilitza la seva força restant i les seves pròtesis com armes alienígenes per sotmetre el grup de soldats. No obstant això, la fugida de Nic i Haley és de curta durada; a mesura que s’apropen a l’únic pont que els portaria sobre el canó cap al món exterior, s’enfronten a Damon i als seus militars, que exploten els pneumàtics del camió. Haley és evacuat per helicòpter més enllà del canó i, sabent que Nic ha dominat l’ús de les seves cames, Damon li diu a Nic “no pots arribar-hi”. Nic s’adona que Damon és NOMAD. Damon explica llavors que era Nic qui venia a buscar-lo, que aquesta era la seva culpa i que Nic s’havia convertit en “la perfecta integració de la voluntat humana i la tecnologia alienígena. El nostre millor èxit”. Agitat i emocionalment compromès, les cames bionètiques de Nic li permeten avançar a velocitat supersònica a través del pont, on trenca una barrera invisible.

Nic es troba dins del que sembla ser una instal·lació diferent darrere d’una imatge projectada del món exterior més enllà del canó. Tornant cap al pont, veu a Damon treure el casc per revelar que en realitat és un robot alienígena. Nic camina cap a una finestra i s’adona que no es troba en una instal·lació, sinó que es troba en una immensa nau alienígena numerada amb el 2.3.5.41 (que coincideix amb el tatuatge numèric del braç) que està a punt d’atracar al seu planeta.

Operación Pacífico (1959) (Operation Petticoat)

[637]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Blake Edwards
Guió: Stanley Shapiro, Maurice Richlin
Actors: Cary Grant, Tony Curtis, Joan O'Brien

[ Comèdia, romanç, guerra ] 2h 4min

Sinopsi

IMDb (valoració):
“Durant la Segona Guerra Mundial, un comandant es troba atrapat amb un submarí decrèpit (i rosa), un tinent d’oficina i un grup d’infermeres de l’exèrcit.”

Crítica

Un submarí de color rosa…

Després d’haver vist els documentals corresponents a la Primera Guerra Mundial i la Segona (Apocalypsis), de 5 i 6 capítols respectivament, i d’haver vist tot tipus de penúries i desastres, fins i tot una pel·lícula de guerra pot ser relaxada quan és divertida i està ben feta.

Resum (amb espòilers)

L’any 1959, el darrer comandant de la marina, Matt Sherman (Cary Grant), va tripular l’obsolet submarí USS Sea Tiger, abans que l’acabessin desballestant. Sherman, comença a llegir el seu diari personal de guerra, recordant esdeveniments anteriors.

El 10 de desembre de 1941, una incursió aèria japonesa enfonsa el Sea Tiger mentre atracava a Cavite Navy Yard a Filipines. Sherman i la seva tripulació comencen les reparacions, esperant navegar cap a Darwin, Austràlia, abans que els japonesos arribin port. Creient que no hi ha cap possibilitat de reparar el submarí, el comandant de l’esquadró transfereix la majoria de la tripulació de Sherman a altres vaixells, però promet a Sherman que l’avisarpa per a qualsevol reemplaçament disponible. El jove tinent Nick Holden (Tony Curtis), ajudant d’un almirall, és reassignat al Sea Tiger, tot i que no té cap tipus d’entrenament o d’experiència submarina.

Holden però, s’espabila com pot després que Sherman el converteixi en el oficial de subministrament. Incorpora al sergent de la Marina, Ramon Gallardo, un presoner fugit (va ser capturat per apropiar-se de propietat de la Marina per dirigir el seu propi restaurant a Manila), per obtenir desesperadament materials necessaris per a les reparacions i persuadeix al capità d’agafar a Ramon com a cuiner del vaixell. El que Holden i els seus homes no poden adquirir des dels magatzems base, en fan una “requisació de mitjanit” de diverses fonts militars i civils.

Reforçat i restablit a una condició poc navegable amb només un dels seus quatre motors dièsel operatius, el Sea Tiger navega a la mar després que un bruixot nadiu realitzi un encanteri de protecció per al viatge. El maquinista principal, Mate Tostin, havia avisat prèviament a Sherman que tenia el motor nº 1 i que respondrà pel nº 2 quan els torni a tenir junts, però que el 3 i el 4 ni somiar-ho. El número 1 funciona, però treu un fum negre com el carbó.

El Sea Tiger arriba a Marinduque, on Sherman accepta de mala gana l’evacuació de cinc infermeres. Holden se sent atret per la segona tinent Barbara Duran, mentre que Sherman té una sèrie de trobades vergonyoses amb la tinent subordinada i molt maldestre Dolores Crandall. Més tard, quan Sherman es prepara per atacar un enemic atracat a un moll, Crandall accidentalment colpeja el botó de “foc” abans que s’hagin transmès totes les configuracions al torpede. Es perd el petrolier i, en canvi, “enfonsa” un camió a terra. El Sea Tiger fuig enmig d’una pluja de projectils.

Una columna de fum del problemàtic motor nº 1 es pot veure des del quarter d’estribord. Sherman intenta deixar a terra a les infermeres a Cebu, però l’exèrcit es nega a acceptar-les, ja que els japonesos s’acosten. No poden obtenir els subministraments necessaris de fonts oficials i Sherman permet a Holden instal·lar un casino per adquirir-los dels soldats per a l’ús de la resistència. El cap de torpedos Molumphry ha estat demanant pintura. Holden aconsegueix obtenir una pintura com a primera capa de mini vermell i blanc, però no en té prou per pintar el casc complet. Barregen els dos colors donant com a resultat un imprimació pàl·lida de color rosa que el cap ha aplicat a contracor. Una incursió aèria japonesa força una sortida precipitada abans que la tripulació pugui aplicar la segona capa de color gris marí.

La ràdio de Tòquio fa mofa del misteriós submarí rosat, mentre que la marina americana creu que és un engany japonès, tot ordenant que l’enfonsin així que apareixi. Un destructor nord-americà avista el Sea Tiger, obre foc i després llança càrregues de profunditat quan el submarí es submergeix. Sherman intenta despistar-los llançant un torpede amb oli, mantes, coixins i armilles salvavides, perquè pensin que l’han enfonsat, però el destructor no es creu l’engany. Sota suggeriment de Holden, Sherman expulsa la roba interior de les infermeres. El sostenidor de Crandall convenç el capità del destructor que “els japonesos no tenen res d’això”, i deixa de disparar. El Sea Tiger, encara pintat de color rosa, arriba a Darwin sota la rialla de les altres tripulacions però pel seu propi peu

El flashback de Sherman acaba amb l’arribada de l’oficial de comandament del Sea Tiger, el comandant Nick Holden, la seva dona (l’ex teniente Duran) i els seus fills. Sherman promet el comandament a Holden d’un nou submarí nuclear, anomenat Sea Tiger. L’esposa de Sherman (l’antiga tinent maldestre Crandall) arriba tard amb les seves filles i topa al final amb el cotxe del seu marit, causant que quedi enganxat els para-xocs d’un autobús de la Marina. Quan s’allunya, arrossegant-se amb el seu cotxe, Sherman tranquil·litza a la seva dona dient-li que serà l’autobús serà detingut a la porta principal. El comandant Holden se’n va amb el Sea Tiger i la seva sortida final està marcada per un núvol de fum del motor dièsel nº 1.

dilluns, 27 d’agost del 2018

Las doce pruebas de Astérix (1976) (Les 12 travaux d’Astérix)

[636]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: René Goscinny, Henri Gruel, Albert Uderzo, Pierre Watrin
Guió: René Goscinny, Albert Uderzo

[ Animació, aventura, comèdia ] 1h 22min

Sinopsi

IMDb (7,7):
“Els gals tenen l’oportunitat de convertir-se en els nous mestres de l’imperi romà si poden resoldre dotze proves establertes per Julius Cesar.”

Crítica

Les pel·lícules d’Astèrix mai m’han agradat!

Després de tot amb el que vaig arribar a disfrutar de petit i no tan petit amb els àlbums d’Astèrix, quan he vist les pel·lícules d’Astèrix m’han deixat d’allò més fred. No li he trobat absolutament cap gràcia… ni tan sols el fet de recordar la lectura de l’àlbum. Les he trobat sempre dolentíssimes. No sé si per la diferència d’edat en que he llegit i visionat les versions o perquè l’animació europea estava en bolquers encara.

Amb tot, potser aquesta és de les millors.

Resum (amb espòilers)

Després que els gals derrotin a un grup de legionaris romans, una vegada més, dos d’ells comencen a preguntar-se si els gals són realment humans, ja que la seva força és tan extraordinària. Comencen a suposar que podrien ser déus, el que explicaria la seva aparent invencibilitat. Juli Cèsar no fa cas del suggeriment, però decideix viatjar al poble gal i oferir al seu cap un repte. Dona als gals una sèrie de 12 proves, inspirades per Hèrcules (però noves, ja que els 12 treballs estan obsolets). El cap reuneix els seus millors guerrers, Astèrix i Obèlix, per fer el treball. El romà Caius Tiddlus, home reconegut per la seva honestedat, es enviat amb ells com a guia i àrbitre.

Les dotze tasques:
  1. Córrer més ràpid que el campió dels Jocs Olímpics. Astèrix, ajudat per la poció màgica, segueix el campió fins que aquest últim xoca contra un pomer en un moment de distracció i perd la cursa.
  2. Llençar una javelina més lluny que el persa. La javelina del persa arriba a Amèrica del Nord (encara només habitada per indis, incloent un altre personatge Goscinny-Uderzo, Oumpah-pah), però la javelina d’Obèlix entra en una òrbita estable i persegueix el persa donant la volta al món fins el poble natiu americà.
  3. Guanyar a l’alemany. Cilíndric supera ràpidament a Obèlix amb una “tècnica de lluita que va aprendre en una terra llunyana”; però Astèrix demana demostracions que finalment deixen els propis braços i cames de Cilíndric lligat en nusos.
  4. Creuar un llac. El problema és que al mig del llac es troba l’illa de plaer, habitada per les belles sirenes. Obèlix torna als seus sentits després de descobrir que no hi ha senglars a l’illa i li demana a Astèrix que l’acompanyi.
  5. Sobreviure a la mirada hipnòtica d’Iris, l’egipci. Iris intenta fer que Astèrix contesti a la frase: “sóc de veritat”; però quan Astèrix trenca constantment la seva concentració per no prendre’s les coses seriosament, Iris inadvertidament es queda hipnotitzar.
  6. Acabar el dinar de Mannekenpix, el belga. El xef és famós per cuinar menjars gegants per als Titans: la tasca consisteix a menjar una de les seves menjars massives de tres plats “fins a l’última molla”. Obèlix devora un senglar amb patates fregides, un ramat d’oques, diverses ovelles, una truita feta amb vuit dotzenes d’ous, tota una banc de peixos, un bou, una vaca i una vedella, un munt de caviar (amb una sola peça de pa torrat), un camell i un elefant farcit d’olives. Això esgota la cuina, fent que Mannekenpix tingui un desgast nerviós, però decep a Obèlix, que ho considera “entrant”.
  7. Sobreviure a la cova de la bèstia. En una seqüència clarament abstracta de la pel·lícula, la parella ha d’entrar en una cova que ningú mai ha sortit de viure. Troben, entre altres mirades, una mà esquelètica que els dirigeix, tennis jugat amb cranis, ratapinyades i un metro (a l’estació de París Métro Alésia), abans de conèixer la Bèstia (que no es mostra a la pantalla). Després de sortir de la cova, Tiddlus pregunta què era la bèstia en realitat: Obèlix respon feliçment que era “molt saborós”.
  8. Cercar el permís A-38 a “El lloc que us envia”. Un edifici de múltiples plantes que torna boig qui entra, on es va fundar en la burocràcia i que comptava amb persones clínicament poc acollidores que dirigeixen tots els seus clients a altres persones poc útils a la resta de l’edifici. Astèrix finalment els retorna el seu propi joc demanant un permís imaginari, A-39, suposadament requerit per un nou decret, “circular B-65”, fent que les víctimes del personal no tinguessin cap ajuda i enviés el lloc a un caos. Eventualment, l’Astèrix té el permís A-38 pel prefecte, només per fer-lo sortir i deixar de causar problemes. El prefecte mateix es torna boig del xoc de la seva pròpia ajuda útil impensable.
  9. Creuar un barranc sobre una corda fluixa invisible, sobre un riu ple de cocodrils. Finalment els herois lluiten contra els cocodrils i creuen el riu.
  10. Pujar una muntanya i respondre l’enigma de l’ancià. Després d’una dura pujada del pic nevat, el desafiament del vell de la muntanya és determinar, amb els ulls embenats, quina pila de robs es va rentar amb Olympus, “el detergent dels déus”. Astèrix realitza aquesta tasca fàcilment en una paròdia d’anuncis de detergent de rentat. Aquest últim realment impressiona els propis déus olímpics, fins que Minerva suggereix que la divinitat es concedeix als gals; Júpiter es nega a fer-ho.
  11. Passar una nit a les planícies embruixades. La plana, perseguida pels fantasmes dels soldats romans caiguts, no és un lloc fàcil de dormir. Obèlix intenta lluitar contra ells, però no pot fer mal als fantasmes. Astèrix es desperta per la commoció i finalment es queixa, fins que els fantasmes surten.
  12. Sobreviure el circ Màximus. Quan la parella es desperta després d’una nit a les planes, es troben a Roma amb els seus compatriotes, que han estat portats a lluitar al circ Màximus. Després de colpejar els gladiadors, els animals són enviats i els gals converteixen el circ Màximus en un circ actual.
Després que els gals triomfen en cada tasca, Cèsar accepta que són déus, els dona control de l’Imperi Romà i es retira a viure amb Cleòpatra en una petita casa del país. Caius Tiddlus pren la seva recompensa retirant-se a la illa del Plaer. A la festa del poble, Obèlix li demana a Astèrix si els gals realment han conquerit Roma. Astèrix li diu que tot el que els va passar era un dibuix animat, en el qual tot és possible. Obèlix aprofita això i es transporta a ell mateix i el seu senglar a la illa del Plaer, per gaudir-ne.

90 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

90 Kg


diumenge, 26 d’agost del 2018

Disenchantment (2018) S01

[73]

Valoració



Fitxa tècnica

Creadors: Matt Groening, Josh Weinstein
Veus de doblatge: Abbi Jacobson, Eric André, Nat Faxon

[ Animació, aventures, comèdia ] 10 capítols de 27 - 36 min

Sinopsi

IMDb (7,4):
“Les desventuras medievals d’una princesa borratxa, el seu entranyable elfo i el seu dimoni personal.”

Crítica

Original i divertida… ha d’anar a més, però.

Com en anglès té un nom impronunciable, cal dir “la sèrie del creador dels Simpsons”. Amb això, sembla, que ja ho has dit tot. La veritat és que, d’entrada, és un pèl lenta, però cal dir que, com a mínim, hi ha una història darrera i tot sembla molt pensat i repensat.

A mi m’ha agradat molt, especialment aquesta barreja de 2D i 3D en el moment que ens ensenyen el castell i la ciutat a vista d’àliga, però en instants tan curts, que venen ganes que siguin més llargs només per ensenyar-nos els mil i un detalls del castell i de tota la ciutat. De la mateixa manera que venen ganes de conèixer els detalls de les diferentes races que poblen aquesta ciutat medieval distòpica, com per exemple la reina.

Està de més dir-ho, però sembla que la segona temporada promet.

dissabte, 25 d’agost del 2018

#funnywordsgift (194)

“Who sows winds, collects storms.”

[194]

divendres, 24 d’agost del 2018

Bride Stories 9 (2016)

[100]

Valoració



Fitxa tècnica

  • Manga Taishō 2014

Kaoru Mori (guió, dibuix i tinta)
(Otoyomegatari - A Bride’s Story)

[ Manga, seinen, slice of life ] (ed. 2018)
Norma Editorial

10 capítols (52-61) (+1 extra) - 228 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (15 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Les negociacions entre la família de Priya i la d’Umar sembla que avancen, sense pressa però sense pausa… i això no fa més que preocupar la pobra Priya, que ha de cosir tot el seu aixovar des de zero abans de poder casar-se. Per si això fos poc, la jove vol demostrar-li a Umar la seva estima, i això els farà viure més d’una inesperada aventura.”

Crítica

Fins ara, el millor volum de tots…

I amb més contingut i pàgines de les habituals. La història de Priya, ara mateix, és bastant més interessant que la dels protagonistes principals, Amira i Karluk. Potser és el personatge del que més ha explicat interioritats. M’està agradant molt!

Ara tocarà esperar-se un mínim de 6 mesos per llegir l’últim volum publicat fins ara al Japó (el 10). Allà va ser pel febrer de 2018, fet que em recorda l’anar al cinema quan era petit, on aquí arribaven les pel·lícules d’estrena un mínim de 6 mesos després de la seva estrena a Barcelona, i aquest tipus de manga necessita un mínim d’un any des de la seva edició al Japó respecte l’edició espanyola.