[477]
Valoració
Sinopsi
Whakoom:
“Tot sobre dues persones enfrontant-se a la seva sexualitat, desfent-se dels seus cossos i barrejant-se. A l'altre costat llunyà on puc anar amb tu. El drama del grup Seishun s'ha completat!”
Crítica
Final de la història! Amb el final de l’anterior volum, vaig recuperar l’interès en la història que se n’havia anat de mare…
L’Oshimi ha tancat, en el mateix any, dues històries que tenia començades des de fa temps:
Chi no wadachi des de 2017 amb 17 volums (28/09/23) i aquesta
Okaeri Alice des de 2020 amb 7 volums (06/10/23). En publicació en revista, però, ha finalitzat abans
Okaeri Alice i després
Chi no wadachi tot i que en la publicació del
tankōbon (volum) ha estat al revés.
Vista la història, amb perspectiva, haig de dir que, d’entrada, no em deia res; m’era bastant aliena. Després la història s’ha “complicat” amb situacions sexuals forçades que, en principi, jo qualificava de
fan-service pel públic
shōnen (jove). Al final de tot, però, haig de reconèixer que la història està ben plantejada i ben desenvolupada i, com bé anuncien alguns entesos, és un crit ofegat de desesperança d’aquella gent que no té una sexualitat coincidient amb les etiquetes i estàndards de la societat actual, com és el cas del mateix autor segons les seves pròpies paraules.
(L’últim capítol l’he llegit la primera quinzena d’agost. L’entrada quedarà publicada en el moment que estigui disponible la portada.)
Resum (amb espòilers)
Després que el Yōhei s’intentés tallar la cuca, i havent rebut la visita a l’hospital de el/la Kei, la Mitami i la Ren, el Yōhei manifesta que vol compartir l’amor amb el/la Kei més enllà de la masculinitat o feminitat.
La Mitami no està conforme en que la deixin enrera. El/la Kei la morreja i li diu que també pot renunciar a ser dona, però la Mitami es despedeix i s’abraça a la Ren.
Recuperat de l’hospital el Yōhei visita el/la Kei li talla el cabell tal i com van prometre, al mateix temps que comparteixen records d’infància.
Un capítol i mig “buit”, dedicat a mostrar en imatges metafòriques el concepte fusionar, i després, encara més pàgines d’imatges, sense pràcticament diàleg, per mostrar un nou inici per cadascú, per deixar l’obra acabada.
En el capítol final, han passat els anys, han acabat la universitat i el Yōhei està pensant en escriure-li una carta al/la Kei per explicar-li com li va en l’actualitat. Manté el contacte amb la Mitami i la Ren. Mentre passeja pel parc se la troba i acaba amb un “Benvinguda! He tornat.”