Ricard Vilanova: de juliol 2021

dissabte, 31 de juliol del 2021

Made in Abyss 7 (2018)

Valoració

Fitxa tècnica

Akihito Tsukushi (guió, dibuix, tinta i color)
(Made in Abyss - Meido in Abisu)

[ Manga seinen, fantasia ] (ed. 2019)
Ivréa

5 capítols (43-47) - 160 pàg. b/n + cobertes - 150 x 210 mm (10 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Riko i companyia arriben a la sisena capa de les profunditats on es troben el llogaret de les ombres.

Cadascun dels habitants de el lloc atorga valor a coses diferents i peculiars. El llogaret es va fundar sobre l'intercanvi de productes. El nostre trio protagonista explora aquests nous horitzons a mesura que va coneixent a les diferents personalitats que l'habiten, quan de sobte Riko experimenta la desesperació en carn pròpia a l'veure el que Nanachi ha fet.

Benvinguts a el setè tom d'aquesta apassionant aventura en la qual el misteriós i la quotidianitat es donen la mà!”

Crítica

Costa de seguir…

Almenys, però, en la lectura física ja no se’m fa tant pesat. Ara bé, hi ha una lluita en la que és bastant difícil identificar qui és qui per no tenir cap referència clara i objectiva de com són.

En algun moment m’ha donat la sensació que estava improvitzant, i molt, però ara veig que tot comença a tenir un mínim de sentit, tot i que cap dels nous personatges tenen una aparença identificable.

Llegit via scans primer fa 3 anys i comprat l’exemplar després.

Col·lecció

#funnywordsgift (347)

“I make myself crosses…”

[347] (“Me’n faig creus…”)

dimecres, 28 de juliol del 2021

Ijiranaide, Nagatoro-san (2021) S01

[150]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Hirokazu Hanai
Guió: Taku Kishimoto, Nanashi (manga, pseudònim)
Veus de doblatge: Sumire Uesaka, Daiki Yamashita, Mikako Komatsu

[ Animació, comèdia, romanç ] 12 capítols de 24 min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“A l’escola secundària Hayase Nagatoro li encanta passar el temps lliure fent una cosa, i això és intimidar al seu Senpai. Després que Nagatoro i els seus amics ensopeguen amb els dibuixos de l’aspirant artista, troben plaer en assetjar sense pietat el tímid Senpai.”

Crítica

M’ho he passat tan bé…

Sense tenir res especial, és molt divertida. Un descobriment totalment a l’atzar, en saber que començaven a editar el manga aquí. Hi ha hagut un moment que no tenia clar si era hentai o no, però superada aquesta visió limitada d’etiquetar les coses, he xalat com un nan.

El disseny dels personatges –dibuix i personalitat– és molt encertat i sobretot molt ben fet. M’agrada molt aquest dibuix. La seqüència de l’ending amb colors plans i apastelats, en contrast amb els colors vius de la sèrie, i alguna imatge real sutil de fons, de traca i mocador.

Resum (amb espòilers)

Naoto Hachioji és un introvertit estudiant de segon curs de l’institut Kazehaya que prefereix evitar les interaccions socials i dibuixa manga en el seu temps lliure. Un dia, a la biblioteca de l’escola, una noia de primer any, Hayase Nagatoro, descobreix sense voler el seu manga, l’anomena "Senpai" i el pren en burla fins al punt de fer-lo plorar. Freqüenta la sala de l'Art Club on ell es queda i continua intimidant-lo per la seva tímida personalitat i els seus interessos otaku, de vegades de manera sexualment suggerent, anomenant-lo obscè. Mentre continua empenyent-lo a ser més assertiu, Senpai desenvolupa un enamorament contra Nagatoro a la sortida, i gradualment surt de la seva closca i s’implica a si mateix en la seva vida.

Senpai es troba amb els amics de Nagatoro (Gamo, Yosshii i Sakura), que al principi semblen ser noies cruels i poc profundes de l’institut que només busquen turmentar Senpai, però s’enganxen a la indiferència mútua de Senpai i Nagatoro i es converteixen en amics solidaris. acosteu els dos. La presidenta semi jubilada de l'Art Club apareix i intenta tancar el club, però després d'un repte de concurs durant el festival de cultura, permet que continuï. El proper curs escolar, el cosí petit de la presidenta s’inscriu a l’institut i s’incorpora a l’Art Club. (Això últim sembla l’explicació del manga; la sèrie no arriba tan lluny.)

dimarts, 27 de juliol del 2021

93 Kg

93 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

dilluns, 26 de juliol del 2021

La cantina de medianoche 2. Tokyo Stories (2009)

[124]

Valoració

Fitxa tècnica

Yarō Abe (guió, dibuix i tinta)
(Shin'ya Shokudō - Midnight Diner)
Volums 3 (2009) i 4 (2009)

[ Manga seinen, social, gastronomia ] (ed. 2019)
Astiberri

28 capítols (30-57) - 296 pàgines b/n - 148 x 210 mm

Sinopsi

Whakoom:
Aquesta minúscula taverna no té nom, el seu amo tampoc. No obstant això, al barri de Shinjuku, tothom els coneix. Oberta des de les dotze de la nit fins a les set de la matinada, acull els noctàmbuls de Tòquio: boxejadors, prostitutes, actors porno, policies i yakuzas acaben allà per prendre sake, brou, ramen o sopa de miso, segons el que hi hagi a la cuina. Cada plat dóna lloc a una trobada, una història.

La cantina de mitjanit, una autèntica crònica social i culinària, és un supervendes al Japó, on s'han produït dues pel·lícules basades en el màniga, que també té sèrie televisiva en Netflix, amb el títol Midnight Diner: Tòquio stories. A mig camí entre ficció, màniga i documental, la seva adaptació entraria en el que s'anomena "drames culinaris" o "gourmet drames" com Samuraï Gourmet, que s'inspira en El gurmet solitari i la seva seqüela Passejades d'un gourmet solitari (Astiberri, 2010 i 2016). Immersions gastronòmiques que permeten d'altra banda esbossar un retrat de la societat nipona, les seves frustracions i contradiccions.

La cantina de medianoche va guanyar el Premi Shogakukan en 2009, el Premi de la crítica ACBD Àsia de 2017, i aquest segon volum de la sèrie va formar part dels "essencials" del Festival Internacional de Còmic d'Angoulême de 2019.

Crítica

Per llegir tranquil·lament i mica en mica…

Aquest segon volum de l’edició espanyola correspon al tercer i quart volum de la sèrie original japonesa. A dia d’avui hi han publicats 23 volums i sembla que Astiberri ha decidit publicar-los de dos en dos: el primer volum corresponia als volums japonesos primer i segon i el segon volum als tercer i quart. Aquí tenim publicats fins el volum quart.

Com vaig comentar amb el primer volum, hi vaig arribar gràcies a la sèrie live action de Netflix magistralment realitzada. Ara, la lectura del manga, no té la novetat que va suposar llegir-ne el primer, però és igual de bo. Això sí, aquest manga sí cal llegir-lo molt a poc a poc, assaborint-lo com un bon plat i no dependre’n de la lectura immediata, doncs justament està fet per anar llegint capítol per capítol, sense pressa.