Valoració
Fitxa tècnica
Waka Hirako (guió, dibuix i tinta)
(My Broken Mariko - My Broken Mariko)
[ Manga josei, ] (ed. 2021)
Milky Way Ediciones
4 capítols + història extra + capítol extra - 194 pàgines - 130 x 180 mm
Sinopsi
Whakoom:
“Durant una sortida de treball, l'esquerpa oficinista Shiino s'assabenta d'una notícia en un xiringuito de menjars: la seva amiga Mariko ha mort. En conèixer la tràgica notícia de la sobtada desaparició de la seva amiga, Shiino decideix actuar… Una esquinçadora història que descriu els vincles que uneixen les ànimes de dues dones…”
Crítica
Una esgarrapada que t’esquinça l’ànima!
Feia temps que anava darrera d’aquest volum, aprofitant que si fa no fa des de principi d’any estava disponible a la biblioteca. La poca solidaritat d’algun lector que va tenir el volum a casa seva tot un mes i encara més temps sobrepassant el temps ‘legal’ de prèstec, ha fet que hagi tardat més del compte en poder-li fer la lectura que tantes ganes tenia per les diverses crítiques i valoracions llegides.
Dues històries al preu d’una. Per una banda hi ha la història de la Mariko explicada mitjançant records de la Shii que, sense dir gaire, ho diu tot. I després, encara no sé a hores d’ara ben bé sota quina justificació, una història curta de l’oest americà. Per acabar amb tres pàgines recordatori de la Mariko.
Un dibuix que malauradament no estem massa acostumats a veure, però que és molt expressiu i personalment m’agrada molt. La història molt ben relatada, però amb aquest final obert de “pensa el que vulguis” i la cruesa de la pròpia història, et deixen amb un mal cos.
Llegeixo que n’estan preparant un live action amb previsió d’estrena aquest mateix any.
Resum (amb espòilers)
La Shii treballa d’oficinista i, en un descans de la feina per dinar, sent per la televisió que han trobat el cos mort d’una noia que, casualment era la seva amiga durant la secundària.
A través de flashbacks sabem que la Mariko, l’amiga de la Shii, que sempre apareixia a l’institut plena de ferides i morats, de ben joveneta va ser violada pel seu pare repetidament i que la seva mare, a sobre, li tirava la culpa a ella perquè el provocava. En marxar la mare, el pare li va agafat gust a les pallises i eren cada cop més bèsties.
En morir la Mariko, suïcidada llençant-se des d’un quart pis, la Shii pren la determinació de presentar-se a casa del pare de la Mariko i endur-se l’urna amb les cendres. Ha de mig enganyar a la nova parella del pare de la Mariko, però, quan es descoberta pel pare i després de la primera patada, ensenya un ganivet per defensar-se i surt amb les cendres saltant per la finestra. En tota la història es van repetint els records de la Shii sobre la Mariko.
Decideix anar al cap de Marigaoka perquè, en un moment determinat, en les seves sortides amb la Mariko, aquesta va fer un comentari innocent i sense massa sentit en què deia que li agradaria anar-hi algun dia. Agafa un autobús, però només arribar al lloc, un motociclista li roba la motxilla amb els diners i les cartes de la Mariko que li van despertant els diferents records.
Un pescador que passava per allà li dona diners per poder tornar, però se’n va a un bar i s’emborratxa. L’endemà es desperta en un banc al costat de la platja amb el pescador protegint-la d’un suposat acosador que hi ha per la zona. Finalment, arriba on vol deixar les cendres i comença a discutir amb l’urna i l’amenaça amb tirar-se al mar. El pescador, la salva de tirar-se, just en el moment en què un noia demana auxili d’un acosador amb el casc de moto posat.
La Mariko no s’ho pensa, es desfà del pescador que l’impedia llençar-se a l’aigua, agafa l’urna i li comença a donar cops a l’acosador, amb la mala sort que se li escapa l’urna i, per salvar-la, es llença al buit. Cau a l’aigua, però se salva. El pescador està esperant-la fora. Finalment recupera la motxilla i les cartes i torna a la ciutat. Allà l’espera a la porta un bossa amb les sabates que s’havia deixat a casa del pare de la Mariko i unes cartes de la Mariko que la nova parella del pare li havia posat. Les llegeix i sembla que es queda tranquil·la.
És un final inconclús i totalment especulatiu.
==
En acabar aquesta història, suposo que per acabar d’omplir pàgines per treure un volum, hi ha una història que no té res a veure sobre un mafiós americà al desert, intentant passar la frontera després d’haver traït els seus còmplices matant-los i emportant-se un bossa plena de diners. Es troba amb un jove indi analfabet i abandonat pels seus pares, Yiska, que l’ajuda a arribar a la frontera. Es creuen converses paterno filials, fins que són descoberts pels mafiosos i comença un intercanvi de trets. El mafiós protagonista, malferit, mata la resta i paga el promès a l’indi.
==
Finalment hi han tres pàgines més d’algun record dispers de la Shii sobre la Mariko.
