[108]
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció:
Hayao Miyazaki
Guió:
Hayao Miyazaki (novel·la:
Diana Wynne Jones)
Música:
Joe Hisaishi
Estudi:
Studio Ghibli
Veus de doblatge:
Chieko Baisho,
Takuya Kimura,
Akihiro Miwa
Estrena:
05/09/04
Títol original:
ハウルの動く城
[ Animació, aventura, drama romàntic, fantasia, familiar ] 1 h. 59 min.
Wikipedia |
MyAnimeList (8,66)
(935.329)
Sinopsi
IMDb (8,2)
(455K):
“Quan una jova insegura és maleïda amb un cos vell per una bruixa rancuniosa, la seva única oportunitat de trencar l’encanteri es troba amb un jove mag autoindulgent encara insegur i els seus companys per tornar a casa.”
Crítica
Grata sorpresa!
Basada en la novel·la de
Diana Wynne Jones de 1986.
A mi em va agradar bastant més
El viatge de Chihiro (2001) –amb notable diferència–, però aquesta tampoc es queda massa enrera. I el que més greu em sap de tot, és no haver-me’n assabentat abans de l’existència d’aquesta pel·lícula i d’haver-me perdut l’inici. Però això ho arreglarem ràpidament…
;-) De moment, és de molt agrair veure pel·lícules de qualitat sense interrupcions per anuncis, i en aquest cas concret en un doblatge català correcte.
Una història densa de nassos, com correspon a la “mitologia” japonesa, un pèl difícil d’empassar per un nen… que a mi ja m’agrada, però com encara penso com un nen…
;-) L’únic personatge que no m’ha agradat, gràficament, és el noi protagonista perquè és massa manga estereotipat… m’agrada més el barroquisme de la vella/jova… que per altra banda és clavada a les bruixes bessones d’
El Viatge de Chihiro…
Resum (amb espòilers)
La Sophie, una jove modista i la gran de tres germanes, es troba amb un mag anomenat Howl de camí a visitar la seva germana Lettie. En tornar a casa, coneix la bruixa de l’erm, que la transforma en una dona de 90 anys. Buscant trencar la maledicció, la Sophie marxa de casa i marxa pel camp. Coneix un espantaocells viu, a qui anomena Cap de nap. Ell la condueix al castell en moviment del Howl, on ella entra sense invitació. Posteriorment coneix el jove aprenent del Howl, el Markl, i un dimoni de foc anomenat Càlcifer, la font de la màgia i el moviment del castell. El Càlcifer fa un tracte amb la Sophie, acceptant trencar la seva maledicció si trenca el seu vincle amb el Howl. Quan apareix el Howl, la Sophie anuncia que ha estat contractada com a dona de neteja.
Mentrestant, la nació de la Sophie es veu atrapada en una guerra amb un regne veí, que busca el seu príncep desaparegut. El rei convoca al Howl per lluitar a la guerra. Tanmateix, el Howl decideix enviar la Sophie al rei, amb el pretext de ser la seva mare, per dir-li que el Howl és massa covard per lluitar. Abans de marxar, regala a la Sophie un anell encantat que la porta al Càlcifer i garanteix la seva seguretat. La Sophie coneix la Suliman, la bruixa principal del rei, i també la bruixa de l’erm, a qui la Suliman castiga drenant tot el seu poder i tornant-la a la seva veritable edat, reduint-la així a una dona inofensiva i molt gran. La Suliman adverteix a la Sophie que el Howl tindrà la mateixa sort si no lluita pel rei. El Howl arriba llavors per rescatar la Sophie. La Suliman intenta atrapar-lo convertint-lo en un monstre, però amb l'ajuda de la Sophie es recorda a si mateix i amb prou feines evita la mort. El duet s'escapa juntament amb l'antiga bruixa de l’erm i el gos de la Suliman, el Heen. Els soldats irrompen a les cases tant del Jenkins com del Pendragon (els dos sobrenoms del Howl), trobant que no són més que edificis abandonats camuflats; la porta màgica del castell havia permès viatjar per les dues falses vitrines.
La Sophie s'assabenta que la vida del Howl està d'alguna manera lligada a la del Càlcifer i que el Howl s'ha anat transformant en una criatura semblant a un ocell per interferir amb els dos bàndols de la guerra, però cada transformació fa que sigui més difícil que torni a la forma humana. Aleshores, el Howl té el castell vinculat màgicament a la casa de la Sophie, aparcant el propi castell als afores de la ciutat. Uns dies després, la ciutat és bombardejada per avions enemics i els seguidors de la Suliman ataquen la casa i la botiga de barrets de la Sophie. El Howl surt per protegir el grup. Aleshores, la Sophie fa sortir a tothom de la casa i treu al Càlcifer de la llar de foc, que col·lapsa el castell. La bruixa de l’erm s'adona que el Càlcifer té el cor del Howl i agafa el dimoni de foc i comença a cremar-se. La Sophie s'espanta i aboca aigua sobre la bruixa, la qual cosa apaga el Càlcifer. La resta del castell es divideix llavors en dos; la Sophie cau per un avenc i es separa del grup.
Seguint l'anell encantat, la Sophie s'endinsa en una escena del passat, on veu com un jove Howl atrapa una estrella fugaç, el Càlcifer, i li dona el seu cor. La Sophie els demana que la trobin en el futur mentre és teletransportada. Ella torna al present, troba al Howl i es reuneixen amb els altres. La bruixa torna el cor del Howl i la Sophie el torna a col·locar dins del Howl, ressuscitant-lo i alliberant el Càlcifer, tot i que decideix quedar-se. La maledicció de la Sophie està trencada, tot i que els seus cabells segueixen sent blancs. Després d'haver fet un petó al Cap de nap a la galta, ell torna a la seva forma humana, revelant-se que és el Justin, el príncep desaparegut del regne enemic. Revela que només el petó del seu veritable amor pot trencar la seva maledicció. Després de veure que l'afecte de la Sophie es troba amb el Howl, es dirigeix ràpidament cap a casa per aturar la guerra, però promet que els tornarà a veure. La Suliman, mirant a través d'un globus de cristall, també decideix posar fi a la guerra. Algun temps després, els bombarders volen sota un cel fosc sobre un paisatge verd i recuperat que es dirigeixen a una altra guerra, mentre la Sophie, el Howl i els altres viatgen en la direcció oposada en un nou castell volador. Mentre el castell s'enlaira, el Howl i la Sophie es fan un petó al balcó del castell.
