96 Kg

96 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

¿Eres mi madre? Un drama cómico (2012)

[397]

Valoració

Fitxa tècnica

Alison Bechdel (guió, dibuix, tinta i color)
Rocío de la Maya (traducció)   |   María Eloy-García (retolació)
(Are You My Mother? A Comic Drama)

[ Còmic americà, novel·la gràfica, biografia, LGBTIQ+ ] (ed. 2012)
Reservoir Books (Penguin Libros - Penguin Random House Grupo Editorial)

7 capítols - 304 pàgines b/n + 1 color - 151 x 231mm
Wikipedia

Sinopsi

Whakoom:
“Si has llegit la primera novel·la gràfica d'Alison Bechdel, Fun Home. Una família tragicòmica pots obviar aquest text de contraportada per submergir-te immediatament en la lectura d'un dels llibres de l'any. Si, per contra, encara no has llegit Alison Bechdel, estàs d'enhorabona, ja que en aquest nou relat gràfic Bechdel ha superat un talent artístic que ja li ha valgut una infinitat de premis i aplaudiments per part de la crítica i dels lectors. A Ets la meva mare? Bechdel ens descriu la relació amb la seva mare, una dona molt especial: lectora voraç, amant de la música, apassionada actriu amateur i esposa infeliç a causa de l'homosexualitat del seu marit, una dona les aspiracions artístiques de la qual van créixer coincidint amb la infància d'Alison. Amb un estil commovedor alhora que agut, Bechdel busca respostes a la seva infància en aquest meravellós recorregut per la seva vida.”

Crítica

En la meva opinió, mil vegades millor encara que Fun Home…

Una petita pista per qui vulgui llegir aquest llibre (perquè aquesta n’és una altra: això deixa de ser còmic o novel·la gràfica per convertir-se en un llibre… il·lustrat, si vols, però llibre) és que, la referència del títol com un drama còmic, és que, de còmic (en el sentit de graciós), no en té res.

Tant Fun Home com ¿Eres mi madre? són, suposadament, biogràfics de la vida del pare i de la mare de l’autora, però en realitat, amb el que et trobes, és una introspecció ben profunda de la vida de l’autora en què els pares només en són l’excusa.

Millor tractament del color que a Fun Home (2006) i potser, també, millor treball del dibuix. I, per contra, em passa un mica com a l’obra anterior: se’m fa farrogosa per excés de referències literàries i de psicologia alienes que em sobrepassen totalment.

Si no fos per l’abrumadora càrrega literària de l’obra, ens podríem centrar en la meravella del dibuix i la manera de colorejar-lo, però el contigut avasagador ho amaga tot.

Impossible no fer referència a l’enorme feina de retolació –en la traducció i en l’original, és clar– d’aquesta obra.

La còpia disponible de biblioteca, malauradament estava plena de pàgines plegades per la cantonada com a punt de llibre i, a destacar, tot ple d’annotacions d’alguna estudiant de psicologia (això és una conjuntura totalment subjectiva per part meva pel que fa a la carrera d’estudi i al gènere de l’estudiant).

Resum (amb espòilers)

Ets la meva mare? consta de set capítols, cadascun introduït per una descripció d'un somni que va tenir Bechdel. Aleshores, el somni s'interpreta i s'explica en el context de diversos esdeveniments de la vida de Bechdel, fent-ho fent un salt cap enrere i endavant en el temps. El llibre cobreix els esdeveniments que van passar abans de néixer fins al procés d'edició, Ets la meva mare? mateix. El llibre és l'intent de Bechdel d'enfrontar-se a la seva relació amb la seva mare, una actriu amateur poc afectuosa atrapada en un matrimoni amb un homosexual tancat. En explorar la manca de calidesa de la seva mare, Bechdel complementa els seus propis records amb idees del psicoanalista Donald Winnicott, especialment en referència a la seva noció del jo veritable i el jo fals i la seva teoria sobre els objectes de transició. Tot i que diverses escenes que representen visites a psicòlegs més tard a la vida deixen clar que la infància de Bechdel va deixar una empremta preocupant en la seva vida adulta, el llibre acaba amb una nota edificant, concloent amb les línies: “Hi havia una certa cosa que no vaig obtenir del meu mare. Hi ha una manca, un buit, un buit. Però en el seu lloc, ella m'ha donat una altra cosa. Alguna cosa, diria jo, que és molt més valuosa. Ella m'ha donat la sortida.”

Igual que Fun Home, Ets la meva mare? incorpora diverses altres obres a la història per ajudar a il·luminar la narració. A més dels escrits de Donald Winnicott, Bechdel extreu de les obres de la poeta i assagista feminista Adrienne Rich, To the Lighthouse i A Room of One's Own de Virginia Woolf, les obres de Sigmund Freud, l'adaptació televisiva de 1967 de The Forsyte Saga, Don Giovanni de Mozart, L'avar de Molière i moltes altres obres.

Inuyasha (2001) S02

[333]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Masashi Ikeda
Guió: Katsuyuki Sumisawa (manga: Rumiko Takahashi)
Música: Kaoru Wada
Estudi: Sunrise
Veus de doblatge: Kappei Yamaguchi, Satsuki Yukino, Kōji Tsujitani
Emissió 28/05/01 - 10/12/01
Títol original: 犬夜叉

[ Animació, acció, aventura, fantasia, romanç, shōnen ] 27 capítols de 22 min. (28-54)
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

IMDb (7,9):
“Una adolescent viatja periòdicament en el temps al Japó feudal per ajudar un jove mig dimoni a recuperar els fragments d'una joia de gran poder.”

Crítica

De moment, encara no me n’he cansat…

Basat en un manga de Rumiko Takahashi ja conclòs publicat entre 1996 i 2008 amb un total de 56 volums. La sèrie original té 7 temporades dobles (26-29 capítols) amb un total de 167 capítols, però també té una sèrie seqüel·la, Inuyasha: The Final Act (Inuyasha Kanketsu-Hen), d’una temporada (2009-2010). A continuació segueix una post-seqüel·la, Yashahime: Princess Half-Demon (Han'yō no Yashahime), de dues temporades (2020-2022). També hi han quatre pel·lícules (2001, 2002, 2003 i 2004).

En algun lloc apareix escrit com InuYasha.

No hi han períodes de descans entre l’emissió de les sis primeres temporades. Es van emetre els capítols setmana rera setmana des de l’any 2000 (primera temporada) fins el 2004 (sisena temporada); l’any 2009 va començar la setena temporada.

Temporades

• Inuyasha (2000) S01
• Inuyasha (2001) S02
• Inuyasha (2001) S03
• Inuyasha (2002) S04
• Inuyasha (2003) S05
• Inuyasha (2004) S06

Ordre correcte de visualització d’Inuyasha

• Inuyasha (2000) S01
• Inuyasha (2001) S02
• InuYasha The Movie: Affections Touching Across Time (2001)
• Inuyasha (2001) S03
• Inuyasha (2002) S04
• InuYasha The Movie: The Castle Beyond The Looking Glass (2002)
• Inuyasha (2003) S05
• InuYasha The Movie: Swords of an Honorable Ruler (2003)
• Inuyasha (2004) S06
• InuYasha The Movie: Fire on The Mystic Land (2004)
• InuYasha: The Final Act (2009) S07
• Yashahime: Princess Half-Demon (2020) S01
• Yashahime: Princess Half-Demon (2021) S02

Resum (amb espòilers)

28.- Miroku cau en una trampa perillosa. Enganyat per un dimoni de mantis religiosa disfressat de bella princesa, Miroku acaba danyant la vora del seu túnel de vent mentre lluita contra ella. Ha de tornar al seu mestre Mushin per curar la seva mà dreta. Els problemes sorgeixen quan el seu amo acaba posseït per un dimoni de cuc i intenta matar el debilitat Miroku. Després que els altres troben en Miroku, es descobreix que un encantador de cucs dimonis controla Mushin. Després que tots els dimonis hagin estat expulsats, l'encantador de cucs de dimonis és aniquilat i Mushin ja no està posseït.

29.- El patiment de Sango i la vida de Kohaku. En Naraku ressuscita en Kohaku amb un tros de la Joia Shikon, encara que el record d'aquest últim s'esborra, considerant que el trauma és insuportable, reben l'ordre d'atacar a l'Inuyasha. En Sango segueix en Kohaku, passant per un escut espiritual incrustat en un bosc, on es troba en Naraku. Utilitzant en Kohaku com a palanquejament, Naraku ofereix deixar que Kohaku visqui per sempre si en Sango li porta la llegendària espasa Tetsusaiga.

30.- Tetsusaiga és robat! Enfrontament al castell de Naraku! Mentre l'Inuyasha i el Kohaku s'enfronten al combat, en Sango sucumbeix a robar Tetsusaiga i fuig. Sango aviat descobreix que Naraku ha posseït la forma de Kagewaki Hitomi, el senyor el pare del qual els va contractar la fatídica nit que els seus parents van ser assassinats. Ella demostra no ser rival contra Kohaku, veient que encara es preocupa per ell. És fins que arriba en Kagome Higurashi per rescatar en Sango de Naraku.

31.- Jinenji, amable però trist. Inuyasha i Kagome van a una ciutat a la recerca d'herbes medicinals per a Sango i Kirara. Els dos acaben coneixent el gentil cavall gegant hanyō Jinenji, que està sent acusat de matar gent del poble. L'Inuyasha parteix per trobar la font del veritable yōkai mentre en Kagome intenta millorar l'autoestima d'en Jinenji. Tocada per la seva bondat, Jinenji acaba protegint a Kagome dels veritables yōkai i aconsegueix l'acceptació de la gent del poble.

32.- Kikyo i Inuyasha, al miasma. Naraku es sorprèn al saber que Kikyo encara és viu. Mentrestant, Inuyasha, Kagome, Miroku, Sango i Shippo estan investigant les aparicions dels yōkai a les muntanyes, a les quals Kikyo arriba de sobte poc després. Els yōkai són lluitats, malgrat que les ànimes dels yōkai derrotats es fusionen amb Naraku. Després d'haver guanyat un nou cos, Naraku segresta Kikyo i desapareix.

33.- Kikyo, capturat per Naraku. Inuyasha, Kagome, Miroku, Sango i Shippo, mentre busquen Kikyo, cauen en una trampa mortal posada per Naraku perquè tots seran destruïts per les il·lusions de les seves pors més profundes. La Kagome, immune a l'encanteri a causa dels seus fragments de la joia Shikon, troba la Kikyo no menys que hostil i freda cap a ella, mentre que Kikyo s'emporta els seus fragments de la joia Shikon per donar-los a Naraku.

34.- Tetsusaiga i Tenseiga. En Sesshomaru, insatisfet amb la seva espasa Tenseiga, vol que el vell i distrait ferrer Totosai li forgi una altra. El Totosai, poc disposat, fa que Inuyasha el defensi, provocant que els germans lluitin. Totosai revela l'herència de l'espasa d'en Sesshomaru abans de crear una diversió per permetre que l'Inuyasha i els seus companys marxin. Poc després de marxar, Totosai és atacat per Sesshomaru. Una vegada més, l'Inuyasha lluita contra el seu germà gran com a protecció de Totosai, però ara ha d'enfrontar-se a la nova defensa de l'urpa d'un drac d'en Sesshomaru.

35.- El veritable propietari de la Gran Espasa! Mentre Inuyasha i Sesshomaru continuen lluitant per la possessió del Tetsusaiga, ambdós germans descobreixen el poder i la força inesperats de les seves respectives herències. Després de la baralla, un Sesshomaru ferit és ajudat pel jove orfe Rin. Koga, el líder de la tribu oriental dels llops yōkai, es veu atacant els habitants del poble, a la recerca dels fragments de la joia Shikon. Sesshomaru troba la Rin, que va ser assassinada pels llops d'en Koga, i la ressuscita utilitzant el Tenseiga, adonant-se de la seva veritable força i poder per curar i salvar vides.

36.- Kagome segrestat per Koga, el dimoni llop! Després de matar gran part dels llops, l'Inuyasha i els seus companys es troben amb en Koga, que no li agrada instantàniament l'Inuyasha. En Koga veu l'Inuyasha perfeccionant la Cicatriu de Vent del Tetsusaiga, un atac obtingut en detectar la fissura entre dues forces demoníaques. Koga després decideix segrestar en Kagome juntament amb Shippo, mentre ataca als altres. Li encarrega a Kagome que utilitzi la seva habilitat per veure els fragments de la joia Shikon per destruir els demoníacs Birds of Paradise que ataquen el seu clan.

37.- L'home que es va enamorar de Kagome! Mentre l'Inuyasha, la Mikoku i el Sango s'afanyen a salvar en Kagome i en Shippo, en Kagome accepta ajudar en Koga amb la condició que no permeti que els llops facin mal a Shippo. Kagome localitza un fragment de la joia Shikon en un ocell del paradís siamès. Quan finalment Inuyasha arriba per ajudar, en Koga declara amb audacia el seu amor per en Kagome i incita la gelosia d'Inuyasha. No obstant això, l'Inuyasha deixa de banda la seva gelosia i utilitza la Cicatriu del Vent per eliminar l'Ocell del Paradís Siamès.

38.- Dos cors, una ment. Després d'una altra discussió acalorada amb l'Inuyasha, la Kagome decideix tornar a casa i reposar els seus subministraments mèdics. Aviat descobreix que els seus amics estan preocupats perquè pugui perdre Hojo per una altra noia. Mentrestant, en Shippo intenta explicar per què l'Inuyasha i la Kagome estan tenint un altercat l'un contra l'altre a la Kaede, que ofereix uns bons consells que l'Inuyasha decideix prendre.

39.- Atrapats en un duel a mort! Naraku, utilitzant el Saimyōshō, agafa un fragment enverinat de la joia Shikon del front d'un ós yōkai. Durant una incursió a un dels castells de Naraku, la tribu yōkai del llop de Koga és assassinada per la bruixa del vent Kagura, que atrau en Koga al castell amb el fragment enverinat de la joia Shikon. Quan Koga troba l'Inuyasha entre els llops caiguts, comencen un duel a mort. Miroku i Sango han d'entrar al castell per lluitar contra un altre titella dimoni manipulat per Naraku.

40.- La trampa mortal de Kagura, la bruixa del vent! L'Inuyasha es troba al final de la seva batalla contra en Koga fins que Kagura li mostra la cara i derrota en Koga amb facilitat. És lamentable que la Cicatriu del Vent sigui inútil contra Kagura, ja que pot controlar els vents, fins que Kagome intervé per purificar l'aire amb les seves fletxes sagrades. Quan una Kagura derrotada s'escapa, l'Inuyasha nota una cicatriu familiar en forma d'aranya a l'esquena. La Kagome més tard utilitza la seva fletxa sagrada per eradicar el fragment enverinat de la joia Shikon del braç d'en Koga.

41.- La dansa de Kagura i el mirall de Kanna. La Miroku es retroba inesperadament amb en Koharu, una noia que es va enamorar d'ell i que ha fugit del seu poble quan el fill del seu amo va arribar a ella amb avenços no desitjats. Mentrestant, Kagura i Kanna, sent els destacaments encarnats de Naraku, causen estralls al mateix poble robant les ànimes dels vilatans i controlant els seus cossos. La Kanna descobreix que l'esperit de la Kagome aclapara l'atrapament dins del seu mirall, i decideix deixar-la debilitat.

42.- La cicatriu del vent falla. L'Inuyasha continua lluitant contra la Kagura, que utilitza el seu vent per reanimar els vilatans sense ànima. No obstant això, quan decideix utilitzar la cicatriu de vent contra ella, rep una desagradable sorpresa i es troba en Kanna fent servir el seu mirall per reflectir el seu atac. En Naraku arriba i li diu a l'Inuyasha que la mateixa Kikyo li va donar de bon grat els fragments de la joia Shikon, que va agafar a la Kagome. Aleshores, en Kagome llança una fletxa sagrada al mirall de Kanna, fent que totes les ànimes i esperits atrapats al mirall tornin als habitants del poble.

43.- Tetsusaiga Breaks. Inuyasha s'enfronta a Kikyo sobre les seves motivacions per donar a Naraku els fragments robats de la joia Shikon, i ella explica que és part del seu pla per destruir en Naraku. Mentrestant, Naraku ha alliberat en Goshinki, un gran iōkai d'ogre cornut amb la capacitat de la telepatia, que es revela que és la seva tercera encarnació. En Goshinki aconsegueix trencar el Tetsusaiga, però inesperadament fa que Inuyasha es transformi en un gos de raça yōkai.

44.- Espasa malvada de Kaijinbo. Després de trobar el cadàver d'en Goshinki i detectar l'olor d'Inuyasha, Sesshomaru viatja a Kaijinbo, el ferrer canalla i antic deixeble de Totosai, per tal d'encarregar una espasa feta amb el cap d'en Goshinki. Irònicament, la mateixa nit que arriba en Kaijinbo, posseït i empunant el Tokijin com la seva nova creació, Inuyasha s'ha transformat en la seva forma humana, deixant-lo indefens. Afortunadament, Totosai apareix i li dóna l'espasa a l'Inuyasha, però és massa pesada perquè l'aixequi.

45.- Sesshomaru Esgrimeix Tokijin. Kaijinbo és destruït per la seva pròpia creació soldada, sent massa nefast perquè el seu creador l'utilitzi. Kagura dirigeix en Sesshomaru a Tokijin, presenciant com el dimoni reclama la seva espasa i l'esgrimeix contra el seu germà petit. Mentre l'Inuyasha i els seus companys s'escapaven abans de sentir el pes de Tokijin a les mans d'en Sesshomaru, la Kagura decideix que la Sesshomaru pot ser prou forta com per destruir el seu amo.

46.- Juromaru i Kageromaru. Koga vol derrotar en Naraku per venjar la mort de la seva tribu llop yōkai. Naraku presenta el seu nou destacament encarnat, Juromaru, desafiant a Koga a un partit. Inuyasha aviat apareix i lluita contra en Juromaru, descobrint més tard que Kageromaru es troba latent dins de Juromaru. L'Inuyasha i la Koga s'uneixen de mala gana per lluitar contra el duo devastadorament ràpid malgrat protegir en Kagome. Inuyasha destrueix Juromaru i Kageromaru mitjançant la Cicatriu de Vent de Tetsusaiga.

47.- El cor d'Onigumo encara batega dins de Naraku. La Kagome torna a casa, molesta perquè l'Inuyasha ignori insignificant en Koga, i després va revelar que només està recuperant subministraments mèdics. Naraku troba Kikyo, però s'adona que no és capaç de matar-la perquè encara porta el cor d'Onigumo molt dins d'ell. Per destruir-la, li treu les ànimes que necessita per mantenir-se animada i una Kikyo debilitada fuig només per tornar a l'Arbre Sagrat on va empresonar Inuyasha. Les seves ànimes li tornen gràcies a l'Inuyasha, però ella s'acomiada sobtadament després que els dos s'abracen, mentre un Kagome, ferit i abatut, mira darrere d'un arbre.

48.- Retorn al lloc on ens vam conèixer. Després de veure que Inuyasha i Kikyo s'abraçaven quan la va salvar de Naraku, en Kagome s'enfada i torna ràpidament a casa de nou, deixant subministraments mèdics amb Miroku i Sango. Ella contempla tornar els seus fragments de la joia Shikon i no tornar mai al passat. Tanmateix, amb alguns consells de la seva mare, s'enfronta a l'Inuyasha i confessa que està contenta d'estar al seu costat i sap que no pot competir amb els seus sentiments romàntics profunds i forts per Kikyo.

49.- La memòria perduda de Kohaku. Sango troba el seu germà viu quan és atacat per dimonis que vénen després del seu fragment de la joia Shikon, però ella descobreix que és amnèsic de la seva pròpia identitat. L'Inuyasha es resisteix a deixar-lo unir al grup, demostrant ser una decisió sàvia quan en Kagura ataca més tard amb una horda de dimonis. Mentre l'Inuyasha i la Miroku la distreuen, en Kagome i en Kohaku escapen al bosc.

50.- Aquella cara inoblidable! Després que la Kagome es trobi l'objectiu d'un Kohaku recuperat, Sango intervé i el persegueix. Mentrestant, mentre l'Inuyasha i la Miroku lluiten mentre continuen la lluita contra la Kagura, un Inuyasha enganyat marxa per trobar en Kagome, només per veure-la encara viva. Mentre Sango es posa al dia amb Kohaku, ella té la intenció d'expiar les seves accions cometent un homicidi i després suïcidar-se. L'Inuyasha li impedeix fer-ho, i en Kagura més tard revela que en Kohaku va demanar que els seus records fossin esborrats.

51.- Ànima d'Inuyasha, devorada. Sesshomaru viatja a Bokusen'on, un iōkai arbre responsable de la construcció de les poderoses beines heretades, que revela la veritat sobre la transformació demoníaca d'Inuyasha. En un altre lloc, l'Inuyasha i els seus companys són conduïts a un grup de bandits que estan terroritzant un poble proper. L'Inuyasha i la Miroku es troben amb un iōkai arna anomenat Gatenmaru, que els atrapa en un capoll verinós, amb la intenció de posseir el Tetsusaiga. No obstant això, Inuyasha comença a alterar el seu estat de yōkai, un cop separat de l'espasa que segella la seva sang demoníaca.

52.- La veritable naturalesa del dimoni. Després de completar la seva transformació demoníaca, Inuyasha és capaç de trencar el capoll i destruir en Gatenmaru. Tot i que adquireix un gran poder, no té sentit de control sobre si mateix mentre mata indiscriminadament. En Sesshomaru arriba només per descobrir que les paraules de Bokusen'on eren certes, ja que mesura el poder del seu germà petit. Després de tornar al seu estat hanyō, Inuyasha s'angoixa pel que havia fet al poble.

53.- L'antic enemic del pare: Ryukotsuse. Amb l'esperança de trobar una manera d'estendre el Tetsusaiga, Inuyasha va a Totosai, qui li encarrega que mati en Ryukotsusei, un daiyōkai drac que va quedar segellat en un son adormit amb una de les urpes del pare d'Inuyasha, Inu no Taisho. Per tant, aconseguir aquesta tasca guanyarà a l'Inuyasha la força necessària per aixecar la seva espasa reforjada. Això és contraproduent quan Naraku ve a despertar el drac. L'Inuyasha és incapaç de lluitar mentre en Ryukotsusei ataca repetidament amb el Thunder Attack Bullet, les enormes esferes d'energia blanca pura que es llancen per la seva boca.

54.- The Backlash Wave: La tècnica definitiva de Tetsusaiga. Inuyasha es desvincula del Tetsusaiga una vegada més i s'inicia en la seva transformació demoníaca. Ell insta no només a lluitar contra Ryukotsusei, sinó també contra el seu estat yōkai, recuperant la seva habilitat per manejar el Tetsusaiga. Després que l'Inuyasha intenti atacar en Ryukotsusei amb la Cicatriu del Vent, però sense èxit. Aleshores és capaç de dominar l'ona de reacció, un atac desencadenat per engolir l'atac de l'enemic en un remolí i reflectir-lo amb el poder i l'energia afegits de la Cicatriu del Vent, per tal de derrotar a Ryukotsusei.

==

RESUM DE TOTA LA HISTÒRIA (7 TEMPORADES)

A l'actual Tòquio, la Kagome Higurashi viu als terrenys del santuari xintoista de la seva família amb la seva mare, el seu avi i el seu germà petit. En el seu quinze aniversari, mentre busca el seu gat, la Kagome és arrossegada al Pou del Devorador d'ossos per un dimoni centpeus que en surt. En lloc de tocar el fons, la Kagome es troba en un altre univers que és paral·lel al seu univers, però en el passat, durant el període Sengoku del Japó. El dimoni va ser derrotat originalment cinquanta anys abans per Kikyo, una sacerdotessa guerrera que va ser l'anterior guardià de la joia de Shikon ("la joia de les quatre ànimes"), un artefacte poderosament màgic creat a partir de el sacrifici de la sacerdotessa Midoriko, que concedeix al seu titular qualsevol desig que el seu cor desitgi. Es revela que Kagome és la reencarnació de l'ara mort Kikyo. La joia de Shikon va ser cremada juntament amb el cos de Kikyo per expulsar-la completament d'aquest món, per tal de mantenir-la a salvo de les mans d'aquells que utilitzarien el seu poder per al mal. La Kagome es troba amb un nen adormit enganxat per una fletxa sagrada a un arbre, i descobreix que és Inuyasha, un mig humà i mig dimoni (yōkai) a qui Kikyo va fixar a l'arbre com a acte final quan va intentar robar la joia. Llavors, Kagome és atacada per un dimoni centpeus i allibera desesperadament Inuyasha per matar el dimoni centpeus, però quan s'envolta contra ella i torna a intentar robar la joia, es veu sotmès amb un collaret màgic de perles per mantenir-lo en línia amb Kagome dient "seu" " o "nen assegut", que fa que caigui violentament a terra. La joia de Shikon s'extreu del cos de Kagome i la pren un dimoni corb, que Kagome destrueix amb una fletxa, però en fer-ho, trenca la joia sense voler en molts fragments que s'escampen pel Japó i en possessió de diversos dimonis i humans.

Després que Inuyasha aconsegueixi l'espasa del seu pare Tessaiga, posant-lo en desacord amb el seu germà gran Sesshomaru, un poderós dimoni que busca Tessaiga per ell mateix, ajuda a Kagome a recollir els fragments i fer front a les amenaces que troben quan Shippō s'uneix a ells, un jove dimoni guineu. Més tard, Kikyo és ressuscitada i es va revelar que era l'amant de l'Inuyasha, però la seva versió de com es va produir la seva caiguda posa en dubte els esdeveniments. És quan al grup s'uneix el monjo pervertit Miroku, la mà del qual està maleïda amb un túnel de vent que li va passar del seu avi, que s'assabenten que la maledicció de la seva família i els esdeveniments que van provocar l'empresonament d'Inuyasha i la mort de Kikyo van ser. tot provocat per l'aranya mig dimoni Naraku, que va néixer de l'ànima del bandoler Onigumo, que, enyorant Kikyo, va fer un pacte amb els dimonis per adquirir la Joia Shikon per als seus propis fins. Naraku entra en possessió de la majoria dels fragments mentre absorbeix dimonis per augmentar el seu poder i eliminar qualsevol debilitat. Al grup de l'Inuyasha s'uneixen poc després l'assassina de dimonis Sango i el seu gat dimoni de dues cues Kirara. Tot el clan de Sango va ser assassinat quan van ser enganyats per Naraku i el seu germà petit Kohaku va caure sota el seu control. Amb el temps, l'Inuyasha millora en Tessaiga en formes més fortes mentre lluita amb els esquemes i sequaços de Naraku. L'equip d'Inuyasha està vagament aliat amb Sesshomaru, que també es converteix en un enemic de Naraku després d'intentar manipular-lo perquè compleixi les seves ordres, el Kikyo ressuscitat que planeja destruir Naraku purificant la joia Shikon un cop s'hagi completat i ell amb ella, i Kōga. , el líder de la tribu de dimonis llops de l'est que busca venjar moltes de les morts dels seus companys a mans de Naraku. Mentre l'Inuyasha i els seus companys viatgen junts, ell i en Kagome comencen a enamorar-se l'un de l'altre, cosa que es complica a causa dels sentiments persistents de l'Inuyasha per Kikyo.

Perseguit desesperadament pels seus enemics, Naraku elimina temporalment el seu cor humà i fereix mortalment a Kikyo. Kohaku, després d'haver estat assassinat anteriorment, però després ressuscitat per Naraku i mantingut amb vida i sota el seu control per un fragment de joia de Shikon, finalment recupera el seu lliure albir i els seus records i intenta escapar de les mans d'en Naraku i venjar la seva família assassinada. Durant aquest temps, Sesshomaru resol les coses amb Inuyasha per permetre al seu germà perfeccionar Tessaiga amb les seves habilitats òptimes. Kikyo utilitza l'última força de la seva vida per donar a Kohaku una segona oportunitat de vida mentre Naraku torna a muntar completament la joia Shikon. Encara que l'Inuyasha i els seus aliats el derroten definitivament, adonant-se que el seu veritable desig és l'amor de Kikyo malgrat el seu odi cap a ella i que mai no es podrà concedir, Naraku utilitza el seu desig per atrapar-se a ell i en Kagome dins de la joia Shikon abans de morir. Revelada com a sensible, la joia de Shikon té la intenció que en Kagome demani un desig egoista perquè ella i Naraku quedin atrapats en un conflicte etern, perllongant així la seva existència; tanmateix, amb l'Inuyasha al seu costat, la Kagome desitja que la joia Shikon desaparegui per sempre, el que li permeti tornar al seu temps amb el ben segellat, i ella i l'Inuyasha perden el contacte durant tres anys.

En aquest temps, el període Sengoku canvia dràsticament: Sango i Miroku es casen i tenen tres fills junts; Kohaku reprèn el seu viatge per convertir-se en un fort caça de dimonis amb Kirara com a companya; i Shippō s'entrena per enfortir la seva màgia de dimonis. De tornada al present, la Kagome, de divuit anys, es gradua a l'escola secundària abans d'aconseguir finalment que el pou del devorador d'ossos al seu pati del darrere torni a treballar. Kagome torna al període Sengoku, on es retroba amb l'Inuyasha, es casa amb ell i continua entrenant-se amb Kaede per convertir-se en una sacerdotessa de primer nivell.

El ceptre d'Ottokar (1939)

[396]

Valoració

Fitxa tècnica

Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Le Sceptre d'Ottokar)

[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2017)
Editorial Joventut

64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia   |   tintin.com (fr)

Sinopsi

Whakoom:
“Quan en Tintín troba i recull una cartera oblidada en un banc públic, no es pot ni imaginar que això el portarà a viatjar fins al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allí s’assabenta d’una conspiració que vol robar el ceptre del rei Muskar XII, sense el qual el rei no pot seguir regnant. A més, el país veí, Bordúria, té clares intencions d’envair-los. La trama està clarament influïda per l’època.

La història es va publicar a Le Petit Vingtième des del 4 d’agost de 1938 al 10 d’agost de l’any següent. Els signes que aleshores anunciaven l’esclat de la segona guerra mundial eren evidents i nombrosos. L’Alemanya de Hitler preparava la invasió d’Àustria, que va quedar annexionada, convertint-se així en una província més del tercer Reich. Veiem en El ceptre d’Ottokar com Bordúria intenta annexionar-se el regne de Sildàvia, amb l’ajut d’un tal Musstler (el nom del qual és una composició de Mussolini i Hitler). Els borduris es poden identificar com els nazis en moltíssims aspectes: els noms dels personatges, els uniformes que porten, els avions, àdhuc la seva tàctica d’infiltració a Sildàvia.

L’any 1947 va ser reeditada en color.”

Crítica

La prèvia a l’Alemanya nazi…

Tot i que, originalment, es va publicar en blanc i negre a la revista Le Petit Vingtième entre 1938 i 1939, no he sabut trobar originals d’aquest àlbum en blanc i negre i no puc assegurar que Tintín tingués el cap totalment rodó, com fins ara, doncs les portades de 1939 i 1942 ja apareix lleugerament elíptic. El que està clar és que al 1947 ja era com el coneixem ara.

Mussolini + Hitler = Musstler, el cap de Bordúria, país imaginari amb intencions d’invasió a Sildàvia, amb monarquia que s’aguanta gràcies al ceptre d’Ottokar, que recolza Tintín…

No m’agrada pas la manera primitiva de donar color a fotomecànica amb ple de groc per un cotxe, ple de magenta per un altre, dipòsit de gasolina de la moto ple de cyan, teulades vermelles magenta amb groc… Igualment, el dibuix, tot i tenir ja la cara ovalada pròpia del Tintín que jo he conegut, encara no està prou ben dibuixada. Caldrà esperar a les revisions o àlbums nous a partir de 1945 per reconèixer l’autèntic Tintín.

Per altra banda, després de tantes edicions, hi han errades garrafals de català i no són acepcions antigues o d’abans dels diacrítics de l’IEC…

Tintín al país dels soviets
(1930)

Tintín al Congo
(1931)

Tintín a Amèrica
(1932)

Els cigars del faraó
(1934)

El lotus blau
(1936)

L'orella escapçada
(1937)

L'illa Negra
(1938)

El ceptre d'Ottokar
(1939)

El cranc de les pinces d'or
(1941)

L'estel misteriós
(1942)

El secret de l'Unicorn
(1943)

El tresor de Rackham el Roig
(1944)

Les set boles de cristall
(1948)

El temple del sol
(1949)

Tintín al país de l'or negre
(1950)

Objectiu: la Lluna
(1953)

Hem caminat damunt la Lluna
(1954)

L'afer Tornassol
(1956)

Stoc de coc
(1958)

Tintín al Tibet
(1960)

Les joies de la Castafiore
(1963)

Vol 714 a Sidney
(1968)

Tintín i els «Pícaros»
(1976)

Tintín i l'Art-Alfa
(1986)

Resum (amb espòilers)

Tintín viatja aquest cop cap a un país imaginari: Sildàvia. Allí roben un ceptre que és necessari perquè el dia de San Vladimir el rei sildau pugui continuar regnant. Tintín s'assabenta que és el país enemic de Bordúria qui l'ha robat per a poder envair-los i el recupera, convertint-se en un heroi nacional. La història del conflicte Sildàvia - Bordúria guarda certa similitud amb conflictes de l'època a Europa.

Curiositats i context (tintin.com)

El ceptre d'Ottokar (1939) és un cop d’efecte d'Hergé que apunta a Alemanya en aquesta aventura. El descobriment d'una tovallola oblidada en un banc porta en Tintín a Praga, després a Syldavia. Tintín salvarà Syldàvia i el seu Regne d'un cop d'estat feixista.

“Va ser un amic qui em va donar la idea d'aquesta història. Parla d'un Anschluss avortat (en alemany "annexió, apego"), per a disgust del malvat Müsstler. També hi ha, amb la dualitat dels bessons Halambic, el tema dels germans enemics. I torna a ser el naixement del coronel Boris Jorgen, ajudant de camp del rei de Sildàvia.” (Hergé a Tintín i jo, Numa Sadoul, Ed. Casterman, p.153).

Les portades de El ceptre d'Ottokar de 1939 a 1967

Una inclinació a la perfecció

La portada de El ceptre d'Ottokar reproduïda a continuació (dreta) mereix tota la vostra atenció. De fet, és un àlbum de 1942 que el mateix Hergé va reelaborar per fer el títol més llegible!

Només cal comparar-lo amb la portada de l'esquerra per adonar-se de com, gràcies al pergamí on l'ha col·locat Hergé, el títol et salta literalment. Aquesta idea es mantindria quan l'àlbum es va redissenyar el 1947.

Què passa amb els Dupondt? L'armari

Perdó! els clips de mitjons de Dupondt són sens dubte els elements menys coneguts de la gamma de roba dels dos detectius.

A dir la veritat, aquests complements que avui han caigut en desús només apareixen en una i única ocasió: quan, esquinçats per l'explosió d'una bomba, els pantalons dels Dupondt deixen veure la part baixa de les cames.

Amb molt de gust!

On és Syldavia? No el busqueu al mapa: no hi és. Hergé va inventar aquest petit regne amb els propòsits de la seva història i, com veureu quan llegiu el fulletó que consulta Tintín, li ha forjat una història i fins i tot un llenguatge.

Procedent del patois de Brussel·les, del qual incorpora els components francès i holandès, Syldave manlleva molt de les llengües eslaves. Així, per exemple, "gendarmeria" s'anomena "gendarmaskaïa". Fàcil, oi?

La diva i la seguretat: Compte amb els decibels

Aquesta aventura marca l'aparició del personatge femení: Bianca Castafiore de La Scala de Milà. La primera trobada entre Tintín i Bianca no va molt bé. Fes-hi una ullada!

Tintín està una mica sorprès per aquesta veu inigualable. Per sort, les finestres del cotxe estan segures! Tintín troba la primera excusa per escapar dels encants de Bianca Castafiore.


Sota els ulls d'Hergé: Com Hitchcock

Hergé va tenir el plaer de representar-se a si mateix als seus còmics. El mestre de la línia clara mai ho va convertir en un hàbit. Al ceptre del rei Ottokar, Hergé s'escenifica dues vegades: primer entre els testimonis de la detenció de Tintín per part dels guàrdies reials.

Després, entre els alts dignataris davant els quals Tintín avança per ser guardonat amb l'Ordre del Pelicà d'Or pel rei Muskar XII.

L'hem trobat!

“El ceptre d'Ottokar existeix, i Hergé no ho sabia. L'any 1976, les obres de restauració de la catedral de Sant Vito, al castell de Praga, van posar de manifest els atributs reials d'Ottokar II, rei de Bohèmia (1230-1278) i membre de la dinastia Přemyslid.

El ceptre figurava entre aquests atributs: un tresor de cinc segles…” (Numa Sadoul, Tintin et moi, Ed. Casterman, p.155).

Col·lecció

• Tintín al país dels soviets (1930)
• Tintín al Congo (1931)
• Tintín a Amèrica (1932)
• Els cigars del faraó (1934)
• El lotus blau (1936)
• L'orella escapçada (1937)
• L'illa Negra (1938)
• El ceptre d'Ottokar (1939)
• El cranc de les pinces d'or (1941)
• L'estel misteriós (1942)
• El secret de l'Unicorn (1943)
• El tresor de Rackham el Roig (1944)
• Les set boles de cristall (1948)
• El temple del sol (1949)
• Tintín al país de l'or negre (1950)
• Objectiu: la Lluna (1953)
• Hem caminat damunt la Lluna (1954)
• L'afer Tornassol (1956)
• Stoc de coc (1958)
• Tintín al Tibet (1960)
• Les joies de la Castafiore (1963)
• Vol 714 a Sidney (1968)
• Tintín i els «Pícaros» (1976)
• Tintín i l’Art-Alfa (1986)